1, 2. Segons Salm 25:14, què hem de fer si volem ser amics íntims de Jehovà?

 SI VOLS gaudir d’una amistat llarga i estreta amb algú, quines qualitats creus que necessites? Possiblement estàs pensant que els bons amics s’estimen i es fan costat. Ara bé, diries que el temor és important per ser un bon amic? Segurament és una qualitat que no t’ha passat pel cap. Però, com diu el text temàtic d’aquest article, si volem ser amics íntims de Jehovà, és vital que el temem (llegeix Salm 25:14).

² Tant si fa molt de temps que servim Jehovà com si en fa poc, tots l’hem de témer. Però, què significa témer Déu? Com podem aprendre a témer Jehovà? I, què ens ensenyen els exemples d’Abdies, que era l’encarregat de la casa del rei Acab, del gran sacerdot Jehoiadà i del rei Jehoaix pel que fa a témer Jehovà?

3. En quines situacions podem sentir temor, i com ens protegeix això?

³ Normalment sentim temor quan creiem que algú o alguna cosa ens pot fer mal. Aquesta mena de por és bona perquè ens ajuda a prendre bones decisions. Per exemple, evitem caminar a la vora d’un penya-segat per por a caure. La por també ens pot fer fugir de situacions perilloses. I, per temor a perdre un bon amic, evitem dir o fer qualsevol cosa que pugui malmetre la nostra amistat.

4. Què vol Satanàs?

 ⁴ Satanàs vol que tinguem por de Jehovà. Ell intenta fer-nos creure que Déu sempre està enfadat, que és venjatiu i que res del que fem el pot fer feliç. Això mateix és el que Elifaz va donar a entendre a Job (Job 4:18, 19). El Diable vol que tinguem tanta por de Jehovà que deixem de servir-lo. És molt important que cultivem un temor sa per Jehovà per evitar caure en aquest parany.

5. Què vol dir témer Déu?

⁵ Si tenim un temor sa per Jehovà, l’estimarem i no voldrem fer res que pugui danyar la nostra relació amb ell. Jesús «temia Déu», però això no vol dir que li tingués por (Heb. 5:7; Is. 11:2, 3). Tot el contrari, l’estimava profundament i desitjava obeir-lo sempre (Jn. 14:21, 31). Nosaltres també sentim admiració i profund respecte per Jehovà perquè és un Déu amorós, savi, just i poderós. A més, sabem que ell ens estima moltíssim i que, amb la manera com reaccionem a la seva guia, podem fer-li mal o alegrar el seu cor (Sl. 78:41; Prov. 27:11).

6. Digues una manera com podem aprendre a témer Déu. (Salm 34:11.)

⁶ El temor a Déu no és una qualitat innata. Per tant, hem d’aprendre a cultivar-lo (llegeix Salm 34:11). Com podem fer-ho? Una manera és observant la creació. «Les coses creades» reflecteixen les qualitats de Jehovà, com ara la seva saviesa, el seu poder i el seu profund amor per nosaltres (Rm. 1:20). Com més temps dediquis a observar tot el que ell ha fet, més respecte i amor sentiràs pel teu Creador. Fixa’t en el que va dir una germana que es diu Adrienne: «Em meravella observar la creació. Veure la saviesa de Jehovà m’ajuda a adonar-me que ell sap el que és millor per a mi». Meditar en això la va fer arribar a aquesta conclusió: «No vull fer res que em separi de Jehovà, la Font de la meva vida». Podries dedicar una estona aquesta setmana a meditar en un aspecte de la creació de Jehovà? Si ho fas, enfortiràs el teu amor i respecte per ell (Sl. 111:2, 3).

7. Com ens ajuda l’oració a cultivar temor per Jehovà?

⁷ Una altra manera d’aprendre a témer Déu és fer-li oració regularment. Com més parles amb Jehovà, més real és per a tu. Cada vegada que li demanes que et doni forces per superar una prova, de nou t’adones que el seu poder és immens. Quan li dones les gràcies pel sacrifici del seu Fill, recordes fins a quin punt t’estima. I, sempre que li demanes ajuda per afrontar un problema, tornes a ser conscient de la seva gran saviesa. Aquesta mena d’oracions t’ajudaran a sentir més respecte per Jehovà i a estar decidit a no fer res que danyi la teva amistat amb ell.

8. Què hem de fer per no deixar de témer Jehovà?

⁸ Per no deixar de témer Jehovà, és important estudiar la Bíblia amb l’objectiu d’aprendre dels bons i mals exemples que hi trobem. A continuació, parlarem de dos servents fidels de Jehovà: Abdies, l’encarregat de la casa del rei Acab, i el gran sacerdot Jehoiadà. Després analitzarem l’exemple del rei Jehoaix de Judà que, tot i que al principi va ser fidel a Jehovà, amb el temps el va deixar de servir.

