1, 2. Quin repte tenim els servents de Déu avui dia? (Mira les imatges del principi.)

MOLTS professionals de la salut treballen amb persones que tenen malalties contagioses, i s’esforcen per ajudar-les. Ara bé, s’han de protegir a ells mateixos per evitar el contagi. De manera semblant, molts de nosaltres vivim i treballem amb gent que està infectada amb actituds i característiques que van en contra de les qualitats cristianes, i això és tot un repte.

² En els últims dies en què vivim hi ha una profunda crisi de valors. L’apòstol Pau, a la segona carta a Timoteu, va descriure les característiques de la gent allunyada de Déu, les quals s’accentuarien amb el temps (llegeix 2 Timoteu 3:1-5, 13). Encara que aquestes qualitats no ens agradin, pot ser que la conducta i l’actitud de la gent que ens envolta ens acabi afectant (Prov. 13:20). Aquest article ens ajudarà a veure la diferència que hi ha entre el comportament de la gent en general i el del poble de Déu. També analitzarem com ens podem protegir per evitar contagiar-nos d’aquestes actituds i, alhora, poder ajudar els altres en sentit espiritual.

3. Quina classe de persones descriu 2 Timoteu 3:2-5?

 ³ L’apòstol Pau va escriure que els «últims dies» serien «temps difícils i perillosos». Llavors va fer una llista de dinou qualitats negatives que caracteritzarien les persones d’aquella època. Tot i que aquesta llista és similar a la de Romans 1:29-31, la de la carta a Timoteu inclou expressions que no apareixen a cap altre lloc de les Escriptures Gregues. Pau va introduir aquesta llista amb les paraules «perquè les persones seran». Ara bé, això no vol dir que tothom manifestaria aquestes qualitats. Els cristians serien ben diferents (llegeix Malaquies 3:18).

4. Com descriuries una persona orgullosa?

⁴ Després de dir que les persones s’estimarien a si mateixes i als diners, Pau va escriure que serien fanfarrones, arrogants i orgulloses. Aquestes característiques sovint reflecteixen sentiments de superioritat pel fet de tenir certes habilitats, un bon físic, o un alt nivell social o econòmic. Aquesta classe de gent desitja ser admirada i venerada. Un erudit va escriure el següent sobre les persones extremadament orgulloses: «En el seu cor tenen un altar on s’adoren a elles mateixes». L’orgull desmesurat és molt desagradable. Fins i tot als orgullosos els hi molesta aquesta actitud quan la veuen en els altres.

5. Com es van deixar dominar per l’orgull alguns servents de Déu?

⁵ A Jehovà no li agrada gens ni mica l’orgull. De fet, la Bíblia diu que odia «els ulls altius» (Prov. 6:16, 17). L’orgull és una característica de Satanàs i fa difícil acostar-se a Déu (Sl. 10:4; 1 Tim. 3:6). Malauradament alguns servents lleials de Jehovà es van deixar portar per aquesta actitud nefasta. Per exemple, Ozies, que va ser rei de Judà, havia estat fidel durant anys, «però quan fou fort, el seu cor s’enorgullí fins que es va corrompre, i transgredí contra Jahveh, el seu Déu, i entrà al temple de Jahveh per cremar encens sobre l’altar de l’encens». Més tard, el rei Ezequies també va ser víctima de l’orgull, encara que només ho va ser durant un cert temps (2 Cròn. 26:16; 32:25, 26).

6. a) Què hauria pogut fer que David fos orgullós? b) Per què va ser humil?

⁶ Algunes persones es fan orgulloses per la seva popularitat, talent musical, classe social, bona forma física o aparença. David no tenia alguna d’aquestes habilitats o característiques, les tenia totes! Malgrat això sempre va ser humil. Quan va matar Goliat, el rei Saül li va dir que es casés amb la seva filla. Però David li va respondre: «Qui sóc jo, i què és la meva vida, i la família del meu pare a Israel, perquè jo esdevingui el gendre del rei?» (1 Sam. 18:18). Què va ajudar David a ser humil? Va tenir ben present que les seves qualitats, capacitats i privilegis venien de Jehovà, ja que Ell s’havia rebaixat, o humiliat, per ajudar-lo (Sl. 113:5-8). Reconeixia que tot el que tenia ho havia rebut de Déu (compara-ho amb 1 Corintis 4:7).

