1. Per què podem dir que l’esperança d’Abraham era molt ferma?

 JEHOVÀ va prometre al seu amic Abraham que, per mitjà de la seva descendència, es beneirien totes les nacions de la terra (Gèn. 15:5; 22:18). Com que aquest patriarca tenia molta fe, estava convençut que el que Déu li havia promès es compliria. Ara bé, quan Abraham tenia 100 anys i la seva dona en tenia 90, encara no havien sigut pares (Gèn. 21:1-7). Tot i així, la Bíblia diu que Abraham «es va basar en l’esperança i va tenir fe que seria el pare de moltes nacions, perquè se li havia dit» (Rm. 4:18). Avui sabem que la promesa que li havia fet Jehovà es va complir, i Abraham va ser pare d’Isaac. Però, com podia aquest servent de Déu estar tan convençut que aquella esperança es faria realitat?

 2. Per què estava convençut Abraham que Jehovà compliria la seva promesa?

² Abraham tenia una amistat molt estreta amb Jehovà i, per això, estava «totalment convençut que Déu podia complir el que havia promès» (Rm. 4:21). Com que Abraham tenia una fe molt forta, comptava amb l’aprovació de Jehovà i aquest el va considerar just (Jm. 2:23). Tal com indica Romans 4:18, la fe i l’esperança d’Abraham estaven molt relacionades. Vegem, doncs, el que va dir Pau sobre l’esperança al capítol 5 de Romans.

 3. Què va dir Pau sobre l’esperança?

³ L’apòstol Pau explica per què podem estar segurs que «l’esperança no decep» (Rm. 5:5). A més, ens ajuda a entendre què fa que l’esperança s’enforteixi. Mentre analitzem el procés que ell va descriure a Romans 5:1-5, pensa en la teva pròpia experiència i reflexiona en com la teva  esperança s’ha enfortit amb el pas del temps. També veurem què ens ajudarà a enfortir encara més la nostra convicció que el que esperem es complirà. Però, abans de res, analitzem el que va dir Pau sobre una esperança que no decep.

 4. Què explica Romans 5:1, 2?

⁴ Llegeix Romans 5:1, 2. Pau va escriure aquestes paraules als cristians de Roma. Aquells germans i germanes havien après sobre Jehovà i Jesús, havien demostrat que tenien fe i s’havien fet cristians. Per això, Jehovà els va declarar «justos com a resultat de la fe» i els va ungir amb esperit sant. Aquells cristians podien estar totalment convençuts que rebrien una recompensa meravellosa.

 5. Quina esperança tenen els cristians ungits?

⁵ Més tard, Pau va dir als cristians ungits d’Efès que l’esperança que els havia donat Jehovà incloïa rebre una «herència per als sants» (Ef. 1:18). A més, va explicar als cristians de Colosses on rebrien la recompensa que esperaven, quan els va parlar de «l’esperança que està reservada per a vosaltres al cel» (Col. 1:4, 5). Per tant, els ungits tenen l’esperança de ser ressuscitats al cel, on viuran per sempre i regnaran al costat de Jesús (1 Tes. 4:13-17; Ap. 20:6).

 6. Què va dir un germà ungit sobre la seva esperança?

⁶ Els cristians ungits atresoren profundament la seva esperança. Un d’ells, el germà Frederick Franz, va expressar els seus sentiments d’aquesta manera: «La nostra esperança és segura. Es complirà en el cas de tots i cadascun dels 144.000 membres del petit ramat d’una manera que superarà amb escreix qualsevol expectativa que tinguem». Després de dècades servint Jehovà fidelment, l’any 1991, el germà Franz va  dir: «No hem deixat de valorar la nostra esperança. [...] Estem tan convençuts d’ella com ho hem estat sempre. Com més l’esperem, més agraïts estem. Encara que haguessin de passar un milió d’anys, l’espera valdria molt la pena. Mai havia valorat tant la nostra esperança com ho faig avui».

7, 8. Quina esperança tenen la majoria dels servents de Déu? (Romans 8:20, 21.)

