ARTICLE D’ESTUDI 6
CANÇÓ 18 Gràcies pel rescat
Per què agraïm el perdó de Jehovà?
«Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit» (JN. 3:16).
OBJECTIU
Entendre què ha fet Jehovà per perdonar els nostres pecats i així poder agrair encara més el seu perdó.
1, 2. En què s’assembla la nostra situació a la del noi del paràgraf 1?
IMAGINA un noi jove que ha crescut en una família adinerada. Un dia, li comuniquen que els seus pares han mort en un accident. Aquesta tragèdia el deixa totalment desfet. Però, sovint, les males notícies no venen soles. Poc després, s’assabenta que els seus pares havien dilapidat totes les seves riqueses i estaven carregats de deutes. Per tant, en lloc d’heretar una gran fortuna, passa a ser l’hereu dels enormes deutes que havien contret els seus pares. I per acabar-ho d’adobar, els creditors no deixen d’exigir-li que els saldi. De fet, aquests deutes són tan elevats que sap que mai a la vida els podrà arribar a pagar.
2 En certa manera, la nostra situació és com la d’aquest noi. Els nostres primers pares, Adam i Eva, eren perfectes i vivien en un jardí paradisíac (Gèn. 1:27; 2:7-9). A més, tenien la perspectiva de gaudir d’una vida plena i feliç per sempre. Però la seva situació va canviar tràgicament; van perdre aquella llar meravellosa i la possibilitat de viure per tota l’eternitat. Així doncs, quina és l’herència que van deixar als seus descendents? La Bíblia explica: «Per mitjà d’un sol home [Adam] el pecat va entrar al món i la mort va entrar a través del pecat, i així la mort es va estendre a tots els homes, perquè tots havien pecat» (Rm. 5:12). Efectivament, d’Adam, hem heretat el pecat que ens porta a la mort. Aquest pecat heretat és com un deute enorme que cap de nosaltres mai podrà arribar a pagar (Sl. 49:8).
3. Per què podem comparar els nostres pecats als «deutes»?
3 Jesús va comparar els nostres pecats als «deutes» (Mt. 6:12; Lc. 11:4). I és que quan pequem, és com si contraguéssim un deute amb Jehovà, un deute que hem de saldar. De fet, l’única manera que tindríem de pagar-lo pels nostres mitjans seria amb la mort (Rm. 6:7, 23).
4. a) Quin seria el final que ens esperaria a tots els humans si Jehovà no hagués intervingut? (Salm 49:7-9.) b) A què es refereix la Bíblia quan utilitza la paraula pecat? (Consulta el requadre « El pecat».)
4 Ara bé, podem recuperar tot el que Adam i Eva van perdre? No pels nostres propis mèrits (llegeix Salm 49:7-9). Sense ajuda externa, no tindríem cap possibilitat de viure per sempre o de ressuscitar. De fet, la nostra vida acabaria com la dels animals, sense cap esperança (Ecl. 3:19; 2 Pe. 2:12).
5. Què ha fet el nostre Pare per ajudar-nos a saldar el deute que hem heretat? (Mira la imatge.)
5 Pensa en el noi que hem esmentat al principi. Com se sentiria si vingués un home amb molts diners i s’oferís a pagar tots els seus deutes? Sens dubte, li estaria profundament agraït i acceptaria la seva generosa oferta. Doncs això mateix és el que ha fet el nostre Pare, Jehovà, per cadascun de nosaltres. Ens ha fet un regal que salda per complet el deute que hem heretat d’Adam. Jesús ho va explicar així: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna» (Jn. 3:16). Però això no és tot. El regal que Jehovà ens ha fet també ens ofereix la possibilitat de gaudir d’una estreta amistat amb ell.
Jesús va predicar les bones notícies sobre el perdó de Jehovà, que té com a base el sacrifici de rescat (Jn. 3:16). Llavors, va oferir la seva pròpia vida per fer possible aquest rescat (Consulta el paràgraf 5)
6. Quines expressions bíbliques analitzarem en aquest article, i per què?
6 Què podem fer per beneficiar-nos d’aquest extraordinari regal que fa possible que els nostres pecats, o «deutes», siguin perdonats? Per respondre a aquesta pregunta, cal que entenguem bé l’ús que fa la Bíblia de les següents expressions: reconciliació, expiació, propiciació, rescat, redempció i ser declarats justos. És per això que en aquest article analitzarem el significat de cadascuna d’elles. Segur que meditar en aquests conceptes farà que ens sentim encara més agraïts per tot el que Jehovà ha fet per poder perdonar-nos.
L’OBJECTIU: LA RECONCILIACIÓ
7. a) Què més van perdre Adam i Eva? b) Com a descendents d’Adam i Eva, què necessitem desesperadament? (Romans 5:10, 11.)
