1. Com s’estan complint avui dia les paraules de 2 Timoteu 3:1, 3?

LA Bíblia va predir que, en els últims dies, les persones no estimarien la seva família (2 Tim. 3:1, 3). Avui dia, aquesta profecia s’està complint. Per exemple, el divorci ha trencat milions de famílies. Com a resultat, molts pares estan enemistats entre ells, i els fills senten que ningú els estima. Fins i tot, els membres d’algunes famílies que viuen a la mateixa casa s’han convertit en autèntics desconeguts. Un conseller familiar afirma: «La mare, el pare i els fills estan totalment desconnectats els uns dels altres. En canvi, estan més connectats que mai a l’ordinador, la tauleta, el telèfon mòbil o la consola de videojocs. Encara que aquestes famílies viuen sota el mateix sostre, pràcticament no es coneixen».

2, 3. a) D’acord amb Romans 12:10, a qui hem d’estimar amb tendresa? b) Què veurem en aquest article?

² Segur que no volem imitar la falta d’amor de la gent d’aquest món (Rm. 12:2). Al contrari, hem d’estimar amb tendresa no només la nostra família sinó també els germans (llegeix Romans 12:10). Què implica estimar amb tendresa? Aquesta expressió descriu la relació estreta i afectuosa que existeix entre els membres d’una família unida. És important que mostrem aquest tipus d’amor a la nostra família espiritual, és a dir, als nostres germans i germanes. Si els estimem amb tendresa promourem la unitat, que és una part essencial de la nostra adoració (Miq. 2:12).

³ A continuació, veurem alguns exemples bíblics que  ens ajudaran a estimar-nos amb tendresa.

4. Com descriu la Bíblia el que sent Jehovà per nosaltres?

⁴ La Bíblia ens ensenya qualitats precioses de Jehovà. Per exemple, diu que «Déu és amor» (1 Jn. 4:8). Saber això ens atreu molt a ell. Però la Paraula de Déu també diu que «Jehovà és molt tendre» (llegeix Jaume 5:11, nota). Quina manera tan bonica d’expressar el que Jehovà sent per nosaltres.

5. a) De quines maneres ens mostra Jehovà misericòrdia? b) Com podem imitar Jehovà?

⁵ Fixa’t que a Jaume 5:11 es relaciona la tendresa de Jehovà amb una altra qualitat que també ens atreu a ell: la seva misericòrdia (Èx. 34:6). Una manera com Jehovà ens mostra aquesta qualitat és perdonant-nos els nostres errors (Sl. 51:1). A la Bíblia, la paraula misericòrdia implica molt més que perdonar. Aquesta qualitat és un sentiment que sorgeix del nostre interior quan veiem que una persona pateix, ens compadim d’ella i volem ajudar-la. Jehovà diu que el seu desig d’ajudar-nos és molt més gran que els sentiments que té una mare cap al seu fill (Is. 49:15). Quan passem per problemes, la misericòrdia de Jehovà el motiva a ajudar-nos (Sl. 37:39; 1 Cor. 10:13). Nosaltres també podem ser compassius amb els germans si els perdonem i no els guardem ressentiment quan ens ofenen (Ef. 4:32). Però una altra manera important de mostrar misericòrdia és ajudant els germans quan més ho necessiten. Si l’amor que sentim per ells ens motiva a mostrar-los aquesta qualitat, estarem imitant Jehovà, l’exemple més gran de tendresa (Ef. 5:1).

6. Com van demostrar Jonatan i David que s’estimaven amb tendresa?

⁶ A la Bíblia trobem exemples de  persones que es van estimar amb tendresa, com amics de veritat. Fixa’t en l’exemple de David i Jonatan. La Bíblia diu: «L’ànima de Jonatan va quedar lligada amb la de David, i va arribar a estimar-lo com a si mateix» (1 Sam. 18:1, BEC). Jehovà va escollir David per substituir Saül al tron d’Israel. Temps després, aquest rei va sentir enveja de David i el va intentar matar. Ara bé, el fill de Saül, Jonatan, no va donar suport al seu pare en aquell complot assassí. Jonatan i David van fer un pacte, i es van prometre ser amics per sempre i ajudar-se l’un a l’altre (1 Sam. 20:42).

