LA Diana té més de 80 anys. El seu marit va tenir Alzheimer i va passar els seus últims anys de vida a una residència. També va sofrir la pèrdua dels seus dos fills i va haver de lluitar contra un càncer de mama. Així i tot, quan els germans de la seva congregació la veuen a les reunions o predicant, sempre està contenta.

En John va servir com a superintendent itinerant més de 40 anys. Apreciava molt aquest servei. De fet, era la seva vida! Però, quan un familiar es va posar malalt, va haver de deixar l’obra itinerant per cuidar-lo i ara serveix a una congregació local. Quan els que el coneixen d’abans se’l troben en un congrés, sembla que res hagi canviat. Està tan feliç com sempre.

Com poden mantenir l’alegria germans com en John i la Diana? Com pot ser feliç algú que pateix en sentit físic o emocional? Si una persona ha deixat de tenir una responsabilitat que valorava molt, què podria fer per no perdre el goig? La Bíblia ens ajuda quan diu: «El just s’alegrarà en Jahveh» (Sl. 64:10). Podem entendre millor aquestes paraules si analitzem què ens fa realment feliços.

Hi ha algunes coses que sovint ens donen alegria. Per exemple, imagina’t una parella enamorada el dia de la seva boda, uns pares que acaben de tenir un fill o potser un germà que rep un nou privilegi. Aquestes vivències ens fan feliços, i amb raó, perquè provenen de Jehovà. Ell ha creat el matrimoni, i ens ha donat la capacitat de tenir fills i l’oportunitat de coŀlaborar en la seva organització (Gèn. 2:18, 22; Sl. 127:3; 1 Tim. 3:1).

Ara bé, aquests motius d’alegria poden ser temporals. Desgraciadament, un marit o una dona pot ser infidel o morir (Ez. 24:18; Os. 3:1). Alguns fills desobeeixen els seus pares o, fins i tot, Jehovà, i potser han de ser expulsats. Per exemple, els fills de Samuel no servien Déu de manera adequada, i la manera d’actuar de David va portar  conseqüències molt tristes a la seva família (1 Sam. 8:1-3; 2 Sam. 12:11). Aquestes experiències no ens fan feliços sinó que ens provoquen tristesa i desànim.

De la mateixa manera, pot ser que haguem d’interrompre o deixar els nostres privilegis per problemes de salut, obligacions familiars o canvis en l’organització. Molts germans que han passat per alguna d’aquestes situacions recorden com gaudien d’aquell servei i ho troben a faltar.

Queda clar que algunes fonts d’alegria poden ser temporals. Llavors, ¿hi ha algun tipus de felicitat que es mantingui malgrat els canvis de circumstàncies? És clar que sí! De fet, la Bíblia diu que servents de Déu com Samuel, David i altres no van perdre l’alegria tot i les proves que van afrontar.

Jesús entenia el que realment és el goig. Mentre vivia al cel, estava alegre en tot moment al costat de Jehovà (Prov. 8:30). En canvi, quan va estar a la terra es va trobar amb moltes dificultats. Tot i així, complir la voluntat del seu Pare el feia molt feliç (Jn. 4:34). I què podem dir dels seus darrers moments de vida a la terra? La Bíblia diu: «Pel goig que tenia al seu davant, va suportar la mort en un pal de turment» (Heb. 12:2). Per tant, tenim bones raons per analitzar què va dir Jesús sobre l’autèntica alegria.

Una vegada, 70 deixebles van tornar molt contents de predicar perquè van fer miracles, fins i tot van expulsar dimonis. Llavors, Jesús els va dir: «No us alegreu perquè els esperits us obeeixin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms estan escrits al cel» (Lc. 10:1-9, 17, 20). Sens dubte, tenir l’aprovació de Jehovà és més important que els privilegis que puguem rebre. És molt animador saber que el nostre Pare recorda els seus servents fidels.

En una altra ocasió, mentre Jesús estava parlant a una multitud, una dona jueva li va dir que la seva mare devia estar molt orgullosa del fill que tenia. Però Jesús li va dir: «No, sinó que feliços són els que escolten la paraula  de Déu i l’obeeixen!» (Lc. 11:27, 28). Encara que ser pare és un privilegi preciós, obeir Jehovà i tenir una bona amistat amb ell és el que ens fa feliços de veritat.

Les proves, tot i que no són agradables, no ens poden robar la satisfacció de tenir l’aprovació de Jehovà. I saber-ho és la clau per poder ser feliços. Afrontar aquestes proves amb integritat ens fa sentir més goig (Rm. 5:3-5). Aquesta qualitat és part del fruit de l’esperit sant, i Jehovà dona el seu esperit a qui confia en ell (Gàl. 5:22). Això ens ajuda a entendre per què Salm 64:10 diu: «El just s’alegrarà en Jahveh».

Aquesta és la raó per la qual la Diana i en John, citats abans, no van perdre l’alegria tot i tenir circumstàncies difícils. La Diana explica: «Com una nena que s’aferra al seu pare, m’he recolzat en Jehovà». Aquesta germana està convençuda que té l’aprovació de Déu. Com ho sap? Ella mateixa diu: «He vist com Jehovà m’ha beneït i m’ha ajudat a continuar predicant amb un somriure». En John ens diu què el va ajudar a no perdre l’entusiasme a la predicació després de deixar l’obra itinerant: «El 1998 vaig començar a ser instructor de l’Escola de capacitació ministerial i des de llavors he fet més estudi personal que mai». Parlant d’ell i de la seva dona, afegeix: «La nostra disposició a servir Jehovà en qualsevol assignació durant tots aquests anys ha fet que aquest canvi sigui més fàcil. No ens en penedim gens».

Molts germans han viscut en pròpia pell el que diu Salm 64:10. Per exemple, un matrimoni que van servir més de 30 anys a Betel dels Estats Units, i després van ser assignats com a pioners especials, van reconèixer: «És natural estar trist quan perds una cosa que estimes, però no pots estar sempre així». A aquests germans els va ser útil centrar-se de seguida en la predicació. També ens expliquen: «Vam ser molt específics a les nostres oracions, i veure com Jehovà ens responia ens va animar molt. Poc després que arribéssim a la congregació, altres germans van començar a servir de pioners. A més, Jehovà ens va beneir amb dos cursos bíblics progressius».

Hem de reconèixer que no sempre és fàcil mantenir l’alegria, i potser tindrem alts i baixos. Però Jehovà va inspirar les animadores paraules de Salm 64:10. Fins i tot quan estem desanimats, podem confiar que si ens mantenim fidels a Jehovà malgrat els canvis serem feliços. Així mateix, esperem veure el compliment de la promesa de Jehovà de portar «un cel nou i una terra nova». En aquell temps haurà desaparegut la imperfecció. Tots estarem contents amb el que Jehovà faci i ens doni, i serem feliços per sempre (Is. 65:17, 18, BEC).

Imagina’t com serà la vida al nou món. Gaudirem de salut perfecta i començarem cada dia amb forces renovades. Tots els records que ens posaven tristos desapareixeran. Podem estar segurs que «les coses passades no es recordaran mai més ni tornaran a la memòria». La resurrecció farà possible que tornem a abraçar els nostres éssers estimats que han mort. Milions de persones se sentiran com els pares de la nena de 12 anys que Jesús va tornar a la vida. Ells «es van quedar meravellats i desbordats d’alegria» (Mc. 5:42). Finalment, totes les persones seran justes i s’alegraran sempre en Jehovà.