1-3. a) Quines ensenyances diries que són la base de la teva fe? b) Per què és tan important la resurrecció? (Mira la imatge del principi.)

SI ET preguntessin: «Quines ensenyances són la base de la teva fe?», què diries? Segurament destacaries que Jehovà és el Creador i aquell que ens ha donat la vida. Potser diries que tens fe en Jesús, qui va donar la seva vida com a rescat, i afegiries que tens l’esperança de viure per sempre en un paradís a la terra. Ara bé, afirmaries que la resurrecció és una de les creences que més valores?

² Tens bones raons per dir que la resurrecció és una ensenyança clau, encara que esperis sobreviure a la gran tribulació i viure per sempre a la terra. L’apòstol Pau va explicar per què la resurrecció és important per a la nostra fe: «Si no hi ha resurrecció dels morts, Crist tampoc ha ressuscitat». És clar, si Jesucrist no hagués ressuscitat, no estaria ara regnant al cel i no tindria sentit que parléssim del seu Regne (llegeix 1 Corintis 15:12-19). Tot al contrari, sabem que Jesús va ressuscitar. Tenim una actitud ben diferent de la dels saduceus, els quals negaven que els morts poguessin tornar a viure. Encara que alguns se’n riguin de nosaltres, estem plenament convençuts que la resurrecció és real (Mc. 12:18; Fe. 4:2, 3; 17:32; 23:6-8).

 ³ Quan Pau va parlar de «les ensenyances bàsiques sobre el Crist», hi va incloure «la resurrecció dels morts» (Heb. 6:1, 2). L’apòstol va afirmar que ell creia en la resurrecció (Fe. 24:10, 15, 24, 25). Però el fet que la resurrecció sigui una de «les ensenyances bàsiques» de la Bíblia no vol dir que aquesta sigui poc profunda o simple (Heb. 5:12). Per què no?

4. Quines preguntes poden sorgir pel que fa a la resurrecció?

⁴ Moltes persones que comencen a estudiar la Bíblia llegeixen relats de diferents resurreccions, com la de Llàtzer. I també aprenen que Abraham, Job i Daniel confiaven que en el futur els morts tornarien a viure. Amb tot, com demostraries que les promeses de resurrecció segueixen sent vàlides anys o, fins i tot, segles després que s’hagin fet? Indica la Bíblia exactament quan tindrà lloc la resurrecció? Conèixer la resposta a aquestes preguntes pot enfortir la nostra fe. Vegem què ens ensenya la Bíblia.

5. Què analitzarem a continuació?

⁵ Potser és més fàcil imaginar que una persona que acaba de morir torni a viure que no pas que ressusciti algú que ha mort fa anys o, fins i tot, segles (Jn. 11:11; Fe. 20:9, 10). ¿Pots confiar en aquesta promesa de llarg termini, tant si es tracta d’algú que acaba de morir com d’una persona que va morir fa molt de temps? Realment sí que creus en una resurrecció que es va predir amb segles d’antelació i es va complir. De quina estem parlant? I què té a veure amb el que esperes en el futur?

6. Què va tenir a veure Jesús en el compliment del Salm 118?

⁶ Analitzem uns quants versicles del Salm 118, que alguns creuen que va compondre David. En aquest salm trobem la següent petició: «Salva’ns ara, t’ho supliquem, Jahveh: [...] Beneït el qui ve en Nom de Jahveh». Pot ser que recordis que la gent va repetir aquest passatge quan Jesús va entrar a Jerusalem el 9 de nissan, pocs dies abans de morir (Sl. 118:25, 26; Mt. 21:7-9). Però, què té a veure aquest salm amb una resurrecció que tindria lloc molts anys després? Fixa’t què afegeix aquest salm profètic: «La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal» (Sl. 118:22, BCI).

7. Fins a quin punt van rebutjar els jueus a Jesús?

⁷ Els «constructors», és a dir, els líders jueus, van rebutjar el Messies. Aquest fet va anar més enllà de donar-li l’esquena, o no acceptar que era el Crist. Molts jueus el van rebutjar fins al punt de demanar a crits la seva mort (Lc. 23:18-23). D’aquesta manera, també van ser responsables de la mort de Jesús.

8. Com podria arribar a ser Jesús «la pedra principal»?

⁸ Com podria arribar a ser Jesús «la pedra principal» si va ser rebutjat i assassinat? Únicament si ressuscitava. Jesús mateix ho va deixar clar. Va donar una paràbola sobre uns vinyaters que van maltractar aquells que l’amo havia enviat, tal com els israelites van tractar malament els profetes que Jehovà enviava. Al final, l’amo va enviar el seu fill estimat que, alhora, era el seu hereu. El respectarien? Els vinyaters van arribar a l’extrem de matar-lo. Jesús va acabar aquesta paràbola citant la profecia de Salm 118:22 (Lc. 20:9-17). L’apòstol Pere també va relacionar aquest versicle  amb el Messies quan va parlar amb «els dirigents, els ancians i els escribes [que] es van reunir a Jerusalem». Parlant de Jesucrist, els hi va dir: «A qui vau executar en un pal, però que va ser ressuscitat per Déu d’entre els morts». Just després, Pere va afegir: «Aquesta és “la pedra que vosaltres, els constructors, vau considerar insignificant i que s’ha convertit en la pedra principal”» (Fe. 3:15; 4:5-11; 1 Pe. 2:5-7).

