1, 2. a) Què és un jubileu? (Consulta el requadre « Què era el Jubileu?».) b) De què va parlar Jesús a Lluc 4:16-18?

EN ALGUNS països s’organitzen esdeveniments especials per celebrar el cinquantè aniversari del nomenament d’un rei o un emperador. Aquest aniversari, o jubileu, pot durar un dia, una setmana o, fins i tot, més temps, però al final aquestes celebracions s’acaben i la gent no triga molt a oblidar-les.

² A l’antic Israel se celebrava un jubileu cada 50 anys. Aquest Jubileu durava tot un any i donava als israelites l’oportunitat d’obtenir llibertat. Què té a veure això amb nosaltres? El Jubileu d’Israel ens recorda una mesura molt més important que ha pres Jehovà perquè puguem tenir llibertat ara i per sempre. De fet, Jesús va parlar d’aquesta llibertat quan va viure a la terra (llegeix Lluc 4:16-18). Al llarg d’aquest article, analitzarem aquesta mesura.

3. Segons Levític 25:8-12, com beneficiava als israelites el Jubileu?

³ Si volem entendre bé el que Jesús va dir quan va parlar de llibertat, hem d’analitzar primer el Jubileu que Déu va establir a l’antiguitat. Jehovà va dir als israelites: «Santificareu l’any, el cinquantè any, i proclamareu llibertat en el país per a tots els seus habitants: aquell serà per a vosaltres un jubileu; i cadascú tornarà a la seva possessió, i cadascú tornarà a la seva família» (llegeix Levític 25:8-12). A l’article anterior vam veure que respectar la llei del dissabte beneficiava els israelites.  Ara bé, com els beneficiava el Jubileu? Imagina’t que un israelita tenia molts deutes i havia de vendre les seves propietats per pagar-los. L’any del Jubileu havia de tornar a «la seva possessió», és a dir, recuperar les seves propietats i així els seus fills no perdrien l’herència familiar. D’altres vegades, però, un israelita es veia forçat a vendre’s ell mateix com a esclau, o algun dels seus fills, per liquidar els deutes. Durant l’any del Jubileu, els esclaus tornaven a «la seva família» i recuperaven la llibertat. D’aquesta manera ningú estava obligat a ser un esclau per sempre. Sens dubte, Jehovà es preocupava molt pel seu poble.

4, 5. Per què és important per a nosaltres el Jubileu?

⁴ Quin altre benefici del Jubileu podien rebre els israelites? Jehovà va afirmar: «Que no hi hagi cap pobre enmig teu, perquè Jahveh et beneirà abundosament en la terra que Jahveh, el teu Déu, et dóna en possessió perquè la dominis» (Deut. 15:4). Quina diferència amb el que passa al món en el que vivim, on la gent rica és cada vegada més rica, i la gent pobra, més pobra!

⁵ Els cristians no estem sota la Llei mosaica. Per tant, no hem d’observar el Jubileu, que incloïa alliberar els esclaus, canceŀlar els deutes o tornar les terres a les seves famílies (Rm. 7:4; 10:4; Ef. 2:15). Amb tot, conèixer aquesta mesura és important per a nosaltres. Per què? Perquè ens recorda un tipus de llibertat que podem gaudir com a cristians.

6. Per què necessitem ser alliberats?

⁶ Tots nosaltres necessitem ser alliberats d’un tipus d’esclavitud terrible: l’esclavitud al pecat. Com que som imperfectes, ens posem malalts, envellim i morim. Molts s’adonen d’això quan es miren al mirall o reben un tractament mèdic. També ens desanimem quan cometem pecats. L’apòstol Pau va dir:  «Al meu cos hi ha una altra llei que [...] em té presoner: la llei del pecat». I va afegir: «Pobre de mi! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em porta a la mort?» (Rm. 7:23, 24).

7. Quina alliberació va predir Isaïes?

⁷ Afortunadament, Jehovà ha pres mesures per alliberar-nos del pecat i Jesús hi té un paper clau. Més de 700 anys abans que el Fill de Déu vingués a la terra, el profeta Isaïes va predir una alliberació molt més gran que aquella que s’aconseguia durant el Jubileu dels israelites. Ell va escriure: «L’Esperit del Senyor, Jahveh, és sobre mi, perquè Jahveh m’ha ungit per anunciar bones noves als pobres, m’ha enviat a embenar els que tenen el cor desfet, a proclamar la llibertat als captius» (Is. 61:1). A qui feia referència aquesta profecia?

8. De qui parlaven les paraules profètiques d’Isaïes?

⁸ Aquesta profecia es va començar a complir després que Jesús iniciés la seva predicació. Quan va anar a la sinagoga de Natzaret, la seva ciutat natal, va llegir aquelles paraules d’Isaïes als jueus que es trobaven allà i va afirmar que es referien a ell. Va dir: «L’esperit de Jehovà està sobre meu, perquè m’ha ungit per predicar bones notícies als pobres. M’ha enviat per proclamar als captius que seran alliberats i als cecs que recuperaran la vista, per alliberar els oprimits, i per anunciar el temps en què es pot obtenir l’aprovació de Jehovà» (Lc. 4:16-19). Com va complir aquesta profecia Jesús?

