1-3. Quines situacions poden fer que els servents de Déu plorem?

 QUAN va ser l’últim cop que vas plorar? De vegades, se’ns salten les llàgrimes d’alegria, però, tot sovint, plorem a causa de la tristesa i el dolor. Per exemple, és molt normal que vessem llàgrimes quan mor algú que estimem. La Lorilei, una germana dels Estats Units, va escriure: «Hi havia moments que el dolor per la pèrdua de la meva filla era tan intens que res em consolava. Tenia el cor tan trencat i sentia tant de dolor, que em pensava que em moriria». *

² També és possible que plorem per altres raons. Per exemple, la Hiromi, una pionera del Japó, va expressar: «De tant en tant, em desanima veure la gran indiferència que mostra la gent del territori cap al missatge que portem. En ocasions, amb els ulls plens de llàgrimes, demano a Jehovà que m’ajudi a trobar algú que estigui buscant la veritat».

³ T’identifiques amb alguna de les situacions descrites? En algun moment molts ens hem sentit així (1 Pe. 5:9). Volem servir Jehovà «amb alegria», però de vegades ho fem plorant perquè hem perdut algú que estimem, ens sentim desanimats o estem afrontant alguna situació que posa a prova la nostra fidelitat (Sl. 6:6; 100:2). Així doncs, què podem fer per gestionar aquest tipus de sentiments?

4. Què veurem en aquest article?

⁴ Podem aprendre molt de l’exemple de Jesús. De vegades, els seus sentiments eren tan intensos que van fer que es posés «a plorar» (Jn. 11:35; Lc. 19:41; 22:44; Heb. 5:7). En aquest article analitzarem aquestes ocasions. Mentre ho fem, destacarem quines lliçons en podem aprendre  i també veurem què podem fer quan afrontem situacions que ens fan plorar.

5. Què ens ensenya el relat de Joan 11:32-36 sobre Jesús?

⁵ L’hivern de l’any 32, Llàtzer, un amic de Jesús, es va posar malalt i va morir (Jn. 11:3, 14). Aquest home tenia dues germanes, Marta i Maria. I Jesús se’ls estimava molt. Les dues estaven destrossades per la mort del seu germà. Després que Llàtzer morís, Jesús va viatjar fins a la ciutat de Betània, on vivien Marta i Maria. Quan Marta es va assabentar que Jesús era a prop, va sortir corrents a trobar-lo. Plena de tristesa, li va dir: «Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort» (Jn. 11:21). Poc després, quan Jesús va veure que Maria i altres estaven plorant, ell també «es va posar a plorar» (llegeix Joan 11:32-36).

6. Per què va plorar Jesús quan va morir Llàtzer?

⁶ Per què va plorar Jesús en aquella ocasió? L’obra Perspicacia diu: «La mort del seu amic Llàtzer i el dolor de les seves germanes van fer que se li encongís el cor i es posés a plorar». * Probablement Jesús va pensar en el patiment tan gran que devia haver passat el seu amic mentre estava malalt i en com de dur devia haver estat per a ell adonar-se que la seva vida s’estava apagant. A més, veure com Marta i Maria estaven patint per la mort del seu germà també va fer que plorés. Si has perdut algun amic o familiar en la mort, potser t’has sentit com ho va fer el Fill de Déu. Vegem quines lliçons en podem aprendre.

7. Què ens ensenya sobre Jehovà el fet que Jesús plorés pels seus amics?

⁷ Jehovà entén com et sents. Jesús era «la imatge exacta» del seu Pare (Heb. 1:3). Per això, quan va plorar estava reflectint els sentiments de Jehovà (Jn. 14:9). Si has perdut algú molt estimat,  pots estar segur que Jehovà no només s’adona del teu dolor, també li sap molt de greu veure’t patir d’aquesta manera i desitja profundament curar les ferides del teu cor (Sl. 34:18; 147:3).

8. Per què podem estar segurs que Jesús ressuscitarà els nostres éssers estimats que han mort?

⁸ Jesús desitja ressuscitar els teus éssers estimats. Poc abans de posar-se a plorar, Jesús va prometre a Marta: «El teu germà tornarà a viure». I ella n’estava convençuda (Jn. 11:23-27). És evident que, com a serventa de Jehovà, Marta sabia que els profetes Elies i Eliseu havien realitzat resurreccions segles abans (1 Re. 17:17-24; 2 Re. 4:32-37). A més, probablement havia escoltat que Jesús havia ressuscitat algunes persones (Lc. 7:11-15; 8:41, 42, 49-56). Tu també pots estar totalment convençut que tornaràs a veure els teus éssers estimats que ja no hi són. El fet que Jesús, amb llàgrimes als ulls, consolés els seus amics que estaven de dol és una mostra clara que ell té un intens desig de ressuscitar els teus éssers estimats que han mort.

