«Sempre he sigut una persona tímida i insegura, i no estic còmoda amb els que tenen un caràcter fort. En canvi, em sento bé amb aquells que són amables i humils. Em puc obrir fàcilment amb aquest tipus de persones, i puc compartir els meus sentiments i parlar dels meus problemes. Els meus millors amics són així.»

Aquestes paraules de la Sara * ens mostren que, si som tendres, els altres s’aproparan a nosaltres. A més, agradarem a Jehovà. La Bíblia ens diu: «Vestiu-vos [...] d’amabilitat [o tendresa]» (Col. 3:12, nota). Però, què és la tendresa? Com en va mostrar Jesús? I per què ens fa més feliços cultivar-la?

La tendresa és una qualitat que flueix de l’interior i que manifesten les persones pacífiques. La persona tendra tracta els altres de manera amable, mansa i bondadosa. A més, és capaç d’afrontar els problemes de la vida amb calma i autocontrol.

Alguns pensen que les persones tendres són dèbils, però això no és cert. La paraula grega que es tradueix com ‘tendresa’ és la mateixa que s’utilitza per descriure un cavall salvatge que ha estat domat. Encara que l’animal no perd la seva força, amb paciència se’l pot ajudar a controlar-la. De manera semblant, quan som tendres, aprenem a controlar la nostra natura rebel i a promoure la pau amb els altres.

Penses que no ets una persona amable? La veritat és que és tot un repte mostrar aquesta qualitat, ja que vivim en un món on l’agressivitat i la impaciència són el plat de cada dia (Rm. 7:19). Ens hem d’esforçar molt per ser amables, però l’esperit sant ens pot ajudar a aconseguir-ho (Gàl. 5:22, 23). Per què és important que ho fem?

Una qualitat que atreu la gent. Igual que la Sara, mencionada abans, ens sentim còmodes amb persones que són tendres. Jesús és un bon exemple del que implica ser tendre i bondadós (2 Cor. 10:1). Fins i tot els nens que gairebé no el coneixien volien estar amb ell (Mc. 10:13-16).

Sortirem guanyant tant nosaltres com els que estan al nostre voltant. Si som tendres, no ens  enfadarem a la primera de canvi ni ens frustrarem (Prov. 16:32). Evitarem sentir-nos culpables per haver ofès algú, especialment aquells a qui estimem. Això serà positiu per als altres perquè controlarem els nostres sentiments i la nostra conducta, i no els ferirem.

Tot i que Jesús tenia moltes responsabilitats i estava molt ocupat, sempre va tractar els altres amb tendresa. Moltes persones del seu temps patien dificultats i se sentien carregades. Per això, necessitaven ànim. Jesús els va dir: «Veniu a mi [...] perquè sóc bondadós i humil de cor» (Mt. 11:28, 29). T’imagines quin consol devien sentir a l’escoltar aquestes paraules?

Com podem ser bondadosos i tendres, igual que Jesús? Quan estudiem la Paraula de Déu, podem veure com Jesús tractava les persones i com actuava en situacions difícils. Així, quan afrontem circumstàncies que posin a prova la nostra amabilitat, imitarem el seu exemple (1 Pe. 2:21). Vegem tres factors que van ajudar Jesús a ser tendre i amable.

Jesús era humil. El Fill de Déu no només va dir que era bondadós i amable, sinó també «humil de cor» (Mt. 11:29). De fet, la Bíblia sovint relaciona aquestes dues qualitats (Ef. 4:1-3). Per què?

Si som humils, no pensarem massa en nosaltres mateixos ni serem excessivament sensibles. Com va reaccionar Jesús quan el van acusar injustament de ser «un golafre i un borratxo»? Va dir que «la saviesa es demostra pels resultats» i, amb el seu exemple, va demostrar que estaven equivocats (Mt. 11:19).

Si algú fa un comentari poc encertat sobre la teva raça, gènere o antecedents, per què no intentes reaccionar de manera calmada i tranquiŀla? En Peter, un ancià que serveix a Sud-àfrica, comenta: «Quan algú diu alguna cosa que m’ofèn, em pregunto: “Com reaccionaria Jesús?”». I afegeix: «He après a no donar-me massa importància a mi mateix».

Jesús entenia que els humans som imperfectes. Els deixebles de Jesús sabien el que estava bé, però com que eren imperfectes de vegades els costava fer el correcte. Per exemple, la nit abans que Jesús morís, Pere, Jaume i Joan no li van donar el suport que ell els va demanar. Jesús va reconèixer que «l’esperit desitja fer el que està bé, però la carn és dèbil» (Mt. 26:40, 41). Com que entenia que eren imperfectes, no es va enfadar amb ells.

