1. Quan pensem en la fe d’Abraham, quina pregunta ens podem fer?

 MOLTES persones han sentit a parlar d’Abraham, però en realitat no saben gaire d’ell. En canvi, nosaltres coneixem molts detalls de la seva vida. Per exemple, sabem que la Bíblia l’anomena «el pare de tots els que tenen fe» (Rm. 4:11). Ara bé, pot ser que et plantegis: «Puc ser com Abraham i tenir la mateixa fe que ell?». I tant que pots!

 2. Per què és important que analitzem l’exemple d’Abraham? (Jaume 2:22, 23.)

² Una manera de cultivar la mateixa fe que tenia Abraham és estudiant el seu exemple. Aquest servent de Déu va fer en tot moment el que Jehovà li va demanar: va marxar lluny de casa seva, va viure durant anys en tendes i, fins i tot, va estar disposat a sacrificar el seu propi fill, Isaac. Això va demostrar que Abraham tenia una fe molt forta. Tant la seva fe com les seves accions van fer que comptés amb l’aprovació de Jehovà i gaudís d’una bonica amistat amb ell (llegeix Jaume 2:22, 23). De fet, Déu vol que tots els seus servents, tu inclòs, gaudeixin d’aquestes mateixes benediccions. Per això, va inspirar Pau i Jaume per parlar de l’exemple d’Abraham en les seves cartes. A continuació, analitzarem una afirmació important que van fer tots dos sobre Abraham, i que trobem al capítol 4 de Romans i al capítol 2 de Jaume.

 3. A quin versicle clau van fer referència Pau i Jaume?

³ Tant Pau com Jaume van fer referència a les paraules de Gènesi 15:6, que diu: «Abram va posar fe en Jehovà i ell el va considerar just». Jehovà considera una persona justa quan, als Seus ulls, és innocent o sense culpa.  És impressionant pensar que Jehovà ens pugui considerar irreprotxables encara que siguem imperfectes i pecadors. Tots volem que Jehovà ens consideri justos. Per això, tot seguit, veurem per què va dir Déu que Abraham era just i què podem fer perquè pensi el mateix de nosaltres.

 4. Què impedeix que els humans siguem justos?

⁴ A la carta que va escriure als romans, Pau va dir que tots els humans han pecat (Rm. 3:23). Llavors, com és possible que Jehovà ens consideri justos, o sense culpa, i ens doni la seva aprovació? Per entendre-ho, Pau va parlar de l’exemple d’Abraham.

 5. En què es va basar Jehovà quan va declarar just Abraham? (Romans 4:2-4.)

⁵ Jehovà va declarar just Abraham quan aquest vivia a Canaan. ¿Ho va fer perquè Abraham complia tots els preceptes de la Llei mosaica? Això és impossible, ja que Jehovà no va donar la Llei a la nació d’Israel fins a 400 anys després d’haver declarat just Abraham (Rm. 4:13). Aleshores, en què es va basar? Gràcies a la Seva bondat immerescuda, Déu va considerar just Abraham per la fe que tenia (llegeix Romans 4:2-4).

 6. Per què Jehovà declara justes persones imperfectes?

⁶ Pau va explicar que, quan algú posa fe en Déu, «se’l considera just per la seva fe» (Rm. 4:5). I va afegir: «David també parla de la felicitat de l’home a qui Déu considera just però no per les seves obres: “Feliços són aquells a qui se’ls han perdonat les males accions i a qui se’ls han cobert els pecats. Feliç és l’home a qui Jehovà de cap manera li tindrà en compte els pecats”» (Rm. 4:6-8; Sl. 32:1, 2). Déu perdona, o cobreix, els pecats de tots aquells que tenen fe en ell. Jehovà els perdona completament i mai torna a tenir en compte els seus errors. A més, arriba a veure’ls com a persones justes i sense culpa, per la seva fe.