7 Adam i Eva no només van perdre la possibilitat de viure per sempre, sinó també la relació tan única que els unia al seu Pare celestial. Abans de pecar, tots dos formaven part de la família de Jehovà (Lc. 3:38). Però, al desobeir-lo, els va expulsar de la Seva família. Això va passar abans que comencessin a tenir fills (Gèn. 3:23, 24; 4:1). Per tant, tots els seus descendents, inclosos nosaltres, necessitem «ser reconciliats» amb Jehovà, és a dir, necessitem cultivar una bona relació amb ell (llegeix Romans 5:10, 11). Segons una obra de consulta, la paraula grega que aquí es tradueix per ‘reconciliar’ transmet la idea de «convertir un enemic en un amic». a ¿No ens emociona pensar que va ser Jehovà qui va fer el primer pas perquè això fos possible? Vegem com ho va fer.
L’ARRANJAMENT: L’EXPIACIÓ
8. Què és a) l’expiació? b) la propiciació?
8 L’expiació és l’arranjament que Jehovà ha establert perquè els humans imperfectes puguem tornar a tenir una amistat amb ell. Aquest arranjament requereix que s’intercanviï una cosa per una altra del mateix valor. D’aquesta manera, es pot recuperar o substituir allò que s’ha perdut. Les Escriptures Gregues Cristianes també utilitzen una altra paraula amb un significat semblant al d’expiació: propiciació (Rm. 3:25, nota). Un acte propiciatori és el que permet que algú estigui en pau amb Déu i gaudeixi d’una bona amistat amb ell.
9. Quin arranjament temporal va establir Jehovà perquè es poguessin perdonar els pecats dels israelites penedits?
9 Per tal que els israelites poguessin gaudir d’una bona amistat amb ell, Déu va establir un arranjament temporal perquè els seus pecats fossin perdonats: el Dia de l’Expiació. Durant aquell dia, que se celebrava un cop l’any, el gran sacerdot oferia sacrificis d’animals pels pecats de la nació. Òbviament, aquells sacrificis no podien expiar per complet els pecats dels israelites, perquè els animals no tenen el mateix valor que els humans. Ara bé, sempre que els israelites es penedien i oferien els sacrificis que Jehovà els demanava, ell estava disposat a perdonar-los (Heb. 10:1-4). A més, tant el Dia de l’Expiació com les ofrenes pel pecat que oferien regularment ajudaven a gravar en la ment dels israelites la penosa situació en què es trobaven com a pecadors i la importància que hi hagués una solució definitiva.
10. Quin arranjament definitiu va establir Jehovà perquè els pecats de la humanitat fossin perdonats?
10 Jehovà ja tenia en ment establir l’arranjament definitiu perquè els pecats de la humanitat fossin perdonats. Va preparar-ho tot perquè el seu Fill unigènit fos «ofert una vegada per sempre per carregar amb els pecats de molts» (Heb. 9:28). Sí, Jesús va «donar la seva vida com a rescat a canvi de moltes persones» (Mt. 20:28). Però, què és un rescat?
EL PREU: EL RESCAT
11. a) Què vol dir l’expressió bíblica rescat? b) Quines condicions s’havien de donar perquè algú pogués pagar aquest rescat?
11 Segons la Bíblia, un rescat és el preu que es paga per aconseguir l’expiació i la reconciliació. b Des del punt de vista de Jehovà, el rescat permetria recuperar allò que s’havia perdut. En quin sentit? Bé, recorda que el que havien perdut Adam i Eva era una vida perfecta i la perspectiva de viure per sempre. Per tant, el rescat hauria de tenir un valor equivalent a allò que s’havia perdut (1 Tim. 2:6). Així doncs, només el podria pagar un home adult que 1) fos perfecte, 2) tingués la possibilitat de viure per sempre a la terra, i 3) estigués disposat a sacrificar la seva pròpia vida per nosaltres. Només així, la vida que oferís substituiria, o expiaria, la vida que s’havia perdut.
12. Per què va poder pagar el rescat Jesús?
12 Fixa’t en tres motius pels quals Jesús va ser capaç de pagar aquest rescat: 1) era perfecte, ja que «no va cometre cap pecat» (1 Pe. 2:22); 2) gràcies a això, tenia la possibilitat de viure per sempre a la terra; i 3) va estar disposat a morir i oferir la seva vida per nosaltres (Heb. 10:9, 10). Com a humà perfecte, la vida de Jesús era equivalent a la del primer home, Adam, abans que pequés (1 Cor. 15:45). Així doncs, al morir, Jesús va poder expiar el pecat d’Adam, és a dir, substituir el que aquest havia perdut (Rm. 5:19). D’aquesta manera, Jesús va arribar a ser «l’últim Adam». El Fill de Déu va morir «una vegada per sempre» (Heb. 7:27; 10:12). Per tant, ja no calia que cap altre ésser humà perfecte pagués pel que Adam havia perdut.