La Mandy és una germana que abans era molt exigent, però ara fa tot el possible per imitar l’exemple de Jesús i ser tendra. Ella diu: «M’esforço per acceptar que tots som imperfectes. També intento tenir un punt de vista positiu sobre els altres perquè sé que això és el que fa Jehovà». Creus que la compassió que va mostrar Jesús al tractar amb humans imperfectes et pot ajudar a ser tendre amb els altres?

Jesús va deixar els assumptes en mans de Jehovà. Quan Jesús va estar a la terra, el van tractar de manera injusta. Van mal interpretar les seves ensenyances, el van menysprear i, fins i tot, el van torturar. Però va mantenir la calma perquè «es va posar a les mans d’Aquell que jutja amb justícia» (1 Pe. 2:23). Jesús estava segur que el seu Pare el cuidaria i posaria les coses al seu lloc en el moment adequat.

Si ens enfadem perquè som víctimes d’una injustícia i l’intentem resoldre a la nostra manera, podríem perdre els papers i empitjorar més la situació. Per això, la Bíblia diu que «la ira dels homes no actua d’acord amb la justícia de Déu» (Jm. 1:20). Tot i que els nostres sentiments estiguessin justificats, la imperfecció podria fer que reaccionéssim d’una manera equivocada.

Una germana d’Alemanya que es diu Cathy solia pensar: «Si no et defenses a tu mateixa, qui ho farà?». Però quan va aprendre a confiar en Jehovà, va canviar d’actitud. Ella diu: «Ara ja no estic a la defensiva. Estic tranquiŀla i puc tractar els altres amb amabilitat perquè sé que Jehovà ho té tot sota control». Si mai has estat víctima d’una injustícia,  copia l’exemple de Jesús i confia en Déu. Això t’ajudarà a ser amable i no perdre la calma.

Jesús va destacar que la tendresa ens ajuda a ser feliços, quan va dir: «Feliços els mansos, perquè heretaran la terra» (Mt. 5:5, nota). Fixa’t en com ser mansos i tendres ens pot beneficiar de diferents maneres.

Redueix la tensió al matrimoni. En Robert, un germà d’Austràlia, reconeix: «Moltes vegades he dit a la meva dona coses que realment no sentia. Però quan parles sense pensar no pots fer com si no hagués passat res. Em sabia molt de greu quan veia que li feia mal».

Quan parlem, «tots ens equivoquem moltes vegades», i el que diem pot pertorbar la pau en el matrimoni (Jm. 3:2). Si això passa, ser tendres ens ajudarà a mantenir la calma i vigilar el que diem (Prov. 17:27).

En Robert es va esforçar de valent per mantenir la calma i cultivar l’autocontrol. Quin n’ha estat el resultat? Ell diu: «A dia d’avui, quan tenim un malentès m’esforço per escoltar atentament, parlar amb tendresa i no enfadar-me. Ara el nostre matrimoni és molt més feliç que abans».

Ens ajuda a tenir bones relacions amb els altres. Els que s’ofenen fàcilment no solen tenir gaires amics. En canvi, la tendresa ens ajuda a «mantenir la unitat [...] i viure pacíficament» (Ef. 4:2, 3). La Cathy, mencionada abans, diu: «Esforçar-me per ser amable m’ha ajudat a tenir una millor relació amb els altres, fins i tot amb aquells que no ho posen fàcil».

Ens dona pau interior. La Bíblia relaciona «la saviesa de dalt» amb la pau i la tendresa (Jm. 3:13, 17). Una persona calmada i tendra té «un cor reposat» (Prov. 14:30, BEC). En Martin, que s’ha esforçat molt per ser una persona més tendra, comenta: «Ara soc més flexible i menys tossut. A més, estic més tranquil i soc molt feliç».

És cert que no és fàcil ser amable i tendre. Un germà reconeix: «Si t’he de ser sincer, encara hi ha dies que sento que em bull la sang». Però, si això ens passa a nosaltres, hem de recordar que Jehovà, Aquell que ens anima a ser tendres, ens promet que ens ajudarà a aconseguir-ho (Is. 41:10; 1 Tim. 6:11). Ell acabarà el nostre entrenament i ens farà forts (1 Pe. 5:10). Amb el temps, igual que l’apòstol Pau, podrem mostrar «la tendresa i la bondat del Crist» (2 Cor. 10:1).