1, 2. Per què ens hauria d’interessar el llibre d’Apocalipsi?

 IMAGINA’T que estàs mirant l’àlbum de fotos d’un amic. Quan observes les fotografies, veus moltes cares de persones que no coneixes, però de cop una foto capta la teva atenció. Per què? Perquè tu hi apareixes. Mentre la mires amb deteniment, t’esforces per recordar quan es va fer i on estàveu. També intentes identificar la resta de persones que hi apareixen. Aquesta foto és molt especial per a tu.

² El llibre d’Apocalipsi és com aquesta fotografia, com a mínim per dues raons. En primer lloc, aquest llibre es va escriure per a nosaltres. Les primeres paraules que hi llegim són: «Una revelació que Déu va donar a Jesucrist per fer saber als seus esclaus les coses que passaran aviat» (Ap. 1:1). Així doncs, el que hi va quedar registrat no és per a la gent en general, sinó per a nosaltres, els servents dedicats de Jehovà. Com a poble de Déu, no ens ha de sorprendre el paper tan important que tenim en el compliment de les profecies d’aquest fascinant llibre. D’alguna manera, es podria dir que nosaltres sortim a la «foto».

3, 4. a) Segons el que es va escriure al llibre d’Apocalipsi, quan es complirien les seves profecies? b) Què ens hauríem de sentir motivats a fer?

³ La segona raó té a veure amb el temps en què es complirien aquestes profecies. L’apòstol Joan ens va donar una clau per descobrir quan seria aquest moment. Ell va dir: «L’esperit sant em va portar al dia del Senyor» (Ap. 1:10). Quan Joan va escriure aquestes paraules,  vora l’any 96 de la n. e., el «dia del Senyor» encara era molt lluny (Mt. 25:14, 19; Lc. 19:12). Segons les profecies bíbliques, aquest «dia» va començar el 1914, quan Jesús va ser entronitzat com a Rei al cel. Des d’aquell moment, les profecies d’Apocalipsi, que tenen a veure amb el poble de Déu, es van començar a complir. Com ens emociona saber que estem vivint en el «dia del Senyor»!

⁴ Com que tenim el privilegi de viure en aquest moment històric, hem de parar especial atenció al consell que es troba a Apocalipsi 1:3, que diu: «Feliç és qui llegeix en veu alta les paraules d’aquesta profecia, i feliços són els que les escolten i els que obeeixen el que s’hi ha escrit, perquè el temps assenyalat és a prop». En efecte, hem de llegir en veu alta, escoltar i obeir les paraules d’aquesta profecia. Quines són algunes d’aquestes «paraules» que hem d’obeir?

5. Com destaca el llibre d’Apocalipsi que ens hem d’assegurar d’adorar Jehovà com ell vol?

⁵ Els primers capítols del llibre d’Apocalipsi deixen clar que Jesucrist és molt conscient de tot el que passa a les congregacions d’arreu del món (Ap. 1:12-16, 20; 2:1). Els missatges que va enviar a set congregacions de l’Àsia Menor en són una prova. En ells va donar instruccions específiques per ajudar els cristians del primer segle a assegurar-se que la seva adoració fos acceptable per a Jehovà. El que va dir en aquells missatges també és molt útil per a nosaltres. Què ens ensenya això? Crist és el nostre Líder. A més, sap com està la nostra relació amb Jehovà i què hem de fer per seguir comptant amb l’aprovació del seu Pare. Ell ens vol protegir i per això sempre està molt pendent de nosaltres. Res se li escapa. Vegem ara el contingut dels missatges que va enviar.

6. a) Segons Apocalipsi 2:3, 4, quin greu problema tenien els cristians d’Efès? b) Quina lliçó n’aprenem?

⁶ Llegeix Apocalipsi 2:3, 4. No hem de perdre l’amor que teníem al principi. Al missatge que Jesús va enviar a la congregació d’Efès els va parlar de l’aguant i l’esforç que feien per continuar servint Jehovà malgrat les dificultats. Amb tot, aquells cristians havien perdut l’amor que tenien al principi. Si volien que Jehovà acceptés la seva adoració, havien de revifar aquest amor. Què ens ensenya això? Avui, els servents de Déu no només hem d’aguantar; ho hem de fer amb la motivació correcta. Jehovà està molt interessat en què fem i per què ho fem. Els nostres motius són realment importants per a ell. Desitja que l’adorem perquè l’estimem i li estem agraïts (Prov. 16:2; Mc. 12:29, 30).

7. a) Tal com indica Apocalipsi 3:1-3, quin problema tenien els germans de Sardis? b) Què ens ensenya això?