9. Quin fet destacat va indicar la profecia de Salm 118:22?

⁹ Molts segles abans, les paraules profètiques de Salm 118:22 van mostrar que tindria lloc una resurrecció. El Messies seria rebutjat i mort, però tornaria a viure per ser la pedra principal. Quan va ressuscitar, va rebre una posició especial, perquè, tal com diu la Bíblia: «Déu no ha donat als homes cap altre nom sota el cel [a part del de Jesús] pel qual ens puguem salvar» (Fe. 4:12; Ef. 1:20).

10. a) Què va predir Salm 16:10? b) Per què podem estar segurs que aquesta profecia no es va complir en David?

¹⁰ Analitzem ara un altre versicle que té a veure amb una resurrecció. Com que es va escriure uns mil anys abans, ens dóna més motius per creure que una resurrecció pot tenir lloc molt de temps després d’haver-se predit. El Salm 16, escrit per David, diu: «Tu no abandonaràs la meva ànima al sepulcre, ni permetràs que el teu [lleial, NM] vegi la corrupció» (Sl. 16:10). David no estava dient que ell mai moriria o aniria al sepulcre. La Paraula de Déu deixa clar que aquest rei es va fer gran i va morir. De fet, la Bíblia diu que «David va reposar amb els seus avantpassats i fou enterrat a la ciutat de David» (1 Re. 2:1, 10, BEC). Així doncs, sobre qui parlava Salm 16:10?

11. Quan va citar Pere de Salm 16:10?

¹¹ Uns mil anys després d’haver-se escrit aquest salm, i unes setmanes després que Jesús morís i fos ressuscitat, Pere va parlar a milers de jueus i prosèlits sobre Salm 16:10 (llegeix Fets 2:29-32). Ell va dir que David havia mort i havia sigut enterrat, fet que els que estaven presents coneixien bé. A més, Pere va afirmar que David «va veure què passaria i va parlar sobre la resurrecció del Crist», o Messies, i el relat no diu que els seus oients discutissin el que va dir.

12. a) Com es va complir Salm 16:10? b) Què confirma el compliment d’aquestes profecies sobre la promesa de la resurrecció?

¹² A continuació, Pere va citar les paraules de David registrades a Salm 110:1 per reforçar aquesta idea (llegeix Fets 2:33-36). Els seus arguments basats en les Escriptures van ajudar la gent a creure que Jesús era «Senyor i Crist». En resum, les persones sabien que Salm 16:10 es va complir quan Jesús va ressuscitar d’entre els morts. Més tard, l’apòstol Pau va utilitzar els mateixos raonaments quan va parlar als jueus a la ciutat d’Antioquia de Pisídia. La seva argumentació els va deixar bocabadats i amb ganes de saber-ne més (llegeix Fets 13:32-37, 42). El fet que aquestes profecies bíbliques sobre una resurrecció es complissin de manera tan exacta, tot i haver-se predit segles abans, ens hauria d’enfortir la fe.

13. Quines preguntes sobre la resurrecció podrien sorgir?

¹³ Saber que hi pot haver una resurrecció segles després d’haver-se predit ens hauria d’animar molt. Ara bé, ens podríem  preguntar: «Vol dir això que hauré d’esperar molts més anys per tornar a veure els meus éssers estimats que han mort? Quan ressuscitaran?». Jesús va dir als seus apòstols que hi havia coses que encara no podien saber. Hi ha detalls sobre «els temps i els dies assenyalats que el Pare ha fixat amb la seva autoritat» (Fe. 1:6, 7; Jn. 16:12). Amb tot, això no significa que no sapiguem res sobre quan serà la resurrecció.

14. Quina diferència hi ha entre la resurrecció de Jesús i les anteriors?

¹⁴ Per poder-ho entendre, pensa en les resurreccions que prediu la Bíblia. La més important és la de Jesús, ja que si no hagués ressuscitat, no tindríem cap esperança de tornar a veure els nostres amics i familiars que han mort. Les persones que van tornar a la vida abans que Jesús, com les que Elies i Eliseu van ressuscitar, no van viure per sempre. Van tornar a morir i el seu cos es va descompondre. A diferència d’elles, Jesús «ha sigut ressuscitat d’entre els morts, [i] no morirà mai més; la mort ja no el pot dominar». Ell viurà «per sempre» al cel i mai es descompondrà (Rm. 6:9; Ap. 1:5, 18; Col. 1:18; 1 Pe. 3:18).

