1. Poc abans de morir, què va dir Jesús a un dels delinqüents que tenia al costat?

 JESÚS està clavat al pal entre dos delinqüents (Lc. 23:32, 33). Tots tres estan patint una mort agònica. És evident que aquests dos homes no són els seus deixebles perquè s’estan burlant d’ell (Mt. 27:44; Mc. 15:32). Però, un dels delinqüents canvia d’actitud i diu: «Jesús, recorda’t de mi quan entris al teu Regne». El Fill de Déu li respon: «Jo t’asseguro avui: estaràs amb mi al paradís» (llegeix Lluc 23:39-43). Res indica que aquest home acceptés el missatge del «Regne del cel» que Jesús havia predicat (Mt. 4:17). I en cap moment Jesucrist li va dir que estaria en aquest Regne. La promesa que li va fer parlava d’un paradís futur a la terra. Com ho sabem?

2. Per què podem concloure que el delinqüent era jueu?

² Segurament aquest delinqüent era jueu, ja que va dir a l’altre home: «¿És que no tens cap mena de temor de Déu, ara que has rebut el mateix càstig?» (Lc. 23:40). Els jueus adoraven un sol Déu. En canvi, la gent de les nacions creia en molts déus (Èx. 20:2, 3; 1 Cor. 8:5, 6). Si els delinqüents haguessin sigut gent de les nacions, la pregunta segurament hauria estat: «És que no tens cap mena de temor dels déus?». A banda d’això, hem de tenir en compte que Jehovà va enviar el seu Fill «a les ovelles perdudes de la casa d’Israel», no a la gent de les nacions (Mt. 15:24). A més, havia fet saber als israelites que els morts ressuscitarien, i és possible que aquest delinqüent sabés això. El que aquest home va dir pot suggerir que donava  per fet que Jehovà ressuscitaria Jesús i que el nomenaria Rei del Seu Regne. I, pel que sembla, ell mateix esperava ser ressuscitat.

3. En què devia pensar el delinqüent quan Jesús li va parlar del paradís?

³ Si el delinqüent era jueu, segurament sabia que Adam i Eva havien viscut al jardí de l’Edèn. Així que, quan Jesús li va parlar del paradís, possiblement va pensar en un bonic jardí aquí, a la terra (llegeix Gènesi 2:15).

4. En què ens hauria de fer pensar la promesa que Jesús va fer al delinqüent?

⁴ El que Jesús va prometre al delinqüent ens hauria de fer pensar com serà la vida al paradís. En podem aprendre molt analitzant les condicions pacífiques que van existir durant el regnat de Salomó. Jesucrist, «algú més gran que Salomó», i els seus cogovernants coŀlaboraran per fer de la terra un lloc meravellós (Mt. 12:42). Per això, és lògic que les «altres ovelles» estiguin interessades en saber què han de fer per poder viure per sempre en aquest magnífic paradís (Jn. 10:16).

5. Com t’imagines la vida al paradís?

⁵ Com t’imagines la vida al paradís? Potser visualitzes un preciós jardí com el de l’Edèn (Gèn. 2:7-9). És possible que recordis les paraules de Miquees, que va dir: «Cadascú s’asseurà sota la seva parra i sota la seva figuera» (Miq. 4:3, 4). També pot ser que pensis en versicles bíblics que expliquen que hi haurà una gran abundància d’aliment (Sl. 72:16; Is. 65:21, 22). Per què no proves de tancar els ulls? Ara, imagina’t assegut davant d’una taula atapeïda d’aliments deliciosos, i envoltat d’un espectacular jardí. Pots sentir la carícia del vent a la cara i percebre l’agradable fragància de les flors. De fons, sents la veu i les rialles de la teva família i dels teus amics; alguns d’ells han estat ressuscitats. Com gaudiu de passar aquesta estona plegats! Creus que això és tan sols un somni? Pots estar convençut que, molt aviat, es veuran a la terra escenes com aquesta. Ara bé, al paradís també haurem de treballar. Però la feina que Jehovà ens donarà ens farà molt feliços.

6. Quina feina haurem de fer al paradís? (Mira la imatge.)

⁶ Jehovà ens ha creat amb la capacitat de gaudir de la nostra feina (Ecl. 2:24). Durant el Regnat de Mil Anys, estarem molt ocupats. Pensa-hi: els que sobrevisquin a la gran tribulació juntament amb els milions de ressuscitats necessitaran  roba, menjar i un lloc on viure. És evident que haurem de treballar de valent, però serà molt emocionant! A més, igual que Adam i Eva, tindrem el bonic privilegi de convertir tota la terra en un paradís. I això no és tot. Haurem d’ensenyar als milions de persones que ressuscitin i que no coneguin Jehovà i el seu propòsit. En el cas dels servents de Déu que van viure abans que Jesús vingués a la terra, els haurem d’ajudar a posar-se al dia amb tot el que ha passat des que van morir. Que feliços ens farà poder participar en aquesta campanya educativa tan especial!

