1. Quina és una de les maneres com Jehovà respon les oracions dels seus servents?

 SABIES que Jehovà et pot utilitzar per respondre les oracions d’un germà? Tots i cadascun de nosaltres li podem ser molt útils, ja siguem homes o dones, joves o grans, o servim com a ancians, servents ministerials, pioners o publicadors de la congregació. Quan algú que estima Jehovà de tot cor li demana ajuda, Ell es val dels ancians i altres servents fidels perquè siguin «un gran consol» per a aquesta persona (Col. 4:11). És un autèntic privilegi servir Déu i ajudar els germans d’aquesta manera, especialment quan pateixen per culpa d’una pandèmia, un desastre o la persecució.

2. Per què pot ser difícil ajudar els altres durant una pandèmia?

² Durant una epidèmia o una pandèmia se’ns pot fer difícil ajudar els altres. Per exemple, pot ser que vulguem visitar un amic però no sigui segur fer-ho. També és possible que vulguem convidar a dinar o sopar a casa algun germà que ho estigui passant malament en sentit econòmic, però les restriccions no ens ho permetin. Segurament desitgem ajudar els altres, però això pot ser tot un repte si la nostra pròpia família està patint. Sigui com sigui, tots volem fer el que estigui al nostre abast per ajudar els germans, i a Jehovà el fa molt feliç que sigui així (Prov. 3:27; 19:17). Llavors, com ho podem aconseguir?

3. Què aprenem dels ancians del grup de predicació de la Desi?

³ Què poden fer els ancians? Si tu ets un d’ells, esforça’t per conèixer bé els germans (llegeix Jeremies 23:4). La Desi, esmentada a l’article anterior, comenta: «Abans de la pandèmia, els ancians del meu grup de predicació acostumaven  a passar temps amb mi i amb la resta del grup predicant i fent altres activitats». b Això va fer més fàcil a aquests ancians ajudar la Desi durant la pandèmia de la covid, quan va perdre alguns familiars per culpa del virus.

4. Què va permetre als ancians ajudar la Desi, i què n’aprenem?

⁴ La Desi explica: «Com que els ancians eren els meus amics, m’era fàcil explicar-los com em sentia i què m’amoïnava». Què en podeu aprendre els ancians? Esforceu-vos per ser bons pastors abans que arribin els moments crítics. Feu-vos amics dels germans. Si la situació sanitària no us permet visitar-los en persona, busqueu altres maneres de comunicar-vos amb ells. La Desi diu: «De vegades, diversos ancians em trucaven o m’enviaven missatges el mateix dia. Compartien amb mi textos bíblics que, encara que els havia llegit moltes vegades, eren just el que necessitava sentir».

5. a) Com poden els ancians saber què necessiten els germans? b) Quina mena d’ajuda poden donar els ancians als germans?

⁵ Una manera com els ancians podeu saber com estan els germans és fent-los preguntes amb tacte (Prov. 20:5). Per exemple, tenen tot el que els cal, ja sigui menjar, medicaments o altres coses necessàries? Es troben en una situació en què podrien perdre la feina o, fins i tot, casa seva? Necessiten un cop de mà per soŀlicitar alguna ajuda del govern? La Desi va rebre ajuda material per part dels germans, però l’ajuda emocional i espiritual dels ancians és el que més forces li va donar en aquells moments tan difícils. Ella diu: «Els ancians oraven amb mi. No recordo exactament el que deien, però mai oblidaré com em van fer sentir. Era com si Jehovà m’estigués dient: “No estàs sola”» (Is. 41:10, 13).

6. Què podem fer tots per ajudar els altres? (Mira la imatge.)

⁶ Què podem fer tots? És possible que pensem que els ancians han d’ajudar els germans i, en realitat, és així. Però Jehovà ens demana a tots que ho fem (Gàl. 6:10). Fins i tot el detall més senzill pot tenir un gran efecte en un germà que estigui malalt. Per exemple, un nen li podria fer un dibuix o una postal per animar-lo. Un jove de la congregació li podria fer la compra o algun altre encàrrec. I, si  la situació ho permet, li podríem preparar alguna cosa per menjar i apropar-li a la porta de casa. Durant una pandèmia, tots necessitem ànim i, per això, farem bé de passar més temps xerrant amb els germans després de la reunió, sigui en persona o per videoconferència. A més, els ancians també necessiten sentir-se valorats, ja que quan hi ha una crisi sanitària estan més ocupats que mai. Alguns germans els hi han fet arribar notes per agrair-los tot el que fan. És molt bonic veure que tots podem posar el nostre granet de sorra per continuar animant-nos i edificant-nos els uns als altres (1 Tes. 5:11).

7. Quines poden ser les conseqüències d’un desastre?

⁷ Un desastre pot capgirar la vida d’una persona en un tancar i obrir d’ulls. Les víctimes d’una catàstrofe poden perdre les seves possessions, casa seva o, fins i tot, algun ésser estimat. Als nostres germans també els poden afectar aquestes desgràcies. Per tant, què podem fer per ajudar-los?

