1. Quin exemple va donar Jesús als seus deixebles, i com van reaccionar ells? (Mira la imatge de la portada.)

JESÚS va mantenir una actitud positiva durant tota la seva predicació a la terra i volia que els seus deixebles fessin el mateix (Jn. 4:35, 36). Mentre va estar amb ells, aquests van predicar amb molt de zel (Lc. 10:1, 5-11, 17). Però després que l’arrestessin i el matessin, els deixebles temporalment van perdre les ganes de predicar (Jn. 16:32). Un cop ressuscitat, el Fill de Déu els va demanar que se centressin en la predicació. I, després que Jesús pugés al cel, això és just el que els seus seguidors van fer. Van predicar amb tant d’entusiasme que els seus enemics els van dir: «Heu omplert Jerusalem amb la vostra ensenyança» (Fe. 5:28).

2. Com beneeix Jehovà la predicació?

² Jesús va dirigir l’obra de predicar que van realitzar els cristians del primer segle i Jehovà els va beneir amb molt de creixement. Per exemple, a la Pentecosta de l’any 33, es van batejar unes 3.000 persones (Fe. 2:41). I el nombre de deixebles va continuar augmentant de manera exponencial (Fe. 6:7). Tot i així, Jesús va predir que als últims dies moltes més persones acceptarien la veritat (Jn. 14:12; Fe. 1:8).

3, 4. a) Per què a alguns germans els és difícil predicar? b) Què veurem en aquest article?

³ Tots ens esforcem per tenir una actitud positiva a la predicació. En alguns països això és molt fàcil. Per què? Perquè hi ha tantes persones interessades en estudiar la Bíblia que algunes d’elles estan en una llista d’espera fins que un testimoni els pot dirigir el curs. Però, en altres zones,  als germans els és tot un repte predicar, ja que troben poques persones a casa i aquelles que hi són normalment no estan interessades en la veritat.

⁴ Si al teu territori no és fàcil obtenir bons resultats a la predicació, les idees d’aquest article et seran útils. Veurem què han fet alguns germans per poder arribar a més persones amb el nostre missatge. I també analitzarem què ens pot ajudar a ser més positius sense importar com respongui la gent.

5. Quins reptes afronten molts germans?

⁵ A molts germans els és cada cop més difícil poder parlar amb les persones. Alguns publicadors viuen a zones on hi ha edificis de difícil accés o urbanitzacions privades. Pot ser que hi hagi porters o vigilants de seguretat que neguin l’entrada a aquells que no tinguin una autorització personal d’algun veí. D’altres poden predicar lliurement casa per casa, però els costa molt trobar-hi gent. També hi ha germans que prediquen a zones rurals o aïllades, que estan poc poblades. Sovint han de viatjar llargues distàncies només per visitar una sola llar, on és possible que no hi hagi ningú. Si et trobes en alguna d’aquestes situacions, no et rendeixis. Què pots fer per superar aquests obstacles i poder fer arribar el missatge a més persones?

6. Per què es pot dir que predicar és com anar a pescar?

⁶ Jesús va comparar l’obra de predicar amb la pesca (Mc. 1:17). És possible que alguns pescadors passin dies a la mar sense aconseguir pescar res. Però ells no es rendeixen, sinó que s’adapten. Canvien l’hora, el lloc i el mètode de pesca. Nosaltres podem fer el mateix a l’hora de predicar. Vegem algunes idees.

7. Què podem aconseguir si prediquem a diferents hores?

⁷ Intenta predicar a diferents hores. Si ens esforcem per anar a predicar quan és més probable que la gent sigui a casa, tindrem més converses. De fet, tard o d’hora tothom ha de tornar a casa. Molts germans troben útil predicar a la tarda o al vespre. En aquestes hores solen trobar més persones a casa, i aquestes sovint estan més relaxades i disposades a conversar. També pots trobar pràctica la idea d’un ancià que es diu David. Ell explica que després de treballar un territori ell i el seu company fan un segon intent per predicar a aquells que no hi eren, i afegeix: «És increïble la quantitat de gent que és a casa quan tornem per segona vegada». *

8. Com podem tenir l’actitud que es descriu a Eclesiastès 11:6 en la predicació?

⁸ No ens hem de rendir. El text temàtic d’aquest article ens recorda l’actitud que hem de tenir (llegeix Eclesiastès 11:6). En David, mencionat abans, no va tirar la tovallola. A un dels domicilis, després de diversos intents, finalment va poder parlar amb un home. Aquest va mostrar interès i volia saber més de la Bíblia. Ell li va dir: «Porto uns 8 anys vivint aquí i és la primera vegada que em visita un testimoni de Jehovà». En David comenta: «He comprovat que quan aconsegueixes trobar les persones a casa sovint estan disposades a escoltar el missatge».

