1. En quin sentit és Jehovà com una mare?

EN EL temps del profeta Isaïes, Jehovà va fer aquesta pregunta al seu poble: «S’oblidarà una dona del seu nadó [...]?». I va afegir: «Encara que aquestes se n’oblidin, jo no m’oblidaré de tu» (Is. 49:15). En comptades ocasions Jehovà ha parlat d’ell mateix com si fos una mare. En aquest cas, ho va fer per comparar el lligam tan especial que hi ha entre una mare i el seu fill amb els sentiments tan profunds que Ell té pels seus servents. La majoria de les mares es poden sentir identificades amb el que una germana que es diu Jasmin va comentar: «Quan li dones el pit al teu fill, es crea un vincle molt especial que no es trenca mai».

2. Com se sent Jehovà quan un dels seus fills s’allunya d’ell?

² Jehovà està molt pendent dels seus fills i s’adona quan un d’ells deixa d’anar a les reunions i predicar. Imagina’t, doncs, quin mal li fa veure que cada any milers dels seus servents es fan inactius. *

3. Què desitja Jehovà?

³ Molts d’aquests germans que es fan inactius acaben tornant a la congregació, on els esperem amb els braços oberts. Jehovà desitja que tornin i nosaltres també (1 Pe. 2:25). Com els podem ajudar? Abans de respondre a aquesta pregunta, seria bo saber els motius que potser els han portat a deixar d’anar a les reunions i predicar.

4. Com ha afectat a alguns la feina?

⁴ A alguns publicadors la feina els ha arribat a absorbir completament. En Hung, * un germà que viu al Sud-est asiàtic, diu: «Em vaig involucrar massa en la meva feina. M’enganyava a mi mateix pensant que si tenia més diners podria servir millor Jehovà. Com que vaig començar a treballar més hores, cada vegada em perdia més reunions, fins que finalment vaig deixar d’anar-hi. Sembla que aquest món estigui fet per allunyar-te de Déu de mica en mica».

5. Com van afectar a una germana els problemes que tenia?

⁵ Alguns germans se senten superats pels problemes. L’Anne, una germana de la Gran Bretanya que té cinc fills, explica: «Un dels meus fills va néixer amb una greu discapacitat física. Més tard, una de les meves filles va ser expulsada, i un altre fill va desenvolupar una malaltia mental. Estava tan enfonsada que vaig deixar d’assistir a les reunions i predicar. Amb el temps em vaig fer inactiva». Ens sap molt de greu que els nostres germans afrontin situacions tan difícils com la de l’Anne i la seva família.

6. Quina actitud ha fet que alguns s’apartin de la congregació?

⁶ Llegeix Colossencs 3:13. Alguns s’han sentit ferits pel que un altre germà o germana ha fet o dit. L’apòstol Pau va reconèixer que de vegades podem tenir motius per ofendre’ns. Pot ser que fins i tot se’ns hagués tractat de manera injusta. Si no anéssim amb compte, podríem guardar ressentiment, i això podria fer que ens apartéssim del poble de Déu. Pensa en el que li va passar a en Pablo, un germà de l’Amèrica del Sud. Algú el va acusar falsament d’haver actuat malament i, per això, va perdre un privilegi de servei. Com va reaccionar? Ell diu: «Em vaig enfadar molt i gradualment em vaig anar allunyant de la congregació».

7. Quin efecte poden tenir en una persona els sentiments de culpa?

⁷ Els sentiments de culpa poden turmentar una persona que hagi comès un pecat en el passat, i poden fer-la sentir que no mereix que Jehovà l’estimi. Encara que s’hagi penedit i Déu l’hagi perdonat, pot pensar que ja no és digna de servir-lo. Un germà que es diu Francisco es va sentir així. Ell explica: «Vaig ser censurat per haver comès immoralitat sexual. Tot i que al principi continuava anant a les reunions, em sentia tan malament que no creia que mereixés formar part del poble de Déu. Em sentia molt culpable i estava convençut que Jehovà no m’havia perdonat. Amb el temps, vaig deixar la congregació». Què penses dels germans que han afrontat situacions com les que hem descrit? Ets capaç de posar-te en el seu lloc? I, més important encara, què pensa Jehovà d’ells?

