1, 2. Quins reptes afronten molts germans?

L’APÒSTOL Pau va animar Timoteu, i per extensió a tots els cristians, a servir Jehovà «plenament» (2 Tim. 4:5). Encara que ens esforcem per seguir el consell de Pau, no sempre és fàcil. Per a molts germans, sortir a predicar requereix molt de valor (2 Tim. 4:2). Per exemple, pensa en aquells que viuen a països on la nostra obra està restringida o, fins i tot, prohibida. Cada vegada que prediquen, aquests germans posen en perill la seva llibertat.

² Els servents de Déu afrontem situacions que ens poden desanimar. Per exemple, alguns han de treballar moltes hores per proveir del necessari a la seva família. Encara que els agradaria predicar molt més, quan acaba la setmana se senten esgotats i sense forces. D’altres pateixen malalties cròniques o els efectes de l’edat, i alguns no poden ni sortir de casa. Sens dubte, aquesta situació els limita molt. També n’hi ha que senten que no valen res i que Jehovà no els estima. La Mary, * una germana que viu a l’Orient Mitjà, explica: «Lluitar constantment contra els meus sentiments negatius m’esgota emocionalment. Llavors, quan penso que podria haver utilitzat aquell temps i energies per predicar, em sento encara pitjor».

3. Què veurem en aquest article?

³ Sigui quina sigui la nostra situació, Jehovà ens pot donar forces per afrontar qualsevol dificultat i seguir servint-lo al màxim de les nostres circumstàncies. Però abans d’analitzar com ens pot ajudar Déu, vegem com va enfortir a Pau i Timoteu perquè el poguessin continuar servint plenament malgrat els problemes.

4. Quins reptes va afrontar Pau?

⁴ Pau va fer front a diversos reptes. Va necessitar moltes forces especialment quan li van pegar, el van empresonar i el van intentar matar (2 Cor. 11:23-25). També va reconèixer que de vegades lluitava contra sentiments negatius (Rm. 7:18, 19, 24). A més, tenia «una espina al cos» que volia desesperadament que Déu l’hi tragués (2 Cor. 12:7, 8).

5. Què va aconseguir Pau malgrat els reptes?

⁵ Jehovà va donar forces a l’apòstol Pau perquè el pogués continuar servint plenament a pesar dels reptes que va afrontar. Fixa’t en tot el que va fer. Quan estava custodiat a Roma sota arrest domiciliari, va defensar amb entusiasme les bones notícies davant de líders jueus i potser de funcionaris del govern (Fe. 28:17; Fili. 4:21, 22). També va predicar a molts soldats de la guàrdia pretoriana i va donar testimoni a «tots els que l’anaven a visitar» (Fe. 28:30, 31; Fili. 1:13). Durant aquell temps, Pau també va aprofitar per escriure cartes que van ajudar els cristians en el passat i encara ens ajuden a nosaltres avui dia. A més, el seu bon exemple va enfortir els germans de Roma i, gràcies a això, es van atrevir «encara més a predicar la paraula de Déu sense por» (Fili. 1:14). És cert que de vegades l’apòstol no podia fer tot el que volia, però va aprofitar qualsevol oportunitat per predicar i així va contribuir «a estendre les bones notícies» (Fili. 1:12).

6. Tal com indica 2 Corintis 12:9, 10, què va ajudar Pau a dur a terme el seu servei?

⁶ Pau va reconèixer que tot el que podia fer en el seu servei era gràcies a les forces que li donava Jehovà, no a les seves. De fet, va dir que el poder de Déu «es fa més fort en la debilitat» (llegeix 2 Corintis 12:9, 10). L’apòstol va patir persecució, va ser empresonat i va afrontar altres dificultats. Però, amb el Seu esperit, Jehovà va donar a Pau les forces necessàries perquè el pogués continuar servint.

7. Quins reptes va afrontar Timoteu?

⁷ Timoteu també va confiar en el poder de Déu. Sabia que Jehovà li donaria les forces necessàries per poder servir-lo plenament. Aquest cristià va  acompanyar Pau en diferents viatges missionals. Encara que era jove, l’apòstol el va enviar a visitar diferents congregacions per animar-les (1 Cor. 4:17). Així i tot, és possible que Timoteu de vegades tingués sentiments d’ineptitud. Potser per aquest motiu Pau li va dir: «Que ningú et menyspreï perquè ets jove» (1 Tim. 4:12). A més, Timoteu també tenia la seva pròpia espina al cos, ja que sovint estava malalt (1 Tim. 5:23). Malgrat això, estava segur que Jehovà, amb el seu esperit sant, li donaria les forces que necessités per servir els germans i seguir proclamant les bones notícies (2 Tim. 1:7).

