1. Quines situacions fan que molts servents de Jehovà pateixin?

PER tot el món, molts servents de Jehovà estan patint situacions estressants o, fins i tot, molt doloroses. Passa això a la teva congregació? Alguns germans han de fer front a una malaltia greu o a la pèrdua d’un ésser estimat. D’altres pateixen molt perquè un familiar o un amic proper ha deixat la veritat. I n’hi ha que afronten els efectes d’un desastre natural. Tots aquests germans necessiten consol. Com els podem ajudar?

2. Per què va necessitar consol l’apòstol Pau?

² L’apòstol Pau va passar per moltes situacions que van amenaçar la seva vida (2 Cor. 11:23-28). També va haver de fer front a «una espina al cos», possiblement algun problema de salut (2 Cor. 12:7). I es va sentir decebut quan Demes, que havia sigut el seu company, el va abandonar perquè estimava «aquest món» (2 Tim. 4:10). Pau era un cristià ungit molt valent que va ajudar els altres desinteressadament, però fins i tot ell de vegades es va desanimar (Rm. 9:1, 2).

3. Qui va consolar i ajudar Pau?

³ Pau va rebre el consol i l’ajuda que necessitava. De quina manera? Sens dubte, Jehovà va utilitzar el seu esperit per enfortir-lo (2 Cor. 4:7; Fili. 4:13). Jehovà també el va consolar per mitjà d’altres germans. Pau va dir que alguns dels seus coŀlaboradors havien sigut «un gran consol» (Col. 4:11). D’entre els que va mencionar per nom hi havia Aristarc, Tíquic i Marc, que van enfortir Pau  i el van ajudar a seguir endavant. Quines qualitats van fer que aquests tres cristians poguessin donar consol? Com podem imitar el seu bon exemple quan ens consolem i ens animem els uns als altres?

4. Com va demostrar Aristarc que era un amic lleial de Pau?

⁴ Aristarc, un cristià macedoni de Tessalònica, va demostrar que era un amic lleial de Pau. La primera vegada que llegim sobre ell és quan l’apòstol va visitar Efès en el seu tercer viatge missional. Mentre acompanyava Pau, una turba se’l va endur (Fe. 19:29). Quan finalment el van alliberar, no va buscar la seva pròpia seguretat, sinó que va ser lleial a Pau i es va quedar amb ell. Uns mesos després, a Grècia, Aristarc encara estava al costat de l’apòstol, tot i que els opositors volien matar Pau (Fe. 20:2-4). Al voltant de l’any 58 de la n. e., van enviar Pau presoner a Roma, i Aristarc el va acompanyar durant aquell viatge tan llarg, en el qual van patir un naufragi (Fe. 27:1, 2, 41). Quan van arribar a Roma, sembla que aquest cristià va estar un temps a la presó amb Pau (Col. 4:10). No és estrany que l’apòstol se sentís animat i consolat per un amic tan lleial com ell!

5. Segons Proverbis 17:17, com podem ser amics lleials?

⁵ Tots podem ser amics lleials com Aristarc si estem al costat dels nostres germans, tant en els bons moments com en «l’adversitat» (llegeix Proverbis 17:17). Fins i tot quan el problema ha passat, pot ser que el nostre germà o germana encara necessiti consol. La Frances, * que va perdre els seus pares amb tres mesos de diferència a causa del càncer, diu: «Les proves més difícils ens afecten molt de temps. Tot i que ja fa algun temps que els meus pares van morir, agraeixo tenir amics lleials que recordin que encara ho estic passant malament».

6. Què farem si som lleials?

 ⁶ Els amics lleials fan sacrificis per donar suport als seus germans. Per exemple, a en Peter li van diagnosticar una malaltia terminal molt agressiva. La Kathryn, la seva dona, diu: «Una parella de la nostra congregació ens va portar a la cita mèdica on ens van dir que en Peter estava malalt. En aquell mateix moment van decidir que no ens deixarien sols durant aquesta situació tan dolorosa, i han estat al nostre costat sempre que els hem necessitat». No creus que és molt consolador tenir amics de veritat que ens ajudin a aguantar les proves?

7, 8. Segons Colossencs 4:7-9, com va demostrar Tíquic que era digne de confiança?

