1. En quina difícil situació es troba David?

 DAVID ha fugit per salvar la vida. Saül, el poderós rei d’Israel, vol matar-lo. Quan David i els seus homes necessiten queviures, fan una aturada a la ciutat de Nob i demanen cinc pans (1 Sam. 21:1, 3). Després, es refugien a una cova (1 Sam. 22:1). Per què es troba David en aquesta situació?

2. Quin gran error va cometre el rei Saül?

² Saül sent una enveja malaltissa per la popularitat i les victòries militars de David. També sap que degut a la seva desobediència, Jehovà l’ha rebutjat com a rei d’Israel i ha escollit David en lloc seu (llegeix 1 Samuel 23:16, 17). Amb tot, com a rei, Saül compta amb un gran exèrcit i molts partidaris. Així és que per evitar que el mati, David es veu forçat a fugir. De veritat pensa Saül que pot evitar que Jehovà porti a terme el seu propòsit? (Is. 55:11.) La Bíblia no ho diu, però no hi ha dubte que està cometen un greu error. Ningú pot lluitar contra Jehovà i sortir-ne vencedor!

3. Com se sentia David malgrat les seves circumstàncies?

³ David no és un home ambiciós. Ell no ha decidit ser el rei d’Israel, ha estat Jehovà qui l’ha triat (1 Sam. 16:1, 12, 13). Per aquesta raó, Saül l’odia amb totes les seves forces; el veu com al seu enemic a mort. Però David no culpa Jehovà per la situació en què es troba, ni es queixa pel poc aliment que té o per haver-se de refugiar en una cova. De fet, és possible que fos quan es trobava en aquesta cova que compongués la bonica cançó de la qual s’extreu el text temàtic d’aquest article: Als que busquen Jehovà no els faltarà res de bo (Sl. 34:10).

4. Quines preguntes es respondran en aquest article, i per què són importants?

 ⁴ Avui, molts servents de Jehovà no tenen prou menjar ni altres coses necessàries. b Aquesta ha estat una realitat especialment durant la pandèmia de la COVID-19. I, a mesura que s’acosti la «gran tribulació», la situació empitjorarà molt més (Mt. 24:21). Per això, farem bé d’analitzar les respostes a aquestes preguntes: En quin sentit no li va faltar res de bo al rei David? Per què hem d’aprendre a estar contents amb el que tenim? Per què podem confiar que Jehovà ens cuidarà? I, com ens podem preparar ara per al futur?

5, 6. Com ens ajuda Salm 23:1-6 a entendre les paraules de David quan va dir que als servents de Jehovà no els faltaria res de bo?

⁵ A què es referia David quan va dir que als servents de Déu no els faltaria res de bo? Analitzar el Salm 23 ens ajudarà a saber-ne la resposta, ja que David comença aquest salm amb una expressió semblant (llegeix Salm 23:1-6). Allà diu que Jehovà és el seu Pastor i que no li faltarà res. Després, parla de coses que tenen un valor permanent: les moltes benediccions espirituals que ha rebut a l’acceptar Jehovà com al seu Pastor. Ell el «guia per senders de justícia», i li fa costat als moments bons i als dolents. David és conscient que encara que es troba «en pastures d’herba tendra», haurà d’afrontar problemes. En ocasions, se sentirà desanimat, com si caminés per «la vall de l’ombra de la mort», i s’enfrontarà a enemics, però no tindrà por perquè Jehovà és el seu Pastor.

⁶ Així doncs, per què deia David que no li faltava res de bo? Perquè en sentit espiritual tenia tot el que necessitava.  La seva felicitat no depenia de les coses materials. Se sentia satisfet amb el que Jehovà li donava. El més important per a ell era comptar amb la benedicció i la protecció del seu Déu.

7. Segons Lluc 21:20-24, a quin repte es van afrontar els cristians del primer segle que vivien a Judea?

⁷ Les paraules de David ens ensenyen com d’important és tenir un punt de vista equilibrat sobre les coses materials. Gaudir d’allò que tenim no és res dolent, però no s’ha de convertir en el centre de la nostra vida. Els cristians del primer segle que vivien a Judea van haver d’aprendre a tenir aquest punt de vista (llegeix Lluc 21:20-24). Jesús els va advertir que arribaria el dia que Jerusalem estaria «envoltada d’exèrcits». Quan això passés, havien de fugir a «les muntanyes». Si obeïen, salvarien la seva vida, però haurien d’estar disposats a renunciar a moltes coses. Fa uns anys, La Torre de Guaita va dir: «Els jueus van deixar les seves terres i llars, i ni tan sols van entrar a les cases a agafar les seves pertinences. Confiaven que Jehovà els protegiria i els ajudaria. Van posar la seva adoració per sobre de qualsevol altra cosa que pogués semblar important».

