1. Per què Jehovà no ens compara amb ningú?

A JEHOVÀ li encanta la varietat. Això es fa evident a la seva meravellosa creació, inclosos els humans. Cada persona és única. Per això, el nostre Pare no et compara amb ningú més. Ell veu el teu cor, la teva persona interior (1 Sam. 16:7). També té en compte les teves fortaleses i febleses, i la teva criança. Mai et demana que facis més del que pots. Així doncs, ens hem d’esforçar per copiar Jehovà i veure’ns com ell ens veu. Si ho fem, tindrem «una opinió equilibrada» de nosaltres mateixos, i no pensarem que som ni els millors ni els pitjors (Rm. 12:3).

2. Per què no és bo que ens comparem amb els altres?

² És clar, si ens fixem en el bon exemple d’un germà o una germana que predica de manera eficaç, ens serà més fàcil millorar la nostra predicació (Fili. 3:17; Heb. 13:7). Ara bé, una cosa és observar l’exemple d’un germà i imitar-lo, i una altra ben diferent és comparar-nos amb ell. Aquest tipus de comparacions ens podrien fer sentir enveja i que no valem res, i ens podrien desanimar. Tal com vam veure a l’article anterior, competir amb altres germans per intentar ser millors que ells podria ser molt perjudicial en sentit espiritual. Amb bona raó Jehovà ens aconsella: «Que cadascú analitzi les seves pròpies accions, i llavors tindrà motius per alegrar-se del que ell mateix fa, sense comparar-se amb els altres» (Gàl. 6:4).

3. Dels canvis que has fet servint Jehovà, quins et fan més feliç?

³ Jehovà vol que t’alegris pel progrés espiritual que has fet fins ara. Per exemple, si estàs batejat, segur que et sents molt feliç d’haver aconseguit fer aquest pas. Ningú va prendre aquesta decisió per tu; va ser el teu amor per  Jehovà el que et va motivar a fer-ho. Pensa en el que has aconseguit des de llavors. Pregunta’t: «M’agrada cada vegada més llegir i estudiar la Bíblia? Són les meves oracions més personals i sentides? (Sl. 141:2.) M’esforço per tenir més converses a la predicació i utilitzar de manera més eficaç les eines que hem rebut de l’organització? Sento que Jehovà m’ha ajudat a millorar com a marit o dona, pare o mare?». Sens dubte, pots estar molt content i satisfet del progrés espiritual que hagis fet en aquests aspectes.

4. Què veurem en aquest article?

⁴ Tots podem ajudar els altres a no comparar-se amb ningú i a alegrar-se del seu propi progrés espiritual. En aquest article, veurem com els pares poden ajudar els seus fills, com el marit i la dona es poden donar suport mútuament i també com tots, especialment els ancians, ens podem ajudar els uns als altres a la congregació. També analitzarem principis bíblics que ens poden ajudar a posar-nos objectius raonables tenint en compte les nostres capacitats i circumstàncies.

5. Segons Efesis 6:4, què han d’evitar els pares?

⁵ Els pares han d’anar molt amb compte de no comparar un fill amb un altre ni de demanar als fills que facin més del que poden. Les comparacions negatives i les expectatives poc raonables poden fer que els fills es frustrin i es desanimin (llegeix Efesis 6:4). Una germana que es diu Sachiko explica: «Els meus mestres esperaven que fos millor que els meus companys de classe. A més, la meva mare volia que fos molt bona estudiant per donar un bon testimoni als mestres i al meu pare, que no servia Jehovà. De fet, volia que tragués un 10 a tots els exàmens, però això era impossible. Tot i que fa anys que vaig acabar l’escola, de vegades encara em pregunto si fer tot el puc per a Jehovà és suficient per a Ell». *

6. Què poden aprendre els pares de les paraules de Salm 131:1, 2?

⁶ Els pares poden trobar una lliçó molt valuosa a Salm 131:1, 2 (llegeix-lo). Allà el rei David va dir que no aspirava  a «grandeses» ni a «coses massa elevades» per a ell. La seva humilitat i modèstia el calmaven i el tranquiŀlitzaven. Què poden aprendre els pares d’aquestes paraules de David? Bé, si són humils i modestos, no només seran raonables amb el que poden esperar d’ells mateixos sinó també amb el que esperen dels seus fills. Poden fer que se sentin valorats si són conscients de les seves fortaleses i limitacions, i els ajuden a posar-se metes raonables. Una germana que es diu Marina relata: «La meva mare mai em comparava amb els meus tres germans ni amb altres nens. Ella em va ensenyar que cadascú té diferents habilitats i que tots som valuosos als ulls de Jehovà. Gràcies a la meva mare, gairebé mai em comparo amb ningú».

7, 8. Com pot un marit honrar la seva dona?

