1, 2. a) Per què els joves estan guanyant la lluita contra Satanàs i els dimonis? (Mira la imatge del principi.) b) Què analitzarem en aquest article?

L’APÒSTOL Pau va comparar la vida d’un cristià a la d’un soldat que lluita cos a cos. És clar, la nostra lluita no és literal, sinó espiritual. Però els nostres enemics són reals. Satanàs i els dimonis són guerrers molt hàbils i experimentats. Per això, a primera vista, sembla que no tenim cap possibilitat de vèncer, sobretot els joves, que sovint són més vulnerables. Ara bé, poden guanyar els joves la lluita contra aquests enemics tan poderosos? I tant que sí! De fet, ja l’estan guanyant perquè es deixen «enfortir pel Senyor». Però fan més que confiar en el poder de Jehovà. De la mateixa manera que els soldats estan ben preparats, els joves s’equipen per a la lluita i es posen «l’armadura completa de Déu» (llegeix Efesis 6:10-12).

² Quan Pau va fer servir aquest exemple, potser estava pensant en l’armadura d’un legionari romà (Fe. 28:16). Analitzem per què és adequat aquest exemple. A mesura que ho fem, fixa’t en el que alguns joves diuen sobre els reptes  i beneficis de portar l’armadura espiritual.

3, 4. Per què podem dir que les veritats bíbliques són com el cinturó d’un soldat romà?

³ Llegeix Efesis 6:14. El cinturó dels soldats romans tenia unes plaques metàŀliques que els hi protegia la cintura. Aquest estava dissenyat per alleugerar el pes de la part superior de l’armadura. A més, alguns cinturons tenien peces per subjectar l’espasa i la daga. Si el cinturó estava ben lligat, el soldat es podia sentir més segur per anar a la batalla.

⁴ Igualment, les veritats que aprenem a la Bíblia ens protegeixen de les ensenyances falses que són molt perjudicials (Jn. 8:31, 32; 1 Jn. 4:1). Com més estimem aquestes veritats, més fàcil se’ns farà portar la nostra ‘cuirassa’, és a dir, viure d’acord amb les normes de Jehovà (Sl. 111:7, 8; 1 Jn. 5:3). Si coneixem bé les veritats de la Paraula de Déu, estarem més preparats per mantenir la nostra posició i defensar-la (1 Pe. 3:15).

5. Per què hem de dir sempre la veritat?

⁵ Si tenim la veritat ‘ben lligada’, ens sentirem motivats a viure d’acord als principis bíblics i direm sempre la veritat. Recorda que les mentides són una de les armes més efectives de Satanàs. Les mentides fan molt de mal, tant a qui les diu com a qui les creu (Jn. 8:44). Per aquest motiu, encara que som imperfectes, ens esforcem per no dir mentides (Ef. 4:25). Però això pot ser tot un repte. L’Abigail, de 18 anys, reconeix: «Dir la veritat no sempre sembla la millor opció, especialment quan una mentida et pot estalviar problemes». Aleshores, per què s’esforça ella per dir la veritat? «Quan dic la veritat tinc una bona consciència davant Jehovà. A més, els meus pares i amics saben que poden confiar en mi.» La Victoria, que té 23 anys, explica: «Si dius la veritat i defenses el que creus, pot ser que et facin la vida impossible. Però hi tens molt a guanyar: tens més confiança en tu mateix, et sents més a prop de Jehovà, i les persones que t’estimen et respecten més». No hi ha dubte, val la pena que tinguem sempre posat «el cinturó de la veritat».

6, 7. Per què es compara la justícia a una cuirassa?

⁶ Un tipus de cuirassa que portaven els soldats romans estava formada per làmines de ferro sobreposades horitzontalment. Aquestes làmines s’ajustaven al cos amb unes tires de cuir fent servir ganxos i sivelles de metall. La resta de la part superior del cos també estava protegida amb plaques metàŀliques lligades amb cuir. Aquesta cuirassa limitava una mica el moviment, i les peces s’havien de revisar regularment per veure si estaven ben fixades. Però aquesta armadura evitava que les espases i fletxes enemigues ferissin el cor o altres òrgans vitals del soldat.

⁷ Quina comparació més encertada sobre com les normes justes de Jehovà protegeixen el nostre cor! (Prov. 4:23.) Un soldat mai canviaria la seva cuirassa de ferro per una d’un material de menys qualitat. Nosaltres tampoc canviaríem les normes de Jehovà per les nostres pròpies, ja que no tenim la saviesa necessària per protegir el nostre cor (Prov. 3:5, 6). Per això, hem de revisar regularment la nostra ‘cuirassa’ i veure si està ben ajustada.

