1. Quina responsabilitat ha donat Jehovà als pares?

JEHOVÀ va crear la primera parella d’humans amb el desig natural de tenir fills. Amb raó, la Bíblia diu: «Els fills són una heretat de Jahveh» (Sl. 127:3). Però, què vol dir això? Imagina que un bon amic et demana que li guardis una gran quantitat de diners. Com et sentiries? Segurament, molt content de veure que confia tant en tu, però alhora, amoïnat per la responsabilitat que t’ha donat. Jehovà, el nostre millor Amic, ha donat als pares una responsabilitat molt més important i valuosa que els diners. Els ha confiat el benestar i la felicitat dels seus fills.

2. Quines preguntes analitzarem?

² Qui ha de decidir si una parella ha de tenir fills, i quan els ha de tenir? Què poden fer els pares per ajudar els seus fills a ser feliços? Vegem alguns principis bíblics que poden ajudar els matrimonis a prendre bones decisions.

3. a) Qui ha de decidir si una parella tindrà fills? b) Quins principis bíblics han de tenir en compte els amics i familiars?

³ En algunes cultures, s’espera que les parelles que s’acaben de casar tinguin fills de seguida. És possible que la família i altres persones les pressionin per seguir aquest costum. En Jethro, un germà que viu a l’Àsia, diu: «A la congregació, algunes famílies amb nens pressionen els matrimonis que no tenen fills perquè en  tinguin». En Jeffrey, un altre germà de l’Àsia, comenta: «Alguns diuen a les parelles sense fills que el dia de demà, quan es facin grans, no tindran ningú que els cuidi». Ara bé, cada parella ha de decidir si tindrà fills o no. Aquesta és la seva decisió i la seva responsabilitat (Gàl. 6:5). És comprensible que els amics i la família dels noucasats vulguin que siguin feliços, però han de ser conscients que la decisió de tenir fills només pertany a la parella (1 Tes. 4:11).

4, 5. a) Quines dues preguntes s’han de fer les parelles que volen tenir fills? b) Quan és el moment de fer-se-les, i per què?

⁴ Aquelles parelles que decideixen tenir fills han de plantejar-se dues preguntes importants: Quan volen tenir fills? I quants en volen tenir? A continuació veurem quin és el millor moment per fer-se aquestes preguntes i per què són tan importants.

⁵ Generalment, és millor que la parella parli d’aquest tema abans de casar-se. Per què abans? Perquè és molt important que tots dos estiguin d’acord en aquest assumpte. A més, han de pensar si estan preparats per a aquesta responsabilitat. Algunes parelles han decidit esperar com a mínim un o dos anys després de casar-se per tenir fills. Han pres aquesta decisió per donar-se temps a fi de consolidar la seva relació i adaptar-se a la vida de casats, ja que un cop tinguin fills tindran menys temps i energies (Ef. 5:33).

6. Què han decidit algunes parelles?

⁶ Altres germans han decidit seguir l’exemple dels fills i les nores de Noè. Aquelles tres parelles no van tenir fills de seguida (Gèn. 6:18; 9:18, 19; 10:1; 2 Pe. 2:5). Jesús va comparar la nostra època amb «els dies de Noè», i no hi ha dubte que vivim en «temps difícils i perillosos» (Mt. 24:37; 2 Tim. 3:1). Tenint això en compte, alguns matrimonis han decidit posposar el fet de tenir fills per dedicar més temps a la predicació.

7. Com poden ajudar als matrimonis els principis de Lluc 14:28, 29 i Proverbis 21:5?

⁷ Quan una parella decideix si tindrà fills o quants en tindrà, fa bé de seure i calcular «les despeses» (llegeix Lluc 14:28, 29). Els pares amb experiència  reconeixen que criar fills implica una gran despesa econòmica, a més de molt de temps i energies. Per això, és molt important que els matrimonis es preguntin: «Farà falta que treballem tots dos per cobrir les necessitats bàsiques de la família? Estem d’acord en el que són “necessitats bàsiques”? Si cal que treballem els dos, qui cuidarà els nostres fills? Qui influirà en la seva manera de pensar i comportar-se?». Les parelles que analitzen tranquiŀlament aquestes preguntes demostren que tenen en compte les paraules de Proverbis 21:5 (llegeix-lo).

8. a) De quins reptes han de ser conscients els matrimonis? b) Què farà un bon marit?

