1, 2. Quina responsabilitat tenim cadascun de nosaltres? Explica-ho.

T’HAS criat en una família de testimonis? Si és així, recorda que l’amistat amb Jehovà no s’hereta. Tant si els teus pares serveixen Déu com si no, cultivar una amistat amb Ell és la teva responsabilitat.

² Fixa’t en l’experiència d’un germà que es diu Angelito. Encara que havia crescut a la veritat, quan era adolescent no se sentia a prop de Déu. Ell reconeix: «Servia Jehovà només perquè la meva família ho feia». Amb tot, va decidir dedicar temps a llegir la Bíblia i meditar en ella, i va començar a orar més a Jehovà. Quin en va ser el resultat? L’Angelito explica: «Em vaig adonar que l’única manera d’apropar-me al meu Pare, Jehovà, era coneixent-lo per mi mateix». Aquesta experiència ens fa pensar en les següents preguntes: Quina és la diferència entre saber qui és Jehovà i conèixer-lo bé? I com podem arribar a conèixer bé Déu?

3. Quina diferència hi ha entre conèixer bé Jehovà i saber alguna cosa d’ell?

³ Conèixer bé Jehovà implica molt més que saber el seu nom i algunes de les coses que ha fet o dit. Primer, hem de dedicar temps a aprendre sobre ell i les seves boniques qualitats. Llavors, podrem entendre què el motiva a dir o fer certes coses. Això ens ajudarà a saber si  li agraden les nostres decisions, opinions i accions. I, un cop entenem quina és la seva voluntat, hem d’actuar en conseqüència.

4. Què demostra l’exemple de Moisès i David?

⁴ És possible que algunes persones es burlin de tu perquè has decidit servir Déu i, fins i tot, s’oposin quan comencis a anar a les reunions. Però si confies en Jehovà, ell mai et deixarà. Aquesta confiança t’ajudarà a cultivar una amistat amb ell que durarà per sempre. Ara bé, és possible cultivar aquest tipus d’amistat? És clar que sí! A continuació, analitzarem l’exemple de Moisès i David que, tot i ser imperfectes, van arribar a conèixer bé Déu. A mesura que ho fem, pregunta’t: Com van aconseguir conèixer bé Jehovà? Què aprenem del seu exemple?

5. Quina decisió va prendre Moisès?

⁵ Moisès va escollir servir Déu. Quan tenia uns 40 anys, Moisès va renunciar a la seva posició prominent i va triar unir-se al poble de Jehovà en comptes de ser conegut «com el fill de la filla del Faraó» (Heb. 11:24). Ell sabia que posant-se de part dels esclaus hebreus provocaria la ira del faraó, un poderós governant que els egipcis veien com un déu. Amb tot, va confiar en Jehovà i va demostrar molta fe. Aquesta confiança va ser la base de la seva amistat amb el Creador; una amistat que va durar tota la seva vida (Prov. 3:5).

6. Què podem aprendre de Moisès?

⁶ Què n’aprenem? Igual que Moisès, tots hem de prendre la nostra decisió: ¿Escollirem servir Jehovà amb el seu poble? És possible que haguem de fer sacrificis per servir-lo i que afrontem oposició. Però si confiem en el nostre Pare, ell ens donarà el seu suport.

7, 8. Què va continuar aprenent Moisès? Explica-ho.

⁷ Moisès va continuar aprenent sobre les qualitats de Jehovà i va fer la Seva voluntat. Quan Jehovà li va demanar que alliberés els israelites, Moisès va començar a dubtar d’ell mateix i no deixava de dir-li que no se sentia capaç de fer-ho. Déu va demostrar la Seva compassió al comprendre els seus sentiments i donar-li ajuda (Èx. 4:10-16). Això va permetre a Moisès anunciar missatges impactants de judici davant del faraó. Aquest servent fidel també va veure el poder de Jehovà en acció quan va salvar els israelites, i va eliminar aquell governant i el seu exèrcit al mar Roig (Èx. 14:26-31; Sl. 136:15).

⁸ Un cop alliberats, els israelites no deixaven de trobar motius per queixar-se. Tot i això, Moisès va observar com Jehovà va mostrar molta paciència amb el seu poble (Sl. 78:40-43). També va veure l’extraordinària humilitat que Déu va demostrar quan el va escoltar i va reconsiderar la Seva decisió de destruir els israelites (Èx. 32:9-14).

