DE VEGADES, sí. Vegem-ne un exemple. Deuteronomi 24:14, 15 diu: «No oprimiràs el jornaler pobre i necessitat, sigui dels teus germans o dels forasters que són a la teva terra, [...] no sigui que clami contra tu a Jahveh, i et sigui un pecat».

A prop d’Asdod, es va trobar un fragment de ceràmica del segle VII abans de la nostra era que conté una petició relacionada amb el principi citat abans. Aquesta soŀlicitud, possiblement escrita per un pagès qui sembla que no va entregar una quota de gra a temps, explica: «Uns dies després que el vostre servent [el soŀlicitant] hagués acabat d’emmagatzemar la collita, Hosaiahu fill de Sobai va venir i es va endur el vestit del vostre servent [...]. Tots els meus companys que estaven segant amb mi sota un sol abrasador poden donar testimoni [...] que el que dic és veritat. Sóc innocent de qualsevol ofensa [...]. Si el governador no considera que és la seva obligació fer que se’m torni el meu vestit, almenys que ho faci per compassió! No us heu de mantenir en silenci mentre el vostre servent està sense vestit».

Aquesta petició «va més enllà de mostrar la desesperació d’un treballador per recuperar [el seu vestit]», afirma l’historiador Simon Schama. «També fa pensar que aquest soŀlicitant coneixia el codi legal de la Bíblia, especialment els manaments registrats a Levític i Deuteronomi en contra del tractament sever als pobres.»