1. Com veuen alguns la idea de viure per sempre?

 MOLTES persones vigilen el que mengen i fan exercici regularment per tal de cuidar la seva salut. Ara bé, saben que això no farà que visquin eternament. De fet, la idea de viure per sempre els sembla poc realista i, fins i tot, gens desitjable, ja que ningú vol ser gran per tota l’eternitat. Però, quan Jesús va parlar de la «vida eterna», com llegim a Joan 3:16 i 5:24, ho va fer d’una manera molt positiva.

2. Què diu el capítol 6 de Joan sobre la vida eterna? (Joan 6:39, 40.)

² Un dia, Jesús va alimentar milers de persones amb només uns pans i uns peixos. a Però, per molt increïble que fos aquell miracle, el que va dir l’endemà va ser encara més impactant. Aquella multitud l’havia seguit fins a Cafarnaüm i, a la vora del mar de Galilea, Jesús els va explicar que tots aquells que havien mort podien ressuscitar i viure per sempre (llegeix Joan 6:39, 40). Pensa en el que això significa per a tu: els amics i els éssers estimats que has perdut en la mort poden ressuscitar, i junts podeu viure per sempre! Amb tot, a la multitud li va costar entendre el que Jesús va dir a continuació, i avui dia moltes persones tampoc en capten el significat. Analitzem en detall, doncs, aquestes paraules del capítol 6 de Joan.

3. D’acord amb Joan 6:51, què va dir Jesús sobre si mateix?

³ A Cafarnaüm, la multitud va relacionar el pa que Jesús els havia repartit amb el mannà que havien rebut els  seus avantpassats. De fet, les Escriptures anomenen el mannà «pa del cel» (Sl. 105:40; Jn. 6:31). Després, Jesús va esmentar alguns detalls que aquestes persones sabien sobre el mannà per ensenyar-los una lliçó important. Tot i que va ser una provisió miraculosa de part de Déu, tots aquells que en van menjar, amb el temps, van morir (Jn. 6:49). En canvi, Jesús els va dir que ell era «el verdader pa del cel», «el pa de Déu» i «el pa de la vida» (Jn. 6:32, 33, 35). I va mencionar una diferència clau entre ell i el mannà, quan va dir: «Jo soc el pa viu que ha baixat del cel. Si algú menja d’aquest pa, viurà per sempre» (llegeix Joan 6:51). Això va deixar perplexos els jueus. No entenien com Jesús podia haver baixat del cel com a «pa», i en quin sentit era superior al mannà que havien menjat els seus avantpassats. Jesús va donar una pista, al dir: «El pa que jo donaré [...] és la meva carn». Què volia dir? És important que ho entenguem perquè és la base per la qual podrem viure per sempre amb els nostres éssers estimats.

EL PA DE LA VIDA I LA CARN DE JESÚS

4. Per què a alguns els va impactar el que Jesús va dir?

⁴ Algunes de les persones que estaven escoltant Jesús es van ofendre quan va parlar de donar la seva carn «perquè el món pugui viure». Potser pensaven que es referia a donar-los la seva carn per menjar de manera literal, com si es tractés d’una forma de canibalisme (Jn. 6:52). I tot seguit, Jesús va afegir un detall encara més desconcertant, quan va dir: «Si no mengeu la carn del Fill de l’Home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres» (Jn. 6:53).

5. Per què podem estar segurs que Jesús no estava dient que la gent hauria de beure la seva sang en sentit literal?

⁵ En els dies de Noè, Déu va prohibir que els humans mengessin sang (Gèn. 9:3, 4). I va tornar a repetir aquest manament a la nació d’Israel quan els va donar la Llei mosaica. Aquesta estipulava que qualsevol que mengés sang havia de ser «executat» (Lev. 7:27, nota). A més, Jesús mateix va exhortar els jueus a seguir obeint els manaments de la Llei (Mt. 5:17-19). Així que no els hauria demanat de cap de les maneres que mengessin la seva carn en sentit literal o que beguessin la sang que corria per les seves venes. En lloc d’això, va dir aquestes paraules tan impactants per ensenyar-los com podien obtenir «vida eterna» (Jn. 6:54).

