1. Quin canvi hi ha hagut els últims anys en alguns països?

DURANT milers d’anys, gairebé tothom pertanyia a alguna religió. Però en les últimes dècades sembla que això ha canviat. Cada vegada hi ha més persones que no es consideren religioses. De fet, en alguns països la majoria de la població afirma que no forma part de cap religió (Mt. 24:12). *

2. Per què cada cop hi ha més persones que no es consideren religioses?

² Per què cada cop hi ha més persones que no es consideren religioses? * Algunes estan centrades en gaudir dels plaers o capficades en les seves preocupacions (Lc. 8:14). D’altres que en el passat eren religioses, ja no creuen en Déu. N’hi ha que són creients, però pensen que la religió està passada de moda, no és útil o no és compatible amb la lògica i la ciència. És possible que sempre hagin sentit dir a amics, professors o mitjans de comunicació que la vida va sorgir per evolució, però que mai se’ls hagi donat raons lògiques per creure en Déu. I altres persones estan molt enfadades amb els líders religiosos que només es preocupen per tenir més diners i poder. A més, a alguns països els governs restringeixen les activitats religioses.

3. Quin és l’objectiu d’aquest article?

 ³ Jesús ens va manar que féssim deixebles de «gent de totes les nacions» (Mt. 28:19). Ara bé, com podem ajudar les persones que no són religioses a estimar Déu i ser deixebles de Crist? Hem de reconèixer que el lloc on s’ha criat una persona pot influir en com reaccionarà al nostre missatge. Per exemple, una persona d’origen europeu segurament no escoltarà de la mateixa manera que una d’Àsia. A Europa molts estan familiaritzats amb la Bíblia i amb la idea que Déu ha creat totes les coses. Però a molts països asiàtics, la gent sap ben poc o gairebé res de la Bíblia, i potser no creu en un Creador. L’objectiu d’aquest article és ajudar-nos a arribar al cor d’aquells a qui prediquem, sense importar el seu origen.

4. Per què hem de ser positius?

⁴ Sigues positiu. Cada any, moltes persones que no eren religioses es fan testimonis de Jehovà. Algunes tenien normes morals molt elevades i estaven desenganyades per la hipocresia religiosa. D’altres quasi no tenien normes morals i havien d’abandonar mals hàbits. Sens dubte, amb l’ajuda de Jehovà trobarem aquells que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» (Fe. 13:48; 1 Tim. 2:3, 4).

5. Què fa que moltes vegades la gent mostri interès?

⁵ Sigues amable i tingues tacte. Moltes vegades les persones que mostren interès quan prediquem no ho fan pel que diem, sinó per la manera com ho diem. Agraeixen que siguem amables, parlem amb tacte i ens preocupem sincerament per elles. En lloc d’obligar-les a escoltar el nostre missatge, ens esforcem per entendre el seu punt de vista sobre la religió. A alguns se’ls fa difícil parlar de religió amb un estrany, i d’altres troben que és de mala educació preguntar a algú què pensa sobre Déu. Fins i tot n’hi ha que s’avergonyeixen si els veuen llegir la Bíblia, especialment amb un testimoni de Jehovà. Sigui com sigui, hem de tenir en compte els seus sentiments (2 Tim. 2:24, nota).

6. a) Era flexible l’apòstol Pau? Explica-ho. b) Com podem copiar el seu exemple?

⁶ Què podem fer si algú se sent incòmode a l’escoltar paraules com Bíblia, creació, Déu o religió? Podem imitar l’apòstol Pau, que va adaptar la seva manera de predicar a la gent. Quan va parlar amb els jueus, «els va fer raonar basant-se en les Escriptures». Però quan es va dirigir a filòsofs grecs a l’Areòpag, no va citar directament de la Paraula de Déu (Fe. 17:2, 3, 22-31). Com podem copiar el seu exemple? Si prediquem a una persona que no creu en la Bíblia, probablement és millor no citar directament d’ella. I si a algú l’incomoda que el vegin llegir la Bíblia amb nosaltres, li podem mostrar alguns textos discretament, potser fent servir un dispositiu electrònic.