⁷ Tíquic, un cristià del districte romà d’Àsia, va ser un amic lleial de Pau (Fe. 20:4). Cap a l’any 55, l’apòstol va organitzar la recollida de diners per ajudar els cristians de Judea, i potser va comptar amb Tíquic perquè coŀlaborés en aquesta tasca tan important (2 Cor. 8:18-20). Més tard, quan van empresonar Pau a Roma per primera vegada, Tíquic va ser el seu missatger personal i va entregar a les congregacions d’Àsia les cartes i les paraules animadores de Pau (Col. 4:7-9).

⁸ Tíquic sempre va ser un amic en qui Pau podia confiar (Tt. 3:12). En canvi, no tots els cristians d’aleshores ho van ser. Aproximadament l’any 65, mentre estava empresonat per segona vegada, Pau va escriure que molts cristians de la província d’Àsia evitaven relacionar-se amb ell, potser perquè tenien por dels enemics (2 Tim. 1:15). Però Pau podia confiar en Tíquic i li va encarregar una altra tasca més (2 Tim. 4:12). Sens dubte, l’apòstol agraïa tenir un amic com ell.

9. Com podem imitar Tíquic?

⁹ Podem imitar Tíquic sent amics de confiança. Per exemple, no només ens hem de limitar a dir que ajudarem els  nostres germans, sinó que també hem de fer coses pràctiques per ajudar-los (Mt. 5:37; Lc. 16:10). Quan aquells que necessiten ajuda saben que poden confiar en nosaltres, se senten realment consolats. Una germana explica la raó: «No t’has de preocupar perquè saps que qui t’ha dit que t’ajudarà complirà la seva paraula».

10. Segons Proverbis 18:24, on poden trobar consol els que se senten decebuts o estan passant per un problema?

¹⁰ Quan una persona se sent decebuda o està passant per un problema, sovint troba consol al parlar amb un amic de confiança (llegeix Proverbis 18:24). En Yamir es va sentir molt decebut quan van expulsar el seu fill. Ell va dir: «Necessitava explicar a algú de confiança com em sentia». En Carlos, que va cometre un error i com a conseqüència va perdre una responsabilitat de congregació que valorava molt, explica: «Necessitava un “lloc segur” on pogués expressar-me amb llibertat sense por de ser jutjat». Els ancians van ser aquest «lloc segur» per a en Carlos, ja que el van ajudar durant aquesta situació. També es va sentir consolat perquè sabia que aquests germans eren discrets i no explicarien el que els havia dit.

11. Com podem ser amics de confiança i bons confidents?

¹¹ Per ser amics de confiança i bons confidents, hem d’aprendre a ser pacients. Quan el marit de la Janna la va abandonar, ella va trobar consol explicant als seus amics íntims com se sentia. Ella diu: «Em van escoltar amb paciència, encara que probablement vaig dir les mateixes coses una vegada i una altra». Tu també pots ser un bon amic si saps escoltar.

12. a) Qui era Marc? b) Com va demostrar que estava disposat a servir els altres?

¹² Marc era un cristià jueu de Jerusalem. El seu cosí Bernabé era un missioner molt conegut (Col. 4:10). Pel que sembla, a la família de Marc li anava bé en sentit econòmic, però les coses materials no eren el més important per a ell. Aquest deixeble sempre va demostrar que estava disposat a servir els altres. Era feliç ajudant-los. Per exemple, va servir al costat de Pau i Pere diverses vegades mentre ells complien les seves responsabilitats, i possiblement atenia les seves necessitats físiques (Fe. 13:2-5; 1 Pe. 5:13). Pau va dir que Marc era un dels seus «coŀlaboradors per al Regne de Déu» i «un gran consol» per a ell, una ajuda que el va enfortir molt (Col. 4:10, 11).

13. Com mostra 2 Timoteu 4:11 que Pau valorava el servei fidel de Marc?

¹³ Marc va ser un dels amics íntims de Pau. Per exemple, quan Pau va ser empresonat per última vegada a Roma, cap a l’any 65, va escriure la seva segona carta a Timoteu. En aquesta carta, l’apòstol li va demanar que vingués a Roma i portés Marc amb ell (2 Tim. 4:11). Sens dubte, Pau valorava molt el suport que Marc li havia donat, i per això va demanar que vingués a Roma en aquest moment tan important. Marc el va ajudar de maneres pràctiques, com potser proveint-li menjar o materials per escriure. Segur que el suport i l’ànim que Pau va rebre el van ajudar a no rendir-se durant els seus  últims dies, que acabarien en la seva execució.

