1, 2. Què va passar el dia de la Pentecosta de l’any 33?

ÉS UN diumenge pel matí de l’any 33 de la nostra era. Però no és un diumenge qualsevol; és el dia de la Pentecosta. Un grup d’uns 120 deixebles està reunit a l’habitació de dalt d’una casa de Jerusalem (Fe. 1:13-15; 2:1). Pocs dies abans, Jesús els va manar que es quedessin en aquella ciutat per rebre un regal especial (Fe. 1:4, 5). Què està a punt de passar?

² De sobte, mentre estan asseguts, se sent «un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta», que omple tota la casa. Llavors, se’ls hi apareixen unes «flames de foc» que semblen llengües i es coŀloquen a sobre de cadascun d’ells. Tots s’omplen «d’esperit sant» (Fe. 2:2-4). D’aquesta manera tan impressionant, Jehovà vessa el seu esperit sant sobre aquell grup (Fe. 1:8). Aquests cristians són els primers que Déu ungeix amb esperit sant * i escull per governar amb Jesús al cel.

3. Per què els cristians ungits a la Pentecosta no tenien dubtes que havien estat escollits?

³ Si haguessis sigut un d’aquells deixebles a qui els va aparèixer el que semblava una llengua de foc al cap i haguessis començat a parlar en diferents idiomes,  no ho hauries oblidat mai (Fe. 2:5-12). A més, no hauries tingut cap dubte que Jehovà t’havia ungit amb esperit sant. Ara bé, no tots els ungits han estat escollits en el mateix moment de la seva vida ni d’una manera tan espectacular. Com ho sabem?

4. Van rebre tots els ungits del primer segle l’ungiment en el mateix moment? Explica-ho.

⁴ Vegem quan van rebre l’ungiment alguns cristians del primer segle. Aquell grup d’uns 120 deixebles no va ser l’únic grup de persones ungit amb esperit sant durant la Pentecosta de l’any 33. El mateix dia, unes 3.000 persones més van ser ungides amb esperit sant quan es van batejar (Fe. 2:37, 38, 41). En els anys següents, no tots els cristians van ser ungits quan es van batejar. Per exemple, els samaritans ho van ser temps després del seu bateig (Fe. 8:14-17). I, de manera excepcional, Corneli i els que vivien a la seva casa van rebre l’ungiment abans de batejar-se (Fe. 10:44-48).

5. D’acord amb 2 Corintis 1:21, 22, què passa quan algú és ungit amb esperit sant?

⁵ Analitzem què passa quan una persona és ungida amb esperit sant. Pot ser que a alguns, al principi, els costi acceptar que Jehovà els ha escollit. És possible que es preguntin: «Per què jo? Per què Déu m’ha escollit a mi?». D’altres potser no se senten així. Sigui com sigui, l’apòstol Pau explica el que passa quan algú és ungit: «Després de creure, vau ser segellats * amb l’esperit sant promès, que és una garantia de l’herència que rebrem» (Ef. 1:13, 14, nota). Jehovà fa servir el seu esperit per deixar totalment clar a aquests cristians que els ha escollit. D’aquesta manera, l’esperit és una «garantia», o penyora, que els confirma que viuran per sempre al cel i no a la terra (llegeix 2 Corintis 1:21, 22).

6. Què ha de fer un cristià ungit per rebre la seva recompensa celestial?

 ⁶ Vol dir això que si un cristià és ungit rebrà la seva recompensa celestial passi el que passi? No. Tot i que els ungits estan segurs que Jehovà els ha escollit per anar al cel, han de recordar la següent advertència: «Germans, esforceu-vos encara més per mantenir-vos entre els que Déu ha cridat i escollit, perquè si ho feu, no fracassareu mai» (2 Pe. 1:10). Per tant, encara que una persona hagi estat ungida, o escollida, per anar al cel, només rebrà la seva recompensa si es manté fidel (Fili. 3:12-14; Heb. 3:1; Ap. 2:10).