6. Com hem d’entendre el que va dir Jesús sobre menjar la seva carn i beure la seva sang?

⁶ Queda clar, doncs, que Jesús estava parlant en sentit simbòlic, tal com havia fet amb la dona samaritana al pou, quan li va dir: «Qui begui de l’aigua que jo li donaré no tornarà a tenir set mai més, perquè l’aigua que jo li donaré serà com una font dins seu que brollarà per donar vida eterna» (Jn. 4:7, 14). b Amb aquestes paraules, Jesús no estava dient que la dona samaritana rebria vida eterna simplement si bevia aigua literal d’un lloc en concret. De la mateixa manera, quan va parlar amb la multitud  a Cafarnaüm, no els estava indicant que haguessin de menjar la seva carn i beure la seva sang de forma literal per poder viure per sempre.

PARAULES SEMBLANTS, PERÒ CIRCUMSTÀNCIES DIFERENTS

7. Què afirmen alguns sobre les paraules de Jesús a Joan 6:53?

⁷ Algunes persones religioses afirmen que les paraules de Jesús, que llegim a Joan 6:53, sobre menjar la seva carn i beure la seva sang estableixen el model que s’ha de seguir al Sopar del Senyor, ja que en aquella ocasió va fer servir paraules semblants (Mt. 26:26-28). Per aquest motiu, creuen que tots els que assisteixen al Sopar del Senyor han de menjar el pa i beure el vi quan es passa entre els presents. Però, és cert això? És important que ho esbrinem perquè, cada any, milions de persones assisteixen amb nosaltres a aquest esdeveniment tan especial que celebrem arreu del món. Vegem algunes de les diferències entre les paraules de Joan 6:53 i el que va dir Jesús quan va establir el Sopar del Senyor.

8. Quines són algunes de les diferències entre aquests dos relats? (Mira les imatges.)

⁸ Fixa’t en dues de les diferències que hi ha entre aquests relats. Primer, quan i on va pronunciar Jesús les paraules registrades  a Joan 6:53-56? Va ser l’any 32 de la n. e. a Galilea, més o menys un any abans que instituís el Sopar del Senyor a Jerusalem. Segon, a qui anaven dirigides aquestes paraules? A una multitud de jueus, la majoria dels quals estaven més interessats en satisfer les seves necessitats físiques que en escoltar veritats espirituals (Jn. 6:26). De fet, quan Jesús va dir una cosa que els costava entendre, van deixar de creure en ell. Fins i tot alguns deixebles el van abandonar (Jn. 6:14, 36, 42, 60, 64, 66). Quin gran contrast amb els 11 apòstols fidels, que van estar presents al Sopar del Senyor un any més tard, el 33 de la n. e.! Tot i que ells no havien entès tot el que Jesús els estava ensenyant, no havien deixat de seguir-lo. A diferència de la majoria de persones de Galilea, els apòstols lleials estaven totalment convençuts que Jesús era el Fill de Déu i havia baixat del cel (Mt. 16:16). Per això, Jesús els va felicitar i els va dir: «Vosaltres sou els que heu estat al meu costat durant les meves proves» (Lc. 22:28). Només aquestes dues diferències ja demostren que el que va dir Jesús a Joan 6:53 no establia el model que s’ha de seguir al Sopar del Senyor. Amb tot, encara tenim més raons per estar-ne segurs.

TU TAMBÉ HI ESTÀS IMPLICAT

9. A quin grup anaven dirigides les paraules que Jesús va dir al Sopar del Senyor?

⁹ Durant el Sopar del Senyor, Jesús va donar pa sense llevat als seus apòstols i els va explicar que representava el seu cos. Després, els va passar una copa de vi i va dir que simbolitzava la «sang del pacte» (Mc. 14:22-25; Lc. 22:20; 1 Cor. 11:24). El que va explicar sobre aquest pacte és important. Aquest nou pacte no seria amb la humanitat en general, sinó únicament entre Jehovà i «la casa d’Israel [espiritual]», és a dir, aquells que governarien amb Jesús «al Regne de Déu» (Heb. 8:6, 10; 9:15). Encara que els apòstols no ho van entendre en aquell moment, poc després serien ungits per esperit sant i formarien part d’aquest nou pacte per estar al costat de Jesús al cel (Jn. 14:2, 3).

10. Quina és una altra diferència entre el que Jesús va dir al Sopar del Senyor i el que va dir a Galilea? (Mira la imatge.)

