1-3. Què no va fer el profeta de Judà, i quins en van ser els resultats? (Mira la imatge del principi.)

DURANT el regnat del rei Jeroboam, Jehovà va enviar un profeta a Judà per fer-li arribar un missatge de judici a aquest rei apòstata. El profeta va obeir humilment Jehovà i aquest el va protegir de Jeroboam, que no va reaccionar gaire bé al missatge (1 Re. 13:1-10).

² Jehovà li havia donat al profeta les instruccions de no menjar pa ni beure aigua mentre fos a Israel, i de tornar a casa per un camí diferent. De tornada, el profeta es va topar amb un home gran que vivia prop de Betel. Aquest li va dir que també era profeta i el va enganyar perquè desobeís aquelles instruccions. Això a Jehovà no li va agradar. Així que, més tard, quan el profeta estava de camí, se li va aparèixer un lleó i el va matar (1 Re. 13:11-24).

³ Per què el profeta de Judà, que havia demostrat ser una persona modesta, va actuar amb arrogància i es va deixar ensarronar per aquell home gran? El relat no entra en detalls, però potser va oblidar que havia de caminar humilment amb el seu Déu (llegeix Miquees 6:8). A la Bíblia, caminar amb Jehovà vol dir confiar en Ell, posar-se de la seva part i seguir  la seva guia. La persona que és modesta entén la importància de tenir una comunicació molt oberta amb Déu. El profeta podria haver demanat a Jehovà que li deixés clar què havia de fer, però el relat no indica que ho fes. És possible que nosaltres també haguem de prendre decisions que no són gaire fàcils, i que no vegem clar com hem d’actuar. La modèstia farà que busquem la guia de Jehovà i evitem cometre errors greus.

4. Què s’analitzarà en aquest article?

⁴ A l’article anterior vam veure per què és important la modèstia i què implica aquesta qualitat. Ara bé, com podem cultivar la modèstia? I quines situacions podrien posar a prova aquesta qualitat? Per respondre a aquestes preguntes, analitzarem tres situacions en què es podria posar a prova la nostra modèstia, i veurem com podem actuar amb seny en cada cas (Prov. 11:2).

5, 6. Com va demostrar Barzil·lai que era modest?

⁵ La nostra modèstia es pot posar a prova quan les nostres circumstàncies o assignacions canvien. Prenguem per cas l’exemple de Barzil·lai. Segurament aquest home de vuitanta anys es va sentir molt afalagat quan el rei David el va convidar a formar part de la seva cort. És clar, acceptar una invitació com aquella hauria representat estar molt a prop del rei David. Ara bé, Barzil·lai s’hi va negar. Com que ja era gran, no volia ser una càrrega per al rei, i per això va recomanar que en el seu lloc hi anés Quimham, que probablement era un dels seus fills (2 Sam. 19:31-37).

⁶ Barzil·lai va ser modest i va poder prendre una bona decisió. Aquest servent de Déu no va rebutjar aquesta invitació perquè pensés que una responsabilitat com aquella li quedava massa gran, o perquè volgués retirar-se i disfrutar de la seva jubilació. Ell sabia que les seves circumstàncies havien canviat i era conscient de les seves limitacions; no volia acceptar responsabilitats que no pogués atendre (llegeix Gàlates 6:4, 5). Si ens centrem a tenir certa posició o busquem el reconeixement dels altres, ens farem egoistes i competitius, i acabarem decebuts (Gàl. 5:26). La modèstia ens animarà a treballar amb els nostres germans per honrar Jehovà i ajudar els altres (1 Cor. 10:31).

7, 8. Com ens ajudarà la modèstia a no confiar en nosaltres mateixos?

⁷ Sovint, les responsabilitats comporten més autoritat, i això podria posar a prova la nostra modèstia. Quan Nehemies va escoltar que la gent de Jerusalem ho estava passant molt malament, es va posar a orar (Neh. 1:4, 11). Jehovà va respondre la seva oració, i el rei Artaxerxes el va nomenar governador de la regió. Tot i que Nehemies era ric i ocupava un lloc de molta responsabilitat, mai va confiar en la seva experiència o habilitats personals. Al contrari, va continuar caminant amb Déu buscant la Seva guia i consultant la Llei (Neh. 8:1, 8, 9). En lloc d’abusar de la seva autoritat o treure’n algun profit, va servir desinteressadament els altres (Neh. 5:14-19).