⁸ Un nen necessita i mereix que cadascun dels seus pares li dediqui temps i energies. Però, i si un matrimoni té fills molt seguits? Podria ser tot un repte per als pares oferir a cada nen l’atenció necessària. Alguns matrimonis que van tenir fills seguits admeten que la situació els va superar. Les mares es poden sentir esgotades en sentit físic i emocional. I molt probablement això pugui afectar el seu estudi personal, les seves oracions o el temps que passin predicant. També se’ls podria fer més difícil concentrar-se durant les reunions i treure’n profit. És clar, un bon marit farà tot el possible per ajudar la seva dona a atendre els nens, tant a les reunions com a casa. Per exemple, es podrien repartir les tasques de la llar. A més, el marit s’ha d’esforçar per predicar regularment amb la família, i per preparar cada setmana l’Adoració en família de manera que beneficiï a tots.

9, 10. Què és molt important que facin els pares?

⁹ Què poden fer els pares per ajudar els seus fills a estimar Jehovà? Com els poden protegir dels perills d’aquest món malvat? Vegem què els pot ajudar.

¹⁰ Demana a Jehovà que t’ajudi. Fixa’t en l’exemple de Manóah i la seva dona, que van ser els pares de Samsó. Quan Manóah es va assabentar que la seva dona es quedaria embarassada i tindria un fill, va suplicar a Jehovà que els ajudés a criar-lo.

11. Com van imitar uns pares l’exemple de Manóah, registrat a Jutges 13:8?

¹¹ En Nihad i l’Alma, uns pares de Bòsnia i Hercegovina, van imitar l’exemple de Manóah. Ells expliquen: «Igual que Manóah, vam demanar a Jehovà que ens  ensenyés com ser uns bons pares. I ell ens va respondre de diverses maneres: mitjançant la Bíblia, les publicacions de l’esclau, les reunions i els congressos» (llegeix Jutges 13:8).

12. Quin exemple van donar als seus fills Josep i Maria?

¹² Ensenya’ls amb l’exemple. El que dius és important, però el que fas pot tenir un impacte molt més gran en els teus fills. Pensa en el cas de Josep i Maria. Segur que van donar un bon exemple als seus fills, inclòs Jesús. Josep va treballar de valent per mantenir la seva família. A més, els va ensenyar a donar importància als assumptes espirituals (Deut. 4:9, 10). Tot i que la Llei no obligava els pares a portar «cada any» la seva família «a Jerusalem per la festa de la Pasqua», ell ho feia (Lc. 2:41, 42). Pot ser que alguns pares de la seva època veiessin aquell viatge en família com una càrrega innecessària, i una pèrdua de temps i diners. Però és evident que Josep valorava molt les coses espirituals i va ensenyar als seus fills a fer el mateix. Maria també coneixia molt bé la Paraula de Déu. No hi ha dubte que, amb les seves paraules i accions, va ajudar els seus fills a estimar les Escriptures.

13. Com va copiar l’exemple de Josep i Maria una parella?

¹³ En Nihad i l’Alma, mencionats abans, també es van esforçar per copiar l’exemple de Josep i Maria. Com els va ajudar això a ensenyar al seu fill a estimar Déu? Ells comenten: «Vam intentar mostrar al nostre fill, amb el nostre estil de vida, que posar en pràctica els principis que ens ensenya Jehovà és molt beneficiós». En Nihad afegeix: «Sigues la classe de persona que vols que sigui el teu fill».

14. Per què és important que els pares sàpiguen quins són els amics dels seus fills?

¹⁴ Ajuda’ls a escollir bé els seus amics. Tant el pare com la mare han de saber quins són els amics dels seus fills i què fan quan estan amb ells. Això inclou saber amb qui es comuniquen per telèfon o a les xarxes socials. Aquestes companyies poden influir en la seva manera de pensar i actuar (1 Cor. 15:33).

15. Què poden aprendre els pares de l’exemple d’en Jessie?

¹⁵ Què poden fer els pares si no saben utilitzar els dispositius electrònics? En Jessie, un pare de les Filipines, diu: «No sabíem gairebé res de tecnologia, però això no va impedir que estiguéssim alerta als perills que poden tenir els aparells electrònics». Aquest germà no va prohibir als seus fills que utilitzessin aquests dispositius tan sols perquè no estava familiaritzat amb ells. En Jessie explica: «Vaig animar els meus fills a utilitzar-los per aprendre un nou idioma, preparar-se les reunions i llegir la Bíblia diàriament». Si sou pares, heu llegit i analitzat amb els vostres fills la informació de jw.org^® que parla sobre enviar missatges i compartir fotos en línia? Trobareu informació pràctica a la secció «Adolescents», com ara els vídeos Els dispositius electrònics. Qui controla a qui? i No et deixis enredar per les xarxes socials. * Aquestes eines et poden  ser útils per ensenyar als teus fills a fer un bon ús dels dispositius electrònics (Prov. 13:20).

