1. Quan seran reunits al cel tots els ungits?

 EN EL passat, els servents de Déu ens preguntàvem: «Quan serà endut al cel l’últim ungit que quedi a la terra?». Abans, crèiem que possiblement alguns ungits seguirien a la terra després de l’Harmagedon i viurien durant un temps al paradís. Però La Torre de Guaita del 15 de juliol de 2013 ens va explicar que tots els ungits que quedin a la terra seran enduts al cel abans que comenci l’Harmagedon (Mt. 24:31).

2. Quin dubte ens podria sorgir, i què analitzarem en aquest article?

² Ara bé, ens podria sorgir un altre dubte: Què passarà amb les «altres ovelles» que estiguin servint fidelment Jehovà a la terra durant la «gran tribulació»? (Jn. 10:16; Mt. 24:21.) Alguns germans s’amoïnen i pensen que, sense els seus estimats germans ungits, que ja seran al cel, se sentiran sols i abandonats. Analitzem dos relats bíblics que pot ser que els vinguin a la ment. Aleshores, examinem els motius que tenim per no amoïnar-nos.

QUÈ ÉS EL QUE NO PASSARÀ?

3, 4. Què pot ser que es preguntin alguns, i per què?

³ Alguns es podrien preguntar si les altres ovelles deixaran de servir Jehovà quan ja no rebin la guia dels germans ungits del Consell Rector. Potser hi ha certs relats bíblics que els fan pensar així. Analitzem-ne un parell. El primer se centra en el gran sacerdot Jehoiadà. Ell va ser tot un exemple de fe i, juntament amb la seva dona, Jehoixabat, va protegir el petit Jehoaix i el va ajudar a ser un rei bo i lleial. De fet, mentre Jehoiadà va viure, Jehoaix va servir fidelment Jehovà. Però quan aquest gran sacerdot va morir, Jehoaix es va desviar del bon camí: va seguir el  consell dels prínceps que no servien Déu i va abandonar l’adoració pura (2 Cròn. 24:2, 15-19).

⁴ L’altre exemple és el dels cristians del segon segle. Joan, l’últim apòstol que quedava viu, va ser una molt bona influència per als cristians i va ajudar molts a mantenir-se fidels a Jehovà (3 Jn. 4). Tal com havien fet els altres apòstols, Joan va lluitar contra l’apostasia i va protegir la congregació de la seva influència (1 Jn. 2:18). Ara bé, quan l’apòstol va morir, l’apostasia es va estendre com un foc devorador i, uns anys després, la congregació cristiana es va corrompre per complet.

5. A quina conclusió no hauríem d’arribar al pensar en aquests dos relats?

⁵ Ara bé, ens ensenyen aquests dos relats que els passarà el mateix a les altres ovelles quan els ungits siguin enduts al cel? És a dir, quan ells ja no hi siguin, deixaran de seguir la seva guia els germans que quedin a la terra, tal com va fer Jehoaix? Cauran en l’apostasia, igual que molts cristians del segon segle? No, de cap manera! Podem estar convençuts que, quan els ungits ja no siguin a la terra, les altres ovelles estaran molt ben cuidades i continuaran servint Jehovà fidelment. Per què en podem estar tan segurs?

L’ADORACIÓ PURA NO ES CORROMPRÀ

6. Quins tres períodes de temps analitzarem breument?

⁶ Per què podem estar convençuts que l’adoració pura no es corromprà fins i tot durant el període tan difícil que ens espera? Pel que ens ensenya la Bíblia sobre el moment de la història en el qual estem vivint. Aquesta època és molt diferent de la de l’antic Israel o la del segon segle. Examinem en detall, doncs, aquests tres períodes de temps: 1) el de l’antic Israel, 2) el de després de la mort dels apòstols i 3) el nostre, el de «la restauració de totes les coses» (Fe. 3:21).

7. Per què no es van desanimar els israelites fidels quan la resta de la nació i els seus reis es van allunyar de Jehovà?

⁷ L’època de l’antic Israel. Poc abans de morir, Moisès va dir als israelites: «Sé que, quan mori, us comportareu malament i us apartareu del camí que us he manat seguir» (Deut. 31:29). També els va advertir que si es rebeŀlaven, serien enduts a l’exili (Deut. 28:35, 36). Es va complir el que Moisès els va dir? Sí. Durant segles, molts reis van fer el que era incorrecte, i la nació es va allunyar de l’adoració pura. És per això que Jehovà va castigar aquell poble rebel i no va permetre que cap altre rei israelita el tornés a governar (Ez. 21:25-27). Ara bé, veure com es complia el que Déu havia dit va ajudar els israelites fidels a continuar servint Jehovà amb valentia (Is. 55:10, 11).

