1, 2. De què es va adonar un germà, i què va fer?

EN Robert es va batejar quan era adolescent, però la veritat no era el més important a la seva vida. Ell diu: «Tot i que mai vaig fer res dolent, actuava per inèrcia. Semblava que era una persona espiritualment forta perquè anava a totes les reunions i servia com a pioner auxiliar alguns cops a l’any. Malgrat això, em faltava alguna cosa».

² Aquest germà no es va adonar de la seva situació espiritual fins que es va casar. Ell i la seva dona de vegades jugaven a fer-se preguntes bíbliques. Ella era una persona espiritualment forta i no li costava respondre a les preguntes, però en Robert tot sovint s’avergonyia perquè no sabia què dir. Ell reconeix: «Era com si no sabés res. Em vaig dir: “Si se suposa que he de ser el cap espiritual de la meva dona, ja cal que em posi les piles”». I així ho va fer. Ell mateix diu: «Vaig estudiar, estudiar, i estudiar una mica més la Bíblia, i les peces van començar a encaixar. Per fi ho vaig entendre tot millor, però el més important és que vaig cultivar una amistat més forta amb Jehovà».

3. a) Què podem aprendre de l’experiència d’en Robert? b) Què analitzarem a continuació?

³ Què podem aprendre de l’experiència d’en Robert? Potser  estudiem la Bíblia i anem regularment a les reunions, però aquestes coses per si soles no ens fan ser persones espirituals. O pot ser que haguem progressat fins a cert punt, però ens adonem que podem millorar encara més en alguns aspectes (Fili. 3:16). Així doncs, per tal de continuar progressant, analitzarem les següents preguntes: 1) Què ens pot ajudar a examinar la nostra espiritualitat? 2) Què hem de fer per cultivar la nostra espiritualitat i seguir progressant? 3) Com ens pot beneficiar en el nostre dia a dia el fet de ser persones espiritualment fortes?

4. A qui va dirigit el consell d’Efesis 4:23, 24?

⁴ Quan vam començar a servir Jehovà, vam fer grans canvis que van afectar tots els aspectes de la nostra vida. I això no es va acabar al batejar-nos. De fet, la Bíblia ens anima a «continuar renovant la [nostra] manera de pensar» (Ef. 4:23, 24). Com que no som perfectes, tots necessitem seguir millorant. Fins i tot aquells que porten molts anys batejats s’han d’esforçar per cuidar la seva espiritualitat (Fili. 3:12).

5. Quines preguntes ens poden ajudar a analitzar-nos?

⁵ Si volem cuidar i millorar la nostra espiritualitat, ens hem d’analitzar de manera sincera. Tant si som joves com si som grans, tots ens podem preguntar: «He fet canvis que mostren que estic progressant espiritualment? S’assembla la meva personalitat cada cop més a la de Jesús? Què indica la meva actitud a les reunions? Què revelen les meves converses sobre el que realment m’interessa? I els meus hàbits d’estudi, o la meva manera de vestir i arreglar-me? Com reacciono quan em donen consell o faig front a una temptació? Estic progressant en sentit espiritual? Es pot dir que sóc una persona madura?» (Ef. 4:13). Les respostes a aquestes preguntes ens poden ajudar a veure el nostre progrés.

6. Què més necessitem per examinar la nostra espiritualitat?

⁶ De vegades necessitem l’ajuda d’altres germans per examinar la nostra espiritualitat. L’apòstol Pau va mostrar que «l’home carnal» no pot entendre que el seu estil de vida no li agradi a Déu, però «l’home espiritual» comprèn el punt de vista de Jehovà i sap que aquest no aprova la manera de viure del món (1 Cor. 2:14-16; 3:1-3). Els ancians tenen la manera de pensar de Jesús i sovint noten quan un germà comença a pensar com el món. Si ens donessin consell sobre aquest assumpte, l’acceptaríem i el posaríem en pràctica? Si ho fem, demostrarem que volem estar forts en sentit espiritual (Ecl. 7:5, 9).

7. Per què no és suficient tenir coneixement bíblic per ser una persona espiritual?

⁷ Recorda que tenir coneixement bíblic no és suficient per ser una persona espiritual. Pensa en el rei Salomó. Ell tenia molt de coneixement de Jehovà i les seves paraules van quedar registrades a la Bíblia. Amb tot, al final de la seva vida, va deixar de ser-li fidel (1 Re. 4:29, 30; 11:4-6). Per tant, què més fa falta per ser espirituals? Hem d’enfortir la nostra fe (Col. 2:6, 7). Però, com ho podem fer?

