1-3. a) Segons Salm 5:4-6, com veu Jehovà la maldat? b) Per què podem dir que l’abús de menors està en contraposició amb «la llei del Crist»?

JEHOVÀ odia qualsevol forma de maldat (llegeix Salm 5:4-6). Amb molta més raó detesta l’abús de menors, que és un pecat molt cruel i repugnant. Com a Testimonis seus, nosaltres també odiem l’abús de menors i no tolerem aquesta pràctica perversa a la congregació (Rm. 12:9; Heb. 12:15, 16).

² Qualsevol tipus d’abús infantil està en contraposició amb «la llei del Crist» (Gàl. 6:2). Tal com vam analitzar a l’article anterior, la llei del Crist, és a dir, tot el que Jesús va ensenyar amb fets i paraules, es basa en l’amor i promou la justícia. Com que els cristians verdaders obeïm aquesta llei, tractem els nens amb respecte i els fem sentir estimats i segurs. En canvi, abusar d’un nen és un acte egoista i injust que el fa sentir que ningú l’estima ni el protegeix.

³ Desgraciadament, l’abús sexual de menors és un mal cada vegada més estès. De fet, fins i tot ha arribat a afectar el poble de Déu. Per què? Perquè abunden «els dolents i els impostors», i n’hi ha que intenten infiltrar-se a la congregació (2 Tim. 3:13). A més, alguns que afirmaven ser part de la congregació han cedit als desitjos sexuals depravats i han abusat de menors. A continuació, analitzarem per què l’abús infantil és un pecat tan greu. També veurem de quina manera han de tractar els ancians els  casos de pecats greus, com ara l’abús de menors, i com poden els pares protegir els seus fills. *

4, 5. Per què l’abús de menors és un pecat contra la víctima?

⁴ L’abús de menors té conseqüències a llarg termini, i afecta tant a les víctimes com als seus familiars i als germans de la congregació. Per això, aquest tipus d’abús és un pecat molt greu.

⁵ Un pecat contra la víctima. * Ferir els altres i fer que pateixin injustament és un pecat. Tal com veurem al proper article, això és exactament el que fa l’agressor: provoca un mal terrible a la víctima. Traeix la confiança del nen i fa que no se senti segur enlloc. Per això, hem de protegir els menors d’aquesta amenaça, i consolar i ajudar aquells que n’han estat víctimes (1 Tes. 5:14).

6, 7. a) Per què l’abús de menors és un pecat contra la congregació? b) Per què l’abús de menors és un pecat contra les autoritats?

⁶ Un pecat contra la congregació. Quan algú que forma part de la congregació abusa de menors, perjudica la reputació d’aquesta (Mt. 5:16; 1 Pe. 2:12). Quina injustícia per als milions de germans fidels que s’esforcen de valent per «lluitar per la fe» (Jud. 3). Per això, no permetem que hi hagi persones al poble de Déu que cometin aquests actes tan terribles i no es penedeixin. A més, aquestes persones taquen el bon nom de la congregació.

⁷ Un pecat contra les autoritats. La Bíblia és clara quan mana als cristians: «Que tothom se sotmeti a les autoritats» (Rm. 13:1). Nosaltres ens sotmetem «a les autoritats» quan respectem i obeïm les lleis del país on vivim. Si algú de la congregació viola alguna llei i comet un delicte, com ara l’abús de menors, està pecant contra les autoritats (compara-ho amb Fets 25:8). Encara que els ancians no tenen potestat per fer complir les lleis del país, no protegeixen cap culpable d’abusos sexuals de les conseqüències legals dels seus actes (Rm. 13:4). L’agressor ha de pagar les conseqüències de les seves accions (Gàl. 6:7).

8. Com considera Jehovà els pecats que una persona comet contra una altra?

⁸ Per damunt de tot, un pecat contra Déu (Sl. 51:4). Quan una persona peca contra una altra, també està pecant contra Jehovà. Per exemple, la Llei que Déu va donar a Israel deia que un home que robava o enganyava el seu veí, cometia «una infidelitat contra Jahveh» (Lev. 6:2-4). Quan una persona que és part de la congregació abusa d’un nen, s’aprofita d’ell, traeix la seva confiança i fa que no se senti segur. Per tant, comet una gran infidelitat contra Jehovà i embruta el Seu nom. Amb raó, aquest terrible delicte és un pecat repugnant contra Déu i l’hem de condemnar.