¹⁰ Tal com hem vist, les paraules de Jesús al Sopar del Senyor anaven dirigides al «petit ramat» (Lc. 12:32). Els apòstols fidels que eren presents en aquella ocasió van ser els primers integrants d’aquest grup. Tant ells com els que en el futur arribarien a formar part del «petit ramat» eren els que Jesús va dir que havien de menjar el pa i beure el vi. I és que només ells són els que tindran un lloc al cel amb Jesús. Per tant, aquesta és una altra diferència: el que Jesús va dir als apòstols durant el Sopar del Senyor implicava un grup petit, mentre que el que va dir a la multitud a Galilea aplicava a un nombre il·limitat de persones.

11. Què va dir Jesús a Galilea que demostra que no s’estava referint a un grup limitat de persones?

¹¹ Quan Jesús estava a Galilea, l’any 32 de la n. e., la majoria de les persones que el van escoltar només volien que els donés pa per menjar. Però Jesús els va intentar fer entendre que els podia  donar una cosa molt més beneficiosa que els permetria rebre vida eterna. Fins i tot, va dir que les persones que havien mort podrien ressuscitar l’últim dia i tindrien la perspectiva de viure per sempre. Aquí no s’estava referint a uns quants escollits, com faria en el Sopar del Senyor, sinó que estava parlant d’una benedicció de la qual es podria beneficiar tota la humanitat. Per això, va dir: «El pa que jo donaré perquè el món pugui viure és la meva carn» (Jn. 6:51).

12. Què cal fer per rebre vida eterna?

¹² Ara bé, volia dir Jesús que cada ésser humà que hagi existit o que existeixi rebrà vida eterna? No. Va dir que només té l’opció de viure per sempre aquell que «menja d’aquest pa», és a dir, que demostra fe en ell. Molts que afirmen ser cristians pensen que, per ser salvats, n’hi ha prou amb creure en Jesús i reconeixe’l com el seu Salvador (Jn. 6:29). Però cal fer més, ja que alguns dels presents a Galilea que al principi creien en Jesús, més endavant, el van deixar de seguir. Per què ho van fer?

13. Què s’ha de fer per ser un autèntic deixeble de Jesús?

¹³ La majoria d’aquelles persones servien Jesús per interès. Volien que els curés miraculosament, que els donés de menjar i que els digués el que volien sentir. Però Jesús va deixar clar que no havia vingut al món simplement per complir els seus desitjos; havia vingut per ensenyar-los què havien de fer per ser autèntics deixebles seus. I ells havien de  respondre a la seva invitació de «venir a [ell]» escoltant-lo i obeint la seva veu (Jn. 5:40; 6:44).

14. Què hem de fer per beneficiar-nos de la carn i la sang de Jesús?

¹⁴ Jesús els va ensenyar que, a l’oferir la seva carn i la seva sang com a sacrifici, faria possible que visquessin per sempre. Ara bé, era essencial que aquells jueus demostressin fe en aquesta ensenyança, i nosaltres avui dia hem de fer el mateix (Jn. 6:40). En altres paraules, tal com diu Joan 6:53, per beneficiar-nos de la carn i la sang de Jesús hem de demostrar fe en el rescat. I això està a l’abast d’un nombre il·limitat de persones (Ef. 1:7).

15, 16. Quines importants lliçons hem après del capítol 6 de Joan?

¹⁵ El capítol 6 de Joan conté valuoses lliçons que ens animen molt. Hi veiem clarament l’amor que Jesús tenia per les persones. Quan era a Galilea, va curar malalts, els va parlar del Regne, i els va alimentar (Lc. 9:11; Jn. 6:2, 11, 12). I el que és més important, va ensenyar que ell és «el pa de la vida» (Jn. 6:35, 48).

¹⁶ És cert que les «altres ovelles» no participen, ni han de participar, del pa i el vi en el Sopar del Senyor que se celebra cada any (Jn. 10:16). Tot i així, mengen del «pa de la vida» quan demostren fe en el sacrifici de rescat de Jesús i en tot el que aquest fa possible (Jn. 6:53). D’altra banda, els que sí que han de participar del pa i el vi demostren que formen part d’un nou pacte i que tenen la perspectiva de governar amb Jesús al cel. Sigui quina sigui la nostra esperança, és vital que entenguem les veritats que trobem al capítol 6 de Joan. Per damunt de tot, ens ensenya que la fe en el rescat és essencial per obtenir vida eterna.