1. Què va dir Jesús sobre la fi, i quina advertència va donar?

 UNS dies abans que Jesús morís, quatre dels seus deixebles li van preguntar: «Quin serà el senyal [...] de la part final del sistema?» (Mt. 24:3). Segurament, es demanaven com podrien saber quan seria destruïda Jerusalem i el seu temple. Amb tot, quan el Fill de Déu els va contestar, no només va parlar de la fi del sistema jueu, sinó també de «la part final del sistema» en el qual ara vivim. Parlant de quan arribaria aquesta fi, Jesús va dir: «Pel que fa al dia o l’hora, ningú els sap, ni els àngels al cel ni el Fill, sinó només el Pare». Per això els va advertir: «Mantingueu-vos desperts, [...] estigueu sempre alerta» (Mc. 13:32-37).

2. Per què s’havien de mantenir alerta els cristians del primer segle?

² Els cristians jueus del segle primer s’havien de mantenir alerta perquè la seva vida hi estava en joc. Jesús els va explicar en què s’havien de fixar per saber que s’apropava la fi del sistema jueu. Els va dir: «Quan vegeu Jerusalem envoltada d’exèrcits acampats, llavors sapigueu que la seva destrucció s’ha acostat» (Lc. 21:20, 21). En aquell moment, havien d’obeir Jesús i fugir a les muntanyes. Els cristians que es van mantenir alerta i van fer cas de la seva advertència van salvar la vida quan els romans van destruir Jerusalem.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Tots nosaltres estem vivint en la part final d’aquest sistema. Per això, cal que siguem assenyats i ens mantinguem alerta. En aquest article, analitzarem com podem ser assenyats mentre parem especial atenció als esdeveniments mundials, què podem fer per vigilar-nos a nosaltres mateixos i què ens ajudarà a aprofitar el  temps que queda de la millor manera.

4. Per què ens hauria d’interessar veure com els esdeveniments actuals compleixen les profecies bíbliques?

⁴ Tots estem molt interessats a veure com el que està passant al món compleix les profecies bíbliques i, de fet, tenim bones raons per estar-ho. Per exemple, Jesús ens va donar una llista d’esdeveniments que ens ajuden a saber que la fi del sistema de Satanàs és a prop (Mt. 24:3-14). L’apòstol Pere també ens va animar a parar atenció al compliment de les profecies perquè s’enfortís la nostra fe (2 Pe. 1:19-21). A més, el llibre d’Apocalipsi comença amb aquestes paraules: «Una revelació de Jesucrist, que Déu li va donar, per fer saber als seus esclaus les coses que passaran aviat» (Ap. 1:1). Com que estem molt interessats en els esdeveniments actuals i en veure com aquests compleixen les profecies bíbliques, pot ser que els vulguem comentar amb els germans.

5. Que hauríem d’evitar, i què hauríem de fer? (Mira les imatges.)

⁵ Amb tot, quan parlem sobre les profecies, hem d’evitar especular sobre el seu compliment, ja que no volem dir res que pugui dividir la congregació. A tall d’exemple, podríem sentir que alguns dirigents mundials es reuneixen per solucionar un conflicte en particular, i portar pau i seguretat. En comptes de començar a especular si això és el compliment de 1 Tessalonicencs 5:3, hem de mantenir-nos al dia amb la darrera informació que s’hagi publicat. Quan basem tot el que diem en la informació que l’organització de Jehovà ens fa arribar, ajudem la congregació a mantenir-se unida en «la mateixa manera de pensar» (1 Cor. 1:10; 4:6).

6. Què aprenem de 2 Pere 3:11-13?

⁶ Llegeix 2 Pere 3:11-13. L’apòstol Pere ens ajuda a ser equilibrats a l’hora d’analitzar les profecies bíbliques. A la seva segona carta, ens va animar a tenir «ben present la presència del dia de Jehovà». Però no perquè intentéssim calcular el «dia i l’hora» en què vindrà l’Harmagedon, sinó perquè utilitzéssim el temps que queda per «tenir una conducta santa i fer obres que demostrin [...] devoció a Déu» (Mt. 24:36; Lc. 12:40). En altres paraules, hem de comportar-nos com a Jehovà li agrada, i ens hem d’assegurar que la nostra motivació per servir-lo és el profund amor que sentim per ell. Per aquesta raó, és tan important que ens vigilem a nosaltres mateixos.

7. Què hem de fer per vigilar-nos a nosaltres mateixos? (Lluc 21:34.)

⁷ Jesús no només va demanar als seus deixebles que estiguessin pendents dels esdeveniments mundials, també els va dir: «Vigileu-vos a vosaltres mateixos» (llegeix Lluc 21:34). Quan un cristià es vigila a ell mateix, està atent a tot allò que pugui posar en perill la seva amistat amb Jehovà, i fa tot el que pot per evitar-ho. D’aquesta manera, es manté «en l’amor de Déu» (Jud. 20, 21; Prov. 22:3).

8. Quin consell va donar Pau als cristians?

 ⁸ L’apòstol Pau també va exhortar els cristians a vigilar-se a ells mateixos. Per exemple, als germans d’Efès els va dir: «Aneu amb molt de compte de no comportar-vos com ximples, sinó com savis» (Ef. 5:15, 16) Satanàs està atacant constantment la nostra espiritualitat, però, si seguim el consell de la Bíblia d’entendre «quina és la voluntat de Jehovà», podrem protegir-nos dels seus atacs (Ef. 5:17).