8. Per què val la pena seguir les normes de Jehovà?

⁸ T’ha semblat alguna vegada que  les normes de Jehovà són una càrrega o massa restrictives? En Daniel, de 21 anys, diu: «Els professors i els companys de classe se’n reien de mi perquè feia el que deia la Bíblia. Durant un temps, vaig perdre la confiança en mi mateix i em sentia deprimit». Com se’n va sortir? «Al final, em vaig adonar dels beneficis que té viure segons les normes de Jehovà. Alguns dels meus ‘amics’ van començar a prendre drogues i d’altres van deixar els estudis. Va ser trist veure com van acabar. Les normes de Jehovà són una protecció per a nosaltres.» La Madison, que té 15 anys, reconeix: «No és gens fàcil fer el que Jehovà espera de nosaltres i no el que els altres diuen que és divertit». Què l’ajuda? «Em recordo que porto el nom de Jehovà i que les temptacions són la manera que té Satanàs d’atacar-me. Cada vegada que supero una prova, em sento millor amb mi mateixa.»

9-11. a) Quin ‘calçat’ ens hem de posar? b) Què ens pot ajudar a sentir-nos més còmodes quan prediquem?

⁹ Llegeix Efesis 6:15. Els soldats romans no podien anar a la batalla sense el calçat apropiat. Portaven unes sandàlies que els hi arribaven fins als turmells i que tenien tres capes de pell que feien que el peu estigués ben subjectat. Això les feia resistents i còmodes.

¹⁰ Mentre que el calçat que portaven els soldats els ajudava a tenir èxit a la guerra, el nostre ‘calçat’ ens ajuda a predicar un missatge de pau (Is. 52:7; Rm. 10:15). Tot i així, es necessita valor per aprofitar les oportunitats que sorgeixen per parlar de Jehovà. En Bo, de 20 anys, diu: «Em feia por predicar als meus companys i em sentia avergonyit. Mirant enrere, no sé per què em sentia d’aquesta manera. Però ara estic molt content de parlar de Jehovà als altres».

¹¹ Molts joves s’han adonat que si es preparen bé per predicar se senten més segurs. Com pots estar ben preparat? La Julia, que té 16 anys, afirma: «Porto publicacions a la motxilla, i escolto el que opinen i creuen els meus companys de classe. Així sé com els puc ajudar. Quan em preparo, puc parlar amb ells de coses que els poden ser útils». La Makenzie, de 23 anys, explica: «Si ets amable i saps escoltar, podràs saber què els hi preocupa als teus companys. Intento llegir tota la informació que tenim per als joves, i així els hi puc mostrar a la Bíblia o al lloc web jw.org alguna cosa que els pugui ajudar». Com veiem, com més et preparis, més còmode i segur et sentiràs amb les teves ‘sabates’.

12, 13. Quines són algunes de «les fletxes enceses» de Satanàs?

¹² Llegeix Efesis 6:16. «El gran escut» que portaven els legionaris romans tenia forma rectangular i els cobria des de les espatlles fins als genolls. Així els protegia de les espases, llances i fletxes.

¹³ Algunes de «les fletxes enceses» que Satanàs ens llança són mentides sobre Jehovà, com ara que ell no ens estima ni es preocupa per nosaltres. L’Ida, que té 19 anys, lluita contra sentiments d’inferioritat. Ella diu: «Sovint sentia que Jehovà no estava a prop meu i que no volia ser el meu amic». Com va superar aquests sentiments? Ella afegeix: «Les reunions m’animen molt. Abans  m’asseia i no comentava, perquè pensava que a ningú li importava el que jo digués. Però ara em preparo les reunions i intento comentar dues o tres vegades. No m’és gens fàcil, però em sento molt millor quan ho faig. A més, els germans m’animen tant... I sempre surto de les reunions amb la seguretat que Jehovà m’estima molt».

14. Què aprenem de l’experiència de l’Ida?

¹⁴ L’experiència de l’Ida destaca una veritat clau. L’escut que feien servir els soldats tenia unes dimensions fixes, però el nostre «escut de la fe» es pot fer més gran o més petit; dependrà de nosaltres (Mt. 14:31; 2 Tes. 1:3). Si volem que el nostre ‘escut’ ens protegeixi, hem d’enfortir la nostra fe.

