Salta al contingut

Salta a l'índex

Rebutja l’actitud egoista d’aquest món

Rebutja l’actitud egoista d’aquest món

T’HAS fixat que avui dia molta gent creu que té dret a tenir privilegis especials o a rebre un tracte exclusiu? Sense importar com de bé se’ls tracti, els sembla que mai és prou. Aquesta manera de pensar caracteritza la societat dels últims dies en els quals vivim. I és que, en general, la gent és desagraïda i egoista (2 Tim. 3:2).

Ara bé, l’egoisme no és res nou. Per exemple, Adam i Eva van decidir establir per ells mateixos el que estava bé i el que estava malament, i allò va tenir unes conseqüències desastroses. Segles més tard, el rei Ozies de Judà va creure que tenia dret a cremar encens al temple de Jehovà, però estava molt equivocat (2 Cròn. 26:18, 19). De manera semblant, els fariseus i els saduceus estaven convençuts que mereixien rebre un tracte especial per part de Déu pel fet de ser descendents d’Abraham (Mt. 3:9).

Vivim envoltats de persones egoistes i egocèntriques, i la seva actitud se’ns pot encomanar (Gàl. 5:26). Un símptoma d’això pot ser començar a creure que mereixem rebre cert privilegi o un tracte especial. Com podem evitar que això ens passi? Primer de tot, assegurant-nos de què en pensa Jehovà. A la Bíblia, hi trobem dos principis que ens seran molt útils.

Jehovà és qui decideix què mereixem rebre. Vegem-ne alguns exemples.

  • En l’àmbit familiar, el marit necessita rebre el respecte de la seva dona, i ella sentir-se estimada per ell (Ef. 5:33). Tots dos tenen el dret que el seu cònjuge demostri interès romàntic només en ells (1 Cor. 7:3). Els pares poden esperar que els seus fills els obeeixin. I alhora, aquests tenen el dret que els seus pares els estimin i els cuidin (2 Cor. 12:14; Ef. 6:2).

  • Dins la congregació, els ancians mereixen rebre el nostre respecte per tota la feina que fan (1 Tes. 5:12). Ara bé, Jehovà no els ha donat autoritat per controlar el que els germans fan o deixen de fer (1 Pe. 5:2, 3).

  • Déu ha donat als governs humans el dret d’exigir impostos i de rebre honra dels seus súbdits (Rm. 13:1, 6, 7).

Jehovà ens estima tant que ens dona molt més del que mereixem. Com que tots hem heretat el pecat d’Adam, en realitat, l’únic que mereixem és morir (Rm. 6:23). Però Jehovà sent un immens amor lleial pels seus servents i per això ens beneeix generosament (Sl. 103:10, 11). Cada privilegi o benedicció que rebem és gràcies a la seva bondat immerescuda (Rm. 12:6-8; Ef. 2:8).

COM PODEM EVITAR SER EGOISTES I EGOCÈNTRICS?

Vigila que no se t’encomani l’actitud d’aquest món. Sense adonar-nos, podríem començar a creure que mereixem que se’ns tracti d’una manera especial. Jesús va mostrar com de fàcil és caure en aquesta actitud quan va explicar la paràbola dels treballadors de la vinya que van rebre un denari. Alguns d’ells van començar a treballar ben d’hora al matí i van fer feina durant tot el dia sota un sol de justícia. En canvi, n’hi va haver que tan sols van treballar una hora. Els primers estaven convençuts que tenien dret a rebre un sou més elevat perquè havien fet més feina que la resta (Mt. 20:1-16). La lliçó que volia ensenyar Jesús queda clara: hem d’estar contents amb el que Jehovà ha decidit donar-nos.

Els homes que havien treballat tot el dia pensaven que mereixien rebre un sou més elevat

Sigues agraït, no exigent (1 Tes. 5:18). Fixa’t en l’exemple de l’apòstol Pau. Quan va ser a Corint, no va demanar ajuda econòmica als cristians, encara que tenia el dret de fer-ho (1 Cor. 9:11-14). Com ell, nosaltres també fem bé de no ser exigents sinó valorar i agrair tot el que Jehovà ens dona.

Pau no va exigir ajuda econòmica

Cultiva humilitat. Si una persona té un punt de vista exagerat de si mateixa, és fàcil que comenci a creure que mereix tenir més del que té. La humilitat és el millor antídot contra aquesta manera de pensar tan tòxica.

La humilitat de Daniel va fer que es guanyés l’estimació de Jehovà

El profeta Daniel va ser un excel·lent exemple d’humilitat. Semblava que aquest servent de Déu ho tenia tot: venia d’una família important, tenia una bona aparença, era molt intel·ligent i dominava diverses habilitats. Tot plegat podria haver fet que pensés que mereixia el tracte especial i els privilegis que va rebre (Dan. 1:3, 4, 19, 20). Amb tot, al llarg de la seva vida, Daniel va ser humil. Això va fer que Jehovà l’estimés molt (Dan. 2:30; 10:11, 12).

Per tant, rebutgem de ple l’actitud egoista i egocèntrica que impregna aquest món. En lloc d’això, esforcem-nos per agrair i gaudir de totes les benediccions que rebem gràcies a la bondat immerescuda que Jehovà ens mostra.