1. Què ha fet Jehovà per cadascun de nosaltres?

JEHOVÀ ens ha atret a cadascun de nosaltres a ell (Jn. 6:44). Para’t a pensar en el que això significa. Déu va examinar el cor dels milers de milions de persones que viuen a la terra i va veure alguna cosa especial en tu. Es va adonar que el teu cor era sincer i que podies arribar a estimar-lo (1 Cròn. 28:9). Jehovà et coneix, t’entén i t’estima.

2. Quin exemple va posar Jesús per explicar els sentiments que Jehovà té pels seus servents?

² Jehovà es preocupa molt per tu, i també per tots els altres germans. Per ajudar-nos a entendre això, Jesús va comparar Déu amb un pastor. Si d’un ramat de cent ovelles se’n perd una, què farà el pastor? Ell «deixarà les altres noranta-nou a la muntanya i sortirà a buscar la que s’ha perdut». Quan finalment la trobi, no la renyarà per haver-se perdut. Al contrari, se n’alegrarà moltíssim! Què aprenem d’aquest exemple? Que cada ovella és molt important per a Jehovà. Jesús va dir: «El meu Pare celestial no vol que es perdi ni un d’aquests petits» (Mt. 18:12-14).

3. Què veurem en aquest article?

³ Mai voldríem que un germà es desanimés per culpa nostra. Com podem evitar que això passi? I si som nosaltres els que ens ofenem amb algun germà, com hauríem de reaccionar? En aquest article respondrem a aquestes preguntes. Però, abans de res parlem una mica «d’aquests  petits» que Jesús va esmentar al capítol 18 de Mateu.

4. Qui són «aquests petits»?

⁴ «Aquests petits» són tots els deixebles de Jesús, tinguin l’edat que tinguin. Són «com els nens» en el sentit que estan disposats a deixar-se ensenyar per Jesús (Mt. 18:3). Tant és el seu origen o cultura, la seva personalitat o el seu punt de vista. Tots tenen fe en Jesucrist, i ell els estima molt (Mt. 18:6; Jn. 1:12).

5. Com se sent Jehovà quan algú fa mal a un dels seus servents?

⁵ Cadascun «d’aquests petits» és molt important per a Jehovà. Per entendre els Seus sentiments, pensem en el que sentim nosaltres pels nens. Ells són personetes molt importants, i els volem protegir perquè sabem que no tenen les forces, l’experiència ni la saviesa dels adults. És cert que a ningú li agrada veure patir a una persona, però ens molesta especialment, i fins i tot ens enfadem, quan algú fa mal a un nen. De la mateixa manera, Déu vol protegir-nos. De fet, li molesta molt, i fins i tot s’enfada, quan veu que algú fa mal a qualsevol dels seus servents (Is. 63:9; Mc. 9:42).

6. D’acord amb 1 Corintis 1:26-29, què pensa dels deixebles de Jesús la gent del món?

⁶ Per quin altre motiu els deixebles de Jesús són «petits»? Doncs bé, qui són les persones importants en aquest món? Normalment les més riques, famoses i poderoses. En canvi, els deixebles de Jesús aparentment són poc importants i passen desapercebuts, però Jehovà té una opinió molt diferent d’ells (llegeix 1 Corintis 1:26-29).

7. Com vol Jehovà que vegem els germans?

⁷ Jehovà estima molt a cadascun dels seus servents, tant si fa dècades que el serveixen com si acaben de conèixer la veritat. Tots els nostres germans són importants per a Jehovà, i també ho han de ser per a nosaltres. Volem estimar «tots els germans», no només alguns d’ells (1 Pe. 2:17). Hem d’estar disposats a fer el que calgui per protegir-los i cuidar-los. Per això, si descobrim que hem ofès algun germà, no podem fer com si no hagués passat res ni pensar que la persona és massa sensible i que és el seu problema. Què podria fer que un germà s’ofengués? És possible que, pel tipus de criança que han rebut, alguns tinguin una autoestima molt baixa. D’altres que són nous a la veritat potser encara no han après la importància de perdonar els altres. Sigui com sigui, hem de fer tot el que estigui a la nostra mà per promoure la pau. Tot i això, si un germà s’adona que s’ofèn bastant sovint, ha de reconèixer que té un defecte de personalitat i ha d’intentar millorar. Si ho fa, serà més feliç i farà més feliços els altres.

