1, 2. D’acord amb Mateu 5:11, com hem de veure les proves?

JESÚS va advertir als seus deixebles que afrontarien dificultats, però també els va prometre que podrien ser realment feliços (Mt. 10:22, 23; Lc. 6:20-23). Ens omple d’alegria ser deixebles de Jesús. Ara bé, és comprensible que ens angoixi pensar que la nostra família no vulgui que servim Jehovà, que els governs ens persegueixin, o que els companys de feina o d’escola ens pressionin perquè actuem malament.

² Normalment la gent no pensa que la persecució sigui un motiu per alegrar-se, però això és exactament el que la Paraula de Déu ens diu que fem. Per exemple, el deixeble Jaume va escriure que quan tenim problemes no ens hem de sentir abatuts, sinó feliços (Jm. 1:2, 12). A més, Jesús va dir que hem d’estar alegres, fins i tot quan patim persecució (llegeix Mateu 5:11). Però, què ens pot ajudar a mantenir el goig davant les proves? Una cosa que podem fer és analitzar algunes idees que Jaume va incloure a la seva carta dirigida als primers cristians. Però, abans de res, vegem alguns problemes que aquests cristians van afrontar.

3. Què va passar poc després que Jaume es fes deixeble de Jesús?

³ Poc després que Jaume, el mig germà de Jesús, es fes deixeble, va esclatar una onada de persecució a Jerusalem (Fe. 1:14; 5:17, 18). Quan van assassinar Esteve, molts cristians van fugir de la ciutat i «es van dispersar per les regions de Judea i Samària», fins a llocs tan distants com Xipre i Antioquia (Fe. 7:58-8:1; 11:19). No ens podem ni imaginar com van patir aquells deixebles. Amb tot, no van perdre el zel i van continuar predicant les bones  notícies allà on anaven. També van formar congregacions al llarg de tot l’Imperi romà (1 Pe. 1:1). Però, per a aquells cristians, el pitjor encara havia d’arribar.

4. Quines altres dificultats van afrontar els primers cristians?

⁴ Els cristians del primer segle van haver d’afrontar moltes dificultats. Per exemple, vora l’any 50, l’emperador romà Claudi va ordenar que tots els jueus marxessin de Roma. Així és que els jueus que s’havien fet cristians es van veure obligats a abandonar les seves cases i començar de zero a un altre lloc (Fe. 18:1-3). Aproximadament l’any 61, l’apòstol Pau va dir que, a part dels problemes que tothom patia com ara la pobresa i les malalties, a molts germans els havien insultat, empresonat i saquejat (Rm. 15:26; Fili. 2:25-27; Heb. 10:32-34).

5. Quines preguntes contestarem?

⁵ Quan Jaume va escriure la seva carta, abans de l’any 62, sabia molt bé els problemes que estaven patint els germans. Jehovà el va inspirar per escriure consells pràctics que poguessin ajudar aquells cristians, i també a nosaltres, a mantenir el goig malgrat les proves. Analitzem aquesta carta mentre responem a les següents preguntes: Què és el goig del qual va parlar aquest deixeble? Què podria fer que un cristià perdés l’alegria? I com poden la saviesa, la fe i la valentia ajudar-nos a seguir sent feliços siguin quines siguin les proves que afrontem?

6. Segons Lluc 6:22, 23, per què pot sentir goig un cristià que està patint proves?

⁶ La gent creu que la clau de la felicitat  és tenir bona salut, molts diners i una família feliç. Però el tipus de felicitat de la qual va parlar Jaume és part del fruit de l’esperit i no depèn de les nostres circumstàncies (Gàl. 5:22). El que fa que sentim goig, o una intensa felicitat, és saber que comptem amb l’aprovació de Jehovà i esforçar-nos per imitar Jesús (llegeix Lluc 6:22, 23; Col. 1:10, 11). El goig que sentim els cristians dins del cor es pot comparar a una flama que crema dins d’un fanal. Aquesta està protegida del vent i la pluja. De la mateixa manera, el goig no tremola encara que ens faltin els diners o tinguem problemes de salut. Tampoc s’apaga davant de les burles o l’oposició familiar. Tot el contrari! Quan algú intenta extingir la nostra flama, en lloc d’apagar-se, cada vegada crema amb més intensitat. De fet, quan ens persegueixen per la nostra fe, es fa evident que som deixebles de Crist (Mt. 10:22; 24:9; Jn. 15:20). Amb raó, Jaume va escriure: «Germans meus, alegreu-vos quan us enfronteu amb diverses proves» (Jm. 1:2).

7, 8. Per què podem dir que la nostra fe s’enforteix quan afrontem dificultats?

