1. Quin efecte pot tenir en la gent l’esperit de competició? Posa’n exemples.

EN AQUEST món, moltes persones actuen de manera egoista mogudes per un fort esperit de competició. Per exemple, un home de negocis sense escrúpols podria recórrer a tot tipus de tàctiques per tal de desbancar els seus competidors. Un esportista podria fer mal intencionadament a un jugador de l’altre equip només per guanyar la competició. Fins i tot un estudiant que vol entrar a una universitat prestigiosa podria arribar a fer trampes als exàmens d’accés per aconseguir el seu objectiu. Com a cristians, sabem que aquesta manera d’actuar no agrada a Jehovà. De fet, forma part de «les obres de la carn» (Gàl. 5:19-21). Ara bé, podria ser que un germà promogués un esperit de competició a la congregació sense adonar-se’n? És molt important que tots hi pensem, ja que aquest esperit negatiu podria afectar la unitat de la nostra germanor.

2. Què analitzarem en aquest article?

² En aquest article, repassarem algunes característiques negatives que poden fer que promoguem un esperit de competència entre els germans. També analitzarem exemples de servents fidels del passat que no es van deixar portar per aquest esperit. Abans, però, vegem com ens podem fer una autoanàlisi per examinar la nostra motivació.

3. Quines preguntes ens hauríem de fer?

³ De tant en tant, seria bo que ens féssim una autoanàlisi  i examinéssim la nostra motivació. Per exemple, ens podríem preguntar: «Necessito comparar-me amb els altres per sentir-me bé amb mi mateix? Tinc sempre el desig de ser el millor en qualsevol cosa que faci o, com a mínim, destacar més que cert germà o germana? O simplement vull donar el millor a Jehovà?». Per què ens hauríem de fer aquestes preguntes?

4. Per què no ens hem de comparar amb els altres?

⁴ La Bíblia ens anima a no comparar-nos amb els altres (llegeix Gàlates 6:3, 4). Per què? D’una banda, si pensem que som millors que la resta, ens podem tornar orgullosos. D’altra banda, si ens comparem amb els altres i pensem que som inferiors, ens podem desanimar. Sigui com sigui, no estarem pensant d’una manera equilibrada (Rm. 12:3). La Katerina, * una germana que viu a Grècia, diu: «Abans em comparava amb germanes que eren més guapes, més hàbils a la predicació o que feien amics amb més facilitat. Això feia que em sentís inferior». Recordem que Jehovà ens ha atret a Ell no perquè siguem atractius, bons comunicadors o tinguem molts amics, sinó perquè l’estimem de tot cor i obeïm el seu Fill (Jn. 6:44; 1 Cor. 1:26-31).

5. Què ens ensenya el que li va passar a un germà?

⁵ Una altra pregunta que ens hauríem de fer és la següent: «Tinc la fama de promoure la pau o d’estar sempre discutint amb els altres?». Fixa’t el que li va passar a un germà que es diu Hyun i que viu a Corea del Sud. Durant un temps va arribar a veure aquells que tenien privilegis de servei com a rivals. Ell explica: «Era molt crític amb aquests germans i sovint estava en desacord amb el que deien». Quin efecte va tenir això? Ell mateix reconeix: «La meva actitud estava posant en perill la unitat de la congregació». Alguns dels seus amics el van ajudar a adonar-se del problema que tenia. Aquest germà va fer els canvis necessaris i ara és un bon ancià. Si en alguna ocasió observem que tenim la tendència de promoure un esperit de competència en lloc de la pau, hem d’actuar ràpidament.

6. Segons Gàlates 5:26, quines característiques negatives alimenten la competitivitat?

⁶ Llegeix Gàlates 5:26. Quines característiques negatives podrien fer que promoguéssim un esperit de competició? Una és l’arrogància. La persona arrogant és orgullosa, egoista i egocèntrica. Una altra qualitat negativa és l’enveja. L’envejós no només desitja el que té una altra persona sinó que, a més, vol que aquesta ho deixi de tenir. En realitat, l’enveja és un tipus d’odi. Sens dubte, volem fugir d’aquests trets negatius com de la pesta.