8. Quina actitud va influir en els deixebles de Jesús?

⁸ Què va fer que Jesús parlés «d’aquests petits»? Els seus deixebles li havien preguntat: «Qui és el més important al Regne del cel?» (Mt. 18:1). Per a molts jueus, el rang i la posició eren primordials. Un erudit va dir: «Els homes vivien i morien intentant aconseguir honor, fama, aprovació, respecte i una bona reputació».

9. Què havien de fer els deixebles de Jesús?

 ⁹ Jesús sabia que els seus deixebles s’haurien d’esforçar de valent per desfer-se de l’esperit de competència que estava tan arrelat a la cultura jueva d’aquell temps. Ell els va dir: «El més important entre vosaltres ha de ser com el més petit, i el que dirigeix, com el que serveix» (Lc. 22:26). I una manera de ser «com el més petit» és considerant «que els altres són superiors» a nosaltres (Fili. 2:3). Com més cultivem aquesta actitud, més difícil serà que ofenguem els germans.

10. Quines paraules de Pau hem de tenir sempre presents?

¹⁰ Tots els germans són superiors a nosaltres en algun aspecte. Si ens esforcem per centrar-nos en les seves boniques qualitats, ens serà més fàcil veure-ho. Hauríem de parar molta atenció a les paraules que l’apòstol Pau va dirigir als corintis: «Què et fa diferent dels altres? De fet, què tens que no hagis rebut? I si ho has rebut tot, per què presumeixes com si no ho haguessis rebut?» (1 Cor. 4:7). Hem d’evitar la temptació a dirigir l’atenció cap a nosaltres mateixos i a pensar que som superiors als altres. Pot ser que algun germà sigui molt bon orador, o que alguna germana tingui facilitat per iniciar cursos bíblics, però, sigui quina sigui la nostra habilitat, hem de reconèixer que la tenim gràcies a Jehovà.

11. Què aprenem de l’exemple que va posar Jesús sobre un rei i un esclau?

¹¹ Poc després d’advertir els seus deixebles del perill d’ofendre els seus companys, Jesús va posar un exemple sobre un rei i un esclau. Aquest rei va perdonar a un esclau un deute enorme que mai podria liquidar. Però, més tard, aquest mateix esclau no va estar disposat a perdonar un deute molt inferior que un company esclau tenia amb ell. Al final, el rei va tancar a la presó aquell esclau despietat. Jesús va deixar clara la lliçó d’aquesta paràbola, quan va dir: «El meu Pare celestial us tractarà de la mateixa manera si no perdoneu de tot cor els vostres germans» (Mt. 18:21-35).

12. Quin efecte té en els altres el fet que no vulguem perdonar quan ens ofenen?

¹² El que va fer l’esclau no només el va afectar de manera negativa a ell, sinó també als altres. Primer, va fer patir el seu company, ja que «el va fer tancar a la presó fins que pagués tot el que li devia». Segon, va fer mal als altres esclaus. Quan aquests «van veure el que havia passat, els hi va saber molt de greu». De la mateixa manera, les nostres accions afecten els altres. Si algú ens ofèn i decidim no perdonar-lo, què pot passar? Primer, farem mal a aquest germà, ja que li estarem demostrant que no l’estimem ni ens interessem per ell. I, segon, podem fer que altres germans de la congregació se sentin incòmodes perquè s’adonaran que no hi ha pau entre nosaltres.

13. Què ens ensenya l’experiència d’una pionera?

¹³ Quan perdonem els germans, tots en sortim guanyant. Això és el que li va passar a una pionera quan una germana de la seva congregació la va ofendre. Ella recorda: «De vegades, les seves paraules em feien tant de mal que eren com punyalades. No volia sortir a predicar ni al mateix grup que ella. Vaig acabar perdent l’entusiasme i el goig a la predicació». Aquesta pionera sentia que tenia motius per estar enfadada, però no va deixar que el ressentiment  i l’autocompassió la dominessin. En lloc d’això, va ser humil i va posar en pràctica un consell de la Bíblia que va llegir a l’article «Perdonemos de corazón», al número del 15 d’octubre de 1999 d’aquesta revista. Finalment, la pionera va perdonar la germana. Amb el temps va dir: «Ara m’adono que tots ens esforcem per posar-nos la nova personalitat i, de fet, Jehovà ens perdona cada dia i sense condicions. Em sento com si m’hagués tret un enorme pes de sobre. Per fi he recuperat el meu goig!».