7. Segons 1 Corintis 9:20-23, què és possible que hàgim de fer si volem imitar Pau?

⁷ Posa’t en el seu lloc i escolta’ls. Hem d’intentar entendre per què les persones a qui prediquem pensen de certa manera (Prov. 20:5). Recorda l’exemple de Pau. Com que va créixer entre els jueus, segur que va adaptar la seva predicació als gentils, els quals sabien ben poc o res sobre Jehovà i les Escriptures. En el nostre cas, si volem entendre  i mostrar empatia a les persones del territori, potser haurem d’investigar la seva cultura i costums, o preguntar a germans de la congregació amb més experiència (llegeix 1 Corintis 9:20-23).

8. De quina manera podries començar una conversa?

⁸ El nostre objectiu és trobar els mereixedors (Mt. 10:11). Per fer-ho, hem de preguntar a la gent la seva opinió i escoltar-la amb atenció. Un germà que viu a Anglaterra demana a les persones quina pensen que és la clau per tenir un matrimoni feliç, criar els fills o afrontar les injustícies. Després d’escoltar la seva opinió, diu: «Què en penses d’aquest consell que es va escriure fa uns 2.000 anys?». Tot seguit, sense utilitzar la paraula Bíblia, els hi mostra alguns textos ben pensats en el seu mòbil.

9. Com podries predicar a la gent que no li agrada parlar de Déu?

⁹ Podem arribar al cor de la gent que habitualment no li agrada parlar de Déu conversant sobre algun tema que els preocupi. Com que moltes persones admiren la natura, els podríem dir: «Segurament t’has adonat que molts invents que fan els científics són còpies de coses que existeixen a la natura. Per exemple, els dissenyadors de micròfons estudien l’orella i els que dissenyen càmeres estudien l’ull. Quan analitzen aquests dissenys, de qui creus que estan aprenent?». Després d’escoltar atentament, podries afegir: «Vaig trobar molt interessant el que va dir un poeta del passat: “El qui ha fet l’orella, no hi sentirà? El qui ha format l’ull, ni hi veurà? [...] Ell, que ensenya la saviesa a la humanitat!” (Sl. 94:9, 10, BEC). Alguns científics estan d’acord amb aquestes paraules». Llavors els podries mostrar un article de la sèrie «Punts de vista sobre l’origen de la vida» del nostre lloc web jw.org^® (ves a QUÈ DIU LA BÍBLIA > LA CIÈNCIA I LA BÍBLIA). O els podries oferir el fullet La vida, va ser creada? o L’origen de la vida.

10. Com podries començar una conversa amb algú que no vol parlar de Déu?

¹⁰ Moltes persones desitgen un futur millor, però tenen por que la terra sigui destruïda o arribi el moment en què no s’hi pugui viure. Un superintendent itinerant de Noruega comenta que  aquells que no volen parlar de Déu, sovint sí que volen parlar de les condicions mundials. Després de saludar, ell diu: «Què en penses? Creus que els polítics o els científics podran aconseguir un futur millor?». Tot seguit, escolta amb cura l’opinió de la persona, i li llegeix o cita un text bíblic sobre el futur meravellós que ens espera. A alguns els crida l’atenció que la Bíblia prometi que la terra existirà per sempre i que la gent bona hi viurà eternament (Sl. 37:29; Ecl. 1:4).

11. a) Per què hem d’utilitzar un ventall d’opcions quan prediquem? b) Com podem copiar l’exemple de Pau que es descriu a Romans 1:14-16?

¹¹ Farem bé d’utilitzar un ventall d’opcions amb aquells que prediquem. Com que cada persona és un món, el que pot interessar a una pot ser que a l’altra no. A alguns no els fa res parlar directament de Déu o de la Bíblia, però n’hi ha que responen millor si primer els parlem d’altres temes. Sigui com sigui, hem d’aprofitar bé qualsevol oportunitat per parlar amb tothom (llegeix Romans 1:14-16). Amb tot, no hem d’oblidar que és Jehovà qui «fa créixer» la llavor de la veritat en el cor d’aquells que tenen la disposició correcta (1 Cor. 3:6, 7).

