No, ni la Bíblia ni la història mostren que es fessin aquest tipus de batejos.

La manera com s’ha traduït aquest text a moltes Bíblies ha fet que algunes persones pensessin que en el temps de Pau hi havia cristians que es batejaven a favor dels morts. Per exemple, la Bíblia catalana. Traducció interconfessional diu: «Si els morts no ressusciten, per què fer-se batejar en lloc d’ells?».

Ara bé, vegem el que han dit dos erudits bíblics. El doctor Gregory Lockwood va dir que els batejos «a favor de les persones que ja havien mort» eren «un tipus de bateig que, pel que sabem fins ara, no té ni suport bíblic ni històric». En la mateixa línia, el professor Gordon Fee va escriure: «No hi ha precedent bíblic ni històric sobre aquesta mena de bateig. El Nou Testament no en fa cap menció. Tampoc hi ha constància que altres esglésies ni comunitats ortodoxes cristianes practiquessin aquest tipus de bateig en els segles següents».

La Bíblia explica que Jesús va manar als seus seguidors: «Aneu a gent de totes les nacions i feu-los deixebles meus, bategeu-los [...] i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mt. 28:19, 20). Abans que algú es pogués batejar com a deixeble de Jesús, havia de conèixer Jehovà i el seu Fill, posar fe en ells i obeir-los. Òbviament si una persona havia mort no podia fer res d’això, ni tampoc cap cristià que estigués viu ho podia fer en lloc seu (Ecl. 9:5, 10; Jn. 4:1; 1 Cor. 1:14-16).

Així doncs, a què es referia Pau?

Alguns cristians deien que els morts no ressuscitarien (1 Cor. 15:12). Però, l’apòstol va demostrar que estaven equivocats. Com? Va dir que, encara que cada dia s’enfrontava amb la mort, estava convençut que quan morís seria ressuscitat com a esperit per viure al cel, igual que Jesús (1 Cor. 15:30-32, 42-44).

Els corintis havien d’entendre que ser cristians ungits volia dir afrontar proves cada dia i morir per després poder ser ressuscitats. Ser «batejats en Jesucrist» implicava ser «batejats en la seva mort» (Rm. 6:3). És a dir, igual que Jesús, haurien de patir moltes dificultats i morir en sentit literal per després ressuscitar al cel.

Més de dos anys després del seu bateig en aigua, Jesús va dir a dos dels seus apòstols: «Sereu batejats amb el bateig amb què estic sent batejat» (Mc. 10:38, 39). En aquell moment, Jesús no estava sent batejant en aigua. El que volia dir és que la seva fidelitat a Déu el portaria a la seva mort literal. Parlant dels ungits, Pau va escriure: «Si patim amb Crist, també serem glorificats amb ell» (Rm. 8:16, 17; 2 Cor. 4:17). Per tant, igual que el Fill de Déu, els cristians ungits havien de morir per poder ressuscitar al cel.

Per això, seria correcte traduir les paraules de Pau d’aquesta manera: «Si no fos així, què aconseguirien els que es bategen amb l’objectiu de morir? Si els morts no ressusciten, per què batejar-se amb aquest objectiu?».