16. Què han fet alguns pares, i amb quins resultats?

¹⁶ Molts pares s’esforcen perquè els seus fills passin temps amb germans madurs que puguin ser una bona influència per a ells. Per exemple, uns pares de Costa d’Ivori que es diuen N’Déni i Bomine allotjaven sovint el superintendent de circuit a casa seva. Aquest pare explica: «Aquelles visites van tenir un efecte molt positiu en el nostre fill. De fet, va començar a servir com a pioner i ara és superintendent de circuit substitut». Podries fer alguna cosa semblant per als teus fills?

17, 18. Quan haurien de començar els pares a ensenyar als seus fills?

¹⁷ Ensenya’ls des de ben petits. Com a pare, has d’ensenyar als teus fills a estimar Jehovà, i com més aviat comencis millor (Prov. 22:6). Pensa en Timoteu, que va acompanyar l’apòstol Pau als seus viatges. La seva mare, Eunice, i la seva àvia, Loida, es van esforçar per ensenyar-li la veritat «des de ben petit» (2 Tim. 1:5; 3:15).

¹⁸ Un altre matrimoni de Costa d’Ivori, en Jean-Claude i la Peace, van criar sis fills i els van ensenyar a estimar Jehovà. Què els va ajudar a aconseguir-ho? Imitar l’exemple d’Eunice i Loida. Ells diuen: «Vam inculcar la Paraula de Déu als nostres fills des de ben petits. De fet, vam començar poc després que naixessin» (Deut. 6:6, 7, MM).

19. Què implica inculcar la Paraula de Déu als fills?

¹⁹ Què vol dir inculcar la Paraula de Déu als teus fills? El verb inculcar significa ‘repetir moltes vegades una cosa a una persona perquè li quedi ben gravada’. Per poder fer-ho, has de passar temps tot sovint amb els teus fills. De vegades pot ser frustrant haver de repetir-los sempre les mateixes coses. Però pots intentar veure això com oportunitats d’ajudar-los a entendre la Bíblia i posar-la en pràctica.

20. Què té a veure Salm 127:4 amb la criança dels fills?

 ²⁰ Esforça’t per conèixer bé els teus fills. La Bíblia diu que els fills «són com les fletxes en mans d’un guerrer» (Sl. 127:4, MM). Igual que les fletxes es poden fer de diferents materials i poden tenir diferents mides, no hi ha dos nens iguals. Per tant, els pares han de pensar com ensenyaran a cadascun dels seus fills. Uns germans d’Israel, que tenen els seus dos fills a la veritat, expliquen què els va ajudar: «Estudiàvem la Bíblia amb ells per separat». És clar, cada cap de família haurà de decidir si fer això és necessari o possible.

21. Com ajuda Jehovà els pares?

²¹ De vegades, els pares poden veure els reptes com una muntanya insuperable. Però no oblidis que els fills són un regal de Jehovà, i ell sempre està disponible per ajudar-te. Déu escolta amb atenció les teves oracions i les contesta mitjançant la Bíblia, les nostres publicacions, i l’exemple i els consells d’altres pares amb experiència de la congregació.

22. Quin és el millor regal que els pares poden fer als seus fills?

²² De vegades s’ha dit que criar un fill és un projecte que dura vint anys, però en realitat els pares mai deixen de ser pares. El millor regal que poden fer als fills és estimar-los, dedicar-los temps i ajudar-los a ser amics de Jehovà. És clar, cada nen reaccionarà de manera diferent. Amb tot, molts fills que han estat criats per pares que estimen Jehovà se senten com la Joanna Mae, una germana de l’Àsia. Ella diu: «Quan penso en com m’han educat els meus pares, estic molt agraïda perquè em van disciplinar i em van ensenyar a estimar Jehovà. No només em van donar la vida, em van donar una vida amb propòsit» (Prov. 23:24, 25). Segur que molts de nosaltres ens sentim de la mateixa manera.