9. Com pots imitar Jesús i ser una font de consol per als que estan de dol? Explica’n una experiència.

⁹ Tu també pots ser una font de consol per als que estan de dol. Jesús no només va plorar amb Marta i Maria, sinó que també les va escoltar i les va consolar. I el mateix podem fer nosaltres per aquells que han perdut algú estimat. En Dan, un ancià que viu a Austràlia, diu: «Després de perdre la meva dona, necessitava ajuda. Alguns matrimonis amics meus estaven disponibles per a mi nit i dia, encara que fos només per escoltar-me. Deixaven que em desfogués i no els feia sentir incòmodes veure’m plorar. Fins i tot, em van oferir ajuda en altres coses més pràctiques, com ara rentar-me el cotxe, anar a comprar o cuinar per a mi quan no tenia forces per fer-ho. A més, oraven amb mi. Tots ells van demostrar ser autèntics amics i germans en moments difícils» (Prov. 17:17).

10. Què va passar quan Jesús s’apropava a Jerusalem?

¹⁰ Jesús va arribar a Jerusalem el 9 de nissan de l’any 33. A mesura que s’apropava a la ciutat, un gran grup de gent van començar a estendre els seus mantells al camí per on passaria per demostrar que l’acceptaven com al seu Rei. Es tractava d’una ocasió molt alegre i, per això, als deixebles els va sorprendre el que va passar a continuació (llegeix Lluc 19:36-40). «Quan [Jesús] va arribar prop de Jerusalem i va veure la ciutat, va plorar per ella.» Amb llàgrimes als ulls, el Fill de Déu va predir el terrible final que els esperava als habitants de Jerusalem (Lluc 19:41-44).

11. Per què va plorar Jesús pels habitants de Jerusalem?

¹¹ Encara que li van donar una bona benvinguda, Jesús sentia molta tristor perquè sabia que la majoria dels jueus es negaria a acceptar el missatge del Regne. Com a resultat, Jerusalem seria destruïda, i aquells jueus que sobrevisquessin a la destrucció serien portats al captiveri (Lc. 21:20-24). Tristament, tal com Jesús havia dit, molts el van rebutjar. Com responen les persones del teu territori al missatge del Regne? Si veus que,  encara que t’esforcis molt en la predicació, poques persones accepten el missatge, pots aprendre molt del fet que Jesús plorés pels jueus. Vegem-ho.

12. Què ens ensenya sobre Jehovà el fet que Jesús plorés per la gent a qui predicava?

¹² Jehovà es preocupa per la gent. El que Jesús va sentir pels habitants de Jerusalem ens recorda que Jehovà es preocupa sincerament per les persones. Ell «no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (2 Pe. 3:9). Nosaltres també podem demostrar que estimem aquells a qui prediquem esforçant-nos perquè les bones noticies els hi arribin al cor (Mt. 22:39).

13, 14. a) Com va mostrar compassió Jesús a les persones? b) Com podem imitar el seu exemple?

¹³ Jesús es va esforçar de valent en la predicació. Ell va demostrar el seu amor per les persones aprofitant cada oportunitat que tenia per predicar (Lc. 19:47, 48). Què el motivava a fer-ho? La seva gran compassió. En algunes ocasions, hi havia tantes persones que volien escoltar les ensenyances de Jesús que «ell i els seus deixebles no podien ni menjar» (Mc. 3:20). Quan Nicodem va voler parlar amb el Fill de Déu a la nit, ell va estar disposat a adaptar-se a l’horari d’aquest home (Jn. 3:1, 2). Malgrat que la majoria d’aquells que al principi van escoltar Jesús no es van fer deixebles seus, ell va predicar a tothom a consciència. Avui també volem donar a totes les persones l’oportunitat d’escoltar les bones notícies (Fe. 10:42). I, per aconseguir-ho, hem d’estar disposats a fer canvis a la nostra manera de predicar.