 7. En quin sentit eren justos alguns servents de Déu de l’antiguitat?

⁷ Encara que Abraham, David i altres servents lleials van ser declarats justos, seguien sent imperfectes. Però, per la seva fe, Déu els va arribar a considerar irreprotxables, especialment quan els comparava amb altres persones que no el servien (Ef. 2:12). En la seva carta als Romans, Pau va deixar clar que la fe és essencial per ser amics de Jehovà. Abraham i David gaudien d’una amistat estreta amb Jehovà perquè tenien fe en Ell, i nosaltres podem viure exactament el mateix.

8, 9. A quines conclusions errònies han arribat alguns sobre el que van escriure Pau i Jaume, i per què?

⁸ Durant segles, la relació que existeix entre la fe i les obres ha estat un autèntic debat dins la cristiandat. Hi ha clergues que diuen que, per salvar-se, n’hi ha prou amb creure en el Senyor Jesucrist. Alguns d’ells afirmen: «Accepta Jesús i et salvaràs». És possible que aquests s’aferrin a les paraules de Pau, quan va dir: «Déu considera just [l’home] però no per les seves obres» (Rm. 4:6). En canvi, hi ha clergues que defensen que et pots «salvar  a tu mateix» fent obres de caritat i peregrinant a llocs sants. Pot ser que ells es basin en les paraules de Jaume 2:24, on diu: «Una persona és declarada justa per les seves obres i no només per la seva fe».

⁹ A causa d’aquestes diferències d’opinió, certs erudits bíblics han afirmat que Pau i Jaume estaven en desacord sobre el que cal fer per obtenir la salvació. Alguns teòlegs diuen que Pau pensava que n’hi havia prou amb tenir fe per comptar amb l’aprovació de Déu i, en canvi, Jaume destacava la importància de fer bones obres. Un professor de teologia va escriure: «Jaume no va entendre la motivació de Pau quan aquest insistia que [per ser declarats justos] només calia tenir fe i no fer bones obres». b Ara bé, nosaltres sabem que Jehovà va inspirar tant Pau com Jaume per escriure el que llegim a les seves cartes (2 Tim. 3:16). Així és que hi ha d’haver una explicació raonable per entendre el que tots dos van dir i, de fet, la podem trobar analitzant el context del que van escriure.

10. De quines «obres» va parlar Pau? (Romans 3:21, 28.) (Mira la imatge.)

¹⁰ De quines «obres» va parlar Pau als capítols 3 i 4 de la seva carta als Romans? Principalment es referia a les «obres de la llei», és a dir, la Llei mosaica que Jehovà havia donat als israelites (llegeix Romans 3:21, 28). Sembla que en el temps de Pau, a alguns cristians d’origen jueu els costava molt acceptar que ja no calia seguir la Llei. Per això, Pau va utilitzar l’exemple d’Abraham per demostrar-los que, per ser declarats justos,  no era necessari que fessin «obres de la llei», sinó que tinguessin fe. Saber això és molt animador, ja que ens ensenya que si tenim fe en Jehovà i Jesucrist, nosaltres també podem comptar amb l’aprovació de Déu.

11. De quines «obres» va parlar Jaume?

¹¹ D’altra banda, les «obres» que va esmentar Jaume al capítol 2 de la seva carta no eren les «obres de la llei». Ell es referia a les obres o accions que fan els cristians en el seu dia a dia. Aquestes demostren si la fe d’un cristià és autèntica o no. Vegem-ne dos exemples.

12. Com va demostrar Jaume la relació que hi ha entre la fe i les obres? (Mira la imatge.)

¹² En primer lloc, Jaume va ajudar els cristians a veure la importància de ser imparcials. Els va dir que si un home mostrava favoritisme als rics i menyspreava els pobres, encara que afirmés tenir fe, les seves accions demostraven tot el contrari (Jm. 2:1-5, 9). En segon lloc, els va dir que si una persona veia que un germà o una germana no tenia roba ni menjar i no feia res per ajudar-lo, per molt que afirmés tenir fe, en realitat, les seves obres demostraven que no en tenia. Tal com Jaume mateix va dir: «La fe sola, sense obres, està morta» (Jm. 2:14-17).