⁷ La Bíblia diu que els cristians han d’honrar la seva dona (1 Pe. 3:7). Honrar algú implica donar-li una atenció especial i tractar-lo amb respecte. Per exemple, un marit pot honrar la seva dona tractant-la amb dignitat. Mai li demanaria que fes més del que pot i, és clar, no la compararia amb altres dones. Quin efecte podria tenir fer aquest tipus de comparacions? Una germana que es diu Rosa està casada amb un home que no serveix Jehovà i sovint la compara amb altres dones. Les seves paraules cruels han fet que aquesta germana se senti malament amb ella mateixa i, fins i tot, que dubti que algú la pugui estimar. Ella mateixa reconeix: «Necessito que em recordin constantment que Jehovà em valora». Quina diferència amb els marits cristians, que sempre han d’honrar la seva dona! Saben que fer-ho no només afecta la seva relació de matrimoni sinó també la seva amistat amb Jehovà. *

⁸ Un marit que honra la seva dona parla bé d’ella, li diu que l’estima i la felicita sovint (Prov. 31:28). Així és com el marit de la Katerina, mencionada a l’anterior article, la va ajudar a superar els seus sentiments d’inferioritat. De petita, la seva mare sovint la rebaixava i la comparava amb altres nenes, incloses les seves amigues. Quin en va ser el resultat? La Katerina es va començar a comparar amb altres persones i sempre pensava que ella era inferior. Fins i tot, ho continuava fent després de conèixer la veritat. Malgrat això, el seu marit la va ajudar a lluitar contra aquesta tendència i a tenir un punt de vista més equilibrat d’ella mateixa. Aquesta germana diu: «El meu marit m’estima, em felicita per les coses que faig bé i fa oració per mi. També em recorda les boniques qualitats de Jehovà i m’ajuda a lluitar contra els meus pensaments negatius».

9, 10. Com van ajudar els ancians a una germana a deixar de comparar-se amb els altres?

⁹ Com poden ajudar els ancians a aquells que acostumen a comparar-se amb els altres? Fixa’t en l’experiència d’una germana que es diu Hanuni. De joveneta, poques vegades la felicitaven. Ella recorda: «Era molt tímida i pensava que els altres nens eren millors que jo. Des de ben petita sempre m’he comparat amb els altres». Fins i tot, després de conèixer la veritat la Hanuni es continuava comparant amb la resta. Va arribar  a pensar que no aportava res a la congregació. Però ara serveix com a pionera i és molt feliç. Què la va ajudar a canviar la seva manera de pensar?

¹⁰ Ella comenta que els ancians la van ajudar molt. Li demostraven que confiaven en ella i la felicitaven sovint. Aquesta germana explica: «En diverses ocasions els ancians em van demanar que animés algunes germanes que ho necessitaven. Això em va fer sentir molt útil. Recordo quan aquests ancians tan amorosos em van agrair l’ànim que vaig donar a algunes germanes més joves. Llavors, em van llegir 1 Tessalonicencs 1:2, 3. Aquelles paraules em van arribar al cor. Gràcies a aquests bons pastors, em vaig adonar que tinc un paper important al poble de Déu».

11. Com podem ajudar els «qui se senten desfets i enfonsats»?

¹¹ Jehovà es preocupa molt pels «qui se senten desfets i enfonsats» (Is. 57:15, BCI). Tots nosaltres, no només els ancians, hauríem d’animar aquests germans. Una manera de fer-ho és interessant-nos sincerament per ells. De fet, el nostre Pare vol que estimem les seves precioses ovelletes (Prov. 19:17). Una altra manera d’ajudar-los és sent humils i modestos. No volem ser el centre d’atenció, ja que això podria despertar l’enveja d’altres germans. Al contrari, volem utilitzar el nostre coneixement i capacitats per ajudar-nos els uns als altres (1 Pe. 4:10, 11).

12. Per què se sentien atretes a Jesús les persones humils? (Mira la imatge de la portada.)

¹² Podem aprendre molt sobre com tractar els altres analitzant la manera com Jesús va tractar els seus seguidors. Ell va ser l’home més gran que mai ha viscut a la terra. Així i tot, va ser «bondadós i humil de cor» (Mt. 11:28-30). Mai va presumir de la seva inteŀligència superior o del seu ampli coneixement. Va ensenyar utilitzant paraules senzilles i fàcils d’entendre, i amb exemples que atreien l’atenció dels seus oients i arribaven al cor de les persones humils (Lc. 10:21). A diferència dels líders religiosos que eren molt arrogants, mai va fer que ningú se sentís insignificant als ulls de Jehovà (Jn. 6:37). En lloc d’això, sempre tractava amb dignitat tot tipus de persones.

