1. Com d’important era el pa en temps bíblics?

 EL PA era un aliment bàsic en temps bíblics (Gèn. 14:18; Lc. 4:4). De fet, era tan comú que a les Escriptures de vegades es fa servir la paraula pa per referir-se al menjar en general (Mt. 6:11; Jn. 13:18). El pa també va ser un element clau en dos dels miracles més coneguts de Jesús (Mt. 16:9, 10). Un d’aquests el trobem al capítol 6 de Joan. Mentre l’analitzem, extraurem lliçons que ens poden ser molt útils avui dia.

2. En quina situació es va trobar Jesús?

² Quan els apòstols de Jesús van tornar d’un viatge de predicació, estaven cansats, així que Jesús se’ls va endur perquè descansessin. Van pujar a una barca i van creuar el mar de Galilea fins a un lloc aïllat, a prop de Betsaida (Mc. 6:7, 30-32; Lc. 9:10). Però molta gent els va veure marxar, van córrer per tota la riba i estaven allà quan ells van arribar amb la barca. En veure’ls, Jesús no els va deixar de banda, sinó que va dedicar temps a ensenyar-los sobre el Regne i a curar els malalts. A mesura que es feia tard, els apòstols van començar a preguntar-se què menjarien totes aquelles persones. És possible que n’hi hagués que portessin algunes provisions a sobre, però molts haurien d’anar a comprar menjar (Mt. 14:15; Jn. 6:4, 5). Què faria Jesús?

EL MIRACLE DELS PANS

3. Com va satisfer Jesús les necessitats de la multitud? (Mira la imatge.)

³ Jesús va dir als seus apòstols: «No cal que marxin. Doneu-los vosaltres mateixos alguna cosa per menjar»  (Mt. 14:16). Això semblava impossible perquè hi havia uns 5.000 homes i, si comptem les dones i els nens, en total unes 15.000 persones necessitaven menjar (Mt. 14:21). Andreu li va respondre: «Aquí hi ha un noiet que té cinc pans d’ordi i dos peixets. Però, què és això per a tanta gent?» (Jn. 6:9). El pa d’ordi era un aliment comú entre els pobres i és possible que els peixets fossin salats i assecats. Tot i així, amb el que portava aquell noi, ni de bon tros podrien alimentar tanta gent. O potser sí?

4. Quina lliçó podem extreure de Joan 6:11-13? (Mira les imatges.)

⁴ Com que Jesús volia ser hospitalari, va demanar a la gent que s’assegués a l’herba per grups (Mc. 6:39, 40; llegeix Joan 6:11-13). El relat explica que, llavors, Jesús va donar gràcies a Déu pels pans i els peixos. Al fer això, va deixar clar que, en realitat, era Jehovà qui els donaria l’aliment. Nosaltres fem bé d’imitar Jesús i sempre fer oració abans de menjar, ja sigui que estiguem sols, amb la família o en un lloc públic, com ara la feina o l’escola. Aleshores, Jesús va fer que es repartissin els aliments entre la multitud, i tothom en va menjar fins a quedar satisfet. De fet, en va sobrar, així que Jesús va dir que es recollissin els trossos que havien quedat, possiblement pensant que es podrien consumir més tard. I és que no volia que es malbaratés res. En aquest sentit, també ens va donar un bon exemple de com administrar bé els nostres recursos. Si ets pare, per què no analitzes aquest relat amb els teus fills per extreure  lliçons sobre l’oració, l’hospitalitat i la generositat?

5. Quina reacció va tenir la gent aquell dia, i què va fer Jesús?

⁵ La gent es va quedar meravellada per la manera d’ensenyar de Jesús i els seus miracles. Com que sabien que Moisès havia predit que Déu aixecaria un profeta especial, potser es preguntaven si era Jesús (Deut. 18:15-18). És probable que pensessin que seria un líder extraordinari i que fins i tot podria proporcionar pa a tota la nació. No ens estranya, doncs, que la multitud volgués «endur-se’l a la força per fer-lo rei» (Jn. 6:14, 15). Però Jesús era conscient que si ho permetia, estaria participant en el sistema polític jueu sota el domini romà. Per tant, sense pensar-s’ho dues vegades, se’n va anar a la muntanya tot sol. Malgrat la pressió dels altres, va estar totalment decidit a no implicar-se en assumptes polítics. Quina bona lliçó per a tots nosaltres!