⁸ L’exemple de Nehemies demostra que la modèstia ens ajudarà a no confiar en nosaltres mateixos quan rebem una nova assignació o més responsabilitats. Però, com podria algú caure en  aquest parany? Per exemple, un ancià que es refia de la seva experiència podria atendre temes de la congregació sense orar abans a Jehovà. O un germà podria prendre una decisió, i després demanar-li a Jehovà que la beneís. Però, estaria demostrant que és modest? La persona que és modesta sempre recorda la seva posició davant de Déu i el seu lloc a la congregació. El més important no són les nostres habilitats. I hem d’anar especialment amb compte de no confiar en nosaltres quan no és la primera vegada que ens trobem amb un problema o situació (llegeix Proverbis 3:5, 6). Com que tots formem part de l’organització de Déu, volem fer les coses com una família unida, no intentant sobresortir més que els altres per pujar de rang o posició (1 Tim. 3:15).

9, 10. Com ens pot ajudar la modèstia quan se’ns critica injustament?

⁹ Pot doldre molt quan algú et critica injustament. Anna va plorar en moltes ocasions perquè Peninnà, la seva rival, es burlava d’ella. Tot i que el seu marit l’estimava molt, Anna se sentia molt desgraciada perquè no podia tenir fills. Un dia que estava molt trista, se’n va anar al tabernacle a orar. Mentre era allà, Elí, que era el gran sacerdot, la va acusar equivocadament d’estar borratxa. T’imagines com es devia haver sentit? Amb tot, Anna va ser modesta i, en lloc d’empipar-se, li va respondre respectuosament. Temps més tard va fer una oració a Jehovà on es demostrava el seu amor i la seva confiança en Ell (1 Sam. 1:5-7, 12-16; 2:1-10).

¹⁰ La persona modesta «venç el mal amb el bé» (Rm. 12:21). Vivim en un món on les injustícies són el pa de cada dia, i hem d’intentar que la conducta de la gent no ens afecti negativament (Sl. 37:1). Però, com reaccionem quan els problemes sorgeixen dins la congregació? Encara que ens pugui fer molt de mal, si som modestos seguirem l’exemple de Jesús. La Bíblia diu que «quan  l’insultaven, no tornava l’insult»; al contrari, «confiava la seva causa al qui judica amb justícia» (1 Pe. 2:23, BCI). Jesús sabia que només Jehovà podia acabar amb la injustícia (Rm. 12:19). Nosaltres també hem de ser humils i no tornar «mal per mal» (1 Pe. 3:8, 9).

11, 12. a) Com ens ajudarà la modèstia quan rebem massa elogis? b) Com demostrem que som modestos en el vestir i la conducta?

¹¹ La nostra modèstia també es podria veure compromesa si rebéssim massa elogis. Pensa en l’exemple d’Ester, qui va veure com la seva vida canviava de la nit al dia. Ester era una dona molt bonica i durant tot un any va estar sotmesa a tractaments de bellesa molt cars. A més, va haver de conviure amb moltes noies de tot l’Imperi persa que competien per guanyar-se l’atenció del rei. Ara bé, aquesta jove mai es va deixar influenciar per aquell entorn. Al contrari, sempre es va mantenir al seu lloc, i va ser modesta i respectuosa, fins i tot després que el rei l’escollís per ser reina (Est. 2:9, 12, 15, 17).

¹² Si som modestos, ens arreglarem i actuarem d’una manera que mostri respecte pels altres i per nosaltres mateixos. A més, en lloc d’intentar impressionar la gent parlant de nosaltres o volent ser el centre d’atenció, ens esforçarem per manifestar «un esperit dòcil i tranquil» (llegeix 1 Pere 3:3, 4; Jer. 9:23, 24). Si som egoistes, tard o d’hora es veurà en la nostra manera d’actuar. Per exemple, podríem donar a entendre que tenim certs privilegis, que estem al cas d’alguna informació o que som molt amics de germans amb responsabilitats. O podria ser que ens pengéssim medalles per idees o coses on altres també han intervingut. Però, torna a pensar en l’exemple de Jesús: quasi sempre citava de les Escriptures Hebrees. La raó? D’aquesta manera les persones sabien que el que deia no era de la seva collita sinó que venia del seu Pare (Jn. 8:28).

13, 14. Com ens ajuda la modèstia a prendre bones decisions?

