1, 2. a) Què ens ha revelat Jehovà? b) Quina promesa trobem a Isaïes 46:10, 11 i 55:11?

LA BÍBLIA comença amb una declaració senzilla però plena de significat: «En el principi Déu creà els cels i la terra» (Gèn. 1:1). Els humans només hem vist una petita part de tot el que Jehovà ha creat a l’univers, i tenim un coneixement molt limitat de l’espai, la llum o la gravetat, entre d’altres (Ecl. 3:11). Però el que sí sabem és quin era el propòsit de Jehovà per a la terra i la humanitat. Ell ens va crear a la seva imatge i volia que hi visquéssim feliços (Gèn. 1:26). Nosaltres seríem els seus fills i ell, el nostre pare.

² Tal com explica el tercer capítol de Gènesi, el propòsit de Jehovà es va topar amb un entrebanc (Gèn. 3:1-7). Però això no seria un problema per a ell. Res es pot interposar en el seu camí (Is. 46:10, 11; 55:11). Així doncs, podem estar segurs que el propòsit original de Jehovà es complirà en el seu moment.

3. a) Quines veritats ens ajuden a entendre el missatge de la Bíblia? b) Per què repassem ara aquestes ensenyances? c) Quines preguntes analitzarem?

³ Sens dubte, tots estem familiaritzats amb veritats  bíbliques molt importants com ara el propòsit de Déu per a la terra i la humanitat o el paper de Jesús en la realització d’aquest propòsit. Segurament aquestes són algunes de les primeres veritats que vam aprendre i ara desitgem ajudar altres persones sinceres a familiaritzar-se amb aquestes ensenyances. Quan analitzem aquest article amb la congregació, ens esforçarem per convidar com més persones sigui possible al Memorial de la mort de Crist (Lc. 22:19, 20). D’aquesta manera, tots aquells que hi assisteixin aprendran més sobre el propòsit de Déu. Així que, els dies abans del Memorial, seria bo que penséssim en preguntes específiques que despertin l’interès dels nostres estudiants de la Bíblia i d’altres persones sinceres. En aquest article analitzarem les següents tres preguntes: Quin era el propòsit original de Déu per a la terra i la humanitat? Què va anar malament? I quin paper clau té el sacrifici de Jesús en el compliment del propòsit de Déu?

4. Com dóna glòria a Déu la seva creació?

⁴ Jehovà és un Creador magnífic i tot el que ha fet és d’una qualitat excepcional (Gèn. 1:31; Jer. 10:12). Què podem aprendre de la bellesa i l’ordre que hi ha a la creació? Quan observem el que ens envolta, quedem bocabadats al veure que tot, sigui petit o gran, té un propòsit beneficiós. Qui no queda meravellat davant la complexitat de la cèŀlula humana, la delicadesa d’un nadó o els impressionants colors d’una posta de sol? Ara bé, admirem la creació perquè Jehovà ens ha creat amb un sentit innat per a la bellesa (llegeix Salm 19:1; 104:24).

5. Què ha fet Jehovà perquè la seva creació funcioni harmoniosament?

⁵ Quan observem la creació veiem que Jehovà ha posat límits a tot el que ha creat. Per assegurar-se que tot funcioni harmoniosament, ha fet lleis físiques i morals (Sl. 19:7-9). Així que tot el que hi ha a l’univers ocupa un lloc determinat i té un paper específic dins el seu propòsit. Jehovà ha posat aquestes normes perquè la seva creació funcioni en unitat. Per exemple, la llei de la gravetat manté l’atmosfera a prop de la terra, regula les marees i els oceans, i contribueix a l’ordre físic essencial per a la vida. Tota la creació, inclosos nosaltres, es mou i funciona dins d’aquests límits. Això mostra que Déu va crear la terra i els humans amb un propòsit. Quan prediquis, creus que pots dirigir l’atenció al Creador d’aquest ordre tan impressionant? (Ap. 4:11.)

6, 7. Què va donar Jehovà a Adam i Eva?

⁶ El propòsit original de Jehovà per a la humanitat era que visquéssim feliços per sempre a la terra (Gèn. 1:28; Sl. 37:29). Déu va ser molt generós amb Adam i Eva, i els va regalar tot el necessari perquè poguessin tenir una vida plena (llegeix Jaume 1:17). Els va donar llibertat d’elecció i la capacitat de raonar, d’estimar i de gaudir de l’amistat. D’altra banda, el Creador li va indicar a Adam com podia demostrar la seva obediència. Adam també va aprendre a tenir cura de si mateix, dels animals i de la terra (Gèn. 2:15-17, 19, 20). Jehovà els va crear amb els sentits  del gust, el tacte, la vista, l’oïda i l’olfacte perquè es poguessin beneficiar plenament de l’abundància i la bellesa del paradís. Les possibilitats de fer una feina on sentir-se realitzats eren infinites. A més, Adam i Eva podrien seguir aprenent i descobrint coses noves per tota l’eternitat.

