1. En quin sentit hem de ser com un arbre? (Mira la imatge.)

 «EL VENT no pot trencar un arbre que se sap doblegar.» Aquest proverbi africà destaca una qualitat important perquè certs arbres creixin forts: la flexibilitat. Per tal de seguir servint Jehovà amb goig, és vital que també siguem flexibles, és a dir, raonables. Com ho podem aconseguir? Adaptant-nos a qualsevol canvi de circumstàncies, i respectant les decisions i opinions dels altres.

2. Quines qualitats ens ajudaran a adaptar-nos als canvis, i què veurem en aquest article?

² Com a servents de Déu, tots volem ser raonables, humils i compassius. En aquest article, veurem com aquestes tres qualitats han ajudat alguns germans i germanes a afrontar els canvis, i com ens poden ajudar a nosaltres. Però, abans de res, analitzem què podem aprendre de l’exemple de Jehovà i Jesús, els éssers més raonables que existeixen.

3. Què demostra que Jehovà és raonable?

³ La Bíblia diu que Jehovà és «la Roca» perquè és ferm i inamovible, però també és molt raonable (Deut. 32:4). A mesura que les coses han anat canviant en aquest món, Jehovà ha estat disposat a adaptar-se per tal que es compleixi el seu propòsit. De fet, els humans tenim la capacitat d’adaptar-nos a les noves circumstàncies perquè Jehovà ens va crear a la seva imatge. A més, a la seva Paraula trobem molts principis que ens ajuden a prendre bones decisions, sigui quina sigui la nostra situació. Tant l’exemple de Jehovà com els principis de la seva Paraula ens demostren que ell, a més de ser «la Roca», també és raonable.

4. Posa un exemple que demostri que Jehovà és raonable (Levític 5:7, 11).

 ⁴ La manera com Jehovà fa les coses és perfecta i raonable. Ell mai és rígid ni estricte quan tracta amb nosaltres. Per exemple, fixa’t com de raonable va ser al tractar amb el poble d’Israel. Jehovà no exigia que tots els israelites oferissin els mateixos sacrificis; tenia en compte la situació de cadascú i acceptava que cada persona oferís el sacrifici que es pogués permetre (llegeix Levític 5:7, 11).

5. Explica com ha demostrat Jehovà que és humil i compassiu.

⁵ La humilitat i la compassió de Jehovà el mouen a ser raonable. Per exemple, va demostrar que era humil quan estava a punt de destruir els habitants de Sodoma. Jehovà va enviar uns àngels perquè manessin a Lot que fugís a la regió muntanyosa. Però aquest servent de Déu va sentir por, així és que li va demanar si es podia refugiar a Sóar, una ciutat petita que Jehovà pensava destruir. Déu podia haver exigit que seguís les seves instruccions al peu de la lletra però, en lloc d’això, va acceptar que Lot i la seva família es refugiessin a Sóar, i va decidir no destruir aquella ciutat (Gèn. 19:18-22). Segles més tard, Jehovà va ser compassiu amb els ninivites. Ell havia enviat el profeta Jonàs per anunciar la imminent destrucció d’aquella ciutat i els seus habitants però, quan els ninivites es van penedir, Jehovà va sentir pena per ells i va decidir perdonar-los la vida (Jon. 3:1, 10; 4:10, 11).

6. Explica com Jesús va imitar el seu Pare i va ser raonable.

⁶ Jesús també és raonable, igual que el seu Pare. Tot i que havia sigut enviat a la terra per predicar a «les ovelles perdudes de la casa d’Israel», va ser raonable a l’hora de complir aquesta assignació. Per exemple, un dia, una dona que no era israelita se li va apropar i li va suplicar que curés la seva filla, que estava «endimoniada» i patia molt. Jesús va ser compassiu amb aquella dona i va curar la seva filla (Mt. 15:21-28). Vegem-ne un altre exemple. Temps abans, Jesús havia dit: «Si algú em rebutja [...], jo també el rebutjaré» (Mt. 10:33). Però quan Pere el va negar tres vegades, Jesús no el va rebutjar. Ell va tenir en compte el seu penediment sincer i la seva fe. De fet, després de ressuscitar, Jesús es va aparèixer a Pere i segurament li va confirmar que l’havia perdonat i que el seguia estimant molt (Lc. 24:33, 34).

7. Segons Filipencs 4:5, quina reputació volem tenir?

⁷ Hem vist que Jehovà i Jesús són raonables, però Déu espera que nosaltres també ho siguem. Una versió anglesa de la Bíblia tradueix Filipencs 4:5 (llegeix-lo) com a: «Tingueu fama de ser raonables». b És bo que ens preguntem:  «Pensen els altres que soc una persona raonable, flexible i tolerant, o més aviat algú estricte, rígid i tossut? Insisteixo que els altres facin les coses exactament com jo vull, o estic disposat a escoltar la seva opinió i cedir sempre que sigui possible?». Com més raonables siguem, millor estarem imitant Jehovà i Jesús. Vegem dues situacions en les quals és important que siguem raonables: quan canvien les nostres circumstàncies i quan els punts de vista i decisions dels altres no coincideixen amb els nostres.