⁷ Llegeix Apocalipsi 3:1-3. Ens hem de mantenir desperts i alerta. Els cristians de Sardis tenien un problema diferent. Al principi, havien estat molt actius espiritualment. Però, amb el temps, s’havien relaxat i havien abaixat el ritme en el seu servei a Jehovà. Per aquest motiu, Jesús els va dir que es despertessin. Què ens ensenya això? Tot i que Jehovà no oblida el que fem per ell, hem de seguir ben ocupats en el seu servei (Heb.  6:10). No podem viure del passat. Encara que per diferents raons ara estiguem més limitats que abans, ens hem de mantenir «molt actius en l’obra del Senyor», ben desperts i alerta fins a la fi (1 Cor. 15:58; Mt. 24:13; Mc. 13:33).

8. Quina lliçó aprenem del missatge que Jesús va fer arribar als cristians de Laodicea?

⁸ Llegeix Apocalipsi 3:15-17. Hem d’adorar Jehovà de tota ànima i amb entusiasme. El problema de la congregació de Laodicea era d’una altra mena. Al missatge que Jesús els va fer arribar, els va dir que eren tebis en la seva adoració i que, per culpa de la seva apatia, estaven en un estat «infeliç» i «llastimós». Per tant, era vital que aquests cristians mostressin més entusiasme per Jehovà i la seva adoració (Ap. 3:19). Què ens ensenya això? Si ens adonem que ja no som tan entusiastes com abans, ens hem d’esforçar per valorar més totes les riqueses espirituals que Déu i la seva organització ens donen (Ap. 3:18). No hem de permetre mai que el desig de tenir més coses materials o de portar una vida còmoda relegui a un segon lloc les activitats espirituals.

9. Tal com va advertir Jesús als cristians de Pèrgam i Tiatira, quin perill hem d’evitar?

⁹ Hem de rebutjar les ensenyances dels apòstates. Jesús va reprendre alguns cristians de Pèrgam perquè estaven creant divisions dins la congregació (Ap. 2:14-16). En canvi, va felicitar aquells de Tiatira que s’havien mantingut lluny de les «coses profundes de Satanàs», i els va animar a aferrar-se a la veritat (Ap. 2:24-26). Els cristians d’aquelles dues congregacions que estaven dèbils i s’havien deixat seduir per ensenyances falses s’havien de penedir. Què ens ensenya això? Hem de rebutjar de ple qualsevol ensenyança contrària a la manera de pensar de Jehovà. Parlant dels apòstates, la Bíblia diu: «Aparentaran servir Déu, però la seva manera de viure demostrarà que en realitat no ho fan» (2 Tim. 3:5). Per aquesta raó, és fonamental que siguem bons estudiants de la Bíblia, ja que això ens ajudarà a identificar i rebutjar tota ensenyança falsa (2 Tim. 3:14-17; Jud. 3, 4).

10. Què més podem aprendre dels missatges que Jesús va fer arribar a les congregacions de Pèrgam i Tiatira?

¹⁰ Hem de rebutjar qualsevol tipus  d’immoralitat sexual. L’apostasia no era l’únic problema que tenien les congregacions de Pèrgam i Tiatira. Jesús va condemnar aquells que no rebutjaven la immoralitat sexual (Ap. 2:14, 20). Què ens ensenya això? No podem esperar que Jehovà toleri que participem en qualsevol tipus d’activitat immoral pel simple fet de portar molts anys servint-lo o de tenir certs privilegis de servei (1 Sam. 15:22; 1 Pe. 2:16). Encara que els valors del món siguin cada cop més decadents, Jehovà espera que tots visquem a l’altura de les Seves normes morals (Ef. 6:11-13).

11. Què hem après fins ara? (Consulta també el requadre « Lliçons per a nosaltres».)

¹¹ Què hem après fins ara? Hem vist que és essencial assegurar-nos que la nostra adoració sigui acceptable per a Jehovà. Si detectem qualsevol cosa que pugui afectar la nostra amistat amb ell o embrutar l’adoració que li donem, hem de prendre acció immediata per corregir-ho (Ap. 2:5, 16; 3:3, 16). A continuació, analitzarem altres lliçons que obtenim de la resta de missatges que Jesús va enviar.

12. Què aprenem del missatge que Jesús va enviar a les congregacions d’Esmirna i Filadèlfia?

¹² Als cristians de les congregacions d’Esmirna i Filadèlfia, Jesús els va dir que no havien de tenir por de patir persecució, ja que Jehovà recompensaria la seva fidelitat (llegeix Apocalipsi 2:10; 3:10). Què ens ensenya això? Hem d’esperar que ens persegueixin i ens hem de preparar per aguantar (Mt. 24:9, 13; 2 Cor. 12:10).

13, 14. Com han afectat al poble de Déu els esdeveniments que s’expliquen al capítol 12 d’Apocalipsi?

¹³ El llibre d’Apocalipsi explica que el poble de Jehovà seria perseguit en el «dia del Senyor», és a dir, en els nostres dies. El capítol 12 descriu una guerra que va tenir lloc al cel just després que Jesús fos entronitzat. Miquel, Jesucrist en la seva posició celestial, i els seus exèrcits d’àngels lluiten contra Satanàs i els seus dimonis (Ap. 12:7, 8). Com a resultat, aquests enemics de Jehovà són derrotats, expulsats del cel i enviats a la terra, on no han deixat de causar un terrible patiment (Ap. 12:9, 12). Com ens afecten a nosaltres aquests esdeveniments?

