1, 2. a) Com ens animen els exemples de Noè, Daniel i Job? b) En quin context es van escriure les paraules d’Ezequiel 14:14?

ESTÀS afrontant problemes? Pateixes alguna malaltia, dificultats econòmiques o persecució? Et costa de vegades servir Déu sense perdre el goig? Si és així, deixa que els exemples de Noè, Daniel i Job t’animin. Ells també eren imperfectes i van passar per situacions difícils com les nostres. Fins i tot en alguna ocasió va perillar la seva vida. Amb tot, sempre es van mantenir íntegres a Jehovà, i ens van deixar un exemple de fe i obediència (llegeix Ezequiel 14:12-14).

² Ezequiel va escriure les paraules del text temàtic a Babilònia l’any 612 abans de la nostra era (Ez. 1:1; 8:1). * La ciutat apòstata de Jerusalem estava a punt de ser destruïda, fet que  va passar el 607 a. de la n. e. Poques persones van demostrar les qualitats de Noè, Daniel i Job, i van poder sobreviure (Ez. 9:1-5). Jeremies, Baruc, Èbed-Mèlec i els recabites van ser alguns d’ells.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ De la mateixa manera, només aquelles persones que Jehovà considera justes, com ho van ser Noè, Daniel i Job, sobreviuran a la fi d’aquest món malvat (Ap. 7:9, 14). Analitzem per què Jehovà va considerar que aquests homes eren bons exemples a seguir. A mesura que parlem de cadascun d’ells, ens fixarem en quins reptes van afrontar i com podem imitar la seva fe i obediència.

4, 5. Quins reptes va afrontar Noè?

⁴ Quins reptes va afrontar Noè? En el temps del seu besavi Enoc, la gent s’havia allunyat molt de Déu i, fins i tot, deien «paraules insolents» contra Jehovà (Jud. 14, 15). La violència creixia per moments. De fet, la Bíblia diu que en els dies de Noè «la terra era plena de violència». Els àngels malvats es van materialitzar, es van casar amb dones, i van tenir fills cruels i violents (Gèn. 6:2-4, 11, 12). Però Noè va ser molt diferent. La Paraula de Déu afirma: «Noè trobà gràcia davant dels ulls de Jahveh. [...] Era un home just, perfecte [entre els seus contemporanis]. Noè caminava amb Déu» (Gèn. 6:8, 9).

⁵ Pensa en el que signifiquen aquestes paraules. D’una banda, Noè no va servir Jehovà en aquell món malvat només 70 o 80 anys, que és l’esperança de vida de molts avui dia, sinó gairebé 600 anys! (Gèn. 7:11.) D’altra banda, en aquell temps no hi havia cap congregació on trobar consol i ànim, ni tan sols podia comptar amb el suport dels seus germans. *

6. Com va demostrar Noè que tenia valor?

⁶ Noè no es va conformar amb viure una vida tranquiŀla. Va ser «un predicador de justícia» valent i va parlar sense embuts de la seva fe en Jehovà (2 Pe. 2:5). L’apòstol Pau va dir que, «per aquesta fe, [Noè] va condemnar el món» (Heb. 11:7). Segurament va haver d’aguantar burles, oposició i, fins i tot, amenaces. Però no va «tenir por de l’home» (Prov. 29:25). Com que va ser fidel, Jehovà li va donar valor.

7. Per què va ser tot un repte per a Noè construir l’arca?

⁷ Després de servir Déu durant més de 500 anys, Jehovà va dir a Noè que construís una arca per salvar persones i animals (Gèn. 5:32; 6:14). Aquesta comissió segurament semblaria difícil de complir, i no només pel que implicava la construcció. Noè sabia que els seus opositors trobarien més motius per ridiculitzar-lo i burlar-se d’ell. Malgrat tot, va ser obedient i va demostrar fe. «Així ho va fer Noè» (Gèn. 6:22, BEC).

8. Com va demostrar Noè que confiava en Jehovà?

⁸ Abans del Diluvi, la gent havia de treballar molt perquè la terra produís aliment. Com que Noè havia de mantenir la seva dona i els seus fills, segur que també es va haver d’esforçar de valent (Gèn. 5:28, 29). Tot i això, va centrar la seva vida en Jehovà i no en les coses materials. En els 40 o 50 anys que va durar la construcció de l’arca, Noè mai va perdre el  seu punt de vista espiritual. I ho va continuar fent durant els 350 anys més que va viure després del Diluvi (Gèn. 9:28). Quin bon exemple de fe i obediència!

9, 10. a) Com podem imitar la fe i l’obediència de Noè? b) De què pots estar segur si confies en Jehovà?

