1. Què hem de fer per sobreviure al dia de Jehovà?

 QUAN la Bíblia parla del «dia de Jehovà», es refereix a un període de temps en què Jehovà jutja els seus enemics i salva el seu poble. En el passat, Jehovà va jutjar i castigar algunes nacions (Is. 13:1, 6; Ez. 13:5; Sof. 1:8). Aviat, el «dia de Jehovà» començarà amb l’atac a Babilònia la Gran i acabarà amb la batalla d’Harmagedon. Per poder sobreviure a aquest «dia», cal que ens preparem ja. De fet, Jesús va explicar que, per afrontar la «gran tribulació», no només ens hem de preparar ara, sinó que hem d’estar «sempre preparats» (Mt. 24:21; Lc. 12:40).

2. Per què ens són útils els consells de 1 Tessalonicencs?

² A la primera carta que Pau va escriure per inspiració als tessalonicencs, va incloure diferents exemples per ajudar els cristians a estar preparats per al gran dia de Jehovà (2 Tes. 2:1-3). Encara que Pau sabia que no vindria en aquell temps, va exhortar el seus germans a preparar-se per a aquell dia com si vingués de seguida, i nosaltres també podem posar en pràctica aquest consell. Vegem de quina manera va explicar Pau: 1) com vindrà el dia de Jehovà, 2) qui no sobreviurà a aquest dia, i 3) com podem preparar-nos per sobreviure.

3. Què vol dir que el dia de Jehovà vingui com un lladre durant la nit? (Mira la imatge.)

³ «Com un lladre durant la nit» (1 Tes. 5:2). Aquest és el primer de tres exemples visuals que descriuen com vindrà el dia de Jehovà. Els lladres acostumen a actuar de manera ràpida i a negra  nit per enxampar desprevingudes les seves víctimes. El dia de Jehovà també vindrà de cop i volta, i agafarà la majoria de les persones per sorpresa. És possible que fins i tot els cristians verdaders ens sorprenguem per la rapidesa amb què es desenvoluparan els esdeveniments. Però, a diferència dels malvats, nosaltres no serem destruïts.

4. Per què es compara el dia de Jehovà als dolors de part?

⁴ «Com els dolors de part a una dona embarassada» (1 Tes. 5:3). Tot i que una dona que espera un fill no pot predir amb exactitud el moment en què donarà a llum, no té cap dubte que ho farà. A més, sap que segurament el part serà sobtat, dolorós i que, un cop comenci, res l’aturarà. De manera similar, nosaltres tampoc sabem el moment exacte en què començarà el dia de Jehovà. Tot i així, estem segurs que vindrà, i que el judici de Déu sobre els malvats serà fulminant i inevitable.

5. En quin sentit la gran tribulació és com l’alba?

⁵ Com l’alba. En el tercer exemple, Pau torna a parlar dels lladres que actuen de nit, però se centra en un altre aspecte. Ara compara el dia de Jehovà amb l’alba (1 Tes. 5:4). Algú que hagi sortit a robar durant la nit pot concentrar-se tant en el que està fent que no s’adoni del pas del temps. Llavors, la llum del dia pot enxampar-lo i posar-lo al descobert. De manera semblant, la gran tribulació posarà al descobert aquells que, com els lladres, són a la foscor, perquè insisteixen a fer coses que no agraden a Jehovà. Nosaltres no volem ser així. Si rebutgem la conducta que desagrada a Jehovà i ens dediquem a mostrar «tot tipus de bondat, justícia i veritat», estarem preparats per al dia de Jehovà (Ef. 5:8-12). A continuació, Pau fa servir  dos exemples més per descriure aquells que no sobreviuran.

6. En quin sentit estan adormides la majoria de les persones? (1 Tessalonicencs 5:6, 7.)

⁶ «Els que dormen» (llegeix 1 Tessalonicencs 5:6, 7). Pau va comparar els que no sobreviuran al dia de Jehovà amb persones que estan adormides. «Els que dormen» no són conscients ni del que passa al seu voltant ni del pas del temps. Per això, no s’adonen dels successos importants ni reaccionen a ells. Avui dia, la majoria de les persones estan adormides en sentit espiritual (Rm. 11:8). Es queden indiferents davant les proves que demostren que vivim als últims dies i que la gran tribulació arribarà aviat. Pot ser que davant de certs esdeveniments mundials transcendentals, alguns dels que estan adormits es mig despertin i mostrin una mica d’interès per la nostra predicació. Però molts tornen a adormir-se. Fins i tot, alguns que creuen en un dia de judici pensen que aquest està molt lluny (2 Pe. 3:3, 4). No obstant això, nosaltres estem convençuts que, a mesura que passen els dies, el consell inspirat de mantenir-nos desperts és cada vegada més urgent.