9. Quina informació ha anat proporcionant l’organització de Jehovà, i per què?

⁹ Al llarg dels anys, l’organització de Jehovà ens ha proporcionat una gran quantitat d’informació bíblica sobre  l’abús infantil. Per exemple, a La Torre de Guaita i la Desperta’t! s’han publicat articles sobre com poden suportar les ferides emocionals aquells que han patit abusos sexuals, com els poden ajudar i animar els altres, i com poden protegir els pares als seus fills. Els ancians han rebut instruccions detallades basades en la Bíblia sobre què fer quan hi ha un cas d’abús de menors. A més, l’organització continua revisant aquestes instruccions per assegurar-se que la manera d’actuar en casos d’abusos està d’acord amb la llei del Crist.

10-12. a) Què han de recordar els ancians quan tracten casos de pecats greus? b) Què els ha de preocupar? c) Segons Jaume 5:14, 15, què han d’intentar fer els ancians?

¹⁰ Quan els ancians tracten casos de pecats greus, han de recordar que obeir la llei del Crist implica tractar els germans amb amor, i fer el que és correcte i just als ulls de Déu. Per això, quan s’assabenten que algú ha comés un pecat greu, han de tenir en compte diversos factors. La principal preocupació dels ancians és santificar el nom de Jehovà (Lev. 22:31, 32; Mt. 6:9). Però també estan preocupats pel benestar espiritual dels germans de la congregació i volen ajudar aquells que han estat víctimes de les males accions dels altres.

¹¹ A més, si el pecador forma part de la congregació, els ancians han de determinar si està penedit i, si és així, l’han d’ajudar a recuperar la seva amistat amb Jehovà sempre que sigui possible (llegeix Jaume 5:14, 15). El cristià que es deixa portar pels seus mals desitjos i comet un pecat greu està malalt en sentit espiritual i no gaudeix d’una bona relació amb Déu. * Els ancians són com metges espirituals que intenten curar aquells que estan «malalts». Poden fer servir els consells bíblics per ajudar-los a recuperar la seva amistat amb Jehovà, però això només és possible si estan penedits de tot cor (Fe. 3:19; 2 Cor. 2:5-10).

¹² Els ancians tenen una gran responsabilitat. Han de tenir cura del «ramat de Déu» i volen que els germans se sentin segurs a la congregació (1 Pe. 5:1-3). Per aquest motiu, quan s’assabenten que algú ha comès un pecat greu, com ara abusar d’un menor, actuen ràpidament. Què han de fer en aquests casos? Vegem-ho en els següents paràgrafs.

13, 14. Compleixen els ancians les lleis relacionades amb el fet d’informar les autoritats sobre acusacions d’abús de menors? Explica-ho.

¹³ Compleixen els ancians les lleis relacionades amb el fet d’informar les autoritats sobre acusacions d’abús de menors? Sí. En els països on existeixen aquestes lleis, els ancians fan tot el que poden per complir-les (Rm. 13:1). Aquestes lleis no entren en conflicte amb les lleis de Déu (Fe. 5:28, 29). Per tant, quan els ancians s’assabenten d’una acusació d’abús de menors, de seguida s’han de posar en contacte amb la sucursal per demanar com han d’actuar per complir les lleis del país.

¹⁴ Els ancians han de recordar a la víctima, als seus pares i a altres persones que coneguin els fets que tenen el dret de denunciar  a les autoritats el que ha passat. Però, què passa si l’acusació és sobre algú que forma part de la congregació i l’assumpte es fa públic entre la gent de la zona? S’hauria de sentir culpable d’haver tacat el nom de Jehovà el cristià que hagi parlat amb les autoritats? No. L’agressor és l’únic que ha embrutat el nom de Déu.

15, 16. a) Per què necessiten almenys dos testimonis oculars per prendre acció judicial els ancians? b) Què han de fer els ancians quan s’assabenten que algú que és part de la congregació ha estat acusat d’abús de menors?

¹⁵ Per què necessiten almenys el testimoni de dues persones per prendre acció judicial els ancians? Perquè aquest requisit forma part del criteri elevat de justícia de la Bíblia. Quan no hi ha una confessió del pecat, es necessiten dos testimonis oculars perquè es confirmi l’acusació i els ancians puguin iniciar una acció judicial (Deut. 19:15; Mt. 18:16; llegeix 1 Timoteu 5:19). Vol dir això que abans d’informar les autoritats sobre una acusació d’abús es necessiten dos testimonis? No. Aquest requisit no és necessari quan els ancians, o altres persones, denuncien un delicte a les autoritats seglars.