9. Què han fet alguns germans per predicar a aquells que no acostumen a ser a casa?

 ⁹ Predica a altres llocs. Per tal de trobar aquelles persones que no són a casa, alguns publicadors han provat de predicar a altres llocs. Per exemple, predicar pel carrer o fer servir expositors mòbils ha estat molt efectiu per trobar aquelles persones que viuen a grans edificis on no està permès predicar porta per porta. De vegades, aquesta és l’única manera de parlar cara a cara amb elles. Hi ha germans que han observat que la gent està més disposada a xerrar i acceptar publicacions quan són a parcs i jardins, mercats o zones comercials. En Floiran, que serveix com a superintendent de circuit a Bolívia, explica: «Anem a predicar als mercats i a les botigues entre la 1 i les 3 del migdia perquè és quan els dependents acostumen a tenir menys feina. Moltes vegades hem tingut bones converses i, fins i tot, hem iniciat cursos bíblics».

10. Què més pots fer per arribar a tota la gent del teu territori?

¹⁰ Intenta predicar d’altres maneres. Imagina que has provat de predicar a una casa en diverses ocasions. Has mirat d’anar-hi a diferents hores i, així i tot, no hi has trobat ningú. Què més pots fer? La Katarína diu: «M’agrada escriure cartes a aquelles persones que mai trobo a casa. En la carta els escric el que m’agradaria dir-los en persona». La lliçó? No tinguis por a provar diferents mètodes per tal de predicar a totes les persones del territori.

11. Per què moltes persones no mostren interès en el nostre missatge?

¹¹ Algunes persones no mostren cap interès pel nostre missatge. No veuen la necessitat d’aprendre de Déu o de la Bíblia. Alguns són ateus perquè veuen molt de patiment al món. D’altres rebutgen la Paraula de Déu perquè observen que molts líders religiosos que afirmen viure d’acord amb ella en realitat són hipòcrites. També hi ha persones que estan tan centrades en la família, en la feina o en els seus problemes que no creuen que la Bíblia les pugui ajudar. Així doncs, com podem continuar sent positius si moltes persones pensen que el nostre missatge no té cap valor?

12. Com ens pot ajudar el consell de Filipencs 2:4 a la predicació?

¹² Mostra interès personal. Moltes persones que al principi no van mostrar interès en el missatge van canviar d’opinió quan un germà o una germana es va preocupar sincerament per elles (llegeix Filipencs 2:4). Per exemple, en David, esmentat abans, explica: «Quan algú em diu que no li interessa, guardo la Bíblia o les publicacions i li dic: “Si m’ho permets, m’agradaria saber per què penses així”». Quan algú mostra interès personal, la gent se n’adona. Segurament oblidaran el que els diem, però sempre recordaran la manera com els vam fer sentir. Fins i tot, aquelles persones que no ens deixen parlar poden veure que ens interessem en elles per la nostra actitud i pel nostre llenguatge corporal.

13. Com podem adaptar el nostre missatge?

¹³ Una manera de mostrar interès personal pels veïns és adaptant el nostre missatge a les seves necessitats. Per exemple, veus alguna cosa que et faci pensar que en una casa hi ha criatures? De què els podries parlar? Als pares normalment els interessa conèixer els consells pràctics que conté la Bíblia sobre l’educació dels fills o sobre com poden tenir una vida de família feliç. I si veiem que a una porta hi ha molts panys? Potser podríem començar a parlar sobre la delinqüència i després compartir amb la persona la solució definitiva d’aquests problemes. Sigui com sigui, intenta ajudar els teus oients a veure com n’és, de pràctica, la Bíblia. La Katarína, citada abans, diu: «Intento meditar en com la Bíblia m’ha ajudat a tenir una vida més  feliç». Això l’ajuda a predicar amb més convicció i la gent se n’adona.

14. Com ens podem ajudar els uns als altres quan estem predicant?

¹⁴ Aprofita l’experiència dels altres. Al primer segle, l’apòstol Pau va compartir tot el que sabia sobre la predicació i els mètodes d’ensenyança amb Timoteu, i alhora el va animar a fer el mateix amb altres cristians (1 Cor. 4:17). Igual que Timoteu, tots podem aprendre dels germans amb experiència de la congregació (llegeix Proverbis 27:17). Fixa’t en l’exemple d’un germà que es diu Shawn. Durant un temps ell va ser pioner a una zona rural on moltes persones eren religioses i no volien canviar. Què va fer per mantenir el goig? Ell comenta: «Sempre que podia m’agradava predicar amb algun company. Aprofitàvem els trajectes d’una casa a una altra per ajudar-nos mútuament a predicar millor. Per exemple, comentàvem com havia anat l’última visita que havíem fet i pensàvem què podríem dir si ens trobàvem amb una situació semblant».

