No, aquest versicle no es refereix a això. En realitat, fa referència a algú que cau en el sentit que constantment afronta problemes o dificultats, però que s’aixeca de nou, és a dir, que és capaç de recuperar-se i continuar endavant.

Fixa’t en el context d’aquest proverbi: «No posis emboscada a la llar del just, no devastis el seu lloc de descans: perquè el just cau set vegades, i s’aixeca: però els malvats ensopegaran en el mal. No t’alegris quan caigui el teu enemic, i quan ell ensopegui no ho celebris en el teu cor» (Prov. 24:15-17).

Algunes persones afirmen que el versicle 16 parla d’algú que comet un pecat, però es penedeix i recupera la seva amistat amb Jehovà. Dos clergues britànics van escriure que «els predicadors, del passat i del present, han explicat aquest text [d’aquesta manera]». També van afegir que això vol dir que «una bona persona pot caure en [...] pecats greus, però si segueix estimant Déu i es penedeix cada vegada, s’aixecarà». Aquesta manera de pensar pot ser atraient per a les persones que no es volen esforçar per lluitar contra el pecat. Podrien arribar a pensar que encara que pequin repetidament contra Déu, Ell sempre les perdonarà.

Això no és el que el versicle 16 està dient.

La paraula hebrea que es tradueix com «cau» i «caigui» als versicles 16 i 17 es pot entendre de diferents maneres. Es pot referir a caure literalment, com ara un animal que cau al mig d’un camí, algú que cau daltabaix d’una teulada, o una pedreta que cau al terra (Deut. 22:4, 8; Am. 9:9). Però també pot tenir un sentit figurat com en el següent exemple: «Els passos de l’home els disposa Jahveh, i ell es complau en el seu camí: encara que caigui, no restarà prostrat, perquè Jahveh li sosté la mà» (Sl. 37:23, 24; Prov. 11:5; 13:17; 17:20).

A més, el professor Edward Plumptre va afirmar: «La paraula hebrea [caure] mai es fa servir per fer referència a caure en el pecat». Per això, un altre erudit explica l’essència del versicle 16 de la següent manera: «Seria inútil i contraproduent tractar malament els servents de Déu perquè ells sempre se’n surten, però els malvats no».

Per tant, Proverbis 24:16 no parla de caure en el pecat, sinó d’afrontar problemes o dificultats, fins i tot constantment. En aquest món malvat, una persona justa als ulls de Jehovà pot patir problemes de salut o d’algun altre tipus. A més, pot ser víctima de persecució per part del govern. Però pot estar segura que Déu estarà al seu costat i l’ajudarà a aguantar i superar qualsevol dificultat. Sovint, els nostres germans surten victoriosos d’aquestes situacions. Per què? Perquè Jehovà «sosté tots els que cauen, i aixeca tots els abatuts» (Sl. 41:1-3; 145:14-19).

«El just» no s’alegra quan els altres tenen problemes. El que l’anima és saber que «hi haurà felicitat per als que temen Déu» (Ecl. 8:11-13, MM; Job 31:3-6; Sl. 27:5, 6).