⁷ Què faltava perquè es completés el propòsit de Jehovà? El Creador va donar a Adam i Eva la capacitat de tenir fills perfectes que, a la vegada, també tindrien fills i omplirien tota la terra. Jehovà desitjava que Adam i Eva, i tots els pares que vindrien després, estimessin els seus fills tal com ell havia estimat els seus primers fills perfectes. La terra, amb tots els seus recursos, seria la seva llar per sempre més (Sl. 115:16).

8. Per què Jehovà va donar a Adam i Eva la llei que trobem a Gènesi 2:16, 17?

⁸ Però les coses no van anar com Jehovà s’havia proposat. Per què? El Creador havia donat a Adam i Eva una llei senzilla que els serviria per demostrar que reconeixien els límits de la seva llibertat. Va dir: «Pots menjar de tot arbre del jardí, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs» (Gèn. 2:16, 17). Aquesta llei no era difícil d’entendre. I tampoc era difícil d’obeir perquè tenien a l’abast molt més del que podien menjar.

9, 10. a) Quina acusació va llançar Satanàs contra Jehovà? b) Què van decidir fer Adam i Eva? (Mira la imatge del principi.)

⁹ Mitjançant una serp, Satanàs va enganyar Eva perquè desobeís Jehovà (llegeix Gènesi 3:1-5; Ap. 12:9). A més, va convertir en un problema el manament de no menjar de tots els arbres del jardí. Era com si li estigués insinuant: «Vols dir que no pots fer el que et vingui de gust?». I va deixar anar la següent mentida: «No morireu pas!». Llavors va intentar convèncer Eva perquè no escoltés Jehovà, dient-li: «Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts». Satanàs va donar a entendre que Jehovà no volia que mengessin del fruit perquè tindrien un coneixement especial. Per si no fos poc, va llençar una altra mentida: «Sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal».

¹⁰ Ara Adam i Eva haurien de decidir què fer. Obeirien Jehovà o escoltarien la serp? Malauradament, van decidir desobeir Jehovà, i d’aquesta manera es van posicionar al costat de Satanàs. Van rebutjar Jehovà com a pare i es van allunyar de la protecció que els brindava la seva governació (Gèn. 3:6-13).

11. Per què Jehovà no va tolerar aquella rebeŀlió?

¹¹ Com que Adam i Eva van desobeir Jehovà, van deixar de ser perfectes. A més, al rebeŀlar-se es van convertir en els Seus enemics, ja que Ell odia la maldat i «els [seus] ulls són massa purs per mirar el mal» (Hab. 1:13). Si Jehovà hagués tolerat aquella rebeŀlió i no hagués fet res, s’hauria vist amenaçada la unitat de la creació, i tant els àngels com els humans s’haurien preguntat si podien confiar en la Seva paraula. Però Déu és fidel a les seves normes i mai les  passa per alt (Sl. 119:142). A més, tot i que Adam i Eva tenien llibertat d’elecció, això no els donava el dret de desobeir la llei de Jehovà. Com a conseqüència, van morir i van tornar a ser pols (Gèn. 3:19).

12. Què va passar amb els fills d’Adam?

¹² Com que Adam i Eva van menjar d’aquell fruit, Jehovà ja no els podia acceptar com a part de la seva família. Així doncs, van ser expulsats del jardí d’Edèn i van perdre tota possibilitat de tornar-hi a viure (Gèn. 3:23, 24). Jehovà va ser just i va fer que assumissin les conseqüències de la seva decisió (llegeix Deuteronomi 32:4, 5). Com a resultat, els homes ja no podrien reflectir a la perfecció les qualitats de Jehovà. Adam no només havia perdut una preciosa expectativa de futur per a ell, sinó també per als seus fills, que a partir d’aquell moment heretarien la imperfecció, el pecat i la mort (Rm. 5:12). D’aquesta manera estava privant la seva descendència de la vida eterna. A més, ni Adam i Eva ni els seus descendents podrien tenir fills perfectes. Satanàs va allunyar Adam i Eva de Jehovà i, des de llavors, ha continuat enganyant la humanitat fins al dia d’avui (Jn. 8:44).