7. Per què podem dir que els que s’enfrontaran a la ira de Déu són com els borratxos?

⁷ «Els que s’emborratxen.» L’apòstol compara els que s’enfrontaran a la ira de Déu als borratxos. Les persones que estan sota l’efecte de l’alcohol veuen disminuïda la seva capacitat de reacció al que passa al seu voltant i prenen males decisions. De manera semblant, els malvats no reaccionen a les advertències de Déu i escullen un camí que els acabarà portant a la destrucció. Però la Bíblia ens aconsella que «continuem sent assenyats», que estiguem sobris (1 Tes. 5:6). Un erudit bíblic descriu aquesta sobrietat com «un estat mental estable i calmat, que analitza i sospesa bé les coses i, per tant, ens permet prendre bones decisions». b Per què ens hem de mantenir calmats i estables? Per no involucrar-nos en els conflictes polítics o socials d’avui dia. La pressió per prendre partit en aquests temes serà més forta a mesura que s’apropi el dia de Jehovà. Però no ens hem de preocupar excessivament per com reaccionarem; l’esperit sant ens ajudarà a tenir un estat mental calmat i estable, i a prendre decisions sàvies (Lc. 12:11, 12).

8. Com descriu 1 Tessalonicencs 5:8 les qualitats que ens ajudaran a estar desperts i alerta? (Mira la imatge.)

⁸ Poseu-vos «la cuirassa [...] i el casc». Pau ens va comparar a soldats que estan alerta i equipats per a la batalla (llegeix 1 Tessalonicencs 5:8). S’espera que un soldat en actiu estigui preparat per lluitar en tot moment. En el nostre cas, demostrem que estem preparats per al dia de Jehovà quan portem la cuirassa de la fe i l’amor, i el casc de l’esperança. Aquestes qualitats ens ajudaran molt.

9. Com ens protegeix la fe?

⁹ La cuirassa protegia el cor dels soldats. De la mateixa manera, la fe i l’amor protegeixen el nostre cor simbòlic i ens ajuden a continuar servint Déu i a seguir sent deixebles de Jesús. Com ho fan? La fe ens garanteix que Jehovà ens recompensarà si el busquem amb tot el nostre cor (Heb. 11:6). També ens motivarà a ser lleials al nostre líder, Jesús, fins i tot davant de dificultats. Podem enfortir la nostra fe per afrontar els reptes de la vida si ens fixem en l’exemple de germans de l’actualitat  que han sigut íntegres, tot i la persecució o els problemes econòmics. També ens ajudarà analitzar l’exemple dels que han simplificat la seva vida per posar el Regne en primer lloc, i així aprendrem a evitar la trampa del materialisme. c

10. Com ens ajuda a perseverar l’amor per Jehovà i pels altres?

¹⁰ L’amor també és fonamental per estar desperts i ser assenyats (Mt. 22:37-39). L’amor a Jehovà ens ajuda a perseverar en la predicació tot i les dificultats que això pugui comportar (2 Tim. 1:7, 8). Com que també estimem aquells que no tenen una fe com la nostra, seguim predicant i treballant el territori, fins i tot si ho hem de fer per telèfon o carta. No perdem l’esperança que algun dia els nostres veïns canviïn i comencin a servir Jehovà (Ez. 18:27, 28).

11. Com ens ajuda mostrar amor als nostres germans? (1 Tessalonicencs 5:11.)

¹¹ L’amor pels altres inclou l’amor pels nostres germans. Demostrem aquest amor animant-nos i edificant-nos els uns als altres (llegeix 1 Tessalonicencs 5:11). Ens animem com ho fan els soldats que combaten junts. És cert que, en el fragor d’una batalla, un soldat pot ferir accidentalment el seu company, però mai ho faria deliberadament. D’igual manera, nosaltres mai feriríem expressament els nostres germans, ni tornaríem mal per mal (1 Tes. 5:13, 15). També demostrem que estimem els altres quan respectem els germans que dirigeixen la congregació (1 Tes. 5:12). Quan l’apòstol Pau va escriure la seva carta a la congregació de Tessalònica, aquesta feia menys d’un any que s’havia format. Segurament els germans nomenats d’aquella congregació no tenien gaire experiència i potser havien comès errors. Tot i així, mereixien respecte. A mesura que s’apropa la gran tribulació, és probable que depenguem de la guia dels ancians locals molt més que ara. Pot ser que perdem el contacte amb la seu mundial i la sucursal. Per això, és molt important que aprenguem ara a demostrar amor  i respecte als nostres ancians. Passi el que passi, continuem sent assenyats, i no ens centrem en les seves imperfeccions sinó en el fet que Jehovà està guiant aquests homes fidels mitjançant Crist.