7. Què podria haver impedit que Jonatan i David fossin amics?

⁷ La manera com s’estimaven aquests dos servents de Déu és especialment destacable, ja que hi havia factors que podrien haver impedit la seva amistat. Jonatan tenia uns 30 anys més que David, i podria haver pensat que no tenia res en comú amb aquell jove sense experiència. Amb tot, Jonatan mai va pensar que fos superior a David ni el va tractar amb menyspreu.

8. Per què va ser Jonatan tan bon amic de David?

⁸ Jonatan podria haver sentit enveja de David. Com que era el fill primogènit de Saül, era l’hereu legítim al tron (1 Sam. 20:31). Però, en lloc d’insistir en el seu dret, Jonatan va ser humil i fidel a Jehovà. Ell va respectar la decisió de Déu d’escollir David com a rei. També va ser lleial a David, encara que això va fer que es guanyés l’enemistat del seu propi pare (1 Sam. 20:32-34).

9. Per què no veia Jonatan a David com un rival?

⁹ Com que Jonatan estimava amb tendresa David, mai el va veure com un rival. Jonatan era un exceŀlent arquer i un valent guerrer. De fet, la Bíblia diu que ell i el seu pare eren «més lleugers que les àguiles, més poderosos que els lleons» (2 Sam. 1:22, 23). Per això, Jonatan podria haver presumit dels seus actes heroics. Amb tot, mai va ser competitiu ni gelós. Tot el contrari, Jonatan admirava David per la seva valentia i confiança en Jehovà. Precisament va ser quan David va matar Goliat que Jonatan el va començar a estimar «com a si mateix». Ara bé, com podem demostrar nosaltres que estimem amb tendresa els nostres germans?

10. Què vol dir estimar-se «intensament des del cor»?

¹⁰ La Bíblia ens diu: «Estimeu-vos els uns als altres intensament des del cor» (1 Pe. 1:22). Jehovà ens dona l’exemple perfecte. Ell ens estima tant que si li som fidels sempre serà el nostre amic (Rm. 8:38, 39). La paraula grega que es tradueix com ‘intensament’ transmet la idea d’estirar-nos o esforçar-nos molt per agafar un objecte que està lluny. És possible que ens hàgim d’esforçar, o «estirar», molt per estimar amb tendresa un germà que ens ha ofès o ens irrita. En aquests casos, ens hem de continuar suportant «amb amor els uns als altres» i esforçant «per mantenir la unitat de l’esperit i viure pacíficament» (Ef. 4:1-3). Si fem tot el que podem per promoure la pau, no ens centrarem en les faltes o els defectes dels germans, sinó  que intentarem veure’ls com ho fa Jehovà (1 Sam. 16:7; Sl. 130:3).

11. És sempre fàcil estimar amb tendresa els germans? Explica-ho.

¹¹ No sempre és fàcil estimar amb tendresa els germans, sobretot quan som ben conscients dels seus defectes. Sembla que això és el que va passar a alguns cristians del primer segle. Per exemple, Evòdia i Síntique no van tenir cap problema per coŀlaborar braç a braç amb Pau. Ara bé, per alguna raó, no s’avenien entre elles. Per això, l’apòstol les va animar a tenir «la mateixa manera de pensar en unió amb el Senyor» (Fili. 4:2, 3).

12. Què podem fer per estimar amb tendresa «tots els germans»?

¹² Si volem estimar els germans amb tendresa, els hem d’intentar conèixer bé. Llavors, ens serà més fàcil entendre’ls i sentir afecte per ells. L’edat i els antecedents no han de ser una barrera. Recorda que, encara que Jonatan tenia uns 30 anys més que David, van ser molt bons amics. Per què no prens la iniciativa i intentes conèixer millor algú que sigui més gran o més jove que tu? Si ho fas, demostraràs que estimes «tots els germans» (1 Pe. 2:17).

