«LA BONDAT dels germans em va arribar al fons del cor.» Amb aquestes paraules la Lisa va descriure el que, en primer lloc, la va atreure a la veritat. a El cas de l’Anne és molt semblant. Ella reconeix: «Al principi, el que més em va agradar dels testimonis no va ser el que ensenyaven, sinó la bondat que mostraven». Ara, totes dues són les nostres germanes i gaudeixen de llegir i meditar en la Bíblia. Però, com hem vist, els actes de bondat van tenir un gran impacte en elles.

A tots ens agradaria que la nostra bondat afectés de manera tan positiva els altres. Com ho podem aconseguir? En aquest article analitzarem dues maneres de fer-ho: amb les nostres paraules i les nostres accions. També veurem a qui hauríem de mostrar bondat.

A Proverbis 31 es descriu l’esposa capaç. Allà diu que «la llei de la bondat és a la seva llengua», és a dir, aquesta «llei» condiciona tot el que diu i com ho diu (Prov. 31:26). Els marits i els pares en general també han de deixar que «la llei de la bondat» influeixi en la seva manera d’expressar-se. La majoria d’ells saben que les paraules que es diuen amb una veu aspra i severa afecten els fills de manera negativa i, fins i tot, els poden ferir. Si volen que els seus fills estiguin més disposats a escoltar i obeir, quan parlin amb ells, s’haurien d’esforçar per fer-ho amb bondat.

Encara que no siguem pares, tots podem mostrar bondat a l’hora de parlar. Com? Trobem part de la resposta al mateix proverbi, on diu que l’esposa capaç «obre la boca amb saviesa» (Prov. 31:26). Això significa que hem d’escollir bé les paraules que diem i el to de la nostra veu. Una cosa que ens pot ajudar és preguntar-nos: «Quin efecte tindrà en els altres el que estic a punt de dir? Promourà la pau o crearà una situació tensa?» (Prov. 15:1). Sens dubte, quan pensem abans de parlar, demostrem ser savis.

Un altre proverbi diu: «Parlar sense pensar és com clavar cops d’espasa» (Prov. 12:18). Meditar com les nostres paraules i to de veu afecten els altres ens ajuda a controlar el que diem. Si ens deixem portar per «la llei de la bondat», no farem servir paraules que fereixin ni un to de veu dur (Ef. 4:31, 32). A més, aconseguirem substituir els comentaris i la manera de parlar negativa per paraules edificants i un to agradable. En aquest respecte, Jehovà va donar un bon exemple en una ocasió en què Elies estava molt espantat. Déu va enviar un àngel en nom seu, que va parlar a aquest servent amb «una veu suau i tranquiŀla» (1 Re. 19:12). Ara bé, mostrar bondat implica molt més que la nostra manera de parlar. Inclou les nostres accions. Vegem-ho.

Quan imitem Jehovà, no només mostrem bondat a l’hora de parlar, sinó també d’actuar (Ef. 4:32; 5:1, 2). La Lisa, esmentada  abans, descriu així la bondat que li van mostrar els germans: «Quan la meva família es va veure obligada a mudar-se de manera sobtada, dues parelles de la congregació van demanar temps lliure a la feina per ajudar-nos a preparar les caixes de la mudança. En aquell moment, jo ni tan sols estava estudiant!». Aquests actes de bondat van fer que la Lisa volgués saber més de la veritat.

L’Anne, mencionada al principi d’aquest article, també va agrair molt la bondat dels testimonis. Ella diu: «Per culpa de com es comporta la gent en general, jo era molt desconfiada. Per això, quan vaig conèixer els testimonis, dubtava de les seves intencions. Em preguntava: “Per què s’interessen per mi?”. Però, veure que la germana que estudiava amb mi em tractava amb bondat perquè m’estimava em va ajudar a confiar en ella». Quin en va ser el resultat? Ella afegeix: «Des d’aquell moment, em vaig concentrar de debò en el que m’estava ensenyant».

 Fixa’t que el que va arribar al cor de la Lisa i l’Anne va ser els actes de bondat dels germans. Això és el que les va ajudar a interessar-se per la veritat, i a confiar en Jehovà i el seu poble.

Algunes persones somriuen i parlen amb amabilitat per la seva personalitat, cultura o criança, i aquesta manera de ser és digna d’elogi. Però, si volem imitar la bondat de Jehovà, hem d’anar més enllà (compara-ho amb Fets 28:2).

L’autèntica bondat és un aspecte del fruit de l’esperit sant (Gàl. 5:22, 23). Per cultivar aquest tipus de bondat, hem de permetre que l’esperit de Déu influenciï la nostra manera de pensar i d’actuar. Això ens ajudarà a imitar Jehovà i Jesús, i a interessar-nos de manera sincera en les persones. Quan la nostra bondat està motivada per l’amor que sentim per Déu i pels altres, es converteix en una qualitat molt poderosa que neix al nostre cor i que complau profundament Jehovà.

Mostrar bondat a aquells que coneixem o que ens tracten bé és fàcil (2 Sam. 2:6). Una manera de fer-ho és sent agraïts (Col. 3:15). Ara bé, com hauríem d’actuar si pensem que algú no es mereix que el tractem amb bondat?

Pensa en això: Jehovà és l’exemple més gran pel que fa a mostrar bondat a aquells que no s’ho mereixen. A la seva Paraula ho podem veure clarament. L’expressió bondat immerescuda apareix desenes de vegades a les Escriptures Gregues. Com ens mostra Jehovà aquesta qualitat?

Al llarg de la història, Déu ha mostrat bondat a milions i milions d’humans donant-los el que necessiten per viure (Mt. 5:45). De fet, abans que el coneguéssim, ja ens tractava amb molta bondat (Ef. 2:4, 5, 8). Per exemple, va donar el més valuós que tenia, el seu Fill unigènit, per tota la humanitat. L’apòstol Pau va dir que Jehovà va proporcionar el rescat «d’acord amb les riqueses de la seva bondat immerescuda» (Ef. 1:7). És més, encara que pequem i decebem Déu, ell no deixa d’ajudar-nos i ensenyar-nos. Les seves paraules i la seva instrucció són com un suau «plugim» (Deut. 32:2). Mai podrem pagar a Jehovà per tota la bondat que ens mostra. La veritat és que, si no fos per la seva bondat, no tindríem cap esperança per al futur (compara-ho amb 1 Pere 1:13).

Sens dubte, la bondat de Déu ens fa estimar-lo encara més i ens motiva a imitar-lo. En comptes de limitar-nos a tractar amb bondat certes persones, fem tot el possible per mostrar aquesta qualitat a tothom cada dia (1 Tes. 5:15). D’aquesta manera, serem com l’escalfor d’un foc en un dia fred: consolarem els nostres familiars, els germans de la congregació, els companys de feina i d’escola i els nostres veïns.

Pensa en la teva família o en la congregació. A qui podries mostrar bondat, ja sigui amb les teves paraules o amb les teves accions? Potser hi ha algun germà que necessita ajuda amb les feines de casa o la compra. A més, si estàs predicant i trobes algú que necessita un cop de mà, per què no l’hi ofereixes?

Imita Jehovà i deixa que «la llei de la bondat» guiï sempre les teves paraules i accions.