A LA Bíblia trobem exemples de persones fidels que tenien «sentiments com els nostres» (Jm. 5:17). Segurament ens podem identificar amb el que va dir Pau a Romans 7:21-24: «Quan desitjo fer el que està bé, tendeixo a fer el que està malament. [...] Pobre de mi!». Com que tots lluitem contra les nostres imperfeccions, no creus que ens tranquiŀlitzen molt aquestes paraules?

Però l’apòstol també va expressar altres sentiments. Ell va afirmar: «El Fill de Déu [...] em va estimar i va donar la seva vida per mi» (Gàl. 2:20). Et sents de la mateixa manera? Pot ser que no sempre.

Si tens sentiments de baixa autoestima per errors comesos al passat, de vegades et podria costar acceptar que Jehovà t’estima i t’ha perdonat i, encara més, creure que Jesús va morir per tu. Vol el Fill de Déu que vegis el rescat com un regal personal? Si és així, què et pot ajudar a aconseguir-ho? Analitzem aquestes dues preguntes.

Jesús vol que considerem el seu sacrifici com un regal personal. Com en podem estar segurs? Imagina’t l’escena que es descriu a Lluc 23:39-43. Un home està penjat en un pal de turment al costat de Jesús. Aquest home reconeix que és culpable d’haver fet coses molt dolentes, probablement delictes greus, ja que aquest càstig cruel es reservava a autèntics criminals. Angoixat pel seu tràngol, l’home suplica a Jesús: «Recorda’t de mi quan entris al teu Regne».

Com va reaccionar el Fill de Déu? Visualitza l’escena: Jesús mou el cap per mirar aquell home, tot i que això li provoca molt de mal. Encara que està agonitzant, somriu amb tendresa i el consola. Jesús simplement li podria explicar que ha vingut per «donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Mt. 20:28). Però en lloc d’això, li diu: «Avui et prometo que estaràs amb mi al paradís». T’has fixat que Jesús va destacar que el seu sacrifici beneficiaria personalment a aquell home? Amb un to amigable i proper, es va adreçar a ell fent servir la segona persona del singular al dir «estaràs» i l’expressió «amb mi», i es va centrar en l’esperança que aquell home gaudiria en el futur: viure en un paradís a la terra.

Sens dubte, el Fill de Déu volia que aquell home acceptés el seu sacrifici com un regal personal. Si Jesús desitjava això d’aquell criminal que no va tenir l’oportunitat de servir Déu, no creus que ho desitjaria encara més d’un germà que serveix Jehovà? Què ens pot ajudar a estar segurs que el sacrifici de Jesús ens beneficia personalment, tot i els nostres errors del passat?

Com que Pau va rebre la responsabilitat de predicar, entenia que Jesús va morir per  ell. Per això, va dir: «Dono gràcies a Jesucrist, el nostre Senyor, que em va donar força, perquè em va considerar fidel i em va assignar una obra sagrada, encara que abans jo blasfemava contra Déu, perseguia el seu poble i era un arrogant» (1 Tim. 1:12-14). L’assignació de Pau el va ajudar a estar convençut que el Fill de Déu era compassiu, l’estimava i confiava en ell. De manera semblant, Jesús t’ha donat la comissió de predicar les bones notícies (Mt. 28:19, 20). Et pot ajudar això a entendre que Jesús també va morir per tu?

L’Albert, que va tornar fa poc a la veritat després d’haver estat expulsat gairebé 34 anys, explica: «Sempre tinc present els meus pecats. Però quan estic predicant, penso el mateix que Pau, que Jesús m’ha donat aquesta responsabilitat de manera personal. Això m’enforteix molt. M’ajuda a tenir una actitud positiva a la vida i a veure el meu futur amb alegria» (Sl. 51:3).

L’Allan era un delinqüent i una persona violenta abans de conèixer la veritat. Ell reconeix: «Encara penso en tot el dany que vaig causar a la gent. I això em deprimeix. Amb tot, agraeixo a Jehovà que permeti a un pecador com jo portar les bones notícies als altres. Veure que la gent escolta el missatge m’ajuda a recordar que Jehovà és molt amorós i bondadós. Sento que m’utilitza per ajudar aquells que estan passant per una experiència semblant a la meva».

Quan prediquem, estem ocupats fent coses bones i tenim pensaments positius. Això ens ajuda a estar convençuts que Jesús és compassiu, ens estima i confia en nosaltres.

Fins que el món de Satanàs desaparegui, potser ens sentirem tristos pels errors del passat. Què ens pot ajudar?

La Jean, que sovint té sentiments de culpa per haver portat una doble vida quan era jove, diu: «M’anima molt recordar que “Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos”» (1 Jn. 3:19, 20). Saber que Jehovà i Jesús entenen que som imperfectes també ens pot reconfortar molt. No hem d’oblidar que ells han fet el regal del rescat no a humans perfectes sinó a pecadors que es penedeixen (1 Tim. 1:15).

Si medites sota oració en com Jesús va tractar els humans imperfectes i t’esforces al màxim per complir la teva comissió de predicar, estaràs plenament convençut que el rescat et beneficia de manera personal. Així, podràs dir el mateix que l’apòstol Pau: «El Fill de Déu [...] em va estimar i va donar la seva vida per mi».