¹⁶ Quan els ancians s’assabenten que s’acusa algú de la congregació d’abús de menors, s’esforcen per complir les lleis que hi hagi sobre l’obligació d’informar-ne a les autoritats. Llavors, intenten esbrinar el que realment ha passat i, tenint en compte el que diu la Bíblia, decideixen si cal formar un comitè judicial. Si el presumpte agressor nega l’acusació, els ancians escolten el testimoni d’altres persones que potser saben el que ha passat. Si almenys dues persones —aquella que fa l’acusació i una altra que també hagi estat testimoni d’aquest o d’algun altre cas d’abús de menors per part de la mateixa persona— confirmen que s’han comès els fets, es forma un comitè judicial. * El fet que no hi hagi dos testimonis i no es pugui confirmar que s’ha comès un pecat greu no vol dir que l’acusació sigui falsa. En aquest cas, els ancians han de ser conscients que pot ser que l’acusat hagi comès un acte molt cruel que hagi ferit profundament altres persones. Per tant, han d’ajudar aquells que han patit i estar molt pendents del presumpte agressor per protegir la congregació del dany que pugui causar (Fe. 20:28).

17, 18. Quin paper té el comitè judicial? Explica-ho.

¹⁷ Quin paper té el comitè judicial? El terme judicial no vol dir que els ancians jutgin, o decideixin, si l’agressor ha de ser condemnat per les autoritats per haver infringit la llei. Ells no interfereixen en la responsabilitat de les autoritats que han de jutjar els delictes (Rm. 13:2-4; Tt. 3:1). Al contrari, els ancians només jutgen, o decideixen, si aquesta persona pot seguir sent membre de la congregació.

¹⁸ El seu paper és espiritual, o religiós. Amb l’ajuda de la Bíblia, els ancians valoren si l’agressor s’ha penedit realment o no. Si no ho ha fet, és expulsat i es fa un anunci a la congregació (1 Cor. 5:11-13). Però si s’ha penedit, pot seguir sent testimoni de Jehovà. Amb tot, els ancians li han d’informar que no podrà tenir cap responsabilitat ni privilegi a la  congregació durant molts anys, o potser mai. Com que es preocupen pel benestar dels nens, poden parlar en privat amb els pares que hi ha a la congregació i avisar-los que vigilin el tracte que puguin tenir els seus fills amb aquella persona. Quan els ancians prenen aquestes mesures, han de ser prudents per no dir qui ha estat víctima dels abusos.

19-22. Què poden fer els pares per protegir els seus fills? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁹ Qui són els principals responsables de protegir els nens? Sens dubte, els seus pares. * Els teus fills són un regal molt valuós, «una heretat de Jahveh» (Sl. 127:3). Déu t’ha donat aquesta responsabilitat. Per tant, què pots fer per protegir els teus fills dels abusos?

²⁰ Primer, informa’t sobre l’abús de menors. Esbrina quin tipus de persones abusen dels nens i les tàctiques que fan servir per enganyar-los. Estigues alerta dels possibles perills (Prov. 22:3; 24:3). Recorda que en la majoria dels casos l’agressor és algú que el menor ja coneix i en qui confia.

²¹ Segon, parla obertament amb el teu fill i sigues accessible (Deut. 6:6, 7). Això inclou que estiguis sempre disposat a escoltar-lo (Jm. 1:19). No oblidis que als nens que han patit abusos sovint els costa explicar-ho. Potser tenen por que ningú els cregui o l’agressor els ha amenaçat perquè guardin el secret. Així doncs, si creus que al teu fill li ha passat alguna cosa, fes-li preguntes amb tacte i escolta amb paciència les seves respostes.

²² Tercer, educa el teu fill. Parla amb ell sobre el sexe, tenint en compte la seva edat. Ensenya-li què dir i què fer si algú l’intenta tocar d’una manera inapropiada. Utilitza la informació que l’organització de Jehovà ha preparat per ajudar-te a protegir els teus fills (consulta el requadre « Ajudes per a tu i per als teus fills»).

23. a) Com considerem els Testimonis l’abús de menors? b) Quina pregunta contestarem en el proper article?

²³ Els testimonis de Jehovà considerem l’abús de menors un pecat molt greu i un crim repugnant. Com que obeïm la llei del Crist, no protegim les persones que cometen abusos de les conseqüències dels seus pecats. Mentrestant, què podem fer per ajudar aquells que han patit abusos? En el proper article trobarem la resposta.