13. Què desitja Jehovà per a la humanitat?

¹³ Jehovà continua estimant la humanitat. Encara que Adam i Eva es van rebeŀlar, desitja que tothom tingui una bona amistat amb Ell. Jehovà no vol que ningú mori (2 Pe. 3:9). Per això, just després de la rebeŀlió, va fer plans per restaurar la seva amistat amb la humanitat. Però com ho podria fer sense passar per alt les seves normes? Vegem-ho.

14. a) Segons Joan 3:16, què va fer Jehovà per salvar-nos del pecat i de la mort? b) Quina pregunta podem analitzar amb les persones interessades?

¹⁴ Llegeix Joan 3:16. És possible que algunes de les persones que convidem al Memorial coneguin aquest versicle. Ara bé, com fa possible que tinguem vida eterna el sacrifici de Jesús? Tenim l’oportunitat d’ajudar les persones a entendre la resposta a aquesta pregunta quan les convidem al Memorial, quan celebrem aquest acte i quan les tornem a visitar. Com més entenguin l’ensenyança del rescat, més conscients seran de l’amor i la saviesa de Jehovà. Quins aspectes del rescat els hi podríem destacar?

15. En què es va diferenciar Jesús d’Adam?

¹⁵ Jehovà va proporcionar un home perfecte per rescatar-nos. Aquest home havia de ser lleial a Jehovà i estar disposat a donar la seva vida a favor de la humanitat (Rm. 5:17-19). Perquè això fos possible, Jehovà va transferir la vida de Jesús, la seva primera creació, des del cel a la terra (Jn. 1:14). D’aquesta manera Jesús va arribar a ser una persona perfecta, tal com també ho havia estat Adam. Però a diferència d’ell, Jesús va estar a l’altura del que s’esperava d’un home perfecte. Fins i tot en circumstàncies extremes, Jesús mai va passar per alt cap llei de Jehovà.

16. Per què el rescat és un regal molt valuós?

¹⁶ A l’entregar la seva vida perfecta, Jesús podia salvar la humanitat del pecat i de la mort. Jesús va ser tot allò que s’esperava d’Adam: un home perfecte, absolutament lleial i obedient a Déu (1 Tim.  2:6). Gràcies al seu sacrifici, tots els humans fidels tenim l’oportunitat de viure per sempre (Mt. 20:28). Sens dubte, el rescat és la clau que obre la porta al compliment del propòsit original de Jehovà (2 Cor. 1:19, 20).

17. Què fa possible el rescat?

¹⁷ Jehovà va pagar un preu molt alt pel rescat (1 Pe. 1:19). Com que ell estima tant la humanitat, va permetre que el seu Fill unigènit morís per nosaltres (1 Jn. 4:9, 10). En certa manera, Jesús ocupa el lloc del nostre primer pare, Adam (1 Cor. 15:45). Jesús ens ha donat l’oportunitat, no només de viure per sempre, sinó també d’arribar a formar part de la família de Jehovà. Gràcies al sacrifici de Jesús, els humans arribarem a ser perfectes i Jehovà ens podrà acceptar de nou a la seva família sense saltar-se les seves normes justes. Què bonic serà el dia que tota la humanitat fidel torni a ser perfecta! Per fi, la part terrestre de la seva família i la celestial estaran completament unides. Llavors tots serem fills de Déu (Rm. 8:21).

18. Quan arribarà Jehovà a ser «el tot en tots»?

¹⁸ La rebeŀlió de Satanàs no va aconseguir que Jehovà deixés d’estimar la humanitat, i tampoc va impedir que els humans imperfectes fossin lleials a Jehovà. Mitjançant el rescat, Déu ajudarà els seus fills a ser justos en el sentit ple de la paraula. Imagina’t com serà la vida quan «tot el qui mira el Fill i creu en ell tingui vida eterna» (Jn. 6:40). D’acord amb el seu propòsit original, el nostre Pare amorós i savi portarà els humans a la perfecció i arribarà a ser «el tot en tots» (1 Cor. 15:28).

19. a) Què farem si estem agraïts pel rescat? (Consulta el requadre « Participa de ple a la campanya».) b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁹ Si estem agraïts pel rescat, farem el que calgui perquè els altres també es puguin beneficiar d’aquest magnífic regal. Les persones necessiten saber que, mitjançant el sacrifici de Jesús, Jehovà ens dóna l’oportunitat de viure per sempre. Però, el rescat significa molt més que això. En el següent article analitzarem com el sacrifici de Jesús respon a les acusacions que Satanàs va plantejar en el jardí d’Edèn.