8. S’oblida Jehovà dels germans que han deixat de servir-lo? Explica-ho.

⁸ Jehovà no oblida aquelles persones que el van sevir però que de manera temporal han deixat de fer-ho, ni tampoc oblida tot el que han fet per ell (Heb. 6:10). El profeta Isaïes va utilitzar una imatge visual molt entranyable per descriure com  cuida Jehovà els seus servents: «Com un pastor, pasturarà el seu ramat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit» (Is. 40:11, BEC). Com se sent Jehovà, el Gran Pastor, quan una de les seves ovelles s’allunya del ramat? Jesús ens ajuda a entendre els sentiments de Jehovà amb l’exemple que va posar als seus deixebles: «Què us sembla? Si un home té cent ovelles i se’n perd una, ¿no deixarà les altres noranta-nou a la muntanya i sortirà a buscar la que s’ha perdut? I si la troba, us asseguro que s’alegrarà més per aquesta que per les noranta-nou que no s’han perdut» (Mt. 18:12, 13).

9. Com tractaven les ovelles els pastors de temps bíblics? (Mira la imatge de la portada.)

⁹ Per què és adequat comparar Jehovà amb un pastor? En temps bíblics, un bon pastor cuidava i protegia les seves ovelles. Per exemple, David va lluitar contra un lleó i un os per tal de protegir el seu ramat (1 Sam. 17:34, 35). Un bon pastor s’adonava de seguida si faltava una de les seves ovelles (Jn. 10:3, 14). De fet, no dubtaria a deixar les altres 99 ovelles en un lloc segur, ja fos en una pleta o a càrrec d’un altre pastor, per anar a buscar l’ovella perduda. Amb aquest exemple, Jesús ens ensenya una veritat important: «El meu Pare celestial no vol que es perdi ni un d’aquests petits» (Mt. 18:14).

10. D’acord amb Ezequiel 34:11-16, què va prometre Jehovà?

¹⁰ Jehovà ens estima molt a cadascun de nosaltres, fins i tot a aquells que s’han allunyat del ramat. Al llibre d’Ezequiel, Déu promet que buscarà les seves ovelles perdudes i les ajudarà a recuperar la seva amistat amb ell. També explica tot el que farà per aconseguir-ho (llegeix Ezequiel 34:11-16). Quan un pastor s’adonava que una ovella s’havia perdut, prenia acció per recuperar-la. Primer, el pastor dedicava molt de temps i esforç a cercar l’ovella perduda. I, un cop trobada,  la portava de nou al ramat. Si l’ovella estava ferida o famèlica, el pastor l’ajudava amb tendresa, embenava les seves ferides, la duia a coll i l’alimentava. Els ancians, que són els pastors del «ramat de Déu», han de fer el mateix per ajudar qualsevol germà que s’hagi allunyat de la congregació (1 Pe. 5:2, 3). Han de buscar les ovelles perdudes i les han d’ajudar a tornar al ramat. També els han de mostrar amb amor com poden recuperar la seva amistat amb Jehovà. *

11. Què tenia en compte un bon pastor?

¹¹ Un bon pastor era conscient que les ovelles es podien perdre i, quan això passava, no les tractava amb duresa. Fixa’t en com va tractar Jehovà alguns dels seus servents que, durant un temps, es van allunyar d’ell.

12. Com va tractar Jehovà a Jonàs?

¹² El profeta Jonàs va desobeir Jehovà i no va anar a Nínive. Amb tot, Jehovà no va perdre l’esperança. Tal com fa un bon pastor, Déu el va rescatar i el va ajudar a recuperar les forces per dur a terme la seva comissió (Jon. 2:7; 3:1, 2). Més tard, Jehovà va fer servir una carbassera per ajudar-lo a veure el valor que té cada vida humana (Jon. 4:10, 11). Què n’aprenem? Els ancians tampoc han de perdre l’esperança quan un germà es fa inactiu. Al contrari, s’han d’esforçar per entendre per què s’ha allunyat de la congregació i, quan aquest torna a Jehovà, s’han de continuar interessant per ell i mostrar-li que l’estimen.