7. Quin exemple ens pot ajudar a entendre el perill de l’arrogància i l’enveja?

⁷ L’arrogància i l’enveja es poden comparar a les impureses que contaminen el combustible d’un avió. Encara que la nau s’enlairi, aquestes substàncies poden arribar a obstruir els conductes per on passa el combustible i fer que els motors perdin potència just abans d’aterrar. Això podria provocar un accident greu. De manera semblant, pot ser que algú serveixi Déu durant un temps, però si està motivat per l’arrogància i l’enveja acabarà estavellant-se en sentit espiritual (Prov. 16:18). Deixarà de servir Jehovà i es causarà molt de mal a ell mateix i als  altres. Tenint això en compte, com ens podem protegir de l’arrogància i l’enveja?

8. Què podem fer per lluitar contra l’arrogància o l’egocentrisme?

⁸ Si volem lluitar contra l’arrogància o l’egocentrisme, hem de tenir ben present el consell que l’apòstol Pau va donar als filipencs, quan els va escriure: «No feu res per ambició ni per arrogància. Al contrari, sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres» (Fili. 2:3). Si considerem que «els altres són superiors» a nosaltres, no competirem amb aquells que tenen capacitats o qualitats que nosaltres no tenim. Al contrari, ens n’alegrarem per ells, sobretot si les utilitzen per servir Jehovà de tot cor. Alhora, si ells fan cas del consell de Pau, se centraran en les nostres bones qualitats i les valoraran. Com a resultat, tots promourem la pau i la unitat a la congregació.

9. Com podem lluitar contra la nostra tendència a l’enveja?

⁹ Una manera de lluitar contra la nostra tendència a l’enveja és cultivant la modèstia, és a dir, sent conscients de les nostres limitacions. Si ens esforcem per ser modestos, no intentarem demostrar que tenim més talent o habilitats que ningú. Al contrari, ens esforçarem per aprendre d’aquells que tinguin més capacitats que nosaltres. Per exemple, imagina’t que et costa fer discursos. Podries demanar a un germà que sigui bon orador que t’ajudi a preparar-te millor? Si no te’n surts a la cuina, li podries demanar ajuda a una germana que sigui bona cuinera? I si t’és difícil fer amics, podries demanar consell a algú de la congregació a qui li sigui més fàcil? Si ho fas, evitaràs l’enveja i milloraràs les teves habilitats.

10. Quin problema va afrontar Gedeó?

¹⁰ Fixa’t en el que va passar en una ocasió entre Gedeó, que era de la tribu de Manassès, i els homes d’Efraïm. Aquest servent fidel i els seus 300 homes acabaven d’aconseguir una victòria molt important gràcies a l’ajuda de Jehovà. Fàcilment  podrien haver presumit d’aquesta gran fita. Poc després, els homes d’Efraïm van anar a la seva trobada, però no per felicitar-los sinó per barallar-se amb ells. Per què? Com que Gedeó no els havia convidat a lluitar contra els enemics de Déu des del principi, sembla que tenien l’orgull ferit. Aquests israelites estaven tan centrats en defensar l’honor de la seva tribu que van perdre de vista el més important: Gedeó havia contribuït a honrar el nom de Jehovà i protegir el Seu poble (Jut. 8:1).

11. Com va respondre Gedeó als homes d’Efraïm?

¹¹ Gedeó va ser humil i va dir als homes d’Efraïm: «Què he fet ara en comparació de vosaltres?». Llavors, els va posar un exemple per recordar-los com Jehovà els havia beneït. En sentir aquesta resposta, ells es van calmar (Jut. 8:2, 3). Gedeó va deixar de banda el seu orgull per mantenir la pau del poble de Déu.

12. Què aprenem dels efraïmites i de Gedeó?

¹² Què podem aprendre d’aquest relat? L’exemple dels efraïmites ens ensenya que no ens hem de centrar més en defensar el nostre honor que en honrar Jehovà. Els caps de família i els ancians també poden aprendre una lliçó molt valuosa de Gedeó. Si algú s’enfada per alguna cosa que hagin fet, han d’intentar posar-se en el seu lloc i entendre el seu punt de vista. També poden felicitar la persona per allò que hagi fet bé. És clar, això requerirà molta humilitat, especialment si és evident que la persona està equivocada. Però mantenir la pau sempre serà més important que demostrar qui té la raó.

13. Quin repte va afrontar Anna, i què va fer per superar-lo?

¹³ Fixa’t ara en l’exemple d’Anna. Aquesta dona fidel estava casada amb un levita que es deia Elcanà. Però ell tenia una altra esposa. Encara que estimava Anna molt més que Peninnà, aquesta «tenia fills, però Anna no». A més, Peninnà «la provocava» per fer-la sentir malament. Com va afectar això Anna? Es va amargar molt, «plorava, i no menjava» (1 Sam. 1:2, 6, 7). Amb tot, a cap lloc de la Bíblia diu que Anna s’intentés venjar. Al contrari, va obrir el seu cor a Jehovà i va confiar que Ell resoldria els assumptes. Va deixar Peninnà de tractar malament Anna? La Paraula de Déu no ho diu, però sí diu que Anna va recuperar la seva pau. El relat afirma que «el seu rostre ja no estava trist» (1 Sam. 1:10, 18).