8. Què ens ajuda a ser raonables quan canvien les nostres circumstàncies? (Consulta també la nota.)

⁸ Ser raonables implica ser flexibles quan canvien les nostres circumstàncies. Sovint, els canvis comporten reptes inesperats, i pot ser que alterin completament la nostra vida. Per exemple, pot ser que de sobte hàgim de fer front a un problema de salut, o a canvis en l’economia o en la situació política del lloc on vivim (Ecl. 9:11; 1 Cor. 7:31). Fins i tot un canvi d’assignació teocràtica pot ser tota una prova. Sigui quin sigui el repte, aconseguirem adaptar-nos a les noves circumstàncies si seguim aquests quatre passos: 1) acceptar la realitat, 2) no mirar enrere, 3) centrar-nos en els aspectes positius, i 4) fer coses pels altres. c Vegem algunes experiències que ens demostren com ens beneficia seguir aquests passos.

9. Què va ajudar una parella de missioners a afrontar canvis inesperats?

⁹ Accepta la realitat. L’Emanuele i la Francesca van ser enviats com a missioners a un país estranger. Quan tot just començaven a aprendre l’idioma i a adaptar-se a la nova congregació, va arribar la pandèmia de la covid i es van haver de confinar. A més, la Francesca va rebre la trista notícia que la seva mare havia mort de sobte. Ella desitjava estar amb la seva família en aquells moments, però per culpa de la pandèmia no podia viatjar. Què els va ajudar a afrontar aquesta situació? En primer lloc, van orar junts i van demanar saviesa a Jehovà per anar dia a dia i no amoïnar-se en excés. Ell els va respondre mitjançant la seva organització en el moment que més ho necessitaven. Per exemple, els van animar molt les paraules d’un germà que deia en una entrevista: «Com més ràpid acceptem les noves circumstàncies, més ràpid recuperarem l’alegria i tindrem l’oportunitat d’aprofitar aquestes noves circumstàncies». d En segon lloc, es van proposar millorar a l’hora de predicar per telèfon i, fins i tot, van començar un curs bíblic. I en tercer lloc, van acceptar i agrair l’ajuda que els donaven els germans locals. Una germana, per exemple, els va enviar un missatge breu amb un text bíblic cada dia durant tot un any. Quan acceptem les nostres noves circumstàncies, el que podem fer per Jehovà ens fa realment feliços.

10. Com es va adaptar una germana a un gran canvi?

¹⁰ No miris enrere i centra’t en els aspectes positius. La Cristina, una germana romanesa que viu al Japó, es va quedar molt trista quan van tancar la congregació anglesa on servia. Tot i això, ella  va decidir deixar de pensar en el que havia passat, i centrar-se en treballar de valent a la seva nova congregació japonesa fent el màxim a la predicació. Va demanar a una antiga companya de feina que l’ajudés a millorar el seu japonès, i aquesta va acceptar utilitzar la Bíblia i el fullet Gaudeix de la vida per sempre! per fer les classes. D’aquesta manera, no només la Cristina va millorar el seu japonès, sinó que, a més, la companya va mostrar interès en la veritat. Quan ens centrem en el que podem fer i som positius, els canvis imprevistos ens poden portar benediccions inesperades.

11. Com va aconseguir un matrimoni fer front als problemes econòmics?

¹¹ Fes coses pels altres. Un matrimoni que viu en un país on la nostra obra està proscrita va començar a tenir greus problemes econòmics quan el país va fer fallida. Com es van adaptar a aquella nova circumstància? Primer, van prendre mesures pràctiques per simplificar la seva vida. I segon, en lloc de centrar-se en els seus problemes, van decidir dedicar-se a ajudar els altres predicant tant com poguessin (Fe. 20:35). El marit explica: «Estar tan ocupats a la predicació ens ha ajudat a tenir menys temps per pensar en els nostres problemes i més temps per centrar-nos en fer la voluntat de Déu». Quan canviïn les nostres circumstàncies, no hem d’oblidar que continuar ajudant els altres, sobretot mitjançant la predicació, és molt important.

12. Com ens ajuda l’exemple de l’apòstol Pau a ser flexibles quan prediquem?

¹² Quan prediquem, hem de ser flexibles. A la predicació trobem persones amb creences, actituds i antecedents molt diferents. Podem aprendre molt de l’exemple de Pau, que va demostrar ser adaptable. Jesús el va nomenar «apòstol a les nacions» i, com a tal, va predicar a jueus, grecs, inteŀlectuals, gent humil, funcionaris del govern i, fins i tot, a reis (Rm. 11:13). Per tal d’arribar al cor de persones tan diferents, Pau es va fer «tot a gent de tota classe» (1 Cor. 9:19-23). Ell es fixava en la cultura, els antecedents i les creences dels seus interlocutors i, en conseqüència, adaptava la seva manera d’ensenyar. Nosaltres també serem més efectius a la predicació si som flexibles i ens adaptem a les necessitats dels que ens escolten.