13. Espera Jehovà que tinguem la mateixa relació amb tots els germans de la congregació? Explica-ho.

¹³ Jehovà vol que estimem tots els germans. Significa això que no podem tenir una amistat més estreta amb alguns d’ells? I tant que no! És normal que ens sentim més atrets a aquells amb qui tenim més coses en comú. Encara que Jesús va dir que tots els seus apòstols eren els seus «amics», sentia un afecte especial per Joan (Jn. 13:23; 15:15; 20:2). Amb tot, Jesús mai li va donar un tracte de favor. Per exemple, quan Joan i el seu germà Jaume van demanar una posició d’autoritat al Regne de Déu, Jesús els va respondre: «Jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra» (Mc. 10:35-40). Igual  que Jesús, nosaltres no hem de mostrar favoritisme cap als nostres amics íntims (Jm. 2:3, 4). Si ho féssim, causaríem divisions entre els germans, i això no té cabuda a la congregació (Jud. 17-19).

14. Com ens ajuda Filipencs 2:3 a evitar l’esperit de competició?

¹⁴ Si ens estimem els uns als altres amb tendresa, protegirem la congregació de l’esperit de competició. Igual que Jonatan no va intentar rivalitzar amb David ni el va veure com un competidor al tron, nosaltres no hem de veure els germans com a rivals ni envejar les seves qualitats. Al contrari, ens hem d’esforçar per seguir el següent consell: «Sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres» (llegeix Filipencs 2:3). Recordem que cada germà té el seu paper a la congregació. Quan som humils, som capaços de veure el millor dels nostres germans i ens podem beneficiar del seu exemple (1 Cor. 12:21-25).

15. Què ens ensenya l’experiència de la Tanya i la seva família?

¹⁵ Quan passem per situacions difícils i inesperades, Jehovà pot utilitzar els germans per mostrar-nos el seu amor i ajudar-nos. Fixa’t en el que li va passar a una família després d’assistir al segon dia de programa d’un dels congressos internacionals de 2019, «L’amor no falla mai», que es va celebrar als Estats units. La Tanya, que té tres fills, explica: «Estàvem tornant a l’hotel quan un cotxe va perdre el control i va xocar contra el nostre. Ningú va prendre mal, però vam haver de sortir del vehicle i esperar drets  a l’autovia. Estàvem desorientats quan, de sobte, algú va començar a fer gestos amb les mans i ens va dir que esperéssim dins del seu cotxe. Era un dels germans que també tornava del congrés. Però no va ser l’únic que es va aturar. Cinc delegats de Suècia també ho van fer. Les germanes ens van abraçar a mi i a la meva filla tan fort! Era just el que necessitàvem. Els vaig dir que no patissin, que estaríem bé. Però no van voler marxar. Es van esperar amb nosaltres fins que va arribar l’ambulància i es van assegurar que teníem tot el que necessitàvem. Durant aquell tràngol, vam sentir en tot moment l’amor de Jehovà. Aquella experiència va fer que estiméssim més els nostres germans i germanes. I també ha enfortit l’amor que sentim pel nostre estimat Pare, Jehovà». Recordes algun moment difícil en què un germà t’hagi demostrat que t’estima amb tendresa?

16. Quins motius tenim per estimar-nos amb tendresa?

¹⁶ Quins resultats aconseguirem si ens estimem amb tendresa els uns als altres? Animarem els nostres germans quan més ho necessitin i enfortirem la unitat del poble de Déu. A més, demostrarem que som deixebles de Jesús i, així, segurament atraurem més persones sinceres a la veritat. I, sobretot, donarem glòria a Jehovà, «el Pare de tendres compassions i el Déu de tot consol» (2 Cor. 1:3). Per tant, no deixem d’estimar-nos amb tendresa.