7. Com saben els ungits que han estats escollits per anar al cel?

⁷ Com sap una persona que ha estat ungida? La resposta la trobem a les paraules que l’apòstol Pau va escriure als cristians de Roma. Aquests cristians havien «sigut escollits per ser sants». Els va dir: «L’esperit de Déu no ens porta a l’esclavitud ni ens fa tenir por, sinó que fa que siguem adoptats com a fills seus, i ens fa cridar: “Abba, Pare!”. Així l’esperit de Déu ens confirma que som fills de Déu» (Rm. 1:7; 8:15, 16). Jehovà utilitza el seu esperit sant per deixar clar als ungits que els ha escollit per viure al cel (1 Tes. 2:12).

8. Com ens mostra 1 Joan 2:20, 27 que els ungits no necessiten que ningú els confirmi el seu ungiment?

⁸ Jehovà fa que els ungits tinguin clar tant a la seva ment com al seu cor que ell els ha escollit per anar al cel (llegeix 1 Joan 2:20, 27). És evident que aquests cristians han de seguir aprenent de Déu a la congregació, igual que la resta de germans. Però no necessiten que ningú els confirmi que són ungits. Per què? Perquè Jehovà ha utilitzat la força més poderosa de l’univers, l’esperit sant, per assegurar-los que han estat escollits.

9. Segons Efesis 1:18, quin canvi experimenta la persona que és ungida?

⁹ A la majoria dels servents de Déu els és difícil entendre què passa quan algú és ungit. Això és normal perquè ells mai han estat ungits. De fet, Jehovà va crear els humans per viure per sempre a la terra, no al cel (Gèn. 1:28; Sl. 37:29). Però Déu n’ha escollit alguns per viure al cel. Quan Jehovà els ungeix amb el seu esperit, fa que la seva esperança i manera de pensar canviïn completament. Per aquest motiu, els cristians que són ungits desitgen intensament que arribi el moment d’anar al cel (llegeix Efesis 1:18).

10. Què vol dir «tornar a néixer»? (Consulta també la nota.)

¹⁰ Jesús va dir que, quan una persona és ungida per l’esperit sant, «torna a néixer» o «neix de dalt». * També va mostrar que és impossible explicar a algú que no ha estat ungit què sent exactament una persona quan «torna a néixer» o neix «de l’esperit» (Jn. 3:3-8, nota).

11. Explica com canvia la manera de pensar dels ungits.

¹¹ Com canvia la manera de pensar  dels ungits? Abans de ser escollits, aquests germans apreciaven molt l’esperança de viure per sempre a la terra. Esperaven amb molta expectació el moment quan Jehovà netegés la terra de la maldat i la convertís en un paradís. Potser s’havien imaginat donant la benvinguda als seus familiars o amics que han mort. Però un cop van ser ungits, la seva manera de pensar va canviar. Creus que potser ja no els omplia l’esperança de viure a la terra? Van canviar perquè estaven angoixats i deprimits? O van pensar de sobte que viure a la terra per sempre seria avorrit? De cap manera! En lloc d’això, Jehovà va fer servir l’esperit sant per canviar la seva manera de pensar i la seva esperança.

12. Segons 1 Pere 1:3, 4, com se senten els ungits quan pensen en la seva esperança?

¹² És possible que la persona que ha estat ungida pensi que no mereix aquest privilegi tan especial, però en cap moment dubta que Jehovà l’hagi escollit. De fet, s’emociona i se sent molt agraïda quan pensa en el futur que li espera (llegeix 1 Pere 1:3, 4).

