Salomó, el pare de Roboam, va regnar a Israel durant 40 anys i va morir l’any 997 abans de la nostra era (1 Re. 11:42). Llavors, Roboam va sortir de Jerusalem i va viatjar cap al nord fins a Siquem per ser ungit com a rei (2 Cròn. 10:1). Creus que li feia por substituir el seu pare? Salomó va ser conegut per la seva saviesa, i Roboam aviat hauria de demostrar si estava a l’altura del seu pare a l’hora de resoldre situacions complicades.

Quan Roboam va començar a governar, segurament va trobar un ambient tens. Alguns portaveus del poble li van anar a explicar les seves preocupacions. Li van dir: «El teu pare havia fet molt pesat el jou que portàvem. Ara alleugereix-nos la dura servitud, el jou pesant que el teu pare ens havia imposat, i et servirem» (2 Cròn. 10:3, 4, BCI).

Segurament Roboam es trobava en un dilema. Si feia cas del poble, ell, la seva família i els que vivien al palau haurien de renunciar a certs luxes que tenien. En canvi, si ignorava el que li demanaven, el poble es podria rebeŀlar. Què faria? Primer va consultar els ancians que havien sigut consellers de Salomó, i després va demanar consell als joves que s’havien criat amb ell. Tristament, va fer cas a aquests últims i va decidir tractar durament el poble. Roboam els hi va dir: «Encara us imposaré un jou pesant, encara hi afegiré. Si el meu pare us assotava amb fuets, jo ho faré amb escorpins» (2 Cròn. 10:6-14, BCI).

Què en podem aprendre? Que és molt assenyat fer cas del consell dels germans grans que són espiritualment madurs. Com que tenen experiència, ens poden donar consells útils i ajudar-nos a prendre bones decisions (Job 12:12).

Després d’aquella revolta, Roboam va reunir el seu exèrcit. Però Jehovà va intervenir mitjançant  el profeta Semaià, qui va dir: «No pugeu ni combateu contra els vostres germans, els fills d’Israel; torneu-vos-en cadascú a casa seva, perquè això prové de mi» (1 Re. 12:21-24). *

Imagina’t que difícil se li devia fer a Roboam obeir Jehovà en aquest moment! Aquest rei havia amenaçat el poble que el castigaria «amb escorpins», o assots amb puntes afilades, i ara Déu li demanava que es quedés amb els braços plegats davant d’aquella rebeŀlió (compara-ho amb 2 Cròniques 13:7). Tot i això, el rei i el seu exèrcit «escoltaren la paraula de Jahveh, i se’n tornaren».

Quina lliçó n’extraiem? Obeir Jehovà és savi, fins i tot quan pensem que ens posem en evidència. Fer-ho ens permetrà guanyar la seva aprovació i benedicció (Deut. 28:2).

L’obediència de Roboam va tenir bons resultats. Va fer cas de Jehovà i va abandonar la seva idea de lluitar contra la nova nació. Es va centrar en construir ciutats als territoris de les tribus de Judà i Benjamí, on seguia regnant. A més, «va reforçar extraordinàriament» altres ciutats (2 Cròn. 11:5-12, BEC). El més important és que durant un temps es va aferrar a les lleis de Jehovà. El regne de deu tribus d’Israel, sota la governació de Jeroboam, va caure en la idolatria. Però molts dels seus súbdits van seguir donant suport a Roboam, ja que viatjaven a Jerusalem per adorar Jehovà (2 Cròn. 11:16, 17). Com que Roboam va obeir Déu, el seu regne es va fer més fort.

Quan el seu regne estava ben establert, Roboam va actuar de manera inesperada: va abandonar la llei de Jehovà i va començar a adorar déus falsos. Per què va actuar així? Que potser estava sota la influència de la seva mare, que era ammonita? (1 Re. 14:21.) Fossin quines fossin les seves raons, tot el poble va seguir els seus passos. Per això, Jehovà va permetre que el rei Sisac d’Egipte envaís moltes ciutats de Judà, tot i que Roboam les havia reforçat (1 Re. 14:22-24; 2 Cròn. 12:1-4).

La situació va empitjorar quan Sisac va arribar a les portes de Jerusalem, on vivia el rei. En aquell moment Semaià, el profeta, va transmetre el següent missatge de Déu a Roboam i als seus prínceps: «Vosaltres m’heu abandonat, i jo també us he abandonat a la mà de Xixac». Com va reaccionar Roboam a aquestes paraules? El relat continua dient: «Els prínceps d’Israel i el rei s’humiliaren, i digueren: Jahveh és just». Roboam va acceptar la disciplina amb bona actitud i, per això, Jehovà va evitar que Jerusalem fos destruïda (2 Cròn. 12:5-7, 12).

Després, Roboam va continuar governant sobre el regne del sud. Abans de morir, va fer molts regals als seus fills, segurament per evitar que es rebeŀlessin contra el seu fill i successor Abies (2 Cròn. 11:21-23). En aquest cas, Roboam va actuar amb una saviesa que abans no havia demostrat.

Tot i que Roboam va fer algunes coses bé, no es va guanyar l’aprovació de Jehovà. La Bíblia resumeix el seu regnat amb aquestes paraules: «Les seves accions van ser dolentes, perquè no es va dedicar de tot cor» a servir Jehovà (2 Cròn. 12:14, BCI).

Pensa en això: Roboam de vegades va obeir Jehovà i va fer coses bones per la nació. Però no va cultivar una amistat estreta amb Jehovà ni va tenir el desig d’agradar-li. De fet, va cometre errors greus i va caure en la idolatria. Potser et podries preguntar: «Quan Roboam va acceptar la correcció divina, ho va fer perquè se sentia realment penedit i volia agradar a Jehovà? O només pel que li havien dit els altres?» (2 Cròn. 11:3, 4; 12:6). Més tard, va continuar fent el que estava malament. Que diferent va ser el seu avi, el rei David! És cert que David va cometre errors, però es va penedir sincerament, i la seva vida es  va caracteritzar pel seu amor a Jehovà i per l’adoració verdadera (1 Re. 14:8; Sl. 51:1, 17; 63:1).

Podem aprendre molt sobre aquest relat bíblic. És important cobrir les necessitats de la nostra família i fer més per servir Jehovà, però no és suficient amb això. Si volem tenir l’aprovació de Déu, és vital que l’adorem d’una manera que li agradi i que tinguem una relació forta amb ell.

Per aconseguir-ho, necessitem cultivar un amor profund per Jehovà. Tal com hem d’anar afegint llenya al foc perquè no s’apagui, hem d’alimentar el nostre amor per Jehovà estudiant la seva Paraula, meditant en el que llegim i no deixant mai de fer oració (Sl. 1:2; Rm. 12:12). D’aquesta manera, el nostre amor per Déu farà que tinguem el desig d’agradar-li en tot el que fem. També ens motivarà a penedir-nos sincerament si cometem errades, i a demanar-li a Jehovà que ens perdoni. Així, a diferència de Roboam, serem fidels al nostre Pare i l’adorarem com ell vol (Jud. 20, 21).