Cada matrimoni ha de valorar diversos factors i analitzar els principis bíblics implicats en aquest assumpte. Després, han de prendre una decisió que els hi permeti mantenir una bona consciència davant de Déu.

Jehovà va manar a Adam i Eva i, més tard, a Noè i la seva família: «Sigueu fructífers i multipliqueu-vos» (Gèn. 1:28; 9:1). La Bíblia no diu que els cristians hagin d’obeir aquest manament. Per tant, cada parella ha de decidir si farà servir algun mètode anticonceptiu per controlar el creixement de la família o per triar el moment de ser pares. Quins factors han d’analitzar?

Els cristians han de tenir en compte els principis bíblics a l’hora de triar quin mètode anticonceptiu utilitzaran. Avortar voluntàriament va en contra del punt de vista bíblic sobre el respecte a la vida. Per això, els cristians rebutgen l’avortament com a mètode per evitar tenir fills, i no interrompen un embaràs que normalment acabaria amb el naixement d’un bebè (Èx. 20:13; 21:22, 23; Sl. 139:16; Jer. 1:5). Ara bé, què es pot dir sobre l’ús del DIU?

Aquest tema es va tractar a La Torre de Guaita del 15 de setembre de 1979, pàgines 31 i 32 (en espanyol). La majoria de DIUs que es feien servir llavors eren petits objectes de plàstic que s’introduïen a l’interior de l’úter (matriu) per evitar els embarassos. L’article mencionava que en aquell moment no es coneixia del tot el seu funcionament. Molts especialistes deien que aquest dispositiu provocava una reacció dins l’úter que impedia que els espermatozoides arribessin a l’òvul i el poguessin fecundar. Si no hi havia fecundació, no es formava una nova vida.

 Amb tot, sembla que en algunes ocasions l’òvul podia ser fecundat. Un cop fecundat, es podria desenvolupar en una trompa de Faŀlopi (embaràs ectòpic o extrauterí), o desplaçar fins a la matriu. En el segon cas, el DIU podria dificultar que l’òvul fecundat s’implantés a les parets de l’úter i, per tant, impediria que aquest seguís el procés d’un embaràs normal. Interrompre aquest procés seria com avortar. L’article acabava dient: «El cristià sincer que es preocupa per si és apropiat fer servir un DIU hauria d’analitzar aquesta informació amb cura tenint present el que ensenya la Bíblia sobre respectar la santedat de la vida» (Sl. 36:9).

Hi ha hagut avenços científics o mèdics importants des que es va publicar aquest article el 1979?

Des de llavors han aparegut dos tipus de DIUs. Un d’ells, que té coure, es va popularitzar fa unes dècades, i l’altre, que allibera una hormona, va arribar al mercat uns anys més tard. Què se sap del funcionament d’aquests dispositius?

DIU de coure: Com s’ha mencionat abans, sembla que els DIUs fan difícil que els espermatozoides aconsegueixin passar per l’úter i arribar a l’òvul. A més, com que el coure és un element aparentment tòxic per als espermatozoides, els DIUs que contenen coure actuen com a espermaticides. * A banda d’això, s’ha afirmat que aquest tipus de DIU altera l’estructura de les parets de l’úter.

DIU hormonal: Hi ha diferents tipus de DIUs que contenen una hormona similar a la que es troba en moltes píndoles anticonceptives. Aquests DIUs alliberen l’hormona a l’úter, i sembla que en alguns casos interrompen l’ovulació. És clar, si no hi ha òvuls, no hi pot haver fecundació. A part d’aquest procés, l’hormona fa que les parets de l’úter siguin més primes. * També provoca que el moc del coll uterí sigui més espès i creï una barrera que dificulta que els espermatozoides arribin a l’úter. Aquests efectes s’afegeixen als que té el DIU tradicional.

Com hem vist, sembla que els dos tipus de DIUs alteren les parets de l’úter. Ara bé, què podria passar si la dona ovulés i un òvul fos fecundat? Doncs que aquest òvul podria entrar a l’úter, però no aconseguiria implantar-se a la paret uterina. Això posaria fi a l’embaràs durant la fase inicial. Amb tot, els científics afirmen que són casos ben aïllats, com també és molt estrany que els hi passi a les dones que prenen pastilles anticonceptives.

Així doncs, ningú pot dir que els DIUs, ja siguin hormonals o de coure, evitin al 100% la fecundació d’un òvul. Però els estudis científics indiquen que, a causa de tots els processos que hem descrit, és molt difícil que una dona que utilitza aquest dispositiu es quedi embarassada.

Un matrimoni cristià que es plantegés fer servir el DIU podria comentar amb un professional de la salut quins són els dispositius disponibles, i els beneficis i els riscos per a la dona. Ara bé, mai haurien de permetre ni esperar que un tercer, ni tan sols un metge, decidís per ells (Rm. 14:12; Gàl. 6:4, 5). Es tracta d’una decisió personal. La parella hauria de prendre la seva pròpia decisió amb el desig d’agradar a Déu i mantenir una consciència neta (compara-ho amb 1 Timoteu 1:18, 19; 2 Timoteu 1:3).