Pau va escriure: «Mitjançant la Llei he mort pel que fa a la Llei, per arribar a viure per a Déu» (Gàl. 2:19).

Aquestes paraules de Pau estaven en harmonia amb la idea principal que volia transmetre als germans de les congregacions de Galàcia. Alguns cristians d’aquella zona estaven influïts per mestres falsos que ensenyaven que, si volien salvar-se, havien d’obeir totes les disposicions de la Llei mosaica, especialment la circumcisió. Ara bé, l’apòstol sabia que, per a Déu, ja no era necessari que els seus servents se circumcidessin. Amb arguments convincents, Pau va demostrar que aquelles ensenyances eren falses i va ajudar els cristians a enfortir la seva fe en el sacrifici de rescat de Jesús (Gàl. 2:4; 5:2).

La Bíblia diu clarament que, quan una persona mor, ja no és conscient de res, ni tampoc li pot afectar res (Ecl. 9:5). Quan Pau va dir: «He mort pel que fa a la Llei», volia dir que la Llei mosaica ja no tenia cap poder sobre ell. L’apòstol estava convençut que per la seva fe en el rescat podria tornar a viure «per a Déu».

Aquest canvi va ser possible «mitjançant la Llei». En quin sentit? Pau havia explicat que «l’home no és declarat just per haver fet el que mana la Llei, sinó per la fe en Jesucrist» (Gàl. 2:16). La Llei havia complert una missió molt important, tal com Pau va explicar als gàlates: «[La Llei] es va donar per fer evidents les transgressions, fins que arribés la descendència a qui se li havia fet la promesa» (Gàl. 3:19). Aquest codi legal va deixar clar que els humans imperfectes no podien complir la Llei mosaica a la perfecció, i necessitaven un sacrifici perfecte que els rescatés del pecat. D’aquesta manera, la Llei va guiar les persones fins al Crist, «la descendència». Si aquestes posaven fe en Jesús, podrien arribar a ser declarades justes davant de Déu (Gàl. 3:24). «Mitjançant la Llei» Pau va arribar a acceptar Jesús i a posar fe en ell i, per això, va ser considerat just. Per tant, podia dir que havia «mort pel que fa a la Llei» i havia arribat a «viure per a Déu». La Llei mosaica ja no tenia cap poder sobre Pau, però Jehovà sí.

Pau va expressar una idea semblant a la seva carta als Romans. Allà va dir: «Germans meus, gràcies al sacrifici de Crist, vosaltres també vau morir pel que fa a la Llei [...]. Però al morir pel que fa a la Llei, hem sigut alliberats d’allò que ens lligava» (Rm. 7:4, 6). Tant en aquest text com a Gàlates 2:19, Pau no estava parlant sobre morir literalment com un pecador condemnat per la Llei. Encertadament estava parlant de ser alliberats. Per què? Perquè la Llei ja no tenia cap control sobre ell ni sobre d’altres que, com ell, havien estat alliberats gràcies a la fe en el rescat de Jesús.