13. Com veuen els ungits la seva vida a la terra?

¹³ Vol dir això que els ungits desitgen morir? L’apòstol Pau va contestar aquesta pregunta quan va comparar el cos humà amb una tenda. Ell va dir: «De fet, els que estem en aquesta tenda ens lamentem i ens sentim oprimits, però no és que ens vulguem treure aquesta tenda, sinó que ens volem vestir de l’altra, per tal que allò que és mortal sigui substituït per la vida» (2 Cor. 5:4). La veritat és que els ungits tenen ganes de viure i no es volen morir aviat. Al contrari, disfruten de la vida i volen aprofitar cada dia per servir Jehovà amb els seus amics i familiars. El que passa és que, facin el que facin, no poden deixar de pensar en la seva meravellosa esperança (1 Cor. 15:53; 2 Pe. 1:4; 1 Jn. 3:2, 3; Ap. 20:6).

14. Quines coses no demostren que una persona ha estat ungida?

¹⁴ Potser et preguntes si Jehovà t’ha ungit amb esperit sant. Si fos així, seria bo que pensessis en les següents preguntes: Desitges amb tot el teu cor fer el que Déu vol? Creus que el teu entusiasme a la predicació és especial? T’agrada moltíssim predicar? T’apassiona estudiar la Bíblia i aprendre sobre «les coses profundes de Déu»? (1 Cor. 2:10.) Penses que Jehovà beneeix especialment la teva predicació? Sents en el teu interior una gran responsabilitat d’ajudar els altres en sentit espiritual? Has vist com Jehovà t’ha ajudat personalment en moltes ocasions? Si la resposta a totes les preguntes és un rotund «sí», vol dir això que ets ungit? No! Per què? Perquè tots els cristians es poden sentir així, tant si són ungits com si no ho són. De fet, Jehovà pot utilitzar l’esperit sant per ajudar de la mateixa manera a tots els seus servents, sense importar quina esperança tinguin. Per tant, si t’estàs preguntant si has estat ungit amb esperit sant, això vol dir que no ho has estat, ja que els cristians ungits no tenen cap dubte que Jehovà els ha escollit. Ho tenen molt clar!

15. Com sabem que no tots els que han rebut esperit sant són ungits?

 ¹⁵ A la Bíblia hi ha molts exemples d’homes fidels que van rebre esperit sant, però que no tenien l’esperança d’anar al cel. Per exemple, David es va deixar guiar per l’esperit de Déu (1 Sam. 16:13). Aquest esperit el va ajudar a entendre les coses profundes de Jehovà i també el va inspirar a escriure algunes parts de la Bíblia (Mc. 12:36). Amb tot, l’apòstol Pere va afirmar que «David no va pujar al cel» (Fe. 2:34). La Bíblia també diu que Joan el Baptista estava «ple d’esperit sant» (Lc. 1:13-16). Encara que Jesús va afirmar que no hi havia ningú més gran que Joan, va dir que aquest no regnaria amb ell al cel (Mt. 11:10, 11). Jehovà va utilitzar el seu esperit per ajudar aquests homes a fer coses impressionants, però no el va utilitzar per escollir-los per viure al cel. Vol dir això que aquells servents de Déu no van ser tan fidels com els que han estat escollits per anar al cel? És clar que no! Simplement vol dir que Jehovà els ressuscitarà perquè visquin al paradís a la terra (Jn. 5:28, 29; Fe. 24:15).

16. Quina esperança tenen la majoria dels servents de Déu avui dia?

¹⁶ La gran majoria dels servents de Jehovà d’avui dia no tenen l’esperança de viure al cel. Igual que Abraham, Sara, David, Joan el Baptista i altres homes i dones de temps bíblics, desitgen viure per sempre a la terra sota el Regne de Déu (Heb. 11:10).

17. Quines preguntes s’analitzaran en el següent article?

¹⁷ Com que encara hi ha ungits a la terra, és possible que sorgeixin algunes preguntes (Ap. 12:17). Per exemple, quin punt de vista han de tenir els ungits d’ells mateixos? Si algú a la nostra congregació comença a participar dels emblemes al Memorial, com l’hem de tractar? I si veiem que el nombre de persones que afirmen ser ungides continua augmentant? Ens hem d’amoïnar? Totes aquestes preguntes s’analitzaran en el següent article.