⁷ La majoria de persones que serveixen Jehovà avui dia tenen una altra esperança, la mateixa que tenia Abraham: viure per sempre a la terra sota el Regne de Déu (Heb. 11:8-10, 13). L’apòstol Pau va escriure sobre aquesta meravellosa esperança (llegeix Romans 8:20, 21). Com et vas sentir la primera vegada que vas llegir a la Bíblia el futur que t’espera? Què és el que més et va emocionar? Va ser descobrir que seràs perfecte i que mai més et sentiràs temptat a pecar, o potser saber que totes aquelles persones que tant estimes i que ja no hi són ressuscitaran? «Prenent com a base l’esperança», ens emociona molt pensar en el futur que aviat tindrem.

⁸ Tant si esperem viure per sempre al cel com a la terra, ens fa molt feliços comptar amb una esperança tan extraordinària. I, de fet, aquesta es pot enfortir. Pau va explicar com podem aconseguir-ho. A continuació, analitzarem el que l’apòstol va dir sobre la nostra esperança. Fer-ho ens ajudarà a estar convençuts que cada vegada pot ser més ferma i que no ens decebrà.

9, 10. Tal com mostra l’exemple de Pau, què poden esperar els cristians? (Romans 5:3.) (Mira les imatges.)

⁹ Llegeix Romans 5:3. Fixa’t que les dificultats poden enfortir la teva esperança. És possible que això et sorprengui. Però, la realitat és que tots els cristians afrontarem problemes. Pensa en  l’exemple de l’apòstol Pau. Ell va escriure als tessalonicencs: «Quan érem amb vosaltres, us dèiem que tindríem dificultats i, com ja sabeu, això és el que ha passat» (1 Tes. 3:4). I, més tard, va escriure als corintis: «Germans, volem que sapigueu els problemes que vam tenir [...], fins al punt de patir per les nostres vides» (2 Cor. 1:8; 11:23-27).

¹⁰ Avui dia, els cristians també podem esperar afrontar alguna mena de dificultat (2 Tim. 3:12). T’ha passat a tu? Has afrontat problemes des que has començat a servir Jehovà? Pot ser que els teus familiars o amics es burlin de tu o, fins i tot, et tractin amb crueltat. És possible que esforçar-te per ser honrat en tot hagi generat algun conflicte a la teva feina (Heb. 13:18). O potser afrontes persecució per part del govern pel fet de predicar les bones notícies. Sigui com sigui, Pau va dir que ens havíem d’alegrar quan passéssim per dificultats. Per què?

11. Per què hem d’estar decidits a aguantar qualsevol prova?

¹¹ Quan passem per proves, ens podem alegrar pel resultat que aquestes produeixen. Tal com va dir Pau, «les dificultats produeixen aguant» (Rm. 5:3). Tots els cristians tindrem problemes, així és que hem d’estar decidits a aguantar qualsevol prova que afrontem. Només així veurem com la nostra esperança es fa realitat. No volem ser com les persones que Jesús va comparar a les llavors que cauen en terreny rocós. Aquestes accepten el missatge amb alegria, però «quan arriben les dificultats i la persecució» ensopeguen (Mt. 13:5, 6, 20, 21). Evidentment, a ningú li agrada afrontar proves o oposició, però si aguantem, obtindrem molts beneficis. En quin sentit?

12. Quin és un dels beneficis d’aguantar?

¹² En la seva carta, Jaume va parlar dels beneficis d’aguantar. Va escriure: «Deixeu que l’aguant acabi la seva obra, i així sereu complets i sans en tots els sentits, i no us faltarà res» (Jm. 1:2-4). Jaume diu que l’aguant té una obra, o una tasca, a complir: ajudar-te a cultivar encara més qualitats, com ara la paciència, la fe i la confiança en Déu. Ara bé, aguantar té un altre benefici molt important.

13, 14. Què aconsegueix l’aguant, i quina relació té això amb l’esperança? (Romans 5:4.)

¹³ Llegeix Romans 5:4. Pau va dir que «l’aguant fa que tinguem l’aprovació de Déu». Això no significa que Jehovà aprovi els teus problemes, és a dir, ell no s’alegra quan passes per proves i dificultats. En realitat, a qui Jehovà aprova és a tu. El teu aguant fa que comptis amb la seva aprovació. Quina benedicció tan increïble! (Sl. 5:12.)