8, 9. a) Què et pot ajudar a enfortir la teva fe? b) Quina ha de ser la teva meta quan estudiïs i meditis? (Mira la imatge del principi.)

⁸ Pau va animar els cristians del primer segle a esforçar-se «per ser madurs»  (Heb. 6:1). Com pots aplicar aquest consell? Una manera és estudiant el llibre «Manteniu-vos en l’amor de Déu», ja que t’ajudarà a veure com posar en pràctica els principis bíblics a la teva vida. Si has acabat d’estudiar aquest llibre, hi ha altres publicacions que et poden ajudar a enfortir la teva fe (Col. 1:23). També et pot ser útil meditar en el que aprens i demanar-li a Jehovà que t’ajudi a aplicar-ho dia a dia.

⁹ No oblidis que, mentre estudiïs i meditis, la teva meta ha de ser cultivar un profund desig d’agradar a Déu i obeir-lo (Sl. 40:8; 119:97). A més, t’has d’esforçar per rebutjar allò que pot frenar o impedir el teu progrés espiritual (Tt. 2:11, 12).

10. Què poden fer els joves per cultivar la seva espiritualitat?

¹⁰ Si ets jove, tens objectius espirituals? Durant els congressos de circuit, un germà de Betel té el costum de parlar amb els candidats al bateig i els hi pregunta quines metes espirituals tenen. Molts d’ells són joves i amb la seva resposta demostren que tenen clar que volen servir Jehovà de tot cor, potser servint a temps complet o mudant-se a un lloc de necessitat. Però de vegades, alguns no saben què dir. ¿Podria ser perquè encara no veuen la importància de tenir objectius espirituals? Si ets jove, pregunta’t: «Estic actiu espiritualment només perquè és el que volen els meus pares? M’esforço per tenir una amistat personal amb Jehovà?». És clar, tots hem de tenir metes, no només els joves. Això ens ajudarà a estar forts en sentit espiritual (Ecl. 12:1, 13).

11. a) Què hem de fer per progressar espiritualment? b) Quin exemple bíblic podem imitar?

¹¹ Un cop som conscients de tot el que podem millorar, ens hem de posar mans a l’obra i fer els canvis necessaris. Arribar a ser una persona espiritual és molt important. De fet, és un assumpte de vida o mort (Rm. 8:6-8). Això no significa que haguem de ser perfectes, però sí que ens hem d’esforçar per progressar. Ara bé, ho podem aconseguir amb l’ajuda de l’esperit de Jehovà. El germà John Barr, qui va servir com a membre del Consell Rector, va fer el següent comentari sobre Lluc 13:24: «Molts no ho aconsegueixen perquè no són suficientment diligents per créixer i fer-se forts». Així doncs, hem de copiar l’exemple de Jacob, qui no va deixar de lluitar amb un àngel fins que aquest el va beneir (Gèn. 32:26-28). I encara que estudiar la Bíblia pot ser apassionant, no l’hem de llegir com si fos una noveŀla només per passar l’estona. Ens hem d’esforçar de valent per descobrir perles espirituals que ens poden ajudar.

12, 13. a) Què ens ajudarà a aplicar les paraules de Romans 15:5? b) Com ens ajuda l’exemple i el consell de l’apòstol Pere? c) Què pots fer per millorar la teva espiritualitat? (Consulta el requadre « Com pots millorar la teva espiritualitat?».)

¹² A mesura que ens esforcem per cultivar la nostra espiritualitat, l’esperit sant ens donarà forces per canviar la nostra manera de pensar i que aquesta s’assembli més a la de Jesucrist (Rm. 15:5). A més, ens ajudarà a arrencar de soca-rel els desitjos carnals i cultivar qualitats que agradin a Jehovà (Gàl. 5:16, 22, 23). Si tenim la tendència a donar més importància a les coses materials o als plaers, no ens hem de rendir. Al contrari, hem de seguir demanant l’esperit de Jehovà per centrar-nos en el que és correcte (Lc. 11:13). Pensa en l’apòstol Pere. En diferents moments de la  seva vida, no va actuar com ho hauria fet una persona espiritual (Mt. 16:22, 23; Lc. 22:34, 54-62; Gàl. 2:11-14). Malgrat això, no va tirar la tovallola. Amb l’ajuda de Jehovà, gradualment va aprendre a pensar com Jesús. I el mateix podem fer nosaltres.