13. Quina és la diferència entre l’arranjament d’expiació i el rescat?
13 Aleshores, quina és la diferència entre l’arranjament d’expiació i el rescat? L’expiació és el pas que fa Jehovà per poder tornar a tenir una bona relació amb la humanitat. El rescat, en canvi, és el preu que es va pagar per fer possible l’expiació dels humans imperfectes. La sang que Jesús va vessar a favor nostre simbolitza aquest preu (Ef. 1:7; Heb. 9:14).
ELS RESULTATS: LA REDEMPCIÓ I SER DECLARATS JUSTOS
14. Què analitzarem a continuació, i per què?
14 Quins són els resultats de l’expiació? Per destacar els beneficis d’aquest procés, la Bíblia utilitza diferents expressions. Encara que aquestes tenen significats semblants, cadascuna d’elles emfatitza un aspecte diferent del que Jehovà ha fet per poder expiar-nos, i que així els nostres pecats siguin perdonats. Analitzar cadascuna de les expressions ens ajudarà a veure com ens afecten personalment aquests beneficis.
15, 16. a) A què es refereix la Bíblia quan parla de redempció? b) Com ens fa sentir entendre el que implica aquesta expressió?
15 A la Bíblia, el terme redempció es refereix a l’alliberament, o l’absolució, que es produeix quan s’ha pagat un rescat. L’apòstol Pere ho va explicar així: «Sabeu que no va ser amb coses que es corrompen, com la plata i l’or, que vau ser alliberats [lit. «rescatats», «redimits»] de la manera de viure vana que us van transmetre els vostres avantpassats, sinó que va ser amb sang preciosa, com la d’un corder sense defecte ni taca, la del Crist» (1 Pe. 1:18, 19, nota).
16 Gràcies al rescat, podem ser alliberats de la terrible dominació a la qual ens sotmeten el pecat i la mort (Rm. 5:21). Sens dubte, ens sentim profundament agraïts a Jehovà i Jesús, ja que amb la preciosa sang de Crist hem estat redimits (1 Cor. 15:22).
17, 18. a) Què significa que Jehovà ens declari justos? b) Com ens beneficia això?
17 Ser declarats justos significa que es retiren tots els càrrecs contra nosaltres, que s’esborra el nostre historial i, per tant, passem a estar completament nets. Al fer això, Jehovà no transigeix, ja que actua d’acord amb la seva justícia perfecta. Per què podem dir això? Perquè Jehovà no ens declara justos pels nostres propis mèrits, ni tampoc ens indulta o ens exonera dels nostres pecats. En lloc d’això, ell salda tots els nostres deutes gràcies a la fe que posem en l’arranjament d’expiació i en el pagament del rescat (Rm. 3:24; Gàl. 2:16).
18 Com ens beneficia a cadascun de nosaltres que Jehovà ens declari justos? Aquells que ha escollit per governar amb Jesucrist al cel han sigut declarats justos com a «fills de Déu» i els seus pecats han estat perdonats (Tt. 3:7; 1 Jn. 3:1). Per a Jehovà, és com si mai els haguessin comès i, per tant, poden formar part del seu Regne (Rm. 8:1, 2, 30). D’altra banda, aquells que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra són considerats amics de Déu i els seus pecats també han estat perdonats (Jm. 2:21-23). La gran multitud que sobreviurà a l’Harmagedon té la perspectiva de no haver de morir mai (Jn. 11:26). Els «justos» i els «injustos» que han mort seran ressuscitats (Fe. 24:15; Jn. 5:28, 29). Sí, arribarà el moment en què tots els servents obedients de Jehovà a la terra tindran «la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Rm. 8:21). Gràcies a l’arranjament d’expiació, gaudirem d’una reconciliació completa amb Jehovà i tornarem a ser els seus fills. Quina increïble benedicció!
19. Com ha millorat la nostra situació? (Consulta també el requadre « Què implica per a nosaltres el perdó de Déu?».)
19 Queda clar, doncs, que la nostra situació era com la del noi que hem esmentat al principi. Ho havíem perdut tot i, a més, havíem heretat un deute enorme que mai a la vida podríem arribar a pagar. Ara bé, Jehovà ens ha salvat. Gràcies a l’arranjament d’expiació i al pagament del rescat, la nostra situació ha canviat radicalment. Posar fe en Jesucrist permet que siguem redimits, o alliberats, del pecat i la mort. També fa possible que els nostres pecats siguin perdonats i que s’esborri per complet el nostre «historial delictiu». Però per sobre de tot, ara podem gaudir d’una bona relació amb el nostre Pare celestial, Jehovà.
20. Què analitzarem en el següent article?
20 A mesura que meditem en tot el que Jehovà i Jesús han fet per nosaltres, no se’ns omple el cor de profund agraïment? (2 Cor. 5:15.) Sense ells dos, estaríem totalment perduts i sense cap mena d’esperança. Ara bé, què implica per a cadascun de nosaltres a nivell personal que Jehovà ens perdoni? Ho veurem en el següent article.
CANÇÓ 10 Alabem Jehovà!