¹⁴ Aquest llibre profètic explica que Satanàs, com que ja no té accés al cel, concentra tota la seva ira en la resta ungida, que són els representants del  Regne de Déu a la terra i «tenen la comissió de donar testimoni de Jesús» (Ap. 12:17; 2 Cor. 5:20; Ef. 6:19, 20). Com s’ha complert aquesta profecia?

15. Qui representen els «dos testimonis» que es mencionen a Apocalipsi capítol 11, i què els va passar?

¹⁵ Satanàs va orquestrar un atac contra els germans ungits que dirigien l’obra de predicar. Al llibre d’Apocalipsi es parla de «dos testimonis», que representen aquests germans responsables, i es diu que serien morts (Ap. 11:3, 7-11). * El 1918, vuit d’ells van ser falsament acusats, declarats culpables i sentenciats a llargues penes de presó. Des d’un punt de vista humà, semblava que l’obra que dirigien havia «mort».

16. a) Què va passar el 1919? b) Què ha continuat fent Satanàs des de llavors?

¹⁶ El capítol 11 d’Apocalipsi també diu que, poc temps després, els «dos testimonis» tornarien a viure. Quan aquests germans portaven menys d’un any empresonats, la profecia d’Apocalipsi es va complir d’una manera sorprenent. A principis de 1919, els germans van ser alliberats i, més tard, es van retirar tots els càrrecs que hi havia contra ells. Sense perdre un minut, van posar fil a l’agulla i van tornar a organitzar l’obra del Regne. Però Satanàs no es va rendir; va seguir atacant el poble de Déu. Des de llavors, ha dirigit «una riuada» de persecució contra nosaltres (Ap. 12:15). Per això, ara més que mai hem «d’aguantar i tenir fe» (Ap. 13:10).

17. Malgrat ser l’objectiu dels atacs de Satanàs, quina ajuda ha rebut el poble de Déu?

¹⁷ El capítol 12 d’Apocalipsi explica que els servents de Déu rebrien ajuda d’una manera inesperada. Seria com si «la terra» s’empassés «la riuada» de persecució (Ap. 12:16). I això és exactament el que ha passat. En ocasions, a algunes institucions del món de Satanàs, com ara dins del sistema judicial, hi ha hagut persones raonables que ens han ajudat. Les moltes victòries que els servents de Déu hem aconseguit als jutjats ens han donat cert grau de llibertat,  que com a poble hem aprofitat al màxim per dur a terme l’obra que Jehovà ens ha encarregat (1 Cor. 16:9). Què implica aquesta obra?

18. Quina és la nostra tasca principal durant els últims dies?

¹⁸ Jesús va predir que, abans que vingués la fi, els seus deixebles predicarien «les bones notícies del Regne» per tota la terra (Mt. 24:14). Tal com descriu el llibre d’Apocalipsi, quan participem en aquesta tasca no estem sols. Comptem amb el suport d’un àngel, o un grup d’àngels, que anuncia «bones notícies eternes als que viuen a la terra, a tota nació, tribu, llengua i poble» (Ap. 14:6).

19. Quin altre missatge hem de proclamar els servents de Déu?

¹⁹ A banda de les bones notícies, el poble de Déu també hem de declarar un altre missatge. Hem de coŀlaborar en l’obra que duen a terme els àngels que es descriuen als capítols 8 a 10 d’Apocalipsi. Ells anuncien una sèrie de calamitats per a aquells que rebutgen el Regne de Déu. Els testimonis de Jehovà hem estat proclamant un missatge que la Bíblia compara a «pedra i foc», i que inclou els judicis de Jehovà contra els diferents elements que formen el món de Satanàs (Ap. 8:7, 13). Perquè les persones puguin canviar radicalment de vida i sobreviure al dia de la fúria de Jehovà, han de saber que la fi és molt a prop (Sof. 2:2, 3). És clar, aquest missatge no agrada a la majoria de persones. Per això cal que siguem valents. Durant la gran tribulació, s’haurà de proclamar el missatge de judici, que serà encara més directe (Ap. 16:21).

20. Què analitzarem en els següents dos articles?

²⁰ Tots nosaltres hem de fer cas de «les paraules d’aquesta profecia» perquè estem implicats en el seu compliment (Ap. 1:3). Però, què ens ajudarà a aguantar la persecució que patirem i a seguir declarant aquests missatges amb valentia? Dues coses: en primer lloc, saber què diu Apocalipsi que els passarà als enemics de Déu i, en segon lloc, conèixer les benediccions que ens esperen si som fidels. Els següents dos articles parlaran just d’això.