9. Com va ajudar a Abdies témer Jehovà? (1 Reis 18:3, 12.)

⁹ La primera vegada que la Bíblia parla d’Abdies diu que era un home que «temia  molt Jehovà» (llegeix 1 Reis 18:3, 12). b Com el va ajudar aquest temor? Per una banda, el va ajudar a ser honrat i digne de confiança. Per això, el rei Acab el va posar a càrrec de la seva casa (compara-ho amb Nehemies 7:2). Per altra banda, el seu temor per Jehovà li va donar una valentia extraordinària, una qualitat que de ben segur va necessitar, ja que Abdies va viure durant el regnat del malvat Acab. La Bíblia diu que aquest rei «es va comportar pitjor que tots els que el van precedir» (1 Re. 16:30). I no només això; la dona d’Acab, Jezabel, adorava Baal i odiava tant Jehovà que va intentar eliminar de tot el regne del nord l’adoració verdadera. Fins i tot va fer matar molts dels profetes de Jehovà (1 Re. 18:4). Sens dubte, Abdies no ho va tenir gens fàcil per adorar Jehovà.

10. Com va mostrar Abdies la seva valentia?

¹⁰ Com va demostrar Abdies que era excepcionalment valent? Quan Jezabel va començar a buscar els profetes de Déu per matar-los, Abdies va agafar-ne 100, els va dividir «en dos grups de 50», els va amagar en coves i es va encarregar de donar-los «pa i aigua» (1 Re. 18:13, 14). És clar, segurament Abdies tenia por i no volia morir. Ell sabia que si Jezabel el descobria, el mataria, però Abdies estimava més Jehovà i els Seus servents que la seva pròpia vida.

11. Com imiten Abdies els servents de Jehovà dels nostres dies? (Mira la imatge.)

¹¹ Avui dia, molts servents de Jehovà viuen en llocs on la nostra obra està prohibida. Tot i que aquests estimats germans respecten les autoritats, no deixen de servir Jehovà, igual que Abdies (Mt. 22:21). Ells demostren el seu temor a Jehovà obeint-lo «abans que als homes» (Fe. 5:29). Per això, s’esforcen per seguir predicant i reunint-se amb discreció (Mt. 10:16, 28). A més a més, s’asseguren que els germans i les germanes rebin l’aliment espiritual que tant necessiten per estar a prop de Jehovà. Fixa’t en el cas de l’Henri, un germà que viu en un país africà on la nostra  obra va estar prohibida durant un temps. En aquella època, es va oferir a portar publicacions bíbliques a altres testimonis. Ell va comentar: «Soc tímid per naturalesa, però estic convençut que el profund respecte que sento per Jehovà va ser el que em va donar la valentia que necessitava». I tu? Creus que podries ser tan valent com l’Henri? Ho pots aconseguir si t’esforces per cultivar temor per Jehovà.

12. Com van demostrar que eren lleials a Jehovà el gran sacerdot Jehoiadà i la seva dona?

¹² El gran sacerdot Jehoiadà temia Déu i això el va motivar a ser-li lleial i a promoure l’adoració verdadera quan Atalia, la filla de Jezabel, va usurpar el tron de Judà. La gent tenia por d’aquesta reina, i amb raó. Era una dona amb una insaciable set de poder i era tan despietada que va intentar matar tots els seus nets per tal d’eliminar el llinatge reial (2 Cròn. 22:10, 11). Però un dels seus nets, el petit Jehoaix, va sobreviure. Com? Jehoixabat, la dona de Jehoiadà, se’l va endur per salvar-li la vida. Aquest matrimoni el va mantenir amagat i el va cuidar. D’aquesta manera, tots dos van ajudar a preservar el llinatge reial de David. Malgrat la seva edat avançada, Jehoiadà va ser lleial a Jehovà i no va permetre que la por li impedís fer el que estava bé (Prov. 29:25).

13. Com va demostrar novament Jehoiadà que era lleial?

¹³ Quan Jehoaix tenia set anys, Jehoiadà novament va demostrar que era lleial a Jehovà. Va idear un pla que, si sortia bé, faria que Jehoaix —l’hereu legítim al tron de David— es convertís en rei. Ara bé, si el pla fracassava, Jehoiadà de ben segur perdria la seva vida. Gràcies a la benedicció de Jehovà, el pla va funcionar. Amb el suport dels levites i dels caps dels guàrdies del palau, Jehoiadà va fer rei Jehoaix i va fer executar la reina Atalia (2 Cròn. 23:1-5, 11, 12, 15; 24:1). Llavors, «Jehoiadà va fer un pacte entre Jehovà, el rei i el poble, en el qual es comprometien a seguir sent el poble de Jehovà» (2 Re. 11:17). Jehoiadà «també va coŀlocar els porters a les portes de la casa de Jehovà, perquè no hi pogués entrar ningú que, per algun motiu, fos impur» (2 Cròn. 23:19).