12. Com pot l’esperança protegir la nostra ment?

¹² Igual que el casc protegeix el cap d’un soldat, l’esperança protegeix la nostra ment i ens ajuda a pensar com Jehovà vol. Una esperança forta ens ajuda a ser plenament conscients que el que ofereix aquest món no té cap valor (Fili. 3:8). També ens ajuda a mantenir la calma i gaudir de pau interior. Això és el que van experimentar el Wallace i la Laurinda, que serveixen a l’Àfrica. En només tres setmanes, un d’ells va perdre el pare i l’altre la mare, i per culpa de la pandèmia de la covid no van poder tornar a casa per estar amb les seves famílies. El Wallace va escriure: «L’esperança de la resurrecció m’ajuda a pensar en ells tal com estaran en el nou món i no com estaven els seus últims dies en aquest món. L’esperança em dona calma quan haig de lluitar amb la tristesa o els sentiments de pèrdua».

13. Què hem de fer per rebre esperit sant?

¹³ «No apagueu el foc de l’esperit» (1 Tes. 5:19). Pau va comparar l’esperit sant a un foc dins nostre, ja que l’esperit ens fa irradiar entusiasme i zel pel que és correcte, i ens omple d’energia per servir Jehovà (Rm. 12:11). Què podem fer per rebre esperit sant? Hem de demanar-lo en oració, estudiar la Paraula inspirada de Déu i formar part de l’organització que Ell dirigeix amb el seu esperit. Fer això ens ajudarà a cultivar «el fruit de l’esperit» (Gàl. 5:22, 23).

14. Què hem d’evitar fer per continuar rebent esperit sant? (Mira la imatge.)

¹⁴ Després de rebre l’esperit sant de Jehovà, hem d’anar amb compte per no apagar «el foc de l’esperit». Jehovà concedeix el seu esperit només a aquells que tenen pensaments purs i una bona conducta. Si alimentéssim els mals pensaments i els portéssim a la pràctica, Jehovà deixaria de donar-nos el seu esperit  (1 Tes. 4:7, 8). Per continuar rebent-lo, també hem de vigilar de no «menysprear» les profecies (1 Tes. 5:20). Aquestes «profecies» són els missatges que Déu ens ha fet arribar mitjançant el seu esperit, inclosos els que parlen del dia de Jehovà i de la urgència dels temps en què vivim. Per això, no pensem que aquest dia encara està molt lluny i que nosaltres no veurem l’Harmagedon. En comptes d’això, demostrem que el tenim ben present, mantenint una bona conducta i estant ben ocupats, fent cada dia obres que demostrin la nostra «devoció a Déu» (2 Pe. 3:11, 12).

15. Com podem evitar que la informació distorsionada i la propaganda demoníaca ens enganyin? (1 Tessalonicencs 5:21.)

¹⁵ Aviat, aquells que s’oposen a Déu declararan d’alguna manera: «Pau i seguretat!» (1 Tes. 5:3). La terra estarà plena de propaganda inspirada per dimonis que enganyarà la majoria (Ap. 16:13, 14). Nosaltres no ens deixarem enredar si comprovem «totes les coses» (llegeix 1 Tessalonicencs 5:21). La paraula grega que es tradueix com a «comproveu» es feia servir quan es verificava l’autenticitat dels metalls preciosos. Així que hem de verificar el que sentim o llegim per determinar si és cert o no. Això era molt important per als tessalonicencs, i ho serà encara més per a nosaltres a mesura que s’apropi la gran tribulació. En comptes de ser ingenus i acceptar el que els altres diuen, hem de fer servir la nostra capacitat de raonar per comparar el que llegim o sentim amb el que diu la Bíblia i l’organització de Jehovà. Si fem això, no ens deixarem enganyar pels estratagemes i la propaganda demoníaca (Prov. 14:15; 1 Tim. 4:1).

16. Quina esperança segura tenim i què ens motiva a fer?

¹⁶ Com a grup, els servents de Déu sobreviurem a la gran tribulació. A nivell individual, però, no sabem què passarà demà (Jm. 4:14). Tot i això, si ens mantenim fidels, rebrem la recompensa de viure per sempre, tant si sobrevivim a la gran tribulació com si morim abans que aquesta arribi. Els ungits estaran al cel amb Crist, i les altres ovelles viuran a la terra feta un paradís. Així que centrem-nos ara en la nostra meravellosa esperança i estiguem sempre preparats per al dia de Jehovà!