6. Com podem imitar l’exemple de Jesús? (Mira la imatge.)

⁶ És clar, ningú esperarà que nosaltres fem miracles, com multiplicar el pa o curar els malalts, ni tampoc intentarà fer-nos rei. Però és possible que ens pressionin perquè ens involucrem en política i votem o donem suport a algú que ells pensen que pot millorar la societat. En tot cas, l’exemple de Jesús ens pot ajudar; ell es va negar fermament a implicar-se  en assumptes polítics. De fet, més tard, va dir: «El meu Regne no és part d’aquest món» (Jn. 17:14; 18:36). Avui dia, hem d’imitar la manera de pensar i actuar de Jesús. Això ho fem quan donem suport al Regne de Déu, el donem a conèixer i fem oració perquè vingui aviat (Mt. 6:10). Tornem, ara, al miracle dels pans i els peixos per veure quines altres lliçons en podem extreure.

«QUÈ SIGNIFICAVA EL MIRACLE DELS PANS»

7. Què va fer Jesús i com van reaccionar els apòstols? (Joan 6:16-20.)

⁷ Després d’alimentar la multitud, Jesús va manar als seus apòstols que tornessin a Cafarnaüm en barca i ell se’n va anar a la muntanya per allunyar-se de la gent que volia fer-lo rei (llegeix Joan 6:16-20). Mentre els apòstols navegaven, es va aixecar una gran tempesta amb forts vents i onades molt violentes. Llavors, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua i va convidar Pere a sortir de la barca i fer el mateix (Mt. 14:22-31). Quan Jesús va pujar a la barca, el vent va deixar de bufar. Al veure allò, els apòstols van dir: «Realment ets el Fill de Déu» (Mt. 14:33). a És interessant que diguessin això després de veure Jesús caminar sobre l’aigua i no després del miracle dels pans. Marc afegeix el següent detall: «[Els apòstols] es van quedar completament meravellats, perquè no havien entès què significava el miracle dels pans i el seu cor encara no era capaç d’entendre-ho» (Mc. 6:50-52). I és que no havien captat fins a on arribava el poder que Jehovà havia donat a Jesús per fer miracles. Tot i així, Jesús tornaria a parlar del miracle dels pans. Vegem quina lliçó va ensenyar.

8, 9. Per què una multitud buscava Jesús? (Joan 6:26, 27.)

⁸ L’endemà, les persones van tornar al lloc on Jesús els havia alimentat de forma miraculosa, però ni ell ni els apòstols hi eren. Així que van pujar a unes barques que havien arribat de Tiberíades i van anar a Cafarnaüm a buscar Jesús (Jn. 6:22-24). Creus que ho van fer perquè volien aprendre més sobre el Regne de Déu? No. Principalment buscaven satisfer la seva necessitat física de menjar pa. Com ho sabem?

⁹ Fixa’t en què va passar quan la multitud va trobar Jesús a prop de Cafarnaüm. Ell els va dir sense embuts que l’havien buscat simplement per satisfer les seves necessitats físiques. Els va explicar que havien menjat pa i havien «quedat satisfets» amb «menjar que es fa malbé». Aleshores, en lloc d’això, els va animar a esforçar-se per obtenir «menjar que perdura i que dona vida eterna» (llegeix Joan 6:26, 27). A més, els va ensenyar que el seu Pare els donaria aquest menjar. Segurament la gent es va quedar de pedra al sentir parlar d’un aliment que pot donar vida eterna! Es devien preguntar de quin menjar es tractava i com el podien rebre.

10. Què havia de fer la gent per obtenir «vida eterna»?

¹⁰ Sembla que els jueus creien que havien de fer certes bones obres per tal de rebre aquell aliment. Potser estaven pensant en les «obres» que estipulava  la Llei mosaica. Ara bé, Jesús els va dir: «Aquesta és l’obra de Déu: que demostreu fe en aquell a qui ell ha enviat» (Jn. 6:28, 29). Anteriorment, Jesús ja havia explicat que era necessari demostrar fe en el representant de Déu per obtenir «vida eterna» (Jn. 3:16-18, 36). I en tornaria a parlar més endavant (Jn. 17:3).

11. Com van demostrar els jueus que el que més els preocupava era aconseguir menjar? (Salm 78:24, 25.)

¹¹ Aquells jueus no van acceptar el que Jesús ensenyava sobre una nova «obra de Déu». Li van preguntar: «Quin miracle faràs perquè el vegem i et creguem?» (Jn. 6:30). Llavors, van parlar del mannà que van menjar els seus avantpassats en els dies de Moisès, que havia estat el seu pa diari (Neh. 9:15; llegeix Salm 78:24, 25). Queda clar que seguien centrats a aconseguir menjar literal. I quan Jesús va parlar del «verdader pa del cel» que, a diferència del mannà, donaria vida eterna, ni tan sols li van preguntar què volia dir (Jn. 6:32). Estaven tan capficats en cobrir les seves necessitats físiques que van passar per alt les veritats espirituals que Jesús els estava intentant ensenyar. Què n’aprenem?