⁷ Jaume va destacar una altra raó per la qual els cristians estan disposats a aguantar proves, encara que siguin molt dures. Ell va dir: «La vostra fe, quan supera aquestes proves, produeix aguant» (Jm. 1:3). Les dificultats són com el foc que es fa servir per forjar la fulla d’acer d’una espasa. El contrast de calor i fred fa que l’acer de la fulla es faci més fort. De manera semblant, quan aguantem les proves, la nostra fe s’enforteix. Per això, Jaume va escriure: «Deixeu que l’aguant compleixi el seu objectiu. Així sereu perfectes i complets en tots els sentits» (Jm. 1:4). Quan veiem que les proves enforteixen la nostra fe, podem afrontar-les amb alegria.

⁸ A banda d’això, Jaume també va parlar d’alguns reptes que podrien posar a prova el nostre goig. Quins són aquests reptes, i com els podem superar?

9. Per què necessitem la guia de Jehovà?

⁹ El problema: no saber què fer. Quan afrontem alguna dificultat, hem de demanar guia a Jehovà per tal de prendre una decisió que el faci feliç, que ajudi els nostres germans i que ens permeti ser fidels fins a la fi (Jer. 10:23). També necessitem saviesa per saber com actuar i què dir davant dels opositors. Quan no sabem què fer, podem enfonsar-nos i pensar que som víctimes de les circumstàncies. Això podria fer que perdéssim el nostre goig.

10. Segons Jaume 1:5, què hem de fer per tenir més saviesa?

 ¹⁰ La solució: demana guia a Jehovà. Si volem afrontar les proves amb alegria, hem de demanar a Déu que ens ajudi a tenir la saviesa necessària per prendre bones decisions (llegeix Jaume 1:5). Com hem de reaccionar si veiem que Jehovà no ens contesta les oracions immediatament? Tal com va dir Jaume, no hem de deixar de demanar saviesa a Déu. Encara que insistim, ell no s’enfada ni ens renya. El nostre Pare celestial sempre ens dona la saviesa que necessitem per afrontar les proves amb èxit (Sl. 25:12, 13). Ell veu el nostre patiment, sent empatia i desitja de tot cor ajudar-nos. Aquesta és una bona raó per sentir alegria. Ara bé, com ens ajuda Jehovà a ser persones més sàvies?

11. Què més hem de fer per aconseguir saviesa?

¹¹ Jehovà ens ajuda a tenir més saviesa mitjançant la seva Paraula (Prov. 2:6). Per això, és molt important que estudiem la Bíblia i les publicacions bíbliques. Però no ens hem de limitar a acumular coneixement. Hem de deixar que la saviesa divina actuï en la nostra vida. Com ho podem fer? Obeint el que Déu ens demana. De fet, Jaume va afirmar: «Poseu en pràctica la paraula i no us limiteu a escoltar-la» (Jm. 1:22). Quan posem en pràctica el que Jehovà ens aconsella, som més pacífics, raonables i comprensius (Jm. 3:17). Aquestes qualitats ens ajuden a fer front a qualsevol prova sense perdre el goig.

12. Per què és important que coneguem bé la Bíblia?

¹² La Bíblia és com un mirall que ens ajuda a identificar quines coses hem de rectificar o millorar (Jm. 1:23-25). Per exemple, és possible que després d’estudiar la Paraula de Déu ens adonem que  hem de controlar el nostre caràcter. Amb l’ajuda de Jehovà, podem ser més mansos a l’hora de tractar amb persones o afrontar situacions que ens posen al límit. Quan manifestem aquesta qualitat, som capaços de gestionar millor els problemes que tenim, ja que podem pensar amb claredat i prendre bones decisions (Jm. 3:13). Així doncs, és molt important que coneguem bé la Bíblia.

13. Per què hem de meditar en l’exemple de servents fidels de l’antiguitat?

¹³ En ocasions, aprenem el que hem d’evitar per pròpia experiència, un cop ja hem ficat la pota. Però és més savi aprendre del que altres persones han fet bé o han fet malament. És per això que Jaume ens anima a meditar en exemples bíblics, com ara Abraham, Rahab, Job o Elies (Jm. 2:21-26; 5:10, 11, 17, 18). Aquests servents fidels de Jehovà van afrontar les proves sense perdre l’alegria. El seu exemple d’aguant ens fa veure que Jehovà també ens ajudarà a nosaltres.

14, 15. Per què hem de resoldre els nostres dubtes?