¹³ Més tard, l’apòstol va mencionar diverses qualitats que ens poden ajudar a millorar (llegeix 2 Pere 1:5-8). Ens hem d’esforçar al màxim per cultivar l’autocontrol, l’aguant i l’afecte fraternal, entre d’altres. D’aquesta manera, seguirem progressant en sentit espiritual. Per això, farem bé de preguntar-nos cada dia: «En què puc millorar per ser una persona més espiritual?».

14. Com influirà en la nostra vida el fet de ser persones espirituals?

¹⁴ Esforçar-nos a pensar com Crist influirà positivament en la nostra conducta a la feina o a l’escola, en la nostra manera de parlar i en les nostres decisions. De fet, aquestes decisions revelaran si ens estem esforçant per imitar Jesús. Com a persones espirituals, no volem que res posi en perill la nostra amistat amb Jehovà. Per això, quan ens trobem cara a cara amb temptacions, les rebutjarem completament. A l’hora de prendre decisions, seria bo que t’aturessis a pensar i et preguntessis: «Quins principis bíblics estan implicats? Què faria Jesús si estigués en el meu lloc? Què li agradaria a Jehovà que fes?». Com que ens hem d’acostumar a pensar d’aquesta manera, fixa’t en les següents situacions. En cadascuna, hi trobaràs un principi bíblic que t’ajudarà a prendre la millor decisió.

15, 16. Per què pensar com Jesús ens ajuda a prendre bones decisions a l’hora de triar a) parella? b) els amics?

¹⁵ A l’hora de triar parella. Vegem el principi bíblic de 2 Corintis 6:14, 15 (llegeix-lo). Les paraules de Pau mostren clarament que una persona espiritual és molt diferent d’una persona carnal i no veu les coses de la mateixa manera. Com es pot aplicar aquest principi a l’hora d’escollir parella?

¹⁶ Les amistats. Trobem un principi molt important sobre les companyies a 1 Corintis 15:33 (llegeix-lo). Una persona espiritual no anirà amb gent que pugui posar en perill la seva relació amb Jehovà. Pensa en com pots aplicar aquest principi. Per exemple, com posaries en pràctica aquest consell a les xarxes socials? O què faries si et convidessin a jugar en línia amb desconeguts?

17-19. Com ens ajuda ser persones espirituals a) a evitar «les obres mortes»? b) a posar-nos metes espirituals? c) a resoldre conflictes?

¹⁷ Activitats que poden afectar la nostra espiritualitat. Fixa’t en l’advertència que va donar Pau (llegeix Hebreus 6:1). Què són «les obres mortes» que hem d’evitar? Qualsevol activitat que pugui fer  que la nostra espiritualitat mori, sigui superficial o no doni fruit. Tenir ben present aquest principi ens pot ajudar a contestar preguntes com ara: «Es podria catalogar aquesta activitat com una ‘obra morta’? M’hauria d’involucrar en aquest negoci per guanyar diners? Per què no m’hauria d’implicar en moviments socials que intenten canviar el món?».

¹⁸ Objectius espirituals. Les paraules de Jesús al Sermó de la Muntanya ens ofereixen consell sobre quines metes hem de tenir (Mt. 6:33). Una persona espiritual s’esforça per posar-se objectius espirituals. Recordar aquest principi ens ajudarà a trobar la resposta a qüestions com les següents: «Hauria de tenir estudis superiors o fer una carrera universitària? Hauria d’acceptar certa oferta de feina?».

¹⁹ Desacords. Com ens ajuda el consell que va donar Pau als cristians de Roma a resoldre conflictes? (Rm. 12:18.) Com a seguidors de Jesús, fem tot el possible per estar «en pau amb tothom». Com reaccionem quan sorgeixen desacords? Ens costa cedir, o se’ns coneix com a persones «que promouen la pau»? (Jm. 3:18.)

20. Per què hem de seguir progressant espiritualment?

²⁰ Aquests exemples mostren que els principis bíblics ens poden ajudar a prendre bones decisions, decisions que proven que ens deixem guiar per l’esperit de Déu. Quan actuem com a persones espirituals, disfrutem d’una vida més feliç i agradable. En Robert, mencionat al principi de l’article, diu: «Després d’enfortir la meva amistat amb Jehovà, vaig ser un millor marit i un millor pare. Estava més satisfet i feliç». Si ens esforcem per progressar i ser persones espirituals, nosaltres també rebrem moltes benediccions, i podrem gaudir d’una vida més feliç ara i, en el futur, «la vida de debò» (1 Tim. 6:19).