¹³ La modèstia també es pot posar a prova quan hem de prendre decisions. En certa ocasió, l’apòstol Pau estava a Cesarea i tenia intenció d’anar a Jerusalem. El profeta Àgab va dir que, si hi anava, seria arrestat. Fins i tot podria morir. Els germans, que patien pel que li pogués passar, van suplicar a Pau que no hi anés. Amb tot, aquest no es va deixar convèncer. L’apòstol va ser modest: ni va mostrar un excés de confiança ni es va deixar paralitzar per la por. Ell confiava en Jehovà i estava decidit a complir amb la seva assignació. Ara bé, els germans també van ser modestos al deixar d’insistir i permetre que anés a Jerusalem (Fe. 21:10-14).

¹⁴ La modèstia ens ajuda a l’hora de prendre decisions, fins i tot quan no podem controlar una situació o desconeixem com anirà. Per exemple, imaginem que comencem a servir Jehovà a temps complet. Què farem si ens posem malalts? I si els nostres pares envelleixen i necessiten ajuda? Qui cuidarà de nosaltres quan ens fem grans? Per molt que orem i fem recerca, mai tindrem totes les respostes a les nostres preguntes (Ecl. 8:16, 17). Si confiem en Jehovà, reconeixerem i acceptarem les nostres limitacions. I després d’haver fet recerca, demanar consell i fer oració, seguirem la direcció de l’esperit de Jehovà (llegeix Eclesiastès 11:4-6). D’aquesta  manera veurem com beneeix les nostres decisions o ens indica cap a on redirigir les nostres metes (Prov. 16:3, 9).

15. Com ens ajuda a ser humils pensar en Jehovà?

¹⁵ Després d’haver vist que la modèstia té molts avantatges, caldria que ens preguntéssim com podem cultivar aquesta qualitat encara més. Analitzem quatre maneres diferents. Primer, si meditem en les qualitats de Jehovà i reconeixem que és superior a nosaltres, veurem que som insignificants al Seu costat i que sabem molt poc (Is. 8:13). Recorda que caminem al costat de Jehovà, i no al costat d’un àngel o un home. Pensar en això ens ajudarà a ser humils i reconèixer que estem «sota la mà poderosa de Déu» (1 Pe. 5:6).

16. Com ens ajuda a ser modestos meditar en l’amor de Jehovà?

¹⁶ Segon, meditar en com ens estima Jehovà ens ajudarà a ser més modestos. Pau va comparar la congregació al cos humà i va dir que Jehovà envoltava els membres «menys nobles del cos [...] amb més honor» (1 Cor. 12:23, 24). De la mateixa manera, el nostre Pare s’interessa per cadascun de nosaltres tot i les nostres limitacions. No ens compara amb terceres persones ni ens deixa d’estimar quan cometem errors. I gràcies al Seu amor, ens sentim segurs dins la seva organització, independentment d’on el servim.

17. Com ens beneficia veure el costat positiu dels altres?

¹⁷ Tercer, com més busquem els punts positius dels altres, més valorarem el nostre lloc dins l’organització de Déu. I en comptes de voler ser el centre d’atenció o monopolitzar les converses, ens esforçarem per demanar consell als altres i acceptar les seves idees (Prov. 13:10). A més, quan altres germans rebin privilegis, estarem molt contents per ells. I també li donarem les gràcies a Jehovà al veure que està beneint tots els «germans que són al món» (1 Pe. 5:9).

18. Com ens ajudarà a ser més modestos entrenar la nostra consciència?

¹⁸ Quart, si utilitzem els principis bíblics per entrenar la nostra consciència, serem més modestos. Aquests principis ens ajudaran a veure com se sent Jehovà i què pensa. I, a mesura que aprenguem a veure les coses des del seu punt de vista, podrem prendre decisions més assenyades. Estudiar regularment la Bíblia, orar i aplicar el que aprenem ens ajudarà a tenir una consciència ben entrenada (1 Tim. 1:5). A més, sempre posarem els altres en primer lloc. Si fem la nostra part, Jehovà promet acabar el nostre entrenament ajudant-nos a cultivar la modèstia i altres qualitats (1 Pe. 5:10).

19. Què ens ajudarà a continuar sent modestos?

¹⁹ El profeta de Judà va perdre la vida i la seva bona relació amb Déu per un simple acte d’arrogància. Ara bé, recorda que pots ser modest tot i estar sota pressió. L’exemple de molts servents de Déu d’ara i del passat demostren que és possible. De fet, caminar amb Jehovà, ens hauria de fer modestos (Prov. 8:13). Independentment de les responsabilitats que tinguem a l’organització, servir Jehovà és per si sol el privilegi més meravellós que podem tenir. Valora’l i continua esforçant-te per ser modest al caminar amb Jehovà per tota l’eternitat.