8. Què poden fer els ancians i els caps de família abans que sobrevingui un desastre?

⁸ Què poden fer els ancians? Ajudeu els germans a estar preparats abans que sobrevingui un desastre. Assegureu-vos que tota la congregació sap com protegir-se i com contactar amb vosaltres. La Margaret, esmentada a l’article anterior, explica: «Els ancians van presentar unes necessitats de la congregació a la reunió on ens van recordar que encara no havia acabat la temporada d’incendis. Ens van dir que, si les autoritats ordenaven una evacuació o si la situació es tornava perillosa, havíem de marxar de seguida». Aquells recordatoris van ser molt oportuns, ja que cinc setmanes més tard hi va haver un incendi forestal molt agressiu en aquella zona. Un bon moment per repassar què ha de fer cada membre de la família en cas de desastre és l’adoració en família. Si tots a casa, fins i tot els nens, esteu preparats, serà més fàcil que mantingueu la calma en aquests moments tan angoixants.

9. Què poden fer els ancians per treballar units abans i després d’un desastre?

⁹ Els superintendents de grup no heu d’esperar que hi hagi un desastre per assegurar-vos que teniu les dades de contacte dels germans del vostre grup de predicació. Feu-ne una llista i mantingueu-la actualitzada. Així, si mai hi ha un desastre, us serà més fàcil contactar amb tots i saber què necessiten. Tan aviat com ho esbrineu, comuniqueu-ho al coordinador del consell d’ancians, que alhora ho transmetrà al superintendent de circuit. Quan aquests germans coŀlaboren braç a braç, aconsegueixen donar la millor ajuda possible. Quan hi va haver l’incendi, el superintendent de circuit de la Margaret va passar 36 hores despert per coordinar la tasca dels ancians, que van contactar i es van cuidar de prop de 450 germans que van haver de marxar de casa seva (2 Cor. 11:27). Gràcies a la bona cooperació, tots els que ho van necessitar van tenir un lloc on allotjar-se.

10. Per què és important que els ancians continuïn cuidant els germans?

¹⁰ Part de la tasca que tenen els ancians és ajudar els germans en sentit espiritual i emocional (1 Pe. 5:2). Quan sobrevé un desastre, el primer que han de fer és assegurar-se que els germans estan en un lloc segur, i que tenen menjar, roba i allotjament.  Però és molt probable que les víctimes d’un desastre necessitin rebre ajuda emocional i espiritual durant mesos (llegeix Joan 21:15). En Harold, un germà que serveix en un Comitè de Sucursal i ha conegut molts germans afectats per desastres, explica: «Cal molt de temps per superar-ho. Pot ser que sembli que aquests germans comencen a recuperar la seva vida, però la pèrdua d’éssers estimats, d’objectes amb molt de valor sentimental o el fet d’haver estat a punt de morir són sentiments molt difícils de gestionar. Aquests records poden provocar un dolor molt profund i un enorme sentiment de pèrdua que es poden allargar en el temps. Això no vol dir que aquests germans hagin perdut la fe. En realitat, es tracta d’una reacció humana molt natural».

11. Què poden necessitar les famílies?

¹¹ Els ancians segueixen al peu de la lletra el consell de Pau, quan va dir: «Ploreu amb els que ploren» (Rm. 12:15). Les víctimes d’un desastre pot ser que necessitin ajuda per recordar que ni Jehovà ni els germans els han deixat d’estimar; tot el contrari! Per això, els ancians donen un cop de mà a les famílies perquè no deixin de tenir una bona rutina espiritual, que inclogui l’oració, l’estudi de la Bíblia, l’assistència a les reunions i la participació en la predicació. A més, animen els pares a ajudar els seus fills a centrar-se en allò que cap desastre pot destruir: la seva amistat amb Déu. És important que els pares recordin als seus fills que sempre poden comptar amb Jehovà, i que formen part d’una família mundial que està disposada a fer-los costat quan més ho necessiten (1 Pe. 2:17).

12. Què podem fer tots per ajudar en les tasques d’auxili? (Mira la imatge.)

¹² Què podem fer tots? Si hi ha hagut un desastre prop de casa teva, pregunta als ancians què pots fer per ajudar. Una opció és oferir allotjament temporal per a aquells que hagin hagut de deixar casa seva o per als voluntaris de construcció. També pots coŀlaborar en la distribució d’aliments i altres articles bàsics a aquells que ho necessitin. Ara bé, i si el desastre ha passat lluny de casa teva? En primer lloc, fes oració per aquells que s’hagin vist afectats (2 Cor. 1:8-11). També pots coŀlaborar en les tasques d’auxili fent donacions a l’obra mundial (2 Cor. 8:2-5). I, si la teva situació et  permet viatjar a la zona afectada, pregunta als ancians com et pots oferir com a voluntari. Si et conviden a fer-ho, segurament rebràs formació per poder ajudar on més se’t necessiti.