7. De què podem estar segurs, i per què?

⁷ Podem estar del tot segurs que al paradís gaudirem de pau i prosperitat, i tot estarà molt ben organitzat. Per què diem això? Perquè, quan Salomó va governar, Jehovà va deixar entreveure com seria la vida sota el Seu Regne. Vegem ara alguns detalls del temps en què aquest rei va governar.

8. Com es van complir les paraules de Salm 37:10, 11, 29? (Consulta també l’article «Preguntes dels lectors» en aquest número de La Torre de Guaita.)

⁸ Jehovà va inspirar el rei David perquè posés per escrit com seria la vida quan un futur governant molt savi i fidel regnés (llegeix Salm 37:10, 11, 29). En infinitat d’ocasions, hem utilitzat Salm 37:11 per parlar del paradís, i això és molt encertat. Al Sermó de la Muntanya, Jesús va citar aquest versicle referint-se al futur (Mt. 5:5). Però aquest Salm de David també va tenir a veure amb la governació del seu fill Salomó. Durant aquest període, els israelites vivien en una terra que regalimava «llet i mel», i gaudien d’una pau i prosperitat especials. Jehovà els havia promès: «Si seguiu els meus decrets [...] donaré pau al país, i dormireu sense que ningú us espanti» (Lev. 20:24; 26:3, 6). I, mitjançant David, els va dir que els malvats deixarien d’existir (Sl. 37:10). Aquestes  paraules es van complir en el temps en què Salomó va regnar (1 Cròn. 22:9; 29:26-28). Però Salm 37:10, 11 i 29 no només va tenir un compliment a l’antiguitat, també es farà realitat en el futur.

9. Què va dir la reina de Saba sobre la governació de Salomó?

⁹ La pau i la prosperitat de què gaudien els israelites van arribar a oïdes de la reina de Saba. Així que va viatjar fins a la llunyana Jerusalem per veure-ho per ella mateixa (1 Re. 10:1). Després de conèixer Salomó i el seu regne, va expressar: «No me n’havien dit ni la meitat! [...] Feliços són els teus homes i feliços són els teus servidors, que estan sempre amb tu i escolten la teva saviesa!» (1 Re. 10:6-8). Les condicions que hi havia sota el regnat de Salomó van ser només un petit tast del que Jehovà farà quan el seu Fill governi tota la terra.

10. En quin sentit és Jesús superior a Salomó?

¹⁰ Jesús és superior a Salomó en tots els sentits. Salomó era un home imperfecte que va cometre greus errors. Amb els temps, les seves males decisions van causar molts problemes al poble de Jehovà. En canvi, el Fill de Déu és un governant perfecte; ell mai comet errors (Lc. 1:32; Heb. 4:14, 15). Malgrat que Satanàs el va fer passar per proves terribles, Jesús va ser fidel a Jehovà i va demostrar que mai pecarà ni farà res que pugui danyar els seus súbdits. És un gran honor tenir-lo com al nostre Rei.

11. Amb quina ajuda comptarà Jesús?

¹¹ Jesús comptarà amb 144.000 cogovernants que l’ajudaran a cuidar els humans i a dur a terme el propòsit de Jehovà per a la terra (Ap. 14:1-3). Els ungits tractaran les persones amb molta empatia, ja que tots ells, homes i dones, van afrontar grans proves i dificultats quan van viure a la terra. Ara bé, quin serà el seu paper durant els mil anys?

12. Quina tasca tindran els ungits?

¹² La tasca que Jehovà ha donat a Jesús i als ungits és extraordinàriament més gran que la que va donar a Salomó. Aquest rei es va haver de cuidar de milions d’habitants que vivien en un sol país. Però els governants del Regne de Déu hauran de cuidar els milers de milions d’humans que viuran arreu del planeta. Quin privilegi tan únic han rebut els 144.000!

13. Quina responsabilitat especial tindran els ungits?

¹³ Igual que Jesús, els 144.000 serviran com a reis i sacerdots (Ap. 5:10). Quan els israelites vivien sota la Llei mosaica, els sacerdots eren els principals encarregats de protegir el poble de Déu en sentit físic i espiritual. La Bíblia diu que la Llei era «una ombra de les coses bones que havien de venir» (Heb. 10:1). Així que és raonable pensar que els 144.000 ajudaran a cuidar la salut física i espiritual dels humans. Encara no sabem com aquests reis i sacerdots es comunicaran amb els súbdits del Regne de Déu que viuran a la terra però, sigui com sigui, Jehovà s’assegurarà que tots els humans rebin la guia que necessitin (Ap. 21:3, 4).

