De vegades, aquesta idea s’ha comentat en les nostres publicacions i aparentment coincidia amb el que diu Hebreus 12:16, on es menciona que Esaú «no [va valorar] les coses sagrades» i «va regalar el seu dret de primogenitura [a Jacob] a canvi d’un plat de menjar». Segons això, es pensava que quan Jacob va aconseguir el «dret de primogenitura», va passar a formar part del llinatge del Messies (Mt. 1:2, 16; Lc. 3:23, 34).

Ara bé, després de repassar altres relats bíblics s’ha entès que no calia que un home fos el primogènit per ser avantpassat del Messies. Vegem-ne alguns exemples.

Rubèn va ser el primer fill de Jacob (Israel), i la seva mare va ser Lia. Més tard, va néixer Josep, el primer fill de Jacob i Raquel, la seva dona favorita. Quan Rubèn va actuar malament, el seu dret de primogenitura va passar a Josep (Gèn. 29:31-35; 30:22-25; 35:22-26; 49:22-26; 1 Cròn. 5:1, 2). Amb tot, el llinatge messiànic no vindria ni a través de Rubèn ni de Josep, sinó a través  de Judà, el quart fill que Jacob va tenir amb Lia (Gèn. 49:10).

Lluc 3:32 enumera cinc avantpassats del Messies que sembla que eren primogènits. Així, Boaz va ser el pare d’Obed, qui va ser el pare de Jessè (Rut 4:17, 20-22; 1 Cròn. 2:10-12).

No obstant, David no va ser el primer fill de Jessè, sinó que va ser el més petit de vuit germans. Tot i això, va formar part del llinatge del Messies (1 Sam. 16:10, 11; 17:12; Mt. 1:5, 6). El mateix es pot dir de Salomó, qui va ser avantpassat del Messies tot i no ser el primogènit de David (2 Sam. 3:2-5).

Això no vol dir que el dret de primogenitura no fos important. El primogènit tenia un posició especial i sovint passava a ser el següent cap de la família. També heretava el doble que la resta dels seus germans (Gèn. 43:33; Deut. 21:17; Jos. 17:1).

Aquest dret es podia transferir a una altra persona. Per exemple, quan Abraham va demanar a Ismael que marxés, el dret de primogenitura va passar a Isaac (Gèn. 21:14-21; 22:2). I, com ja hem dit, aquest dret va passar de Rubèn a Josep.

Tornem ara a parlar d’Hebreus 12:16, que diu: «Vigileu que entre vosaltres no hi hagi ningú que cometi immoralitat sexual ni ningú que no valori les coses sagrades, com Esaú, que va regalar el seu dret de primogenitura a canvi d’un plat de menjar». Què volia destacar l’apòstol Pau?

Ell no estava parlant del llinatge del Messies. Just abans, havia animat els cristians a fer «rectes els camins per on [passaven els seus] peus» per tal de no deixar «de rebre la bondat immerescuda de Déu», cosa que podria passar si cometien immoralitat sexual (Heb. 12:12-16). Si ho feien, s’assemblarien a Esaú, qui no va valorar «les coses sagrades» i va caure en els desitjos carnals.

Esaú va viure en una època patriarcal, i pot ser que de vegades hagués tingut el privilegi d’oferir sacrificis (Gèn. 8:20, 21; 12:7, 8; Job 1:4, 5). També podria haver desitjat evitar el patiment que tindria la descendència d’Abraham (Gèn. 15:13). Però Esaú, portat per la seva manera de pensar carnal, va renunciar als seus privilegis per un plat d’estofat. A més, va demostrar que no valorava les coses espirituals quan es va casar amb dues dones paganes i va entristir molt els seus pares (Gèn. 26:34, 35). En canvi, Jacob tenia clar que es volia casar amb una dona que servís fidelment Jehovà, i així ho va fer (Gèn. 28:6, 7; 29:10-12, 18).

Llavors, què podem dir sobre el llinatge que portaria fins al Messies? Doncs que de vegades en van formar part alguns primogènits, però no sempre. De fet, els jueus ho van acceptar. Una mostra d’això va ser quan van reconèixer que el Crist seria descendent de David, l’últim fill de Jessè (Mt. 22:42).