⁹ Com podem imitar la fe i l’obediència de Noè? Ho podem fer defensant les normes justes de Jehovà, no sent part del món de Satanàs i posant el Regne en primer lloc (Mt. 6:33; Jn. 15:19). És clar, sabem que al món en què vivim no li fa cap gràcia el nostre estil de vida. Per exemple, la nostra posició ferma defensant el punt de vista de Jehovà sobre el matrimoni i la moralitat ha fet que siguem objecte de crítiques en alguns països (llegeix Malaquies 3:17, 18). Ara bé, igual que Noè, nosaltres no tenim por de la gent. Temem Jehovà i sabem que Ell és l’únic que ens pot donar vida eterna (Lc. 12:4, 5).

¹⁰ I tu? Estaràs disposat a continuar servint Jehovà si altres et critiquen o es riuen de tu? I què faràs si els problemes econòmics posen a prova la teva confiança en Déu? Si imites la fe i l’obediència de Noè, pots estar segur que Jehovà sempre et cuidarà (Fili. 4:6, 7).

11. Quins reptes van afrontar Daniel i els seus tres amics a Babilònia? (Mira la imatge del principi.)

¹¹ Quins reptes va afrontar Daniel? Aquest servent de Déu vivia com a captiu a Babilònia, una ciutat que estava plena d’idolatria i espiritisme. A més, els babilonis es creien millors que els jueus i es mofaven del seu Déu, Jehovà (Sl. 137:1, 3). Segurament això feia molt de mal als jueus, entre ells Daniel. Tant ell com els seus tres amics, Hananies, Misael i Azaries, eren el focus de totes les mirades perquè se’ls estava capacitant per servir a la cort del rei. Fins i tot se’ls hi preparava una dieta especial. De fet, el menjar i la beguda aviat van suposar un problema, ja que Daniel tenia clar que no volia «contaminar-se amb [el menjar] del rei» (Dan. 1:5-8, 14-17).

12. a) Quines qualitats va demostrar Daniel? b) Com veia Jehovà a Daniel?

¹² Daniel va haver d’afrontar un repte més subtil que possiblement estava relacionat amb les seves habilitats. Aquestes habilitats van fer que rebés privilegis especials (Dan. 1:19, 20). Però, en lloc de fer-se arrogant i orgullós, va ser humil i modest, i li va donar tot el mèrit a Jehovà (Dan. 2:30). Encara que Daniel era jove, Déu el va mencionar com un exemple de justícia al costat de Noè i Job. Creus que era exagerada la confiança que Jehovà va dipositar en ell? És clar que no! Daniel va ser fidel i obedient la resta de la seva vida. Amb quasi 100 anys, un àngel es va referir a aquest servent com un «home molt estimat» (Dan. 10:11).

13. Com podria haver ajudat Daniel al poble de Jehovà?

¹³ Com que Daniel tenia el suport de Jehovà, va arribar a ser un alt funcionari, tant a Babilònia com a Medopèrsia (Dan. 1:21; 6:1, 2). Pot ser que Déu dirigís els assumptes perquè Daniel pogués ajudar el seu poble, de la mateixa manera que Josep va fer a Egipte, i Ester i Mardoqueu van fer a Pèrsia (Dan. 2:48). * Imagina’t quina alegria van sentir els  jueus captius, inclòs Ezequiel, al veure com Jehovà els ajudava!

14, 15. a) Què té en comú la nostra situació amb la de Daniel? b) Quina lliçó poden aprendre els pares de l’exemple de la família de Daniel?

¹⁴ Com podem imitar la fe i l’obediència de Daniel? Avui dia, vivim com a estrangers en un món corromput en sentit moral i espiritual per Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, que és «una casa de dimonis» (Ap. 18:2). Com que nosaltres som diferents, rebem burles (Mc. 13:13). Ara bé, igual que Daniel, ens hem d’apropar a Jehovà. Si som humils, obedients i confiem en el nostre Pare, també serem com «tresors» als seus ulls (Ag. 2:7, MM).

¹⁵ Els pares podeu aprendre una lliçó de la família de Daniel. Tot i haver crescut en el mal ambient que predominava a Judà, Daniel va aprendre a estimar Déu des de petit. Però això no era fruit de la casualitat. Era una mostra de la bona educació que va rebre dels seus pares (Prov. 22:6). Fins i tot el nom de Daniel, que significa ‘El meu jutge és Déu’, mostra que els seus pares servien fidelment Jehovà. Per tant, pares, no doneu mai per perduts els vostres fills, sinó continueu ensenyant-los amb paciència (Ef. 6:4). També heu de fer oració amb ells i per ells. Si us esforceu per ajudar-los a fer seva la veritat, Jehovà us beneirà molt (Sl. 37:5).