13. Què aprenem de la manera com va tractar Jehovà a l’escriptor del Salm 73?

¹³ L’escriptor del Salm 73 es va desanimar molt quan va veure que als malvats aparentment la vida els anava millor. De fet, va arribar a qüestionar-se si valia la pena fer la voluntat de Déu (Sl. 73:12, 13, 16). Com va reaccionar Jehovà? En comptes de condemnar-lo, va fer  que els seus sentiments quedessin registrats a la Bíblia. Finalment, el salmista es va adonar que una bona amistat amb el Creador és molt més valuosa que qualsevol altra cosa i és el que realment dona sentit a la vida (Sl. 73:23, 24, 26, 28). Què ens ensenya això? Els ancians no s’han de precipitar a jutjar aquells que comencen a posar en dubte els beneficis de servir Jehovà. En lloc de condemnar-los, han d’intentar entendre per què parlen o actuen de certa manera. Només després de fer això podran utilitzar la Bíblia per oferir-los l’ànim que tant necessiten.

14. a) Per què necessitava ajuda Elies? b) Com va ajudar Jehovà a Elies?

¹⁴ Quan la reina Jezabel va amenaçar el profeta Elies, ell va fugir (1 Re. 19:1-3). Aquest servent pensava que era l’últim profeta de Jehovà que quedava a Israel, i que la seva feina no havia servit per a res. Estava tan deprimit que volia morir (1 Re. 19:4, 10). En lloc de condemnar-lo, Jehovà li va fer veure que no estava sol, que podia confiar en el poder de Déu i que encara hi havia molta feina a fer. A més, Jehovà el va escoltar amb paciència i li va donar noves assignacions (1 Re. 19:11-16, 18). Què podem aprendre’n? Tots nosaltres, sobretot els ancians, hem de tractar les ovelles de Jehovà amb tendresa. Tant si un germà necessita desfogar-se i treure la seva frustració com si se sent indigne de l’amor de Jehovà, els ancians l’han  d’escoltar amb paciència mentre obre el seu cor. Llavors, l’han d’ajudar a veure que Jehovà l’estima i el valora molt.

15. D’acord amb Joan 6:39, com veia Jesús les ovelles del seu Pare?

¹⁵ Com vol Jehovà que vegem les ovelles perdudes? L’exemple de Jesús ens ajuda a saber-ne la resposta. Com que sabia que el seu Pare valora molt cadascuna de les seves ovelles, va fer tot el que estava a les seves mans per ajudar «les ovelles perdudes de la casa d’Israel» a tornar a Jehovà (Mt. 15:24; Lc. 19:9, 10). Com a bon pastor, Jesús també es va esforçar de valent perquè cap ovella s’allunyés de Jehovà (llegeix Joan 6:39).

16, 17. Com han de veure els ancians la responsabilitat d’ajudar les ovelles perdudes? (Consulta el requadre « Com es podria sentir una ovella perduda?».)

¹⁶ L’apòstol Pau va animar els ancians de la congregació d’Efès a imitar l’exemple de Jesús, quan els va dir: «Heu de treballar de valent per ajudar els que ho necessiten. I recordeu les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fe. 20:17, 35). Aquestes paraules demostren que els ancians tenen la gran responsabilitat de cuidar el ramat de Déu. En Salvador, un ancià d’Espanya, diu: «Quan penso en com estima Jehovà les seves ovelles perdudes, sento que he de fer tot el que està al meu abast per ajudar-les. Sé que Ell vol que les cuidi bé».

¹⁷ Tots els germans inactius mencionats en aquest article van rebre ajuda i van tornar a Jehovà. Però encara n’hi ha molts més que volen fer el mateix. En el següent article analitzarem quines coses podem fer per ajudar-los a aconseguir-ho.