14. De quines maneres va honrar Jehovà a Jehoiadà?

¹⁴ A la seva Paraula, Jehovà promet: «Honraré els que m’honren» (1 Sam. 2:30). I això mateix és el que va fer amb Jehoiadà. Déu va incloure la història d’aquest servent lleial a la Bíblia perquè ens puguem beneficiar del seu exemple (Rm. 15:4). A més, Jehoiadà va rebre un honor especial: quan va morir «el van enterrar amb els reis a la Ciutat de David, ja que havia fet moltes coses bones a Israel relacionades amb el Déu verdader i la seva casa» (2 Cròn. 24:15, 16).

15. Què podem aprendre del relat de Jehoiadà? (Mira la imatge.)

¹⁵ El relat de Jehoiadà ens pot ajudar a tots a cultivar temor per Jehovà. Per exemple, els superintendents cristians imiten Jehoiadà quan es mantenen alerta i s’esforcen per protegir la congregació (Fe. 20:28). Els germans grans també poden aprendre molt de Jehoiadà. Quan temen Jehovà i li son lleials, ell els pot utilitzar per complir el Seu propòsit. Poden estar segurs que Jehovà mai els deixa de banda. Els joves fan bé de prendre nota de la manera com Jehovà va tractar Jehoiadà. Demostren que volen imitar el seu Creador quan tracten amb dignitat i respecte els germans grans, especialment aquells que porten molt de temps servint Jehovà (Prov.  16:31). I com podem tots nosaltres imitar el bon exemple dels levites i els caps dels guàrdies del palau? Donant suport lleial als germans que ens «dirigeixen» a l’obeir-los (Heb. 13:17).

16. Què li va passar a Jehoaix quan va deixar de rebre la bona influència de Jehoiadà?

¹⁶ Sens dubte, el rei Jehoaix es va beneficiar molt del bon exemple de Jehoiadà (2 Re. 12:2). De fet, quan era jove desitjava fer el que estava bé als ulls de Jehovà. Ara bé, un cop Jehoiadà va morir, Jehoaix es va deixar influenciar pels prínceps apòstates. Quin en va ser el resultat? Ell i el poble «van començar a servir els pals sagrats i els ídols» (2 Cròn. 24:4, 17, 18). Tot i que Jehovà estava profundament dolgut, «els va continuar enviant profetes per fer-los tornar a ell, [...] però ells no van voler fer cas». Fins i tot es van negar a escoltar Zacaries, el fill de Jehoiadà, que, a banda de ser profeta de Jehovà i sacerdot, també era cosí del rei. c Jehoaix va arribar al punt de matar Zacaries. Quina manca d’agraïment per tot el que la família de Jehoiadà havia fet per ell! (2 Cròn. 22:11; 24:19-22.)

17. Quines conseqüències va patir Jehoaix?

¹⁷ Jehoaix va deixar de témer Jehovà, i va acabar pagant-ne les conseqüències. Déu havia  advertit: «Els que em menyspreen seran tractats amb menyspreu» (1 Sam. 2:30). Com es van complir aquestes paraules en Jehoaix? El seu exèrcit, «que era molt gran», va ser vençut per un petit exèrcit siri. I a ell, el van deixar «molt malferit». Quan els siris van marxar, els servents de Jehoaix el van executar perquè havia matat Zacaries. És més, com que havia estat un rei tan malvat, ni tan sols el van considerar digne de ser enterrat «a les tombes dels reis» (2 Cròn. 24:23-25).

18. D’acord amb Jeremies 17:7, 8, què hem de fer per evitar ser com Jehoaix?

¹⁸ Què ens ensenya l’exemple de Jehoaix? Aquest rei era com un arbre d’arrels poc profundes que necessitava el suport d’un pal per mantenir-se dret. Quan aquest pal, és a dir, Jehoiadà, ja no hi era i els vents de l’apostasia van bufar, Jehoaix va caure. Aquest exemple ens ensenya que el nostre temor per Jehovà no pot dependre únicament de la bona influència d’altres cristians, ni tan sols de la dels nostres familiars. Així doncs, per mantenir-nos ferms en sentit espiritual és imprescindible que enfortim el nostre temor i amor per Jehovà mitjançant l’estudi regular de la Bíblia, la meditació i l’oració (llegeix Jeremies 17:7, 8; Col. 2:6, 7).

19. Què ens demana Jehovà?

¹⁹ Jehovà no demana massa del seus servents. En realitat, Eclesiastès 12:13 resumeix molt bé el que ell vol que fem: «Tem el Déu verdader i obeeix els seus manaments, perquè això és tot el que l’home ha de fer». Si tems Jehovà, sense importar les proves que afrontis en el futur, podràs mantenir-te ferm com Abdies i Jehoiadà. Res podrà trencar la teva preciosa amistat amb Jehovà!