16, 17. Quins reptes va afrontar Job?

¹⁶ Quins reptes va afrontar Job? La vida de Job va estar marcada pels contrastos. Abans de les proves, «era l’home més poderós de les terres d’orient» (Job 1:3, BCI). Era ric, molt conegut i respectat pels altres (Job 29:7-16). Malgrat això, no es creia important ni pensava que no necessitava Déu. De fet, Jehovà el va anomenar «el meu servent», i va afegir que era «un home íntegre i recte, temorós de Déu, i que s’aparta del mal» (Job 1:8).

¹⁷ De la nit al dia, la seva situació va canviar de manera radical. Ho va perdre tot i va acabar en l’absoluta ruïna. Sabem que el causant d’això va ser Satanàs, que va acusar falsament Job de servir Déu de manera egoista (llegeix Job 1:9, 10). Jehovà no va passar per alt aquella  malvada acusació. Va donar a Job l’oportunitat de demostrar que li era fidel i que el servia per amor, no per motius egoistes.

18. a) Què t’impressiona més de l’exemple de Job? b) Què aprenem de la manera com Jehovà va tractar Job?

¹⁸ Satanàs va iniciar una sèrie d’atacs cruels contra Job, i li va fer creure que era Jehovà qui estava al darrere (Job 1:13-21). Després, tres falsos amics van anar a veure Job i no van deixar d’acusar-lo verbalment, afirmant que Jehovà li estava donant el que es mereixia (Job 2:11; 22:1, 5-10). Amb tot, Job va ser fidel a Déu. És veritat que de vegades va respondre de manera precipitada, però Jehovà entenia pel que estava passant (Job 6:1-3). Job estava molt deprimit, i Satanàs el va enfonsar i atacar verbalment amb insults i mentides. Ara bé, Job mai li va girar l’esquena a Jehovà i això no li va passar desapercebut. Quan va superar les proves, Déu li va donar el doble del que tenia abans, i va viure 140 anys més (Jm. 5:11). Durant tot aquell temps, Job sempre va servir Jehovà amb tot el seu cor. Com ho sabem? Ezequiel va escriure les paraules del text temàtic segles després de la mort de Job.

19, 20. a) Com podem imitar la fe i l’obediència de Job? b) Com podem imitar la compassió de Jehovà?

¹⁹ Com podem imitar la fe i l’obediència de Job? Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, hem de posar Jehovà en primer lloc a la nostra vida, confiar en ell plenament i obeir-lo de tot cor. En realitat, tenim més motius que Job per fer-ho, ja que sabem com actua Satanàs i quins mètodes utilitza (2 Cor. 2:11). Gràcies a la Bíblia, especialment al llibre de Job, entenem per què Jehovà permet el patiment. A més, les profecies de Daniel ens ajuden a estar segurs que el Regne de Déu és un govern real dirigit per Jesús, i que molt aviat acabarà amb el sofriment (Dan. 7:13, 14).

²⁰ L’exemple de Job també ens ensenya que hem de ser compassius amb els germans que afronten dificultats. Igual que a Job, pot ser que alguns ens parlin amb duresa (Ecl. 7:7). Però, en lloc de jutjar-los, hem de ser perspicaços i comprensius. D’aquesta manera, imitarem el nostre Pare, que «és compassiu i misericordiós» (Sl. 103:8).

21. Per què les paraules de 1 Pere 5:10 ens recorden els exemples de Noè, Daniel i Job?

²¹ Noè, Daniel i Job van viure en diferents moments de la història i van tenir circumstàncies diverses, però tots ells van afrontar amb èxit les proves. El seu exemple ens recorda les paraules de l’apòstol Pere, qui va dir: «Després que hagueu patit per poc temps, el Déu de tota bondat immerescuda [...] acabarà el vostre entrenament. Ell us farà ferms, ell us farà forts, ell us coŀlocarà sobre un fonament segur» (1 Pe. 5:10).

22. Què veurem al següent article?

²² Les paraules de Pere també apliquen al poble de Déu avui dia. Jehovà ens assegura que farà que els seus servents es mantinguin ferms i forts. Sens dubte, cadascun de nosaltres volem que Jehovà ens doni forces i ens ajudi a servir-lo fidelment. Així doncs, esforcem-nos al màxim per copiar l’exemple de fe i obediència de Noè, Daniel i Job! Al següent article veurem que ells van poder ser íntegres perquè coneixien Jehovà de veritat i entenien completament el que esperava d’ells (Prov. 28:5).