8. Quina important lliçó aprenem dels cristians de Judea?

⁸ El que els va passar als cristians del primer segle ens ha de fer reflexionar. L’article de La Torre de Guaita que acabem d’esmentar va explicar: «És possible que hàgim d’afrontar proves que revelin quin valor donem a les coses materials. Què serà més important per a nosaltres? Les nostres possessions o mantenir-nos lleials a Jehovà i salvar la vida? Quan arribi la fi, probablement passarem per moltes dificultats i haurem d’estar disposats a fer sacrificis, igual que els cristians que van fugir de Judea». c

9. Com ens anima el consell que Pau va donar als jueus?

⁹ T’imagines com de difícil va ser per a aquells cristians deixar-ho tot enrere i començar de zero a un altre lloc? Els va caldre fe per confiar que Jehovà els donaria tot el que necessitessin. Què els va ajudar? Cinc anys abans que els romans posessin setge a Jerusalem, l’apòstol Pau els va donar un consell molt valuós. Els va dir: «Que la vostra manera de viure demostri que no estimeu els diners; estigueu contents amb el que teniu, perquè Déu ha dit: “No et deixaré mai, i no t’abandonaré mai”. Per tant, podem dir amb total confiança: “Jehovà m’ajuda, no tindré por. Què em poden fer els homes?”» (Heb. 13:5, 6). Sens dubte, a aquells que van fer cas de les paraules de Pau abans que vinguessin els romans no els va costar tant adaptar-se a una vida més senzilla. Estaven convençuts que Jehovà es cuidaria de les seves necessitats bàsiques. Les paraules de l’apòstol ens ajuden a tenir aquesta mateixa confiança.

10. Quin «secret» va compartir Pau amb nosaltres?

¹⁰ Pau va donar un consell semblant a Timoteu, que per extensió també ens  aplica a nosaltres. Li va dir que si tenia menjar i roba havia de sentir-se satisfet. Vol dir això que no podem gaudir d’un bon àpat, de tenir un lloc bonic on viure o de comprar-nos roba de tant en tant? (1 Tim. 6:8.) Aquesta no és la idea que l’apòstol intentava transmetre. El que Pau estava dient és que hem d’estar contents amb allò que tinguem. De fet, ell va dir que aquest era el seu «secret» (Fili. 4:12). Hem de tenir clar que la possessió més valuosa que tenim és la nostra amistat amb Jehovà, no les coses materials (Hab. 3:17, 18).

11. Quina lliçó aprenem de les paraules que Moisès va dir als israelites?

¹¹ Pot ser que hi hagi una gran diferència entre el que nosaltres pensem que necessitem i el que Jehovà sap que necessitem. Fixem-nos què va dir Moisès als israelites després dels 40 anys que van passar al desert: «Jahveh, el teu Déu, t’ha beneït en tota l’obra de la teva mà. Ell coneix les teves anades per aquest gran desert: aquests quaranta anys Jahveh, el teu Déu, ha estat amb tu, no t’ha mancat res» (Deut. 2:7). Durant quatre dècades, Jehovà va alimentar els hebreus amb el mannà i va fer que la seva roba, aquella que portaven quan van sortir d’Egipte, no es fes malbé (Deut. 8:3, 4). Potser alguns israelites pensaven que el que Déu els donava no era suficient, però Moisès els va  recordar que sempre van tenir tot el que necessitaven. Farem molt feliç Jehovà si aprenem a estar contents, és a dir, si valorem tot allò que ens dona, veient-ho com una benedicció i demostrant-li que ho agraïm, fins i tot quan es tracti de coses petites.