13. Quins reptes afronten els germans en llocs on la nostra obra està proscrita?

¹³ Als llocs on la nostra obra està proscrita, la persecució fa que la vida sigui molt més complicada. Allà, els germans també passen dificultats econòmiques, es posen malalts i perden éssers estimats. Però, per culpa de la proscripció, probablement els ancians no tinguin l’opció de visitar-los ni comunicar-se lliurement amb ells. Aquest va ser el cas de l’Andrei, un ancià esmentat a l’article anterior. Una germana del seu grup de predicació estava passant per problemes econòmics i, a més, va patir un accident de cotxe. Es va haver de sotmetre a diverses operacions i allò li va impedir treballar. Però, malgrat la proscripció i la pandèmia, els germans van fer tot el que estava a la seva mà per ajudar-la, i Jehovà estava molt pendent de tot el que estava passant.

14. Com poden demostrar els ancians que són un bon exemple a l’hora de confiar en Jehovà?

¹⁴ Què poden fer els ancians? L’Andrei va orar i va fer tot el que va poder. Com va respondre Jehovà? Va utilitzar altres germans i germanes de la congregació que tenien més llibertat de moviment. Alguns acompanyaven la germana al metge i d’altres l’ajudaven en sentit econòmic. Déu va motivar els germans a fer el que estava al seu abast, i es va assegurar que, gràcies a la seva ajuda, la germana tingués totes les necessitats cobertes (Heb. 13:16). Ancians, si al lloc on viviu l’obra està restringida, estigueu disposats a delegar (Jer. 36:5, 6). Però, sobretot, confieu en Jehovà i estigueu segurs que ell us ajudarà a cuidar-vos dels germans.

15. Què podem fer per mantenir la unitat de la congregació quan se’ns persegueix?

¹⁵ Què podem fer tots? Quan estem sota proscripció, és probable que ens hàgim de reunir en grups petits. Per això, és més important que mai que estiguem en pau amb tots aquells que formen part de la congregació. Recorda que la nostra lluita és contra Satanàs, no contra els germans. Intenta passar per alt els errors dels altres i solucionar de seguida qualsevol malentès  que pugui sorgir (Prov. 19:11; Ef. 4:26). Pren la iniciativa de fer «bones obres» per ells (Tt. 3:14). Els esforços dels germans per ajudar la germana del grup de l’Andrei van beneficiar tot el grup de predicació. Els seus lligams d’amistat es van enfortir, i van arribar a ser com una família unida (Sl. 133:1).

16. D’acord amb Colossencs 4:3, 18, com podem ajudar els germans que estan sent perseguits?

¹⁶ Milers de germans serveixen Jehovà en llocs on la nostra obra està prohibida o restringida pels governs. Alguns, fins i tot, estan empresonats per la seva fe. Tots nosaltres podem orar per ells, per les seves famílies, i per aquells que s’arrisquen a ser arrestats per ajudar-los en sentit físic i espiritual, i per defensar-los als jutjats (llegeix Colossencs 4:3, 18). c Mai subestimis el poder de les teves oracions! (2 Tes. 3:1, 2; 1 Tim. 2:1, 2.)

17. Com us podeu preparar ara per a la persecució?

¹⁷ Tu i la teva família us podeu preparar ara per afrontar persecució (Fe. 14:22). No tractis d’imaginar totes les coses dolentes que us podrien arribar a passar. En lloc d’això, enforteix la teva amistat amb Jehovà i ajuda els teus fills a fer el mateix. Si mai et sents angoixat, desfoga’t amb Déu (Sl. 62:7, 8). També podeu parlar en família de tots els motius que teniu per confiar en Jehovà. d Igual que en el cas d’un desastre, estar preparats i tenir una confiança plena en Déu us donarà a tots els membres de la família la pau i el valor que tant necessiteu.

18. Quin futur ens espera?

¹⁸ La pau de Déu ens fa sentir segurs (Fili. 4:6, 7). Mitjançant aquesta pau, ell ens ajuda a mantenir la calma malgrat les pandèmies, els desastres o la persecució. A més, utilitza els ancians per cuidar-nos, i ens dona el bonic privilegi d’ajudar-nos els uns als altres. La pau que sentim ara ens permet preparar-nos per a les proves més difícils que aviat viurem, inclosa la «gran tribulació» (Mt. 24:21). En aquell moment, serà vital que conservem la pau i ajudem els altres a fer el mateix. Un cop passi aquest període tan difícil, no tornarem a afrontar problemes que ens angoixin. Per fi, gaudirem del que Jehovà sempre ha desitjat per a nosaltres: autèntica pau per sempre! (Is. 26:3, 4.)