7. Què ens ajudarà a ser humils?

⁷ Igual que David, els servents de Déu ens esforcem per ser humils. Ens impressiona saber que Jehovà, qui és la persona més important de l’univers, manifesta humilitat (Sl. 18:35). Per això, intentem posar en pràctica el següent consell: «Vestiu-vos de sentiments  tendres de compassió, de bondat, d’humilitat, d’amabilitat i de paciència» (Col. 3:12). A més, sabem que «l’amor no presumeix [i] no és orgullós» (1 Cor. 13:4). Si som humils, podrem ajudar les persones a apropar-se a Jehovà. De la mateixa manera que les esposes es poden guanyar els seus marits només amb la seva conducta, els servents de Jehovà que demostren humilitat poden ajudar els altres a ser amics de Déu (1 Pe. 3:1).

8. a) Com veuen alguns la desobediència als pares? b) Què aconsella la Bíblia als fills?

⁸ Pau també va descriure com es tractaria la gent durant els últims dies. Va dir que els fills serien desobedients als pares. Tot i que a vegades els llibres, les peŀlícules i els programes de televisió promouen aquest comportament, la desobediència fa trontollar la institució més important de la societat: la família. I això no és cap novetat. Per exemple, a l’antiga Grècia, si un home pegava als seus pares perdia els seus drets civils i, segons la llei romana, pegar a un pare era tan greu com l’assassinat. I tant les Escriptures Hebrees com les Escriptures Gregues animen els fills a honrar els seus pares (Èx. 20:12; Ef. 6:1-3).

9. Què pot ajudar els joves a obeir els pares?

⁹ Els joves poden evitar contagiar-se d’aquest esperit de desobediència si mediten en el que els seus pares fan per ells. A més, els hi serà útil recordar que Jehovà, qui és el Pare de tots, els hi demana que siguin obedients. Si respecten els seus pares i parlen de manera positiva d’ells, podran ajudar altres joves a fer el mateix. És cert que si els pares no estimen la seva família com s’espera que ho facin, potser els hi costarà més als fills obeir-los de tot cor. En canvi, quan els fills se senten estimats de veritat, s’esforcen més per ser obedients, encara que no sempre sigui fàcil. Un germà que es diu Austin va reconèixer: «Tot i que sovint volia sortir-me amb la meva, els meus pares em posaven normes raonables, m’explicaven els motius i deixaven oberts els canals de comunicació. Això em va ajudar a ser obedient. Sentia que es preocupaven per mi, i per això els volia agradar».

10, 11. a) Quines característiques mostren que la gent no s’estima? b) Fins on arriba l’amor dels cristians verdaders?

¹⁰ Pau va mencionar altres qualitats negatives que indiquen clarament que les persones no s’estimarien els uns als altres. Després de dir que serien desobedients als pares va dir que serien desagraïdes. I això no és estrany, ja que molts no valoren les coses bones que es fan per ells. L’apòstol també va dir que les persones serien deslleials i tossudes, cosa que els hi faria difícil estar en pau amb els altres o arribar a acords. A més, serien traïdores i blasfemadores, és a dir, parlarien de manera cruel i ofensiva dels altres i, fins i tot, de Jehovà. I serien calumniadores, escampant rumors maliciosos per intentar destruir la reputació dels qui els envolten. *

¹¹ A diferència de la gent que no mostra cap tipus d’amor, els qui servim Jehovà demostrem que estimem els altres. De fet, Jesús ja va dir que, després d’estimar Déu, el segon manament més important de la Llei mosaica era  estimar les persones, que era una manera de mostrar amor agápē (Mt. 22:37-39). També va afirmar que estimar-se els uns als altres seria el tret característic dels cristians verdaders (llegeix Joan 13:34, 35). Fins i tot hauríem d’estimar els nostres enemics (Mt. 5:43, 44).

12. Com va demostrar Jesús que estimava la gent?

¹² Jesús va demostrar que estimava les persones de tot cor. Viatjava d’una ciutat a una altra explicant a la gent les bones notícies del Regne. Va curar els cecs, els sords, els coixos i els leprosos, i fins i tot va ressuscitar els morts (Lc. 7:22). I, encara que molts el van odiar, ell va donar la seva vida per la humanitat. Jesús va reflectir a la perfecció l’amor de Déu. Arreu del món, els testimonis de Jehovà imitem Jesús i mostrem amor als altres.