8. Com ens dona Jehovà forces avui dia?

⁸ Avui dia, Jehovà ens dona «el poder extraordinari» perquè el puguem continuar servint fidelment (2 Cor. 4:7). Vegem a continuació quatre ajudes de Déu que ens permetran recuperar les forces i ser-li lleials: l’oració, la Bíblia, els germans i la predicació.

9. Com ens pot ajudar l’oració?

⁹ L’oració. La Bíblia ens anima a fer oració a Jehovà «en tota ocasió», i ell ens respondrà donant-nos forces (Ef. 6:18). En Jonnie, que viu a Bolívia, va viure en pròpia pell com Jehovà el va ajudar. Desgraciadament, va afrontar una sèrie de situacions molt difícils. La seva dona i els seus pares es van posar molt malalts al mateix temps. Aquest germà feia tot el que podia per cuidar-los a tots tres. Finalment, la seva mare va morir. I la seva dona i el seu pare van trigar molt de temps a recuperar-se. Mirant enrere, en Jonnie diu: «Durant tota aquella situació extrema, el que més em va ajudar va ser esforçar-me per ser específic a les meves oracions». Jehovà sempre va donar a aquest germà les forces que necessitava per aguantar. En Ronald, un ancià que serveix a Bolívia, es va assabentar que la seva mare tenia càncer i, un mes després, va morir. Què el va ajudar a fer front a aquella terrible situació? Ell respon: «Fer oració a Jehovà em permet obrir-li el meu cor i expressar-li tot el que sento. Sé que ell m’entén millor que ningú més, fins i tot millor que jo mateix». És possible que ens sentim aclaparats i no sapiguem què dir a les nostres oracions. Però Jehovà ens convida a orar-li encara que no sapiguem com expressar amb paraules el que sentim i pensem (Rm. 8:26, 27).

10. Tenint en compte Hebreus 4:12, per què és tan important llegir la Bíblia i meditar en ella?

¹⁰ La Bíblia. Pau va trobar ànims i consol a les Escriptures i nosaltres també ho podem fer (Rm. 15:4). Quan llegim la Paraula de Déu i meditem en ella, Jehovà pot utilitzar el seu esperit per ajudar-nos a entendre millor com podem posar en pràctica en la nostra situació el que hi aprenem (llegeix Hebreus 4:12). En Ronald, esmentat abans, comenta: «Estic content d’haver adquirit el costum de llegir la Bíblia cada nit. M’agrada reflexionar profundament en les qualitats de Jehovà i en la manera tan amorosa com cuida els seus servents. Això m’ajuda a recuperar les forces».

11. Com va ajudar la Bíblia una germana que estava de dol?

¹¹ Si dediquem temps a reflexionar en la Paraula de Déu, ens serà més fàcil veure els nostres problemes amb una actitud equilibrada. Fixa’t en com la Bíblia va ajudar una germana que havia perdut el  seu marit. Un ancià li va recomanar que llegís el llibre de Job. Quan ho va fer, va començar a jutjar Job per la seva manera de raonar equivocada. En la seva ment li deia: «Job! No siguis tan negatiu». Llavors, es va adonar que la seva actitud era molt semblant a la d’aquest servent fidel. Fer aquest exercici la va ajudar a corregir el seu punt de vista i la va enfortir per afrontar el dolor de perdre el seu marit.

12. Com utilitza Jehovà els germans per animar-nos?

¹² Els germans. Jehovà també utilitza els germans per ajudar-nos a recuperar les forces. Pau va escriure que desitjava molt trobar-se amb altres cristians per animar-se «els uns als altres» (Rm. 1:11, 12). A la Mary, mencionada abans, li encanta passar temps amb els germans. Ella reconeix: «Jehovà ha utilitzat germans i germanes que, fins i tot, no estaven al cas dels meus problemes. Alguns em van dir paraules que em van animar o em van enviar una targeta. Això era exactament el que necessitava, i m’ha ajudat molt a obrir-me a germanes que han passat per situacions semblants a la meva i a aprendre de la seva experiència. A més, els ancians sempre em fan sentir que els germans m’estimen i valoren el meu lloc a la congregació».