¹⁴ Estigues disposat a adaptar-te. Si sempre prediques a les mateixes hores, és probable que no trobis algunes persones que estarien disposades a acceptar el missatge. Una pionera que es diu Matilda explica: «El meu marit i jo intentem sortir a predicar a diferents moments del dia. Al matí, anem a territori de negocis. Al migdia, quan molta gent va amunt i avall, fem servir els expositors mòbils i, cap a última hora de la tarda, trobem moltes persones a casa seva disposades a escoltar». En lloc de  fer-nos un horari de predicació que ens sigui còmode a nosaltres, hem d’estar disposats a adaptar-nos i predicar quan sigui més probable trobar les persones. Això farà molt feliç Jehovà.

15. Què va passar l’última nit de Jesús a la terra?

¹⁵ Ben entrada la nit del 14 de nissan de l’any 33, Jesús va anar al jardí de Getsemaní. Allà, va vessar el seu cor a Jehovà (llegeix Lluc 22:39-44). Durant aquells moments tan difícils, «Crist va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes» (Heb. 5:7). Què va demanar aquella última nit abans de morir? Va orar a Jehovà perquè li donés les forces per mantenir-se lleial i per fer la Seva voluntat. Déu va veure que Jesús estava extremadament angoixat, i li va enviar un àngel perquè l’enfortís.

16. Per què estava amoïnat Jesús quan orava al jardí de Getsemaní?

¹⁶ Sens dubte, Jesús va plorar mentre orava al jardí de Getsemaní perquè només pensar en la idea de ser considerat un blasfemador el turmentava. També era molt conscient de l’enorme responsabilitat que tenia sobre les seves espatlles: vindicar el nom del seu Pare. Si estàs afrontant una situació que posa a prova la teva lleialtat, pots aprendre molt de l’exemple de Jesús.

17. Per què va respondre Jehovà a les súpliques del seu Fill, i què n’aprenem?

¹⁷ Jehovà escolta les teves oracions. Déu va escoltar les súpliques de Jesús. Per què? Perquè sabia que la seva principal preocupació era mantenir-se lleial a Ell i vindicar el seu nom. Si el més important per a nosaltres també és mantenir-nos fidels a Jehovà i vindicar el seu nom, podem estar segurs que ens respondrà quan li demanem ajuda en oració (Sl. 145:18, 19).

18. Quin tipus d’amic és Jesús?

¹⁸ Jesús entén com et sents. Quan ho estem passant malament, tots agraïm tenir un amic empàtic que ens consoli, sobretot si aquest ha passat per una situació  semblant a la nostra. Jesús és aquest tipus d’amic. Ell sap el que vol dir sentir-se dèbil i necessitar ajuda. Entén perfectament com som i com ens sentim, i s’assegurarà que rebem ajuda quan més ho necessitem (Heb. 4:15, 16). Igual que Jesús va acceptar l’ajuda d’un àngel quan estava al jardí de Getsemaní, nosaltres també hem d’estar disposats a rebre l’ajuda de Jehovà, ja sigui mitjançant una publicació, un vídeo, un discurs, o una visita animadora d’un ancià o d’un germà madur.

19. Què et pot ajudar si estàs passant per una situació que posa a prova la teva lleialtat? Explica una experiència.

¹⁹ Jehovà et donarà la seva pau. Com ens ajuda Jehovà? Quan li fem oració rebem «la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre» (Fili. 4:6, 7). Aquesta pau ens ajuda a tranquiŀlitzar el nostre cor i equilibrar els nostres pensaments. Fixa’t com va experimentar això una germana que es diu Luz. Ella diu: «Lluito contra sentiments de soledat. De vegades, aquests sentiments em fan pensar que Jehovà no m’estima. Però, quan això em passa, de seguida li explico com em sento. L’oració m’ajuda a recuperar el control dels meus sentiments». Tal com ens indica aquesta experiència, l’oració ens pot ajudar a aconseguir pau.

20. Què hem après de les ocasions en què Jesús va plorar?

²⁰ Quantes lliçons interessants hem après de les ocasions en què Jesús va plorar! Hem de ser una font de consol per als nostres germans que estan de dol i confiar plenament que Jehovà i Jesús ens ajudaran quan siguem nosaltres que perdem algú que estimem. També hem de predicar i ensenyar amb compassió perquè tant Jehovà com Jesús mostren aquesta bonica qualitat per les persones. I ens anima molt saber que tots dos entenen els nostres sentiments, ens mostren empatia i desitgen ajudar-nos a seguir endavant. Continuem posant en pràctica les lliçons que hem après en aquest article fins que arribi el dia que Jehovà compleixi la seva promesa i eixugui «totes les llàgrimes» dels nostres ulls (Ap. 21:4).