14. Què podem aprendre de l’exemple d’Anna?

¹⁴ Què podem aprendre de l’exemple d’Anna? Si algú intenta competir amb tu d’alguna manera, recorda que pots controlar la situació i evitar entrar en qualsevol tipus de competició. En lloc de pagar  «mal per mal», has d’intentar fer les paus amb la persona (Rm. 12:17-21). Fins i tot, si no reacciona bé, segur que podràs mantenir la teva pau interior.

15. Quines coses tenien en comú Apoŀlos i Pau?

¹⁵ Analitzem ara l’exemple del deixeble Apoŀlos i de l’apòstol Pau. Tots dos tenien molt de coneixement de les Escriptures, eren mestres reconeguts i influents, i van ajudar moltes persones a conèixer la veritat. Però cap d’ells va veure l’altre com al seu rival.

16. Com descriuries Apoŀlos?

¹⁶ Apoŀlos «havia nascut a Alexandria», una ciutat molt coneguda al primer segle on la gent viatjava per rebre educació. La Bíblia diu que «era un home eloqüent», segurament un gran orador, «que coneixia molt bé les Escriptures» (Fe. 18:24). Quan va estar servint a la ciutat de Corint, sembla que alguns germans van expressar clarament que els agradava més Apoŀlos que altres cristians, inclòs Pau (1 Cor. 1:12, 13). Va promoure d’alguna manera Apoŀlos aquella actitud crítica i divisiva? De cap manera! De fet, després que aquest deixeble va marxar de Corint, Pau li va demanar que tornés a visitar aquells germans (1 Cor. 16:12). Si Apoŀlos hagués estat dividint aquella congregació, l’apòstol mai li hauria demanat que hi tornés. Sens dubte, Apoŀlos va utilitzar les seves habilitats de la millor manera possible: per predicar les bones notícies i per enfortir els germans. A més, estem segurs que era una persona humil. Per exemple, el relat no diu en cap moment que s’ofengués quan Àquila i Prisciŀla «li van explicar el camí de Déu amb més exactitud» (Fe. 18:24-28).

17. Què va fer l’apòstol Pau per promoure la unitat?

 ¹⁷ Pau era conscient de la bona feina que estava fent Apoŀlos, però mai es va sentir amenaçat per ell. L’apòstol era una persona humil, modesta i raonable, i això va quedar ben palès en el consell que va donar als corintis. En lloc de sentir-se afalagat per aquells que deien: «Jo sóc de Pau», va donar tota la glòria a Jehovà i a Jesús (1 Cor. 3:3-6).

18. Què aprenem de l’exemple d’Apoŀlos i de Pau?

¹⁸ Què podem fer per copiar l’exemple d’Apoŀlos i de Pau? Pot ser que ens esforcem per servir Jehovà de tot cor i que ajudem moltes persones a batejar-se. Ara bé, hem de reconèixer que qualsevol cosa que aconseguim és gràcies a la benedicció de Jehovà. L’exemple d’aquests dos cristians fidels ens ensenya una altra lliçó important: com més responsabilitats rebem, més oportunitats tenim de promoure la pau. Estem molt agraïts de tenir a les congregacions germans nomenats que promouen la pau i la unitat donant consells basats en la paraula de Déu, i que centren l’atenció no en ells mateixos sinó en el nostre exemple principal, Jesús (llegeix 1 Corintis 4:6, 7).

19. Què podem fer tots? (Consulta també el requadre « No promoguis l’esperit de competició».)

¹⁹ Jehovà ens ha donat a tots «diverses habilitats» i les podem utilitzar per servir-nos «els uns als altres» (1 Pe. 4:10). És possible que de vegades pensem que el que podem aportar és molt poc. Però els petits esforços que fem per mantenir la unitat són com les petites puntades que mantenen unides les parts d’una peça de roba. Així doncs, esforcem-nos al màxim per arrencar de soca-rel qualsevol indici de competitivitat, i estiguem decidits a fer tot el que puguem per promoure la pau i la unitat a la congregació (Ef. 4:3).