¹⁴ El problema: no resoldre els dubtes que puguis tenir. De vegades, se’ns pot fer difícil entendre alguna cosa que llegim a la Paraula de Déu. O pot ser que Jehovà no respongui a les nostres oracions de la manera que ens havíem imaginat. Això podria fer que ens sorgissin dubtes. Però, si els ignorem, aquests dubtes poden debilitar la nostra fe i distanciar-nos de Jehovà (Jm. 1:7, 8). Fins i tot, podrien fer que perdéssim de vista la nostra esperança.

¹⁵ L’apòstol Pau va comparar la nostra esperança a una àncora (Heb. 6:19). Les àncores estabilitzen els vaixells durant les tempestes i eviten que se’n vagin a la deriva i acabin estavellant-se contra les roques. Però una àncora només és útil si la cadena que la manté lligada al vaixell està en bon estat. Igual que el rovell debilita aquesta cadena, els dubtes sense resoldre debiliten la nostra fe. Quan una persona que té dubtes del que creu s’enfronta a oposició, és fàcil que deixi de confiar que Jehovà complirà les seves promeses. Si perdem la fe, perdem l’esperança. Tal com va dir Jaume, «qui dubta és com una onada del mar que el vent s’emporta i que va d’aquí cap allà» (Jm. 1:6). Si mai ens trobem en aquesta situació, és probable que deixem de ser feliços.

16. Què hem de fer si ens sorgeixen dubtes?

¹⁶ La solució: desfés-te dels dubtes i enforteix la teva fe. És important que actuïs amb decisió. En el temps del profeta Elies, els israelites eren indecisos. Per això, el profeta els va dir: «Fins quan estareu claudicant entre dues opinions? Si Jahveh és Déu, aneu rere d’ell, i si ho és Baal, aneu rere d’ell» (1 Re. 18:21). I què podem dir de nosaltres? Si volem estar convençuts que Jehovà és Déu, que la Bíblia és la seva Paraula i que els testimonis de Jehovà són el seu poble, hem d’estudiar i fer recerca (1 Tes. 5:21). Quan ho fem, s’esvaeixen els nostres dubtes i la nostra fe s’enforteix. Ara bé, si veiem que necessitem ajuda per solucionar els dubtes, podem demanar als ancians que ens donin un cop de mà. Tots volem conservar el goig en el nostre servei a Jehovà. Però, per aconseguir-ho, hem d’actuar amb decisió.

17. Què ens pot passar si ens desanimem?

¹⁷ El problema: sentir-te desanimat. La Bíblia diu: «Si flaqueges en el dia de l’angoixa vol dir que la teva força és esquifida» (Prov. 24:10). La paraula hebrea que es tradueix com ‘flaquejar’ també vol  dir ‘desanimar-se’. Si deixes d’estar animat, deixaràs de sentir goig.

18. Què implica aguantar?

¹⁸ La solució: confia que Jehovà et donarà el valor necessari per aguantar. Si volem aguantar les proves, hem de ser valents (Jm. 5:11). La paraula que Jaume va utilitzar i que es tradueix com ‘aguant’ transmet la idea d’una persona que es manté ferma en la seva posició. Aquesta imatge visual ens fa pensar en un soldat que defensa amb valentia el seu terreny i no s’arronsa ni una mica, per molt agressiu que sigui l’atac que rep.

19. Què ens ensenya l’exemple de Pau?

¹⁹ L’apòstol Pau ens va donar un exemple exceŀlent de valor i aguant. En ocasions es va sentir dèbil, però va ser capaç d’aguantar perquè va buscar l’ajuda de Jehovà (2 Cor. 12:8-10; Fili. 4:13). Estava segur que ell li donaria les forces que necessitava. Déu també ens pot donar a nosaltres les forces i el valor que necessitem si reconeixem amb humilitat que depenem de la seva ajuda (Jm. 4:10).

20, 21. De què podem estar segurs?

²⁰ Podem estar ben segurs que les proves que afrontem no són un càstig de Jehovà. El deixeble Jaume va dir: «Quan algú passi per una prova, que no digui: “Déu m’està posant a prova”. Perquè, amb coses dolentes, ningú pot posar a prova a Déu, i ell tampoc posa a prova a ningú» (Jm. 1:13). Si estem convençuts d’aquesta veritat, ens sentirem molt més a prop del nostre Pare celestial (Jm. 4:8).

²¹ Jehovà «no canvia» (Jm. 1:17). Ell va ajudar els cristians del primer segle a afrontar les proves i també ens ajudarà a nosaltres. Però li hem de suplicar que ens doni saviesa, fe i valentia. Sense cap mena de dubte, ell sempre respondrà a les nostres oracions i ens ajudarà a afrontar totes les proves sense perdre el goig.