9. Segons Hebreus 11:27, com era l’amistat de Moisès amb Jehovà?

⁹ Després de sortir d’Egipte, l’amistat de Moisès amb Jehovà es va fer tan estreta que era com si el veiés (llegeix Hebreus 11:27). Fixa’t en com la Bíblia descriu la seva relació: «Jahveh parlava  a Moisès cara a cara, com un home parla amb el seu amic» (Èx. 33:11).

10. Què hem de fer per conèixer bé Jehovà?

¹⁰ Què en podem aprendre? Per conèixer bé Jehovà no n’hi ha prou de saber quines són les seves qualitats; també hem de fer la seva voluntat. Ell «vol que tota classe de persones se salvin i arribin a tenir un coneixement exacte de la veritat» (1 Tim. 2:3, 4). Així doncs, una manera de fer la voluntat de Jehovà és predicant.

11. Com ens ajuda la predicació a conèixer millor Jehovà?

¹¹ Sovint, predicar i ensenyar als altres ens ajuda a conèixer millor Jehovà. Per exemple, podem percebre la seva compassió quan ens utilitza per trobar aquells que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» (Fe. 13:48; Jn. 6:44). També ens adonem del poder de la Paraula de Déu, quan veiem que les persones que estudien la Bíblia amb nosaltres abandonen els mals hàbits que tenien i es posen la nova personalitat (Col. 3:9, 10). A més, podem observar la paciència que Jehovà té amb la gent del territori, al donar-li moltes oportunitats per aprendre d’ell i salvar-se (Rm. 10:13-15).

12. D’acord amb Èxode 33:13, què va demanar Moisès, i per què?

¹² Moisès va valorar la seva amistat amb Jehovà i mai la va donar per fet. Déu havia utilitzat Moisès per fer molts miracles. Amb tot, aquest servent fidel li va demanar de manera respectuosa que li permetés conèixer-lo millor (llegeix Èxode 33:13). Encara que Moisès tenia més de 80 anys quan va fer aquesta petició, va reconèixer que tenia molt a aprendre del seu Pare amorós.

13. De quina manera demostrem que valorem la nostra amistat amb Jehovà?

¹³ Què ens ensenya el seu exemple? Tant si fa molt com si fa poc que servim Jehovà, mai hauríem de donar per fet la nostra relació amb ell. Una manera de demostrar que valorem la nostra amistat amb Déu és fent oració.

14. Per què ens ajuda l’oració a conèixer millor Jehovà?

¹⁴ La bona comunicació és fonamental per tenir una amistat forta. Per tant, apropa’t a Déu fent-li oració tot sovint. Mai tinguis por d’obrir el teu cor i explicar-li els teus sentiments més íntims (Ef. 6:18). La Krista, que viu a Turquia, diu: «Cada vegada que expresso els meus sentiments en oració i sento que Jehovà m’ajuda, m’apropo més a ell. Això fa que l’estimi més i que confiï més en ell. Quan veig com Jehovà contesta les meves oracions, sento que és el meu Pare i el meu Amic».

15. Què va dir Jehovà sobre David, i què sentia per ell?

¹⁵ El rei David va néixer a una nació que estava dedicada a Jehovà, però no es va limitar a seguir la religió dels seus pares. David es va esforçar per cultivar la seva pròpia amistat amb Déu i, per això, es va guanyar el Seu afecte. De fet, Jehovà va descriure David de la següent manera: «Un home que actua segons la meva voluntat». Sens dubte, va alegrar el cor de Jehovà (Fe. 13:22). Com va arribar David a tenir una amistat tan forta amb el seu Creador?

16. Què va aprendre David observant la creació?

 ¹⁶ David va aprendre sobre Jehovà observant la creació. Quan David era jove, passava molt de temps a l’aire lliure cuidant les ovelles del seu pare. Potser va ser en aquells moments quan va començar a reflexionar en tot el que Jehovà havia creat. Segurament, durant les nits estelades no només contemplava les estrelles, sinó que podia percebre les qualitats del Creador. Això el va impulsar a escriure: «Els cels declaren la glòria de Déu, i l’expansió proclama l’obra de les seves mans» (Sl. 19:1, 2). Quan David meditava en la manera com Jehovà l’havia creat, s’adonava de la Seva gran saviesa (Sl. 139:14). Com més intentava entendre la creació, més petit se sentia (Sl. 139:6).