14. a) D’acord amb Mateu 18:21, 22, quin repte és possible que afrontés Pere? b) Què ens pot ajudar si ens trobem en la mateixa situació?

¹⁴ Sabem que hem de perdonar i que això és el que Jehovà espera de nosaltres, però pot ser que no sempre ens sigui fàcil. Això és el que possiblement li va passar a Pere en algunes ocasions (llegeix Mateu 18:21, 22). Si aquest és el teu cas, què et pot ajudar? Primer, medita en tot el que Jehovà et perdona (Mt. 18:32, 33). Nosaltres no ens mereixem el seu perdó, però ell ens l’ofereix sense reserves (Sl. 103:8-10). A més, «estem obligats a estimar-nos els uns als altres». Així doncs, perdonar els nostres germans no és opcional. De fet, els hi devem (1 Jn. 4:11). Segon, reflexiona en els beneficis de perdonar. Quan perdonem, ajudem el germà que ens ha ofès, contribuïm a fer que la congregació estigui més unida, protegim la nostra amistat amb Jehovà i ens traiem un gran pes de sobre (2 Cor. 2:7; Col. 3:14). I, finalment, com que Jehovà és qui ens diu que hem de perdonar, demana-li que t’ajudi a aconseguir-ho. No permetis que Satanàs trenqui la pau que hi ha a la congregació (Ef. 4:26, 27). Necessitem l’ajuda de Jehovà per no caure en aquesta trampa del Diable.

15. D’acord amb Colossencs 3:13, què hem de fer si un germà ens ofèn?

¹⁵ Ara bé, si algun germà fa alguna cosa que et molesta profundament, com hauries de reaccionar? Fes tot el possible per mantenir la pau, fes oració a Jehovà i demana-li que beneeixi el germà que t’ha ofès. També li pots dir que t’ajudi a fixar-te en les seves boniques qualitats (Lc. 6:28). Si no pots passar per alt el que aquest germà t’ha fet, pensa en com pots parlar-ne amb ell. Sempre és millor que donis per fet que aquest germà no t’ha ofès de manera intencionada (Mt. 5:23, 24; 1 Cor. 13:7). Per això, quan en parleu, concedeix-li el benefici del dubte. Però, i si ell no vol fer les paus? Esforça’t per continuar suportant-lo. No et rendeixis (llegeix Colossencs 3:13). I, sobretot, mai li guardis ressentiment, ja que això podria posar en perill la teva amistat amb Jehovà. No deixis que res et faci ensopegar. Així demostraràs que el teu amor per Jehovà està per damunt de tot (Sl. 119:165).

16. Quina responsabilitat tenim cadascun de nosaltres?

¹⁶ Tots valorem molt el privilegi de servir Jehovà de manera unida, com «un sol ramat sota un sol pastor» (Jn. 10:16). El llibre Organizados para hacer la voluntad de Jehová, a la pàgina 165, diu: «Tots ens beneficiem de la unitat que hi ha al poble de Déu, i és la nostra responsabilitat conservar-la». Per això, «hem de veure els nostres germans com els veu Jehovà». Déu estima tots «aquests petits» i nosaltres també ho hem de fer. Jehovà s’adona del que fas per cuidar i ajudar els germans, i ho valora molt (Mt. 10:42).

17. Què estem decidits a fer?

¹⁷ Estimem molt els nostres germans. Per això, estem decidits a «no posar cap entrebanc ni cap obstacle davant» d’ells (Rm. 14:13). Considerem que els nostres germans són superiors a nosaltres i els volem perdonar de tot cor. No permetem que res ens faci ensopegar. En lloc d’això, volem fer tot el que puguem «per promoure la pau» i enfortir-nos els uns als altres (Rm. 14:19).