13. De quina manera estimar els altres pot fer que se sentin atrets a Jehovà?

¹³ Quan estimem els altres, fem que se sentin atrets a Jehovà. A Tailàndia, un home que va anar a un congrés regional es va emocionar al veure l’amor que hi havia entre els germans. Quan va tornar a casa, va demanar estudiar la Bíblia dos cops per setmana. Va donar testimoni a tots els seus familiars i, només sis mesos després d’assistir al congrés, va fer la seva primera lectura de la Bíblia a la reunió. I tu? Estàs demostrant amor pels altres? Pregunta’t: «Faig tot el que puc per ajudar la meva família, els germans de la congregació i la gent del territori? M’esforço per veure els altres com ho fa Jehovà?».

14, 15. a) Quines qualitats negatives manifesten algunes persones? b) Quins canvis han fet alguns?

¹⁴ Als últims dies, les persones manifestarien altres qualitats que hem d’evitar i, per això, hem de guardar les distàncies amb aquesta classe de gent. Aquestes persones serien enemigues  del bé o, com diuen altres traduccions, «odiarien el bé» o «estarien en contra de tota bondat». A més, no tindrien autocontrol i serien cruels. D’altres serien imprudents, actuant de manera temerària o impulsiva.

¹⁵ Moltes persones que abans es comportaven com animals ferotges han canviat. De fet, la Paraula de Déu va profetitzar aquesta transformació (llegeix Isaïes 11:6, 7). Aquesta profecia parla d’animals salvatges, com els llops i els lleons, que viuen en pau amb animals domèstics, com els anyells, o xais, i els vedells. Per què estan en pau? La Bíblia explica: «Perquè la terra serà omplerta del coneixement de Jahveh» (Is. 11:9). Com que els animals no poden aprendre de Jehovà, el compliment simbòlic d’aquesta profecia es refereix als canvis que la gent faria en la seva personalitat.

16. Com ha ajudat la Bíblia a les persones sinceres a canviar?

¹⁶ Molts germans i germanes que abans eren ferotges com llops ara viuen en pau amb els altres. Pots llegir algunes de les seves experiències a la secció «La Bíblia et canvia la vida» a jw.org. Els que arriben a conèixer i servir Jehovà no són com aquells que aparenten servir Déu, però la seva manera de viure demostra que en realitat no ho fan. Al contrari, aquestes persones que abans eren cruels ara s’han posat «la nova personalitat, que ha sigut creada segons la voluntat de Déu d’acord amb la verdadera justícia i lleialtat» (Ef. 4:23, 24). A mesura que la gent sincera aprèn de Jehovà, s’adonen que han de viure d’acord amb les Seves normes, i això implica que han de canviar el seu comportament i les seves creences i actituds. És clar, aquests canvis no són fàcils, però amb l’ajuda de l’esperit sant tot és possible.

17. Com podem evitar la influència de les persones descrites a 2 Timoteu 3:2-5?

¹⁷ Cada vegada és més evident la diferència entre els que serveixen Jehovà i els que no. Els servents de Déu hem de vigilar de no deixar-nos contagiar de les males actituds dels altres. Tenim bones raons per fer cas del consell d’allunyar-nos de les persones descrites a 2 Timoteu 3:2-5. És cert que no podem evitar tot contacte amb aquest tipus de persones, ja que treballem, anem a l’escola o vivim amb elles. Però sí que podem evitar que la seva mentalitat ens atregui, i que vulguem copiar el seu comportament. Com ho podem fer? Hem d’enfortir la nostra amistat amb Jehovà estudiant la Bíblia i passant temps amb persones que estimin el nostre Pare i vulguin servir-lo.

18. Com poden ajudar als altres les nostres paraules i accions?

¹⁸ També t’has d’esforçar per ajudar els altres a conèixer Jehovà. Busca oportunitats per predicar, i demana ajuda en oració per parlar en el moment oportú i triar bé les paraules. Identifica’t com a testimoni de Jehovà i així la teva bona conducta donarà glòria a Déu i no a tu mateix. El nostre Pare «ens ensenya a rebutjar la mala conducta i els mals desitjos d’aquest món, i a viure amb seny, justícia i ser fidels a Déu en aquest temps» (Tt. 2:11-14). Si imitem Jehovà i fem el que ell ens demana, altres persones ho veuran i potser diran: «Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres!» (Zac. 8:23).