13. Quin perill descrit a 1 Corintis 8:9 evitarem si respectem el punt de vista dels altres?

¹³ Ser raonables ens ajuda a respectar el punt de vista dels altres. Per exemple, a algunes germanes els agrada maquillar-se, mentre que a d’altres no. Alguns germans beuen alcohol amb moderació i d’altres decideixen no beure’n gens. Tots ens esforcem per cuidar la nostra salut, però triem diferents tipus de tractaments per fer-ho. Si en qualsevol d’aquests àmbits estiguéssim tan convençuts sobre la nostra opinió que intentéssim promoure-la entre els germans, els podríem fer ensopegar i trencaríem la unitat. Sens dubte, mai voldríem fer això! (Llegeix 1 Corintis 8:9; 10:23, 24.) Analitzem ara dos exemples que demostren que aplicar els principis bíblics ens ajuda a ser equilibrats i a mantenir la pau.

14. Per quins principis bíblics hauríem de guiar-nos a l’hora de vestir i arreglar-nos?

¹⁴ La manera de vestir i arreglar-nos. Jehovà no ens ha donat una llista  de normes per dir-nos com hem d’arreglar-nos, però sí que ens dona principis que hem de seguir. La nostra manera de vestir hauria d’evidenciar que servim Jehovà i que som persones raonables, modestes i amb «seny» (1 Tim. 2:9, 10; 1 Pe. 3:3). No voldríem cridar massa l’atenció per la nostra manera de vestir. A la Bíblia, també trobem principis que poden ajudar els ancians a no establir normes pel que fa a la forma de vestir o pentinar-nos. Per exemple, en una congregació, els ancians volien ajudar un grup de joves que portaven un tall de cabell que estava de moda però que, tot i ser curt, era massa desarreglat. Com podien ajudar-los sense imposar cap norma? El superintendent de circuit va aconsellar que els diguessin el següent: «Si quan estàs a la plataforma, els germans es fixen més en la teva aparença que no pas en el que estàs dient, creus que la teva manera d’arreglar-te és l’apropiada?». D’aquesta manera tan senzilla, van poder ajudar els germans i resoldre el problema sense establir cap norma. e

15. Quines lleis i principis bíblics ens ajudaran a prendre decisions sobre la nostra salut? (Romans 14:5.)

¹⁵ Els tractaments mèdics. Cada cristià té la responsabilitat de decidir com cuidarà la seva salut (Gàl. 6:5). A la Bíblia trobem poques lleis que afectin les decisions que prenem en aquest àmbit. Sí que se’ns demana que rebutgem l’ús de la sang i l’espiritisme, però la resta de decisions són de caire personal (Fe. 15:20; Gàl. 5:19, 20). Hi ha germans que prefereixen fer ús exclusiu de la medicina convencional i d’altres que busquen formes  de tractament alternatives. Ara bé, per molt convençuts que estiguem dels efectes de cert tractament, és important que respectem el dret dels altres germans de prendre les seves pròpies decisions. Per això, hem de tenir en compte els següents principis: 1) només el Regne de Déu ens donarà salut perfecta i permanent (Is. 33:24), 2) cada cristià ha d’estar «totalment convençut» d’allò que és millor per a ell (llegeix Romans 14:5), 3) hem d’evitar jutjar els altres i ser un entrebanc pels nostres germans (Rm. 14:13), i 4) l’amor implica posar la unitat de la congregació per sobre del nostre dret a decidir (Rm. 14:15, 19, 20). Si tenim en ment aquests punts, podrem enfortir la relació amb els nostres germans i promoure la pau dins la congregació.

16. Com pot demostrar un ancià que és raonable al tractar amb els altres ancians? (Mira les imatges.)

¹⁶ Els ancians han de donar l’exemple a l’hora de ser persones raonables (1 Tim. 3:2, 3). Així doncs, un ancià no pensarà que, pel simple fet de tenir més experiència que altres ancians més joves, sempre s’acceptarà la seva opinió. Sap que l’esperit de Jehovà pot moure qualsevol membre del consell d’ancians a expressar una idea que ajudi a prendre una bona decisió. Sempre que no es passi per alt cap principi bíblic, un ancià raonable donarà suport de bon grat al que decideixi la majoria del consell d’ancians, tot i que ell hauria pres una decisió diferent.

17. Quines benediccions rebem si som raonables?

¹⁷ Quan som raonables, obtenim moltes benediccions. Enfortim la relació amb els nostres germans i contribuïm a la pau dins la congregació. També valorem la gran varietat de personalitats i costums que trobem al poble de Jehovà, i gaudim de servir-lo en una família unida. I, per sobre de tot, quan mostrem aquesta qualitat, sentim la satisfacció de saber que estem imitant Jehovà, l’ésser més raonable de l’univers.