TOTS estem convençuts que Jehovà està guiant i cuidant el seu poble en sentit espiritual durant els «últims dies» (2 Tim. 3:1). Però és feina nostra fer cas de les seves instruccions. La nostra situació s’assembla molt a la dels israelites que van viure al desert. En el seu cas, havien de reaccionar a uns tocs de trompeta.

Jehovà va manar a Moisès que fes dues trompetes de plata treballades amb martell «per convocar la congregació, i per fer marxar els campaments» (Nom. 10:2). Els sacerdots havien de tocar les trompetes de diferents maneres per informar el poble del que havien de fer (Nom. 10:3-8). Avui, els servents de Déu també rebem instruccions de diverses maneres. Vegem-ne tres que ens recorden a aquells tocs de trompeta: quan se’ns convida a reunions especials, quan els ancians reben capacitació i quan es fan canvis a nivell d’organització.

Quan Jehovà volia que tot el poble es reunís a l’entrada de l’est del tabernacle, els sacerdots tocaven les dues trompetes (Nom. 10:3). Totes les tribus estaven acampades al voltant del tabernacle en quatre grups i podien sentir clarament aquest toc de trompeta. Les tribus que es trobaven més a prop hi podien arribar en pocs minuts. Però, a aquelles que estaven més lluny els calia més temps i esforç. En qualsevol cas, Jehovà volia que tot el poble es reunís.

En el nostre temps, no se’ns convoca per reunir-nos al tabernacle, però sí que se’ns convida a reunir-nos en ocasions especials. Aquestes reunions poden ser congressos regionals o altres esdeveniments especials on rebem instrucció espiritual vital. Arreu del món, el poble de Déu rep la mateixa informació. Per tant, tots aquells que accepten la invitació i hi assisteixen són part d’un enorme grup de servents feliços i units. Alguns han de viatjar més que d’altres. Així i tot, saben que l’esforç val la pena.

I, què podem dir d’aquells grups més aïllats que es troben molt lluny d’on se celebren aquestes reunions especials? Gràcies a les noves tecnologies, molts es poden beneficiar del mateix programa i, fins i tot, sentir com si estiguessin allà. Per exemple, durant la visita d’un representant de la seu mundial, la sucursal de Benín va retransmetre una reunió especial perquè els germans d’Arlit, una ciutat minera del Níger, se’n poguessin beneficiar. Tot i que estaven  al desert del Sàhara, uns vint germans i persones interessades van poder escoltar el programa i es van sentir com si estiguessin amb els 44.131 assistents. Un germà va dir: «Us donem les gràcies des del fons del nostre cor per haver retransmès aquest programa. De nou, ens ha fet sentir que ens estimeu molt».

Quan els sacerdots només tocaven una de les trompetes, únicament «els prínceps, els caps dels milers», s’havien de congregar al tabernacle (Nom. 10:4). Allà, Moisès els donava capacitació que els ajudava a atendre les responsabilitats que tenien a les seves tribus. Segur que si haguessis estat un d’aquells prínceps, hauries fet tot el possible per assistir-hi i beneficiar-te’n.

Els ancians de congregació no són ni «caps» ni «amos» de les ovelles de Déu (1 Pe. 5:1-3). Però s’esforcen molt per cuidar el ramat. Per això, quan els conviden a rebre més capacitació, accepten ràpidament. Per exemple, quan assisteixen a l’Escola del ministeri del Regne, aprenen a cuidar millor els germans i atendre les seves responsabilitats. Això ajuda tota la congregació a apropar-se més a Jehovà. Encara que no tots rebem aquesta capacitació, tots ens en beneficiem.

De vegades, els sacerdots feien una sèrie de tocs curts de trompeta. Així feien saber al poble que Jehovà volia que tot el campament es traslladés (Nom. 10:5, 6). Cada cop que els israelites s’havien de mudar, ho feien d’una manera extraordinàriament organitzada, però també implicava un gran esforç de part de tots. Pot ser que alguns fossin reticents a acceptar el canvi. Per què?

És possible que pensessin que s’havien de traslladar massa sovint i de manera sobtada. De vegades, «el núvol s’hi estava del vespre fins al matí» i d’altres, s’hi estava «dos dies, o un mes, o un any» (Nom. 9:21, 22). I quantes vegades es van traslladar? Nombres capítol 33 parla d’uns quaranta llocs diferents on els israelites van estar acampats.

En ocasions, a molts els hi tocava un lloc amb ombra on podien muntar la seva tenda. Tenint en compte que estaven a un «gran i terrible desert», trobar un indret així era molt agradable (Deut. 1:19). Per això, podrien pensar que qualsevol altre canvi sempre seria per anar a pitjor.

Un cop el campament es començava a aixecar, algunes tribus havien de ser pacients i esperar el seu torn. Tots sentien la sèrie de tocs curts de trompeta alhora, però no tots podien sortir al mateix temps i pot ser que a alguns se’ls fes difícil l’espera. Aquests primers tocs indicaven que les tribus situades a l’est, és a dir, Judà, Issacar i Zabuló, havien de partir (Nom. 2:3-7; 10:5, 6). Després que aquestes tribus marxaven, els sacerdots tornaven a fer una sèrie de tocs curts i aquest era el senyal per al grup de tres tribus acampades al sud. Els sacerdots seguien fent això fins que tot el campament es posava en camí.

Probablement tu també hauràs tingut una barreja de sentiments quan s’han fet alguns canvis d’organització. I, si han estat molts i molt seguits, no és estrany que t’hagi costat pair-los. Potser t’agradava com estaven les coses i no volies que res canviés. Sigui com sigui, és molt possible que hagis necessitat temps i paciència per poder adaptar-te a les novetats. En qualsevol cas, si ens esforcem per reaccionar com sabem que ho hem de fer, segurament veurem que el canvi és per al nostre bé i que Jehovà està content amb nosaltres.

En el temps de Moisès, Jehovà va guiar milions d’homes, dones i nens a través del desert. Sense la seva guia i protecció no haurien sobreviscut. Avui, Jehovà ens guia en aquests últims dies tan perillosos. Ens ajuda a apropar-nos a ell i a enfortir la nostra fe per tal de sobreviure. Així doncs, estiguem resolts a imitar l’obediència dels israelites i fer cas dels tocs de trompeta!