14, 15. Com ens ajuda Mateu 7:12 a trobar maneres pràctiques d’ajudar els altres?

¹⁴ Llegeix Mateu 7:12. Quan passem per moments difícils, agraïm molt que algú ens ajudi de maneres pràctiques. En Ryan, que va perdre sobtadament el seu pare en un tràgic accident, explica: «Quan pateixes, hi ha moltes coses del dia a dia que se’t fan una muntanya. És molt animador que algú faci coses pràctiques per tu, encara que semblin petites».

¹⁵ Si estem atents i som observadors, segur que trobarem maneres pràctiques d’ajudar els altres. Per exemple, una germana va prendre la iniciativa d’ajudar en Peter i la Kathryn, mencionats abans, perquè poguessin anar a totes les seves cites mèdiques. Com que cap dels dos podia conduir, aquesta amiga va preparar un horari perquè els germans de la congregació que s’havien ofert voluntaris fessin torns per portar-los en cotxe. Això va ser de gran ajuda, ja que la Kathryn diu: «Era com si ens haguessin tret un enorme pes de sobre». Mai subestimem el consol que podem donar als altres quan fem coses pràctiques per a ells, encara que aquestes siguin petites.

16. Què ens ensenya l’exemple de Marc sobre com donar consol?

¹⁶ El deixeble Marc era un home molt ocupat que va rebre tasques teocràtiques de molt de pes, com ara escriure l’Evangeli que porta el seu nom. Tot i així, Marc va dedicar temps a consolar Pau, i aquest es va sentir amb la confiança de demanar-li ajuda. L’Àngela, que va perdre un familiar de manera violenta, va agrair molt el consol que va rebre dels germans. Ella explica: «Quan els amics volen ajudar de debò, són accessibles. Se’ls nota que volen ajudar, i no dubten a fer-ho». Preguntem-nos: «Veuen els altres que vull consolar-los de maneres pràctiques?».

17. Com ens pot motivar a consolar els altres meditar en el que diu 2 Corintis 1:3, 4?

¹⁷ No hem de buscar massa per trobar germans que necessitin consol. Podem utilitzar les mateixes paraules d’ànim que d’altres ens hagin dit per consolar-nos. La Maia, una germana que va perdre la seva àvia, diu: «Jehovà ens pot fer servir per consolar els altres si deixem que ens utilitzi per fer-ho» (llegeix 2 Corintis 1:3, 4). La Frances, citada abans, diu: «A 2 Corintis 1:4 trobem una gran veritat: podem donar als altres el consol que nosaltres hem rebut».

18. a) Per què a alguns els fa por consolar els altres? b) Com podem consolar els altres? Posa’n un exemple.

¹⁸ Cal que prenguem la iniciativa d’ajudar els altres encara que ens faci por fer-ho. Per exemple, potser ens fa por no saber què dir o què fer per algú que ho està passant malament. Un ancià que es diu Paul recorda els esforços que alguns germans van fer per ajudar-lo quan el seu pare va morir. Ell diu: «Per a ells no va ser fàcil venir a parlar amb mi. No sabien què dir. Però vaig agrair molt que volguessin consolar-me i ajudar-me». I en David, un germà que va patir un fort terratrèmol, va dir: «Sincerament, no recordo tots els missatges que em van enviar després del terratrèmol, però sí que recordo com es van preocupar pel meu benestar». Podem consolar els altres si demostrem que ens preocupem per ells.

19. Per què estàs decidit a ser «un gran consol»?

¹⁹ A mesura que ens apropem a la fi d’aquest món, la situació mundial anirà de mal en pitjor i la vida serà més difícil (2 Tim. 3:13). A més, com que hem heretat el pecat i la imperfecció, ens causem problemes que fan que necessitem consol. L’apòstol Pau va poder aguantar fidelment fins al final de la seva vida, gràcies, en part, al consol que va rebre dels seus amics. Siguem lleials com Aristarc, dignes de confiança com Tíquic i estiguem disposats a ajudar els altres com Marc. Si ho fem, podrem ajudar els nostres germans a mantenir-se ferms en la fe (1 Tes. 3:2, 3).