9. Com podem percebre «quina és la voluntat de Jehovà»?

⁹ A la Bíblia, no trobem una llista de totes les coses que poden posar en perill la nostra amistat amb Jehovà. Moltes vegades, afrontarem situacions de les quals la Paraula de Déu no en parla. En aquests casos, per prendre bones decisions, ens hem d’esforçar per percebre quina és la voluntat de Jehovà. Ho aconseguirem si estudiem regularment la Bíblia i meditem en el que aprenem. Com més ens esforcem per entendre «la voluntat de Jehovà» i per tenir «la ment de Crist», més fàcil ens serà comportar-nos «com savis», fins i tot quan no hi hagi cap norma específica que ens digui què hem de fer (1 Cor. 2:14-16). Alguns dels perills que afrontem són fàcils d’identificar, però d’altres no són tan obvis.

10. Quins són alguns dels perills que hem d’evitar?

¹⁰ Alguns dels perills que hem d’evitar són flirtejar, menjar o beure en excés, la pornografia, veure entreteniment violent o parlar de manera que fereixi els altres (Sl. 101:3). Satanàs sempre està buscant oportunitats per fer que ens allunyem de Jehovà i, si no anem amb compte, plantarà a la nostra ment i al nostre cor les llavors de l’enveja, la manca d’honradesa, la cobdícia, l’odi, l’orgull i el ressentiment (Gàl. 5:19-21; 1 Pe. 5:8). Al principi, ens pot semblar que aquests pensaments i sentiments no són perillosos, però, si no ens afanyem a arrancar-los de soca-rel, aniran creixent i acabaran convertint-se en una planta verinosa que pot destruir la nostra amistat amb Jehovà (Jm. 1:14, 15).

11. Quin és un dels perills subtils que hem d’evitar, i per què?

¹¹ Un altre perill subtil són les males companyies. Imagina’t aquesta situació: tens un company o una companya de feina que no és testimoni de Jehovà i, com que vols que tingui un bon concepte de nosaltres, ets amable i l’ajudes tant com pots. De tant en tant, quedeu per dinar junts però, en poc temps, comenceu a fer-ho més sovint. En alguna ocasió parla de coses immorals i, al principi, no t’agrada. Però amb el temps t’hi acostumes i ja no et sents incòmode. Llavors, un dia et convida a prendre alguna cosa després de la feina i acceptes la invitació. Al final, comences a pensar com aquesta persona. Arribat aquest punt, quant creus que trigaràs a actuar com ella? És cert que hem de ser amables i respectuosos amb tothom, però hem de recordar que tots ens acabem assemblant a aquells amb els quals passem temps (1 Cor. 15:33). Per tant, hem de vigilar-nos a nosaltres mateixos, tal com ens va dir Jesús, i això implica evitar passar  més temps de l’imprescindible amb persones que no segueixen les normes de Jehovà (2 Cor. 6:15). Tan bon punt vegem el perill, hem de fer tot el possible per allunyar-nos d’ell.

12. Què havien de fer els deixebles de Jesús mentre esperaven la fi?

¹² Els deixebles de Jesús no es van quedar de braços plegats mentre esperaven la fi. El Fill de Déu els va donar una feina a fer. Els va manar que prediquessin les bones notícies «a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:6-8). Aquella tasca era immensa, però els deixebles es van dedicar de tot cor a predicar, i així van aprofitar el temps de la millor manera.

13. Per què hem d’aprofitar bé el nostre temps? (Colossencs 4:5.)

¹³ Llegeix Colossencs 4:5. Per vigilar-nos a nosaltres mateixos, hem d’analitzar com utilitzem el nostre temps. No hem d’oblidar que a tots se’ns pot presentar un «succés imprevist» i, fins i tot, podríem arribar a perdre la vida de manera inesperada (Ecl. 9:11).

14, 15. Com podem aprofitar el temps de la millor manera? (Hebreus 6:11, 12.) (Mira la imatge.)

 ¹⁴ Aprofitarem el temps de la millor manera si fem la voluntat de Jehovà i enfortim la nostra amistat amb ell (Jn. 14:21). Hem de mantenir-nos «ferms, inamovibles» i estar «sempre molt actius en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58). Així, quan arribi la fi, ja sigui la fi de la nostra vida o d’aquest sistema malvat, podrem mirar enrere sense penedir-nos de res (Mt. 24:13; Rm. 14:8).

¹⁵ Jesús ha fet la seva part. Tal com va prometre, continua guiant-nos perquè prediquem el missatge del Regne per tota la terra. Per mitjà de l’organització de Jehovà, ens capacita i ens dona eines perquè puguem complir amb aquesta tasca (Mt. 28:18-20). Nosaltres fem la nostra part quan ens esforcem al màxim per predicar i ensenyar als altres, i quan ens mantenim alerta mentre esperem que Jehovà acabi amb aquest sistema. Si fem cas del consell de Pau, podrem aferrar-nos a l’esperança «fins al final» (llegeix Hebreus 6:11, 12).

16. Què estem decidits a fer?

¹⁶ Jehovà té un dia i una hora fixats per posar fi al món de Satanàs. Quan arribi aquest dia, Déu complirà les seves promeses. És cert que, de vegades, ens pot semblar que la fi triga massa a arribar, però el dia de Jehovà «no farà tard!» (Hab. 2:3). Segur que tots nosaltres volem tenir la mateixa determinació que el profeta Miquees, que va dir: «Sempre estaré pendent de Jehovà. Esperaré amb paciència el Déu de la meva salvació» (Miq. 7:7).