17. Què podem aprendre si dediquem temps a meditar en la creació?

¹⁷ Com pots imitar David? Para atenció en la meravellosa creació de Jehovà. Però no només l’observis; deixa que t’impressioni! Dedica temps diàriament a observar el que t’envolta, com ara les plantes, els animals i les persones. Llavors, pregunta’t: «Què m’ensenya això de Jehovà?». Cada dia pot convertir-se en una nova oportunitat per aprendre més del teu Pare (Rm. 1:20). Si ho fas, el teu amor per ell es farà més fort.

18. Tal com mostra el Salm 18, què va reconèixer David?

¹⁸ David va reconèixer que Jehovà l’ajudava. Per exemple, quan va protegir les ovelles del seu pare dels atacs d’un lleó i d’un ós, David va expressar obertament que havia estat Jehovà qui l’havia ajudat a matar aquells animals ferotges. Quan va vèncer el gegant Goliat, va veure clarament que Déu l’havia utilitzat (1 Sam. 17:37). Durant el temps que va estar fugint del rei Saül, David també va reconèixer que era Jehovà qui l’havia protegit (Sl. 18, encapçalament). Si David hagués estat una persona orgullosa, segurament hauria pensat que havia fet aquelles proeses tot sol, però la seva humilitat el va ajudar a reconèixer la mà de Jehovà en la seva vida (Sl. 138:6).

19. Què ens ensenya l’exemple de David?

¹⁹ Quina n’és la lliçó? No ens hem de limitar a demanar ajuda a Jehovà, també hem d’estar atents per discernir quan i com ens ajuda. Si som humils i reconeixem les nostres limitacions, ens serà més fàcil veure que Jehovà arriba on nosaltres no arribem. I, cada vegada que ens adonem que ens ajuda, la nostra relació amb ell es farà més forta. Això és el que li va passar a l’Isaac, un germà de Fiji que fa molts anys que serveix Déu. Ell explica: «Mirant enrere, soc conscient que Jehovà m’ha ajudat des del moment que vaig començar a estudiar la Bíblia fins al dia d’avui. Això fa que ell sigui més real per a mi».

20. Què aprenem de l’amistat de David amb Jehovà?

²⁰ David va imitar les qualitats de Déu. Jehovà ens ha creat amb la capacitat d’imitar les seves qualitats (Gèn. 1:26). Com més aprenem sobre les seves qualitats, millor el podem copiar. David va arribar a conèixer molt bé el seu Pare i, per això, va poder imitar-lo  quan tractava amb els altres. Pensa en el següent. David va pecar contra Déu al cometre adulteri amb Betsabé i fer matar el seu marit (2 Sam. 11:1-4, 15). Amb tot, Jehovà va decidir perdonar David perquè s’esforçava per imitar-lo sent compassiu i perdonador. Com que David tenia una amistat molt estreta amb Déu, va ser un dels reis més estimats d’Israel, i Jehovà el va utilitzar com a model per jutjar altres reis (1 Re. 15:11; 2 Re. 14:1-3).

21. D’acord amb Efesis 4:24 i 5:1, què aconseguirem si imitem Déu?

²¹ Què en podem aprendre? Que hem d’imitar Jehovà. Si fem això, tindrem molts beneficis i el podrem conèixer millor. A més, quan adaptem la nostra personalitat a la seva, demostrem que som els seus fills (llegeix Efesis 4:24; 5:1).

22, 23. Què passarà si apliquem el que aprenem de Jehovà?

²² Com hem vist, mitjançant la creació i la Bíblia podem arribar a conèixer bé Jehovà. La seva Paraula està plena d’exemples de servents fidels que podem imitar, com ara Moisès i David. Jehovà ha fet la seva part; ara ens toca a nosaltres fer la nostra. Així doncs, hem d’obrir bé els ulls, l’oïda i el nostre cor per aprendre d’ell tant com puguem.

²³ Mai deixarem d’aprendre de Jehovà (Ecl. 3:11). Ara bé, el més important no és si tenim molt coneixement sobre ell, sinó què fem amb el que sabem. Si apliquem el que aprenem i ens esforcem per imitar el nostre Pare, ell seguirà apropant-se a nosaltres (Jm. 4:8). La Bíblia ens assegura que Jehovà mai abandonarà aquells que el busquen.