13. Quin altre exemple va fer servir Jaume? (Jaume 2:25, 26.)

¹³ Llavors, Jaume va parlar del bon exemple de Rahab per destacar que la nostra fe ha d’anar acompanyada d’obres (llegeix Jaume 2:25, 26). Rahab va sentir a parlar de Jehovà i es va adonar que sempre donava suport al Seu poble (Jos. 2:9-11). Per això,  ella va decidir protegir la vida dels dos espies israelites. Amb les seves accions, va demostrar que tenia fe en Déu. Com a resultat, aquesta dona imperfecta que no era israelita també va ser declarada justa, igual que Abraham. L’exemple de Rahab ens recorda que és molt important que les nostres accions demostrin que tenim fe.

14. Per què podem dir que les cartes de Pau i Jaume no es contradiuen?

¹⁴ Així doncs, Pau i Jaume estaven tractant el mateix assumpte des de dues perspectives diferents. Pau, per la seva part, estava dient als cristians d’origen jueu que mai podrien rebre l’aprovació de Jehovà si només se centraven en fer les obres de la Llei mosaica. En canvi, Jaume volia destacar que tots els cristians havien de demostrar la seva fe fent coses bones pels altres.

15. Quines són algunes obres que podem fer per demostrar la nostra fe? (Mira la imatge.)

¹⁵ Jehovà no ens diu que, per ser declarats justos, hàgim de fer exactament el que va fer Abraham. De fet, hi ha moltes maneres de demostrar amb obres que tenim fe. Per exemple, podem rebre els nous a la congregació, ajudar els germans que ho estan passant malament o cuidar la nostra família. A Jehovà li agraden molt aquesta mena d’accions i les beneeix (Rm. 15:7; 1 Tim. 5:4, 8; 1 Jn. 3:18). Però, la manera més important de demostrar-li que tenim fe en Ell és participant amb entusiasme en l’obra de predicar i fer deixebles (1 Tim. 4:16). Tots i cadascun de nosaltres podem  demostrar amb accions que estem convençuts que Ell complirà totes les seves promeses i que la seva manera de fer és la millor. Si ho fem, podem estar segurs que ens declararà justos i podrem ser els seus amics.

16. Quina esperança tenia Abraham, i en què tenia fe?

¹⁶ El capítol 4 de la carta als Romans ens ensenya una altra lliçó vital que podem aprendre de l’exemple d’Abraham: és essencial tenir esperança. Jehovà havia promès que, per mitjà d’Abraham, «moltes nacions» es beneirien. Quina esperança tan meravellosa tenia aquell patriarca! (Gèn. 12:3; 15:5; 17:4; Rm. 4:17.) Amb tot, quan ell tenia 100 anys i Sara en tenia 90, encara no havien tingut cap fill. Des del punt de vista humà semblava impossible que poguessin ser pares, i allò va ser una autèntica prova per a Abraham. Però ell «es va basar en l’esperança i va tenir fe que seria el pare de moltes nacions» (Rm. 4:18, 19). Finalment, Jehovà va complir la seva promesa i va néixer Isaac, el fill que Abraham tant esperava (Rm. 4:20-22).

17. Com sabem que Jehovà ens pot considerar justos?

¹⁷ Nosaltres també podem comptar amb l’aprovació de Jehovà i ser els seus amics, com ho va ser Abraham. L’apòstol Pau va destacar aquesta idea quan va escriure: «Les paraules “se’l va considerar” no es van escriure només per a ell, sinó també per a nosaltres, que serem considerats justos, perquè creiem en aquell que va ressuscitar Jesús» (Rm. 4:23, 24). Així doncs, igual que Abraham, hem de tenir fe i demostrar-ho amb accions. A més, hem de tenir la ferma esperança que tot el que Jehovà ha promès es complirà. En el següent article, veurem el que Pau va dir sobre l’esperança al capítol 5 de Romans.