12. Com podem predicar a persones que venen de països asiàtics que mai s’hagin plantejat l’existència d’un Creador?

¹² Per tot el món, molts germans es troben amb persones que venen de països asiàtics, i en alguns d’ells s’han restringit les activitats religioses. Molts no s’han plantejat mai l’existència d’un Creador. N’hi ha que tenen curiositat i accepten directament un curs de la Bíblia, mentre que d’altres al principi no tenen massa interès per conèixer noves creences. Com els podem predicar? Alguns germans d’experiència han comprovat que és molt útil conversar de manera informal, mostrar interès personal i, quan sigui un bon moment, explicar com certs consells bíblics els han ajudat a millorar les seves vides.

13. Què atreu a moltes persones a saber més de la Bíblia? (Mira la imatge de la portada.)

¹³ A moltes persones els atreuen els consells útils que trobem a la Bíblia (Ecl. 7:12). Una germana que predica en xinès mandarí a Nova York diu: «M’esforço per escoltar i mostrar interès en la gent. Si em diuen que fa poc que hi han arribat, els pregunto: “T’estàs adaptant bé al país? Has trobat feina? Et tracta bé la gent?”». De vegades, això li obre la porta per parlar de la Bíblia. Si ho veu convenient, ella afegeix: «Quin és el secret per dur-se bé amb els altres? Et podria mostrar un consell de la Bíblia? Aquí diu: “L’inici de la discòrdia és com deixar anar les aigües: per tant, abans que s’emboliqui la controvèrsia, retira’t” (Prov. 17:14). Creus que aquest consell ens pot ajudar a tenir bones relacions amb els altres?». Aquest tipus de converses poden ser útils per identificar qui vol saber més de la Bíblia.

14. Com predica un germà que viu a l’Extrem Orient a aquells que diuen que no creuen en Déu?

¹⁴ Què podem dir a aquells que afirmen no creure en Déu? Un germà amb molta experiència que predica a persones no religioses a l’Extrem Orient explica: «Normalment quan una persona ens diu que no creu en Déu, realment vol dir que no creu en els déus que la majoria de la gent local adora. Per això, els hi dic que estic d’acord que la majoria  dels déus estan fets pels homes i no són reals. Sovint els llegeixo Jeremies 16:20 que diu: “¿Es fabricarà l’home déus per a si mateix? No són pas déus!”. Llavors els pregunto: “Com podem saber quin déu és real i quin està fet pels homes?”. Després els escolto atentament i els llegeixo Isaïes 41:23: “Expliqueu-nos les coses que vindran després, i sabrem que sou déus”. Seguidament els poso un exemple de com Jehovà ha predit el futur».

15. Què podem aprendre d’un germà que viu a l’Àsia Oriental?

¹⁵ Un germà que viu a l’Àsia Oriental acostuma a fer el següent quan torna a visitar les persones interessades: «Els ensenyo consells pràctics que trobem a la Bíblia, profecies que s’han complert i lleis que controlen l’univers. Llavors els mostro com tot això prova que existeix un Creador inteŀligent. Quan la persona accepta que és possible que Déu existeixi, li començo a ensenyar què diu la Bíblia sobre Jehovà».

16. Segons Hebreus 11:6, per què els nostres estudiants necessiten tenir fe en Déu i en la Bíblia, i com els podem ajudar a aconseguir-ho?

¹⁶ Quan fem cursos bíblics amb persones que no són religioses, les hem d’ajudar en tot moment a enfortir la seva fe en l’existència de Déu i a confiar en la Bíblia (llegeix Hebreus 11:6). Això pot implicar examinar més d’una vegada certes ensenyances. Per exemple, en cada sessió d’estudi podríem analitzar com s’han complert les profecies bíbliques, com la Bíblia és històricament i científicament exacta, o com ens ajuda en el nostre dia a dia. Així estaran més segures que la Bíblia és la Paraula de Déu.

17. Quin resultat pot tenir demostrar amor a les persones?

¹⁷ Tant si les persones del nostre territori són religioses com si no ho són, les podem ajudar a fer-se deixebles de Jesús si les tractem amb amor (1 Cor. 13:1). A mesura que estudiem amb elles, el nostre objectiu ha de ser que vegin que Jehovà ens estima i que vol que l’estimem. Cada any, milers de persones que abans tenien poc o cap interès en la religió es bategen perquè han arribat a estimar Déu. Per això, sigues positiu i mostra interès personal a tothom. Posa’t en el seu lloc i escolta’ls amb atenció. Ajuda’ls a fer-se deixebles de Jesús amb el teu exemple.