8. Ens hauria de sobtar que es corrompés la congregació cristiana del segon segle? Explica-ho.

⁸ L’època després de la mort dels apòstols. Ens hauria de sorprendre que la congregació cristiana del segon segle es corrompés? Gens ni mica. Jesús ja havia predit que l’apostasia s’estendria molt dins la congregació (Mt. 7:21-23; 13:24-30, 36-43). I al primer segle, els apòstols Pau, Pere i Joan van confirmar que el que Jesús havia predit ja s’estava començant a complir (2 Tes. 2:3, 7;  2 Pe. 2:1; 1 Jn. 2:18). Va ser al segon segle quan la congregació es va acabar de corrompre i els cristians apòstates van passar a ser part important de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Sens dubte, novament, s’estava complint el que s’havia predit per inspiració.

9. Per què podem dir que l’època en què vivim és diferent de la de l’antic Israel i la del segon segle?

⁹ «El temps de la restauració de totes les coses.» L’època en què vivim és molt diferent de la de l’antic Israel i la de la gran apostasia que es va estendre al segon segle. Com s’anomena el període de temps actual? Acostumem a anomenar-lo els «últims dies» d’aquest sistema (2 Tim. 3:1). Però la Bíblia ens ensenya que, quan van començar els últims dies, també va començar una altra època molt més llarga i important. Aquesta durarà fins que el Regne Messiànic hagi restaurat la humanitat a la perfecció i hagi convertit la terra en un paradís. A aquesta època se l’anomena «el temps de la restauració de totes les coses» (Fe. 3:21). Aquest període tan especial va començar el 1914. Què és el que es va restaurar aleshores? Aquell any, Jesús va ser entronitzat com a Rei al cel. Així doncs, Jehovà tornava a tenir un governant que el representava, un hereu del rei David. Ara bé, aquesta governació no és l’únic que Jehovà va restaurar. Poc després, per fi es va començar a restaurar també l’adoració pura (Is. 2:2-4; Ez. 11:17-20). Però, es tornarà a corrompre?

10. a) Què va predir la Bíblia que passaria amb l’adoració pura actualment? (Isaïes 54:17.) b) Per què ens animen aquestes profecies?

¹⁰ Llegeix Isaïes 54:17. Pensa en aquesta profecia inspirada: «Cap arma que fabriquin contra tu servirà de res». Això s’està complint avui. Les següents paraules del profeta també fan referència al moment en què estem vivint: «Tots els teus fills seran ensenyats per Jehovà, i la pau dels teus fills serà molt gran. Estaràs fermament establerta en la justícia [...], no temeràs res ni tindràs cap motiu per sentir por, perquè no se t’acostarà res aterridor» (Is. 54:13, 14). Ni tan sols «el déu d’aquest sistema», Satanàs, pot aturar l’obra educativa que el poble de Jehovà està duent a terme actualment (2 Cor. 4:4). L’adoració pura ha estat restaurada i mai més es tornarà a corrompre. Ha vingut per quedar-se per tota l’eternitat.  Queda clar que cap arma que fabriquin contra nosaltres servirà de res!

QUÈ ÉS EL QUE PASSARÀ?

11. Per què podem estar convençuts que les altres ovelles no quedaran abandonades un cop ja no hi siguin els ungits?

¹¹ Què passarà quan ja no quedin ungits a la terra? Bé, recorda que Jesús és el nostre Pastor i el Cap de la congregació. Ell mateix va dir: «Només teniu un Líder, el Crist» (Mt. 23:10). El nostre Rei mai deixarà de complir amb les seves responsabilitats. Com que és el Fill de Déu qui ens guia, els seguidors de Jesús que siguem a la terra no haurem de tenir por de res. És clar, no sabem tots els detalls sobre com el nostre Cap ens guiarà quan els ungits ja no hi siguin. Així doncs, analitzem alguns relats que reforçaran encara més la nostra confiança en ell.

12. Com va cuidar Jehovà el seu poble a) després que Moisès morís? b) després que Elies canviés d’assignació? (Mira la imatge.)

¹² Abans que Israel entrés a la Terra Promesa, Moisès va morir. Què els va passar als servents de Déu? Sense la guia d’aquell home fidel, se’ls havia deixat a l’estacada? En absolut. Mentre van ser lleials, Jehovà els va cuidar. Abans que Moisès morís, Déu li havia demanat que nomenés Josuè com a líder de la nació. És per això que durant dècades Moisès l’havia estat capacitant (Èx. 33:11; Deut. 34:9). Però Josuè no estava sol. El poble també comptava amb molts altres homes madurs que els guiaven, com ara els «caps de milers, caps de centenars, caps de cinquantenes i caps de desenes» (Deut. 1:15). Queda clar que el poble de Déu estava molt ben cuidat. Una cosa semblant va passar amb el profeta Elies. Durant molt de temps, havia ajudat la nació d’Israel a adorar Jehovà. Però va arribar el moment en què Déu el va canviar d’assignació i el va enviar a Judà (2 Re. 2:1; 2 Cròn. 21:12). Volia dir això que els servents fidels del regne de deu tribus d’Israel quedarien abandonats? No, perquè Elies portava anys capacitant Eliseu. A més, comptaven amb l’ajuda dels «fills dels profetes», que segurament havien rebut capacitació en alguna mena d’escoles (2 Re. 2:7). Així doncs, hi havia un gran nombre d’homes fidels que podien ajudar a guiar el poble de Déu. És evident que el propòsit de Jehovà va continuar avançant i ell va seguir cuidant els seus adoradors lleials.