9. Quin tipus d’alliberació esperaven moltes persones del temps de Jesús?

⁹ Aquesta llibertat mencionada a la profecia d’Isaïes va començar a fer-se realitat al primer segle. Jesús ho va confirmar quan va anunciar: «Avui es compleix el passatge de les Escriptures que acabeu d’escoltar» (Lc. 4:21). Probablement, molts dels que van escoltar aquestes paraules esperaven un canvi polític que els alliberés dels romans. És possible que pensessin com alguns deixebles, que van dir: «Nosaltres esperàvem que ell seria el llibertador d’Israel» (Lc. 24:13, 21). Però Jesús mai va incitar els  seus seguidors a rebeŀlar-se contra el jou opressor de Roma, sinó que els va manar el següent: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar» (Mt. 22:21). Així doncs, com va alliberar les persones Jesús en aquell temps?

10. De què va alliberar Jesús les persones?

¹⁰ El Fill de Déu va alliberar les persones de dues maneres. En primer lloc, les va alliberar de les creences falses i tradicions que promovien els líders religiosos. Aquestes tenien els jueus esclavitzats i eren una càrrega per a ells (Mt. 5:31-37; 15:1-11). Aquells mestres religiosos es creien que eren guies espirituals, però en realitat estaven cecs als ulls de Jehovà. Com que van rebutjar el Messies i les seves ensenyances, van perdre l’oportunitat de conèixer Jehovà, i els seus pecats no van ser perdonats (Jn. 9:1, 14-16, 35-41). En canvi, Jesús va ajudar els humils a ser lliures en sentit espiritual amb les seves ensenyances i el seu bon exemple (Mc. 1:22; 2:23-3:5).

11. De quina altra manera important allibera Jesús les persones?

¹¹ En segon lloc, Jesús va alliberar la humanitat de l’esclavitud del pecat. Gràcies al sacrifici de Jesús, Déu pot perdonar els pecats d’aquells que posen fe en el rescat i ho demostren amb les seves accions (Heb. 10:12-18). Jesús va dir: «Si el Fill us fa lliures, sereu lliures de veritat» (Jn. 8:36). Sens dubte, aquesta llibertat és superior a la que obtenien els israelites durant el Jubileu. Per exemple, encara que un israelita deixés de ser esclau durant el Jubileu, ho podia tornar a ser i, tard o d’hora, moriria. Però la llibertat que Jesús ofereix durarà per sempre.

12. Qui es va beneficiar primer de la llibertat que Jesús va anunciar?

¹² A la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era, Jehovà va ungir amb esperit sant els apòstols i altres deixebles, i els va adoptar com a fills perquè poguessin regnar amb Jesús al cel després de ser ressuscitats (Rm. 8:2, 15-17). Ells van ser els primers que es van beneficiar de la llibertat que Jesús va anunciar a la sinagoga de Natzaret. Aquells homes i dones ja no eren esclaus de les ensenyances falses ni dels costums antibíblics dels líders religiosos jueus. A més, Jehovà els va considerar lliures dels efectes del pecat. El Jubileu simbòlic,  que va començar amb l’ungiment dels deixebles de Crist l’any 33, acabarà a la fi del Regnat de Mil Anys. Què s’haurà aconseguit durant aquest Jubileu?

13, 14. A banda dels ungits, qui més es pot beneficiar de la llibertat que Jesús ofereix?

¹³ Avui dia milions de persones de totes les nacions són part de les «altres ovelles» (Jn. 10:16). Encara que Jehovà no les ha escollit per regnar al cel amb Jesús, tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. És el teu cas?

¹⁴ Si és així, ara ja pots gaudir d’algunes benediccions que també tenen els ungits. Gràcies a la teva fe en el sacrifici de Jesús, pots demanar a Jehovà que perdoni els teus pecats. Com a resultat, pots obtenir la Seva aprovació i una bona consciència davant d’ell (Ef. 1:7; Ap. 7:14, 15). Pensa també en el privilegi d’haver estat alliberat de les creences falses d’aquest món. De fet, Jesús va afirmar: «Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures» (Jn. 8:32). Quina alegria sentim de tenir aquesta llibertat!

15. Quines benediccions experimentarem en el futur?

¹⁵ Molt aviat experimentaràs una llibertat encara millor. Jesús eliminarà la religió falsa i els governs corruptes  d’aquest món. En aquell moment, Déu protegirà «una gran multitud» de servents fidels que podran gaudir de grans benediccions al nou món (Ap. 7:9, 14). A més, milions de persones seran ressuscitades i podran ser alliberades de les conseqüències del pecat d’Adam (Fe. 24:15).

16. Quin alliberament tindrem en el nou món?

¹⁶ Durant el Regnat de Mil Anys, Jesús i els ungits ajudaran la humanitat a tenir salut perfecta, tant en sentit físic com espiritual. Aquest període de restauració i alliberament serà com el Jubileu d’Israel. Tots els servents fidels de Jehovà que visquin a la terra seran persones perfectes i lliures de l’esclavitud del pecat.

17. Què prediu Isaïes 65:21-23? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁷ Isaïes 65:21-23 (llegeix-lo) descriu com serà la vida al paradís. És clar, no podem pensar que estarem tot el dia sense fer res. Al contrari, la Bíblia diu que els servents de Déu tindran molta feina a fer i que se sentiran satisfets. Al final d’aquest període, la humanitat serà «alliberada de l’esclavitud del pecat i la mort», i tindrà «la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Rm. 8:21).

18. Per què podem confiar que serem feliços en el futur?

¹⁸ Tal com Jehovà va ajudar els israelites a tenir un punt de vista equilibrat sobre el treball i el descans, també ajudarà el seu poble a aconseguir-ho durant el Regnat Miŀlenari de Crist. En aquell temps estarem molt ocupats amb activitats espirituals. Servir Déu ara és essencial per a la nostra felicitat i també ho serà en el nou món. Durant aquest Regnat, serem feliços perquè gaudirem de la nostra feina i servirem Jehovà de tot cor.