¹⁴ Recorda que, com que Abraham va aguantar les dificultats fidelment, va comptar amb l’aprovació de Jehovà. Ell el veia com al seu amic, i el va considerar just (Gèn. 15:6; Rm. 4:13, 22). El mateix pot fer amb nosaltres. Jehovà no es basa en tot el que fem en el seu servei o en els privilegis que puguem tenir per donar-nos la seva aprovació, sinó que es basa en el nostre aguant fidel. Sense importar la nostra edat, circumstàncies o habilitats, tots podem aguantar. Estàs passant per alguna prova ara mateix?  Si és així, pensa que Jehovà està molt orgullós de tu. Saber que comptem amb l’aprovació de Jehovà ens ajuda a estar més convençuts que les seves promeses es faran realitat.

15. Què diu Pau a continuació, i per què ens pot sorprendre?

¹⁵ Tal com va explicar Pau, si aguantem les proves i ens mantenim fidels, podem comptar amb l’aprovació de Jehovà. A continuació, l’apòstol va dir: «L’aprovació de Déu fa que tinguem esperança i l’esperança no decep» (Rm. 5:4, 5). Ara bé, abans, Pau ja havia parlat de l’esperança que tenien els cristians de Roma, «l’esperança de rebre la glòria de Déu» (Rm. 5:2). Per tant, per què torna a parlar-ne ara?

16. Com s’enforteix la nostra esperança? (Mira les imatges.)

¹⁶ Per entendre el que Pau va dir, hem de tenir en compte que l’esperança es pot enfortir. Per exemple, recordes la primera vegada que vas sentir a parlar de l’esperança que trobem a la Bíblia? Potser pensaves que la idea de viure per sempre en un paradís no era més que un somni. Però, a mesura que anaves coneixent Jehovà i les promeses de la seva Paraula, vas arribar a estar convençut que el que inicialment semblava un somni es farà realitat.

17. Com ha continuat enfortint-se la nostra esperança després de batejar-nos?

¹⁷ Després de batejar-te, vas seguir aprofundint el teu coneixement de la Bíblia i vas madurar en sentit espiritual. Gràcies a això, la teva esperança va continuar enfortint-se (Heb. 5:13-6:1). Segurament has experimentat el procés que descriu Romans 5:2-4: has afrontat moltes dificultats però les has aguantat i, per això, Jehovà t’ha donat la seva aprovació. Saber que Déu està content amb tu et dona encara més motius  per estar segur que les seves promeses es faran realitat. La teva esperança és molt més ferma que al principi i més real. De fet, ara veus les promeses de Jehovà d’una manera molt més personal. Podríem dir que la teva esperança afecta més intensament tot aspecte de la teva vida, com ara la manera de tractar la teva família, les decisions que prens o com utilitzes el teu temps.

18. Quina garantia ens ha donat Jehovà?

¹⁸ L’apòstol Pau afegeix un detall molt interessant sobre l’esperança que tenim un cop comptem amb l’aprovació de Jehovà. Ell ens assegura que el que esperem es farà realitat. Per què en podem estar segurs? Sota inspiració, Pau va escriure aquesta garantia: «L’esperança no decep, perquè l’amor de Déu ha sigut vessat en els nostres cors per mitjà de l’esperit sant que hem rebut» (Rm. 5:5). Per tant, tens molts motius per confiar plenament en aquesta esperança, l’esperança que Jehovà t’ha donat.

19. De què pots estar convençut?

¹⁹ Pensa en el cas d’Abraham. Jehovà li va fer una promesa, li va donar la seva aprovació i el va considerar el seu amic. L’esperança que tenia Abraham es va fer realitat. La Bíblia diu: «Abraham, després de demostrar paciència, va rebre aquesta promesa» (Heb. 6:15; 11:9, 18; Rm. 4:20-22). Sens dubte, l’esperança no el va decebre. Tu també pots estar totalment convençut que, si et mantens fidel fins a la fi, la teva esperança es farà realitat. El que esperes no és un somni, és un motiu d’alegria, i no et decebrà! (Rm. 12:12.) Tal com va escriure Pau: «Que el Déu que dona esperança us ompli de goig i pau per la confiança que teniu en ell, perquè la vostra esperança abundi gràcies al poder de l’esperit sant» (Rm. 15:13).