13. Quina veritat animadora trobem a Hebreus 13:5b? (Mira la imatge.)

 ¹³ Tenint presents aquests relats, què creus que passarà quan l’últim ungit que quedi a la terra sigui endut al cel? No cal donar-hi més voltes. La Bíblia ens revela una veritat molt clara i animadora: Jehovà mai abandonarà els seus servents que quedin a la terra (llegeix Hebreus 13:5b). Tal com van fer Moisès i Elies, el Consell Rector entén la importància de capacitar altres germans. Per això, aquest petit grup d’ungits que està al capdavant de l’organització avui dia porta molts anys preparant germans de les altres ovelles perquè, en el futur, puguin dirigir el poble de Déu. Per exemple, ha organitzat moltes escoles per capacitar ancians, superintendents itinerants, membres dels comitès de sucursal, superintendents de departament a Betel i missioners, entre d’altres. A més, el Consell Rector ha estat preparant personalment ajudants dels diferents comitès del Consell Rector. Aquests ajudants ja porten ara una gran càrrega de responsabilitat dins l’organització i, sens dubte, estan plenament capacitats per continuar cuidant les ovelles de Crist.

14. Quina és la idea clau d’aquest article?

¹⁴ Per tant, la idea clau d’aquesta anàlisi és la següent: quan cap al final de la gran tribulació l’últim ungit sigui endut al cel, el poble de Déu continuarà adorant el Creador a la terra. Gràcies a la guia de Jesucrist, l’adoració pura no s’aturarà ni un sol instant. És cert que, aleshores, estarem patint l’atac de la coalició de nacions que la Bíblia anomena Gog de Magog (Ez. 38:18-20). Però aquest atac serà breu i acabarà fracassant; no aconseguirà que els servents de Déu deixin d’adorar-lo a la terra perquè Ell els rescatarà. L’apòstol Joan va veure en una visió «una gran multitud» d’altres ovelles que sortirien «de la gran tribulació» (Ap. 7:9, 14). Així que no en tenim cap dubte: Jehovà les salvarà!

15, 16. Segons Apocalipsi 17:14, què estaran fent els germans ungits durant la guerra d’Harmagedon, i per què ens anima saber-ho?

 ¹⁵ Ara bé, pot ser que ens preguntem què faran els ungits un cop siguin tots al cel. La Bíblia dona una resposta ben clara. Explica que els governs d’aquest món «lluitaran contra el Corder, però el Corder els vencerà». I qui l’ajudarà a vèncer? El mateix verset diu que els que «han sigut cridats i escollits i són fidels» (llegeix Apocalipsi 17:14). Qui són aquests? Els ungits ressuscitats. És a dir, quan l’últim ungit sigui endut al cel, cap al final de la gran tribulació, una de les primeres assignacions que rebran tots ells serà lluitar. Quina assignació tan única! Hi ha germans ungits que van lluitar abans de conèixer la veritat. De fet, alguns fins i tot van formar part dels exèrcits d’aquest món, però aleshores van arribar a ser autèntics cristians i van aprendre el camí de la pau (Gàl. 5:22; 2 Tes. 3:16). Van deixar per complet de donar suport a qualsevol guerra humana. Tot i això, després de ressuscitar al cel, els ungits lluitaran juntament amb Jesús i els àngels la guerra final contra els enemics de Déu.

¹⁶ Pensa-hi per un moment. Alguns dels ungits que queden a la terra són grans i estan delicats de salut. Però, quan ressuscitin al cel, seran éssers espirituals immortals molt poderosos que lluitaran al costat de Jesucrist, el seu Rei guerrer. Després de la guerra d’Harmagedon, els ungits ajudaran Jesús a portar la humanitat a la perfecció. Sens dubte, faran molt més pels seus estimats germans i germanes des del cel, que el que mai haurien pogut fer des de la terra com a humans imperfectes.

17. Per què podem dir que tots els servents fidels de Déu estaran protegits durant la guerra d’Harmagedon?

¹⁷ Formes part de les altres ovelles? Si és així, què hauràs de fer quan la transcendental guerra d’Harmagedon comenci? Ras i curt: confiar en Jehovà i obeir les seves instruccions. Quines directrius podríem rebre? La Bíblia ens tranquiŀlitza al dir: «Entra a les teves habitacions interiors i tanca la porta darrere teu. Amaga’t un moment, fins que hagi passat la ira» (Is. 26:20). Tots els servents fidels de Déu, tant al cel com a la terra, estarem ben protegits quan arribi aquest moment. Tal com va dir l’apòstol Pau, estem completament convençuts que «ni els governs, ni les coses d’ara, ni les coses que vindran» podran «separar-nos de l’amor de Déu» (Rm. 8:38, 39). Recorda-ho en tot moment: Jehovà t’estima i mai t’abandonarà!