15. Per què diu la Bíblia que Jesús és la «primícia»?

¹⁵ La resurrecció de Jesús va ser la primera d’aquest tipus i la més important (Fe. 26:23). Ara bé, no seria l’únic que ressuscitaria al cel. Jesús mateix va prometre als seus apòstols que regnarien al cel amb ell (Lc. 22:28-30). Per rebre aquesta recompensa primer havien de morir i després, igual que Jesús, serien ressuscitats amb un cos espiritual. Pau va escriure: «Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia dels que han mort». Llavors, va explicar que hi hauria altres persones que també ressuscitarien i anirien al cel, quan va dir: «Cadascú en el moment que li correspon: Crist, com a primícia, i després, durant la seva presència, aquells que pertanyen al Crist» (1 Cor. 15:20, 23).

16. Què ens ajuda a entendre quan seria la resurrecció celestial?

¹⁶ Aquestes paraules ens ajuden a entendre quan tindria lloc la resurrecció celestial: «Durant la seva presència». Fa molts anys que els testimonis de Jehovà han demostrat amb la Bíblia que el 1914 va començar la «presència» de Jesús. Encara vivim en aquest període i la fi d’aquest món malvat és a prop.

17, 18. Què passarà amb alguns ungits durant la presència de Crist?

¹⁷ La Bíblia dóna més detalls sobre aquesta resurrecció: «Volem que sapigueu què els passarà als que han  mort [...]. Perquè si creiem que Jesús va morir i va ressuscitar, també creiem que els que han mort com a seguidors seus seran ressuscitats per Déu [...]. Aquells d’entre nosaltres que estiguem vius durant la presència del Senyor no precedirem pas els que han mort. Perquè el Senyor baixarà del cel donant ordres [...], i els que han mort en unió amb Crist ressuscitaran primer. Després, aquells d’entre nosaltres que estiguem vius serem enduts entre els núvols per estar amb ells i trobar-nos amb el Senyor a l’aire, i així estarem per sempre amb ell» (1 Tes. 4:13-17).

¹⁸ La primera resurrecció es realitzaria un temps després que comencés «la presència» de Crist. Els ungits que visquin durant la gran tribulació seran «enduts entre els núvols». Aquests ungits no «[s’adormiran] en la mort», és a dir, no estaran morts durant molt temps. Tot al contrari, seran «transformats, en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, durant el toc de l’última trompeta» (1 Cor. 15:51, 52; Mt. 24:31).

19. Quina «resurrecció millor» esperem?

¹⁹ Avui dia, la majoria de cristians fidels no són ungits ni se’ls ha escollit per regnar amb Jesús al cel, sinó que esperen la fi d’aquest món malvat durant «el dia de Jehovà». Ningú sap exactament quan serà, però les proves demostren que està molt a prop (1 Tes. 5:1-3). Poc després de la fi, hi haurà un altre tipus de resurrecció: una resurrecció per viure a la terra feta un paradís, on els qui ressuscitin tindran la perspectiva d’arribar a ser perfectes i viure per sempre. Aquesta serà «una resurrecció millor» que les que hi va haver en el passat, quan «algunes dones van recuperar els seus éssers estimats que havien mort», però temps després aquests van tornar a morir (Heb. 11:35).

20. Per què confiem que la resurrecció es farà de manera ordenada?

²⁰ La Bíblia diu que els qui ressuscitin al cel ho faran «cadascú en el moment que li correspon» (1 Cor. 15:23). Podem esperar que la resurrecció a la terra es faci també de manera ordenada. Això pot despertar la nostra curiositat i pot ser que ens preguntem: «Ressuscitaran aquells que han mort recentment al principi del Regnat de Mil Anys perquè els seus éssers estimats els hi puguin donar la benvinguda? Seran els servents fidels del passat amb habilitats organitzatives els primers a tornar a la vida per dirigir el poble de Déu en el nou món? Què passarà amb la gent que no va servir Jehovà? Quan i on seran ressuscitats?». Ens podríem fer moltes preguntes. Però, sincerament, tenim cap raó ara per ara per donar voltes sobre aquestes coses? No creus que és millor esperar i deixar que Jehovà actuï? Podem estar segurs que serà molt emocionant veure amb els nostres ulls com Jehovà farà realitat les seves promeses.

21. Quina és la teva esperança?

²¹ Mentrestant, hem d’enfortir la nostra fe en Jehovà, qui ens va assegurar mitjançant el seu Fill que tots aquells que han mort i que Ell guarda a la seva memòria tornaran a viure (Jn. 5:28, 29; 11:23). Per deixar clar que Déu pot ressuscitar els que han mort, Jesús va dir que, als ulls de Jehovà, Abraham, Isaac i Jacob «estan vius» (Lc. 20:37, 38). Per tant, tenim moltes raons per confiar en Jehovà i tenir esperança. Podem fer nostres les paraules de Pau: «Crec en la resurrecció» (Fe. 23:6).