15. Per què és vital que demanem ajuda a Jehovà quan prediquem?

¹⁵ Demana ajuda a Jehovà. Cada vegada que prediquis, fes oració a Déu per demanar-li que et doni un cop de mà (Sl. 127:1; Lc. 11:13). Sense l’ajuda del seu esperit no podríem aconseguir res. Quan facis oració, sigues específic. Per exemple, prega-li que t’ajudi a trobar aquelles persones que estiguin disposades a escoltar el missatge. Llavors, fes tot el que estigui a la teva mà per aprofitar qualsevol oportunitat de predicar.

16. Com ens pot ajudar l’estudi personal a millorar la nostra manera de predicar?

¹⁶ Dedica temps al teu estudi personal. La Bíblia diu: «[Heu de] comprovar per vosaltres mateixos què és el que Déu vol» (Rm. 12:2). Com més convençuts estiguem que sabem la veritat sobre Jehovà, més fàcil ens serà parlar amb convicció quan prediquem. La Katarína, esmentada abans, relata: «Fa un temps em vaig adonar que havia d’enfortir la meva convicció sobre algunes ensenyances bàsiques de la Bíblia. Així és que em vaig dedicar a estudiar a profunditat les proves que tenim que Déu ho ha creat tot, que la Bíblia és la seva Paraula i que té un poble organitzat avui dia». Aquesta germana diu que l’estudi personal l’ha ajudat a enfortir la seva fe i a tenir més goig a l’hora de predicar.

17. Per què va mantenir Jesús una actitud positiva?

¹⁷ Jesús sempre va tenir una actitud positiva a la predicació, tot i que moltes persones no van acceptar el seu missatge. Per què? Ell era conscient que la gent realment necessitava conèixer la veritat. Volia que tantes persones com fos possible tinguessin l’oportunitat d’acceptar el missatge. També sabia que encara que alguns no l’escoltessin al principi això podia canviar amb el temps. Recorda el que va passar a la seva mateixa família. Durant els tres anys i mig que va estar predicant, cap dels seus germans es va fer deixeble seu, però després de la seva resurrecció sí que es van fer cristians (Jn. 7:5; Fe. 1:14).

18. Per què no hem de deixar de predicar?

¹⁸ Nosaltres no sabem qui acabarà acceptant la veritat. Algunes persones necessiten més temps que d’altres per fer-ho.  I fins i tot aquelles que decideixin no escoltar-nos pot ser que en veure la nostra bona conducta i actitud positiva finalment acabin glorificant Déu (1 Pe. 2:12).

19. Què ens recorda 1 Corintis 3:6, 7 sobre la predicació?

¹⁹ És cert que nosaltres plantem i reguem, però hem de reconèixer el paper tan important que té Jehovà (llegeix 1 Corintis 3:6, 7). Un germà que serveix a Etiòpia comenta: «Durant més de 20 anys vaig ser l’únic testimoni en un territori poc predicat. Ara ja som 14 publicadors, dels quals 13 estem batejats, inclosos la meva dona i els meus tres fills. A més, tenim una assistència mitjana a les reunions de 32 persones!». Aquest germà s’alegra molt d’haver continuat predicant mentre esperava que Jehovà atragués els mereixedors al Seu poble (Jn. 6:44).

20. En quin sentit som com un equip de rescat?

²⁰ Jehovà valora molt cada vida humana. Ell ens dona el privilegi de coŀlaborar amb el seu Fill per ajudar el màxim nombre de persones a formar part del Seu poble abans que arribi la fi (Ag. 2:7). La tasca de predicar es pot comparar a la d’un equip de rescat que ha d’alliberar un grup de miners atrapats a una mina. Encara que només alguns membres de l’equip puguin salvar alguns supervivents, la tasca de tots és vital. El mateix es pot dir sobre l’obra de predicar. No sabem quantes persones se salvaran del món de Satanàs, però sí sabem que Jehovà ens pot utilitzar a qualsevol de nosaltres per ajudar-les. L’Andreas, un germà que viu a Bolívia, explica: «Veig cada persona que accepta la veritat i es bateja com el meravellós resultat d’una feina d’equip». Esforcem-nos tots per tenir aquesta mateixa actitud positiva a la predicació. Si ho fem, Jehovà ens beneirà i gaudirem molt més de cooperar en aquesta bonica tasca salvavides.