12. Per què podem dir que David no confiava en ell mateix, sinó en Jehovà?

¹² David sabia que Jehovà és un Déu lleial que es preocupa profundament per aquells que l’estimen. Malgrat que la seva vida corria perill quan va compondre el Salm 34, amb ulls de fe David va veure «l’àngel de Jahveh» acampat «al [seu] voltant» (Sl. 34:7). Potser s’imaginava aquest àngel com un soldat al camp de batalla sempre en guàrdia contra l’enemic. Tot i que ell mateix era un guerrer fort i experimentat, i Déu li havia promès que seria rei, David no va confiar en l’habilitat que tenia amb la fona o esgrimint l’espasa (1 Sam. 16:13; 24:12). Va confiar en Jehovà, sabia que el Seu àngel protegeix aquells «qui el temen». En el nostre cas, no esperem una protecció miraculosa, però estem segurs que, si confiem en Jehovà, res ens pot causar un dany permanent.

13. a) Quan Gog de Magog ens ataqui, per què semblarem un poble indefens? b) Per què no haurem de tenir por en aquell moment? (Mira la imatge de la portada)

¹³ Aviat, la nostra confiança en el poder protector de Jehovà es posarà a prova. Quan Gog de Magog, una coalició de nacions, ataqui el poble de Déu, podria semblar que aconseguiran acabar amb nosaltres. Per això, és molt important que quan arribi aquest moment, estiguem convençuts que Jehovà ens protegirà. Les nacions ens veuran com si fóssim ovelles indefenses que no tenim ningú que ens protegeixi (Ez. 38:10-12). Nosaltres no comptarem amb armes ni entrenament militar i per aquesta raó els governs pensaran que som un blanc fàcil. Com que ells no tenen una visió espiritual, no seran capaços de veure el que nosaltres veurem amb els nostres ulls de fe: un enorme exèrcit d’àngels acampat al nostre voltant preparat per defensar-nos. Quina sorpresa s’enduran quan aquestes tropes celestials lluitin a favor nostre! (Ap. 19:11, 14, 15.)

14. Què hem de fer ara per preparar-nos per al futur?

¹⁴ Què podem fer ara per preparar-nos per al futur? Primer de tot, hem de tenir un punt de vista equilibrat de les coses materials perquè un dia les haurem de deixar enrere i marxar amb el que duguem al damunt. També hem d’aprendre a estar contents amb el que tenim i sentir-nos molt feliços de ser amics de Jehovà. Com millor el coneguem, més convençuts estarem que ens protegirà quan Gog de Magog ens ataqui.

15. Com va aprendre David que Jehovà mai el decebria?

¹⁵ Vegem què més va ajudar David, i com això ens pot ser útil quan afrontem dificultats. Aquest servent fidel va dir: «Tasteu, i vegeu que Jahveh és bo: feliç l’home que es refugia en ell» (Sl. 34:8). Aquí trobem la raó per la qual David sabia que podia comptar amb el suport  de Jehovà. Al llarg de la seva vida, havia confiat en Déu i Ell mai l’havia decebut. Quan era jove, es va enfrontar amb Goliat, el gegant filisteu, i li va dir: «Avui Jahveh et lliurarà a la meva mà» (1 Sam. 17:46). Més endavant, quan servia el rei Saül, aquest va intentar matar-lo diverses vegades, però «Jahveh era amb» David (1 Sam. 18:12). Com que havia experimentat l’ajuda de Déu en el passat, sabia que sempre li faria costat.

16. De quines maneres podem tastar que Jehovà és bo?

¹⁶ Com més confiem en la guia de Jehovà ara, més convençuts estarem que ens salvarà en el futur. Cal tenir fe i confiança en ell per demanar dies lliures a la feina per tal d’assistir a un congrés o perquè ens ajustin l’horari per poder anar a totes les reunions i tenir més temps per predicar. Imagina’t que el teu cap no vol concedir-te el que li has demanat i perds la feina. Tindràs prou fe per confiar que Déu mai t’abandonarà i s’assegurarà que tinguis les teves necessitats bàsiques cobertes? (Heb. 13:5.) Molts germans que serveixen a temps complet poden explicar de primera mà que Jehovà sempre ha estat allà quan l’han necessitat. El teu Pare mai et desempararà perquè és un Déu fidel.

17. Quin és el text de l’any per al 2022, i per què és tan oportú?

¹⁷ Amb Jehovà fent-nos costat, no hem de tenir por del que pugui passar. Si posem el Regne en primer lloc a la vida, el nostre Déu mai ens deixarà. Per recordar-nos que ara és el moment de preparar-nos per a les dificultats que ens esperen i confiar que Jehovà sempre serà amb nosaltres, el Consell Rector ha triat Salm 34:10 com a text de l’any per al 2022: Als que busquen Jehovà no els faltarà res de bo.