13. Com va demostrar Jesús que tractava els seus deixebles amb amor i bondat?

¹³ Jesús sempre va tractar els seus deixebles amb amor i bondat. Ell sabia que cadascun d’ells tenia capacitats i circumstàncies diferents. Per aquest motiu, no tots podien atendre les mateixes responsabilitats ni ser igual de productius a la predicació. Malgrat això, el Fill de Déu valorava els esforços que feien de tota ànima. Jesús era comprensiu i la paràbola dels talents ho va reflectir molt bé. En aquest relat, l’amo va assignar una feina a cada esclau «segons la seva capacitat». Un dels dos esclaus diligents va guanyar més que l’altre, però l’amo va felicitar els dos amb les mateixes paraules: «Ben fet, esclau bo i fidel!» (Mt. 25:14-23).

14. Com podem tractar els altres igual que ho va fer Jesús?

¹⁴ Jesús ens tracta de manera amorosa i bondadosa. Ell sap que les nostres habilitats i circumstàncies varien, però s’alegra molt quan fem tot el que podem per Jehovà. Nosaltres també hem de tractar els  altres com Jesús ho va fer. Mai hauríem de fer sentir malament ni de poc valor a cap germà perquè no pugui fer tant com la resta. En lloc d’això, hem de buscar oportunitats d’encomiar els germans per esforçar-se al màxim en el seu servei a Jehovà.

15, 16. Com va ajudar a una germana marcar-se objectius raonables?

¹⁵ Posar-se metes espirituals dona sentit a la nostra vida. Ara bé, és essencial que ens posem objectius d’acord a les nostres habilitats i circumstàncies, no a les dels altres. Si no ho féssim, podríem acabar decebuts i desanimats (Lc. 14:28). Pensa en l’exemple d’una pionera que es diu Midori.

¹⁶ Quan era petita, el seu pare que no és testimoni l’humiliava comparant-la amb els seus germans i companys de classe. Ella diu: «Sentia que no valia res». Però a mesura que es va fer gran va començar a tenir més autoestima. La Midori explica: «Llegir la Bíblia cada dia m’ajudava a tenir pau interior i sentia que Jehovà m’estimava». A més, es va posar metes raonables i va demanar ajuda a Déu per complir-les. Això la va ajudar a ser feliç i a centrar-se en el seu propi progrés espiritual.

17. a) Què hem de fer per continuar renovant la nostra manera de pensar? b) Què aconseguirem si ho fem?

¹⁷ Superar els pensaments negatius pot prendre molt de temps. Per això, Jehovà ens aconsella: «Heu de continuar renovant la vostra manera de pensar» (Ef. 4:23, 24). Per tal d’aconseguir-ho, hem de fer oració, estudiar la Bíblia i meditar en ella. Així doncs, dedica temps a fer-ho i demana a Jehovà que et doni forces. El seu esperit t’ajudarà a vèncer qualsevol tendència a comparar-te amb els altres i, si hi ha  qualsevol indici d’enveja al teu cor, podràs identificar-lo i desarrelar-lo ràpidament.

18. Com ens consolen les paraules de 2 Cròniques 6:29, 30?

¹⁸ Llegeix 2 Cròniques 6:29, 30. Jehovà ens coneix perfectament i sap les lluites que tenim. Ell és conscient que lluitem contra l’esperit d’aquest món i les nostres pròpies imperfeccions. Quan observa els grans esforços que fem, el seu amor per nosaltres augmenta.

19. Com ens ajuda Jehovà a entendre el que sent per nosaltres?

¹⁹ Per ajudar-nos a entendre el que sent per nosaltres, Jehovà utilitza el fort lligam que hi ha entre una mare i el seu nadó (Is. 49:15). Fixa’t en l’exemple de la Rachel. Ella diu: «La meva filla, la Stephanie, va néixer prematurament. La primera vegada que la vaig veure era tan petita i semblava tan indefensa. El primer mes de vida el va haver de passar a una incubadora, però els metges em deixaven agafar-la en braços una estona cada dia. Aquells moments especials ens van ajudar a formar un fort lligam entre nosaltres. Ara té 6 anys i és més petita que altres nens de la seva edat. Malgrat això, l’estimo moltíssim perquè sé que va lluitar molt per viure i ha omplert la meva vida de felicitat». Que consolador és saber que Jehovà sent aquest tipus d’amor tan tendre i profund per nosaltres! Ell sempre observa els esforços que fem per adorar-lo amb tot el cor.

20. Quins motius tenim per ser feliços?

²⁰ Per a Jehovà ets únic, i està molt content que formis part de la seva variada família. Ell no et va atreure perquè fossis millor que els altres, sinó perquè va veure el teu cor i va observar que eres una persona humil a qui podria modelar i ensenyar (Sl. 25:9). Estigues segur que Déu valora molt els teus esforços per servir-lo de tota ànima. El teu aguant i la teva fidelitat demostren que tens «un cor sincer i bo» (Lc. 8:15). Així doncs, no deixis mai de donar-li a Jehovà el millor. Llavors, tindràs motius per alegrar-te del que tu mateix fas.