LA NOSTRA PRIORITAT

12. Com va deixar clar Jesús què havia de ser el més important per a nosaltres?

¹² Una lliçó clau que ens ensenya el capítol 6 de Joan és que el més important per a nosaltres hauria de ser cobrir les nostres necessitats espirituals. Jesús ja ho havia deixat clar al rebutjar la temptació de Satanàs (Mt. 4:3, 4). I en el Sermó de la Muntanya, va recalcar la importància de reconèixer les nostres necessitats espirituals (Mt. 5:3). Per tant, fem bé de preguntar-nos: «Demostra el meu estil de vida que per a mi és més important cuidar la meva amistat amb Jehovà que satisfer els meus desitjos físics?».

13. a) Per què podem dir que no hi ha res de dolent a gaudir del bon menjar? b) Quina advertència fem bé d’escoltar? (1 Corintis 10:6, 7, 11.)

¹³ Està bé que fem oració per les coses que necessitem i que gaudim d’elles (Lc. 11:3). Treballar dur per poder menjar i beure ens fa feliços, i és un regal «de part del Déu verdader» (Ecl. 2:24; 8:15; Jm. 1:17). Tot i així, hem d’anar amb compte que les coses materials no arribin a ocupar el primer lloc en les nostres vides. L’apòstol Pau va destacar aquesta lliçó quan va escriure als cristians del primer segle. Els va parlar del mal exemple dels israelites quan estaven a prop de la muntanya del Sinaí. L’intens desig que tenien d’aconseguir menjar va fer que, fins i tot, veiessin les provisions miraculoses que els havia donat Déu com a «coses dolentes» (Nom. 11:4-6, 31-34). Quan van adorar el vedell d’or, també van demostrar que els preocupava més menjar, beure i passar-s’ho bé que obeir Jehovà (Èx. 32:4-6). Pau va fer referència al seu mal exemple per advertir els cristians que van viure abans que acabés el sistema jueu l’any 70 de la n. e. i els va demanar que no desitgessin «coses dolentes, com ells [els israelites] van fer» (llegeix 1 Corintis 10:6, 7, 11). Nosaltres també vivim poc abans de la fi d’un sistema, el sistema malvat actual, i per tant és molt important que fem cas de l’advertència de Pau.

14. Què diu la Bíblia sobre el menjar al nou món?

¹⁴ Quan Jesús va dir que havíem de demanar «el pa que necessitem per a aquest  dia», també ens va ensenyar a fer oració perquè es faci la voluntat de Déu «com al cel, també a la terra» (Mt. 6:9-11). Com t’imagines que serà el món quan això passi? La Bíblia mostra que la voluntat de Déu per a la terra inclou que gaudim del bon menjar. D’acord amb Isaïes 25:6-8, sota el Regne de Déu tindrem una gran quantitat d’aliments deliciosos. Salm 72:16 prediu que «a la terra hi haurà cereals en abundància, als cims de les muntanyes n’hi haurà en moltíssima abundància». Tens ganes de fer servir alguns d’aquests cereals per preparar el teu pa preferit o per provar alguna recepta nova? Et veus gaudint del fruit de les vinyes que tu mateix has plantat? (Is. 65:21, 22.) Tots els que visquin a la terra podran gaudir d’aquests autèntics plaers.

15. Què hauran d’aprendre aquells que ressuscitin? (Joan 6:35.)

¹⁵ Llegeix Joan 6:35. Què els espera a aquells que van menjar dels pans i els peixos que els va donar Jesús? Encara que molts no van demostrar fe en el Fill de Déu, és possible que ressuscitin i que en coneguis alguns (Jn. 5:28, 29). És clar, hauran d’aprendre el significat de les paraules de Jesús quan va dir: «Jo soc el pa de la vida. Qui vingui a mi no tindrà gana mai més». També hauran de posar fe en el sacrifici de rescat de Jesús i creure que va donar la vida per ells. Però no ho hauran de fer sols, ja que en aquell moment hi haurà un programa d’educació divina per als que ressuscitin i per a qualsevol nen que neixi al nou món. Ens omplirà d’alegria poder participar en aquesta campanya d’ensenyança bíblica. Sí, ens farà molt més feliços que qualsevol aliment físic, perquè l’aliment espiritual serà la nostra prioritat.

16. Què analitzarem en el següent article?

¹⁶ En aquest article, hem estudiat part del relat que trobem al capítol 6 de Joan, però Jesús va ensenyar moltes més coses sobre la «vida eterna». Era vital que els jueus paressin molta atenció a les paraules de Jesús, i nosaltres hem de fer el mateix. Per tant, seguirem analitzant el capítol 6 de Joan en el següent article.