14. Quina relació tenen les «altres ovelles» amb els ungits?

¹⁴ Quan Jesús va viure a la terra, va parlar de dos grups de deixebles que en  formarien un de sol: el «petit ramat», aquells que governarien amb ell al cel, i les «altres ovelles», els deixebles que viurien a la terra (Lc. 12:32; Jn. 10:16). Avui dia, tots dos grups treballen units i, al nou món, seguiran coŀlaborant per convertir la terra en un paradís. La diferència és que, llavors, el «petit ramat» ja estarà al cel governant amb el Fill de Déu, i les «altres ovelles» estaran a la terra i tindran la perspectiva de viure-hi per sempre. Ara bé, què han de fer les «altres ovelles» per poder viure en aquest paradís?

15. a) Com donen suport les «altres ovelles» als germans de Crist? b) Com podem imitar l’exemple del germà de la imatge?

¹⁵ A diferència del delinqüent, que va morir abans de poder demostrar el seu agraïment pel que Jesús va fer, els que formem part de les «altres ovelles» tenim moltes oportunitats de demostrar que valorem el sacrifici del Fill de Déu. Per exemple, demostrem que l’estimem per la manera com tractem els ungits. De fet, Jesús va dir que jutjaria les «altres ovelles» tenint en compte això (Mt. 25:31-40). Una forma de donar suport als germans de Crist és esforçar-nos al màxim per participar en l’obra de predicar i fer deixebles (Mt. 28:18-20). És per això que volem fer un bon ús de les eines que ells ens donen, com ara el llibre Gaudeix de la vida per sempre! Si encara no dirigeixes cap curs bíblic, per què no et poses l’objectiu d’oferir-ne un a tantes persones com puguis?

16. Què hem de fer per preparar-nos per viure al paradís?

¹⁶ No hem d’esperar a viure al paradís per ser la mena de persones que Jehovà vol al nou món. Ara, ja podem intentar ser equilibrats i honrats, tant en el que diem com en el que fem. També hem de ser lleials a Jehovà, al nostre cònjuge i als germans. Com més ens esforcem per viure a l’altura de les normes de Jehovà enmig d’aquest món malvat, més fàcil ens serà obeir-les quan visquem al paradís. Així mateix, podem aprofitar per  cultivar qualitats i habilitats que Déu desitja per als súbdits del seu Regne. (Consulta també l’article «Estàs preparat per heretar la terra?» en aquest número de La Torre de Guaita.)

17. Ens hem de seguir sentint culpables pels pecats del passat? Explica-ho.

¹⁷ També és molt important que lluitem per deixar de sentir-nos culpables pels pecats que hàgim comès en el passat. És clar, això no vol dir que el sacrifici de Jesús pugui ser una excusa per practicar «el pecat voluntàriament» (Heb. 10:26-31). Però, si ens hem penedit de tot cor, hem buscat l’ajuda de Déu i dels ancians, i hem canviat la nostra conducta, podem estar segurs que Jehovà ens ha perdonat «amb generositat» (Is. 55:7; Fe. 3:19). Recorda el que Jesús va dir als fariseus: «No he vingut a cridar justos, sinó pecadors» (Mt. 9:13). El valor del sacrifici del Fill de Déu és prou gran per cobrir els nostres pecats, fins i tot els més greus.

18. Sobre què t’agradaria parlar amb el delinqüent que va morir al costat de Jesús?

¹⁸ De nou, deixa volar la teva imaginació. Tornes a ser al paradís però, aquest cop, estàs parlant amb el delinqüent. Tots dos esteu expressant el vostre agraïment pel sacrifici de Jesús. Tu li preguntes com van ser les darreres hores del Fill de Déu a la terra, i què va sentir quan Jesús va respondre a la seva petició. Després, ell et demana que li expliquis com ha estat viure durant els últims dies del món de Satanàs. Oi que serà emocionant poder estudiar la Paraula de Déu amb persones com aquest home? (Ef. 4:22-24.)

19. Per què no ens avorrirem al paradís? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁹ La vida al paradís no serà gens avorrida. Sempre hi haurà persones interessants que podrem conèixer, i feina que ens farà sentir feliços i satisfets. Però, el millor de tot serà que cada dia ens aproparem més al nostre Pare celestial perquè sempre hi haurà coses noves per aprendre d’ell i de la seva creació. Al nou món, podrem gaudir plenament de tots els regals que ens té preparats. Com més anys visquem, més l’estimarem. Mai podrem agrair prou a Jehovà i a Jesús la promesa de viure per sempre al paradís.