15, 16. Per què podem dir que l’esperança és com un casc?

¹⁵ Llegeix Efesis 6:17. El casc que feien servir els soldats d’infanteria romans estava pensat per protegir el cap, el coll i la cara durant la batalla. Alguns cascos tenien una ansa que permetia que el soldat el dugués a la mà.

¹⁶ Igual que un casc protegia el cap d’un soldat, la nostra «esperança de la salvació» ens protegeix la ment, o la capacitat de pensar (1 Tes. 5:8; Prov. 3:21). L’esperança ens ajuda a estar centrats en les promeses de Jehovà i a tenir un punt de vista equilibrat davant dels problemes (Sl. 27:1, 14; Fe. 24:15). Però si volem que el nostre ‘casc’ compleixi la seva funció,  és vital que el portem posat, i no que el carreguem a la mà.

17, 18. a) Com intenta Satanàs que ens traguem el ‘casc’? b) Com podem demostrar que no ens deixem enganyar per Satanàs?

¹⁷ Com intenta Satanàs que ens traguem el ‘casc’? Fixa’t com ho va fer amb Jesús. Segurament sabia que el Fill de Déu tenia la perspectiva de governar la humanitat, però havia d’esperar fins al moment que Jehovà havia establert. I, fins aleshores, hauria de patir i finalment morir. Així és que Satanàs li va oferir a Jesús l’oportunitat de fer realitat la seva esperança abans d’hora. Li va proposar que l’adorés una sola vegada i així li donaria tots els regnes del món en aquell instant, sense haver d’esperar (Lc. 4:5-7). De la mateixa manera, Satanàs sap que Jehovà ens ha promès beneir-nos en sentit material en el nou món. Ara bé, hem d’esperar, i potser passar per moments complicats, abans de rebre aquestes benediccions. Per això, el Diable vol que donem prioritat a les coses materials i ens intenta convèncer perquè disfrutem plenament de la vida ara, sense esperar al nou món. Satanàs ens anima a posar en segon lloc el Regne (Mt. 6:31-33).

¹⁸ Com molts altres joves cristians, la Kiana, que té 20 anys, no s’ha deixat enganyar per Satanàs. Ella diu: «Tinc clar que l’única solució a tots els problemes que tenim és el Regne de Déu». Com influeix aquesta esperança en la seva actitud i en les seves accions? «L’esperança del paradís m’ajuda a posar les metes seglars en segon pla. No intento exprimir al màxim les meves habilitats, ni pretenc arribar a ser algú en aquest món. Al contrari, m’esforço per utilitzar el meu temps i les meves energies per aconseguir metes espirituals.»

19, 20. Com podem fer servir millor la Bíblia?

¹⁹ L’espasa que feien servir els soldats romans feia 50 centímetres de llarg i estava dissenyada per als combats cos a cos. Els romans eren molt hàbils en l’ús de l’espasa perquè s’entrenaven cada dia.

²⁰ Pau va comparar la Paraula de Déu a una espasa que Jehovà ens ha donat. Amb tot, hem d’aprendre a utilitzar-la bé quan defensem les nostres creences o quan rectifiquem la nostra manera de pensar (2 Cor. 10:4, 5; 2 Tim. 2:15). Com podries ser més hàbil a l’hora de fer servir la Bíblia? En Sebastian, de 21 anys, explica: «Cada vegada que llegia un capítol de la Bíblia, escrivia un versicle. Ara estic fent una llista amb els meus textos preferits. Així sento que estic més en sintonia amb la manera de pensar de Jehovà». En Daniel, mencionat abans, diu: «Quan llegeixo la Bíblia trio versicles que crec que em poden ser útils a la predicació. He notat que la gent reacciona millor quan veu que t’entusiasma el que els hi expliques de la Bíblia i que t’esforces de valent per ajudar-los».

21. Per què no hem de tenir por de Satanàs ni dels seus dimonis?

²¹ L’exemple dels joves citats en aquest article ens ensenya que no hem de tenir por de Satanàs ni dels seus dimonis. Són poderosos, però no són invencibles. Són mortals i, ben aviat, durant el Regnat de Mil Anys de Crist, seran empresonats i no podran fer mal a ningú. Després d’aquest període, seran destruïts per sempre (Ap. 20:1-3, 7-10). Coneixes com és el nostre enemic, quines tàctiques fa servir i quin objectiu té. Mai oblidis que, amb l’ajuda de Jehovà, et pots mantenir ferm contra el Diable.