13. Com ens podem animar els uns als altres a les reunions?

¹³ Un dels millors llocs per animar-nos els uns als altres són les reunions. Quan vagis a la reunió, per què no aprofites i prens la iniciativa d’animar els altres dient-los que els estimes i valores molt? En una ocasió, abans de començar la reunió, un ancià que es diu Peter va dir a una germana casada amb un home que no és testimoni: «No saps com d’animador és veure’t aquí. Sempre vens amb els teus sis fills molt arreglats i sovint fan comentaris ben preparats». Els ulls de la germana es van omplir de llàgrimes i molt agraïda li va contestar: «No et pots ni imaginar com necessitava sentir això».

14. Com ens ajuda la predicació?

¹⁴ La predicació. Quan parlem de la Bíblia amb altres persones, sentim que recuperem les forces i l’ànim encara que no totes ens escoltin amb interès (Prov. 11:25). Una germana que es diu Stacy va experimentar com la predicació la va ajudar a recuperar les forces. Quan un familiar seu va ser expulsat, es va començar a preguntar: «Podria haver fet més per ajudar-lo?». No podia deixar de pensar en això. Què la va ajudar a afrontar aquella situació tan difícil? La predicació. Quan predicava, s’esforçava per centrar-se en les persones del territori que necessitaven la seva ajuda. Ella explica: «Durant aquella època Jehovà em va donar el privilegi d’estudiar amb una persona que va progressar ràpidament. Això em va ajudar moltíssim. Sens dubte, el que més m’ajuda a tenir estabilitat és sortir a predicar».

15. Què ens ensenya l’experiència de la Mary?

¹⁵ Pot ser que degut a les nostres circumstàncies sentim que no podem fer tant com ens agradaria a la predicació. Si aquest és el teu cas, recorda que a Jehovà li fa molt feliç que li donis el millor. Fixa’t en l’exemple de la Mary, de qui hem parlat abans. Quan va anar a servir a una zona on la gent parlava un altre idioma, es va sentir molt limitada. Ella reconeix: «Durant cert temps, tot el que podia fer era algun comentari breu i senzill, llegir un versicle de la Bíblia o donar  un tractat a la predicació». Sentia que no podia fer gaire en comparació amb els germans que dominaven aquella llengua. Amb tot, va canviar la seva manera de pensar i es va adonar que Jehovà sí la podia utilitzar encara que no parlés molt bé l’idioma. Ella comenta: «Les veritats bíbliques són senzilles, però poden canviar la vida de les persones i salvar-les».

16. Què pot animar a aquells que estan confinats a casa?

¹⁶ Jehovà és conscient del fort desig que tenim de predicar i el valora molt, fins i tot si no podem sortir de casa per problemes de salut. En aquesta situació, ell ens pot ajudar a aprofitar qualsevol oportunitat per donar testimoni a cuidadors, metges o infermers, entre d’altres. És clar, si comparem el que podem fer ara amb el que fèiem abans, segurament ens desanimarem. Ara bé, si meditem en com Jehovà ens està ajudant, tindrem les forces necessàries per afrontar qualsevol prova amb alegria.

17. Segons Eclesiastès 11:6, per què hem de continuar predicant encara que no en vegem els resultats ràpidament?

¹⁷ Cap de nosaltres sap quines de les llavors que plantem arrelaran i creixeran (llegeix Eclesiastès 11:6). Per exemple, la Barbara, una germana que té més de 80 anys, predica regularment per telèfon i per carta. En una carta va incloure el número de l’1 de març de 2014 de La Torre de Guaita, que incloïa l’article «El que Déu ha fet per tu». Sense saber-ho, va enviar aquesta carta a un matrimoni que havia estat testimoni. Ells van llegir la revista una vegada rere una altra. El marit va sentir que Jehovà li estava parlant directament. Aquest matrimoni va començar a anar a les reunions i al final va tornar a ser testimoni de Jehovà després de 27 anys. T’imagines com d’animada i alegre es va sentir la Barbara quan va veure els resultats tan positius d’aquella carta?

18. Què podem fer per rebre l’ajuda de Jehovà?

¹⁸ Jehovà ens dona el seu poder de moltes maneres, com ara mitjançant l’oració, la Bíblia, els germans i la predicació. Si aprofitem al màxim aquests regals que Jehovà ens fa, demostrarem que confiem que ell vol i pot ajudar-nos. Així doncs, mai deixem de confiar en el nostre Pare amorós, que «dóna força als qui li són fidels de cor» (2 Cròn. 16:9, BCI).